L'APB iniciarà la remodelació del passeig Marítim de Palma passat l'estiu

L'APB iniciarà la remodelació del passeig Marítim de Palma passat l'estiu

 27/07/2022

L'Autoritat Portuària de Balears (APB) ha anunciat avui que preveu iniciar les obres de remodelació del passeig Marítim de Palma dins el mes d'octubre, però no abans de diumenge 9, data en què se celebra el Zafiro Palma Marathon Mallorca, per no interferir-ne en l’organització. El pressupost d’execució rondarà els 38 milions d’euros, sense IVA, i les obres tendran una durada prevista de 20 mesos. El director de l'APB, Jorge Nasarre, ha remarcat així mateix que l'inici de les obres també està condicionat a la signatura del contracte amb l'empresa adjudicatària. En aquest moment l'APB disposa d'una candidata de les 11 licitadores presentades al concurs, però la tramitació està esperant la resolució de dues ofertes econòmiques sotmeses a baixa temerària. Aquest matí, l'APB ha fet públic el projecte redactat per l'estudi d'arquitectura Martínez Lapeña-Torres Arquitectes, juntament amb l'equip del Grup TYPSA, alhora que s'ha visionat un vídeo de dos minuts realitzat en realitat virtual on s'ha vist com serà el resultat final de la intervenció. Per a l'alcalde Palma, José Hila, que ha participat també en la presentació organitzada a la seu institucional de l'APB al port de Palma, “la remodelació és molt ambiciosa: transformarem la primera línia de Palma, trencarem la barrera que ara existeix i acostarem Palma a la mar”. "És un exemple clar de la Palma que ja està en transformació, una ciutat més sostenible i verda, on la ciutadania, que recuperarà la mar, n'és la gran protagonista. A més, reactivarà l'activitat comercial de la zona i generarà ocupació, dues qüestions fonamentals també. És una oportunitat per a la nostra ciutat que aquest any començarà a ser una realitat", segons Hila. Per a Jorge Nasarre, “aquesta nova etapa del passeig Marítim de Palma entronca amb la tradició del port de millorar la connectivitat de la ciutat, però en aquesta ocasió pensant més en les persones que en el trànsit rodat”. Per al vianant L'encarregat de donar a conèixer públicament el projecte ha estat el seu màxim responsable, l'arquitecte eivissenc Elías Torres, que ha explicat amb detall el projecte de remodelació, el qual ha definit com “un passeig per al vianant”. Així, es passarà d'un 29,5% d'espai per a vianants a un 39,7%, i les voreres de la zona més allunyada del mar, que ara tenen una amplada d'entre 2 metres i mig a 5 metres, passaran a ser de 5 a 10 metres. D'aquesta manera, es garanteix la compatibilitat d'usos com terrasses, zones verdes, aparcament, parades de bus, contenidors, etc. sense interferir en el vianant. Al costat mar del passeig, es definiran espais de passeig i descans. Aquesta millora es materialitza també en l’augment de la connectivitat transversal amb el doble de passos de vianants (de 13 a 26), passant així d’un pas cada 250-370 metres a cada 100 metres. Estudi de mobilitat La reducció de l'espai del vehicle motoritzat és avalada per un estudi de mobilitat que indica que és viable la realització d'aquesta reducció. A més, des de fa més de dos anys, la reducció d'un carril per sentit de circulació ja ha estat una realitat, i de moment no s'han observat greus problemes en la fluïdesa del trànsit. La proposta resultant és un passeig amb dos carrils per sentit, 64.300 metres quadrats d'asfalt i un 35% de superfície per a vehicles, davant dels 3-4 carrils per sentit, els 107.000 metres quadrats d'asfalt i la taxa del 58,5% de superfície per a vehicles actuals. En aquest context, la gestió del transport públic també pateix canvis: es mantenen les línies i les parades millorant les condicions d'espai i s'espera amb noves marquesines. El carril bici dobla la presència al passeig (del 2% al 5%), i comptarà amb cinc punts d'estacionament nous i una longitud de 3,5 km. Un passeig verd La proposta presentada per Torres triplica el nombre d’arbres i duplica el de palmeres i superfície de parterres (que passa d’un 9,7% a un 20%). Així comptarà amb 1.820 arbres nous, 512 palmeres, 69 exemplars trasplantats i 20 noves espècies. A tot això s'hi afegeix la integració de mobiliari accessible, àrees de jocs infantils, contenidors i altres serveis i infraestructures. També s'han identificat, preservat o reubicat els monuments, les escultures i els rellotges de sol del passeig. Una de les intervencions més destacades correspon a la reordenació del nus viari de la zona de Paraires, que permetrà la integració urbana i paisatgística del nou Club de Mar, les obres del qual segueixen el seu curs. D'altra banda, a la zona de sa Riera, a la confluència amb l'avinguda Argentina, es prioritzarà la circulació del vianant a través de voreres molt més àmplies i un nou sistema de rampes accessible. Així, a més de solucionar un dels punts negres del passeig Marítim, es millorarà la continuïtat amb la plaça veïna de Sant Elm. El mateix passa a la plaça de Sant Domingo de la Calçada. En aquest espai s’unificarà la zona destinada al vianant gràcies a l’eliminació del carril de servei i la instal·lació d’una zona de jocs infantils. Així mateix, la connexió amb el barri des Jonquet es veurà reforçada.

Transports i infraestructures Port-ciutat Desenvolupament socioeconòmic
L'APB inverteix el 2021 820 mil euros en bonificacions a les taxes portuàries de concessionaris vinculades a la protecció del medi ambient

L'APB inverteix el 2021 820 mil euros en bonificacions a les taxes portuàries de concessionaris vinculades a la protecció del medi ambient

 26/07/2022

“Cap a un horitzó sostenible” ha estat el lema de la presentació de la Memòria de Sostenibilitat 2021, que ha tengut lloc avui a la seu institucional de l'Autoritat Portuària de Balears (APB). Aquest document marca com a prioritat de l’organisme públic el desenvolupament del futur dels ports garantint l’interès general, posant al servei de les persones i de la iniciativa privada l’explotació d’un espai imprescindible per a les illes. Paral·lelament, el Pla Estratègic indica el camí a seguir per aconseguir aquest objectiu: garantir l'abastiment i la connectivitat marítimes de les Illes Balears en les condicions més eficients i segures, i facilitar les activitats socioeconòmiques que contribueixin al seu desenvolupament, sota criteris de sostenibilitat econòmica, ambiental i d’integració amb l’entorn. Tal com recull la memòria, l'eix clau de la planificació estratègica és la sostenibilitat, unint-se a l'esforç de tota la societat per assolir un planeta més amable i involucrat amb els reptes del futur. En aquest sentit, una de les àrees en què es treballa és la relacionada amb la lluita contra la corrupció. L'APB està compromesa a garantir una gestió eficaç, transparent i de qualitat, que unit a la publicació del Codi Ètic, persegueix generar confiança en tot allò que l'organisme realitza. El director de l’APB, Jorge Nasarre, va ser l’encarregat d’obrir l’acte i donar la benvinguda als presents. Va destacar com el 2021 s'han superat les xifres prepandèmia, tot arribant als 49 milions d'euros. Però “si bé és evident la importància de mantenir una situació financera robusta que ens permeti emprendre els projectes de manteniment i millora, no estaríem en el camí correcte si la nostra sostenibilitat econòmica no anàs també acompanyada d'avenços significatius en les dimensions ambiental, social i de governança”. Per part seva, el cap de departament de Qualitat, Medi Ambient, Sostenibilitat i RSC de l'APB, Jorge Martín, va presentar el contingut de la memòria, destacant que innovació i sostenibilitat són dos conceptes intrínsecs al Pla Estratègic: “Canviar, evolucionar, adaptar-nos a noves exigències, introduir millores, redissenyar processos… innovar en tots els àmbits de la nostra activitat portuària, amb vista a assolir aquest model de negoci sostenible que ens faci millors dia a dia”, va apuntar. Cap a una activitat més sostenible Un mapatge profund ha identificat fins a 87 grups d'interès, als quals se'ls ha demanat la seva percepció sobre l'APB i la gestió en sostenibilitat i RSC. Les conclusions que deriven d'aquest diàleg confirmen l'alt pes de la dimensió ambiental en el context de la sostenibilitat, la importància de la circularitat en els projectes de l'APB i la irrupció de la igualtat i l'impuls a l'ocupació juvenil com a aspectes materials destacats. Així, l'APB es troba en un procés d'adaptació en què una gestió sostenible ha de permetre que creixi el volum de trànsit de contenidors, granels sòlids i líquids, mercaderia general i nombre de passatgers, disminuint alhora el consum d'energia i recursos naturals, el volum de residus generats i els impactes negatius sobre els sistemes socials i ecosistemes a les àrees d'influència dels ports. La Memòria ofereix també dades rellevants: 2.771 títols de domini públic i serveis 11,4 milions de tones mogudes (un 11,3% més respecte del 2020) 2,4 milions de passatgers (un 61,5% més que el 2020) 237 accions formatives realitzades 11 convenis de bones pràctiques vigents, amb una inversió anual de 152.204 euros i 820.333 euros en bonificacions en matèria de protecció del medi ambient per part dels concessionaris. Pel que fa als objectius operatius en termes de medi ambient, cal destacar la minimització dels efectes mediambientals negatius del transport marítim, el desenvolupament d'alternatives de generació i eficiència energètica i el posicionament dels ports de l'APB com a referent en gestió mediambiental. Les persones com a pilar bàsic Al pla d’RSC ocupen especial protagonisme els ciutadans i usuaris dels ports que constitueix un dels principals objectius estratègics. "El compromís no és només oferir millors serveis cada dia, sinó fer-ho de forma intel·ligent i respectuosa amb l´entorn, afavorint accions d´impacte social que repercuteixin en la qualitat mediambiental de l´entorn en què es desenvolupa la nostra activitat", va concloure Martín.

Mediambient i RSC Desenvolupament socioeconòmic Tecnologia i innovació
La mobilitat marítima suposa un 15% de la contaminació de l'aire de Palma

La mobilitat marítima suposa un 15% de la contaminació de l'aire de Palma

 15/07/2022

Durant els darrers anys, la preocupació dels grups dinterès de lAutoritat Portuària de Balears (APB) en relació a la qualitat de l’aire i limpacte que pogués generar l’activitat portuària als ports que gestiona ha anat augmentant, i aquest ha estat l'objectiu de la jornada que ha tingut lloc avui, sota el títol “La qualitat de l'aire, una prioritat per als nostres ports”. Durant la trobada, ponents de reconeguda experiència han abordat el problema i la solució des de diferents perspectives, posant especial èmfasi en la importància de comptar amb prou recursos econòmics i humans per assegurar que els processos de mesurament i control de la qualitat de l'aire siguin rigorosos i exactes, a fi de poder obtenir dades objectives, fiables i serioses sobre les quals retre comptes i poder prendre decisions estratègiques. Així, el president de l'APB, Francesc Antich, ha destacat les grans qüestions que preocupen l'organisme públic en matèria mediambiental, com ara “la lluita contra el canvi climàtic i la contaminació o la defensa de la biodiversitat i dels recursos naturals”. Pel que fa a la qualitat de l'aire, ha afirmat que és un motiu de debat tenint en compte l'activitat dels nostres ports, a més d'altres activitats, com ara el trànsit rodat. També ha destacat que el projecte estrella en aquest context és la introducció del sistema de cold ironing als ports de Palma, Eivissa, Maó i Alcúdia. Així, els ferris es connectaran a la xarxa elèctrica terrestre per utilitzar-los mentre estiguin amarrats a port amb l'objectiu de reduir l'emissió de gasos i renous generats per aquests durant l'espera i les operacions de desembarcament i embarcament. Aquesta tècnica constitueix una alternativa perquè els vaixells mantinguin la maquinària aturada i la consegüent eliminació de limpacte sonor i contaminant dels vaixells. Manuel Vellón, responsable del sistema de monitorització de la qualitat de l'aire de l'APB, ha confirmat que els principals contaminants estudiats són el diòxid de sofre, òxids de nitrogen i el material particulat. Els sensors de qualitat de l'aire al port de Palma proporcionen dades validades des del setembre del 2019, i s'ha pogut comprovar que els resultats de contaminació estan per sota dels nivells que estableix la legislació vigent. D'altra banda, el director general d'Energia i Canvi Climàtic del Govern de les Illes Balears, Pep Malagrava, ha presentat el conveni de col·laboració entre diferents institucions en matèria de qualitat de l'aire de Palma, en què participaran l'APB i l'AENA, entre d'altres, “infraestructures clau i essencials en una comunitat insular, que suposen un 15% de la contaminació total de l'illa, i que volem dotar d'estratègies per ser resilients i reduir emissions”. A més, s'ha presentat l'Observatori de Sostenibilitat, per part de Fernando Prieto, així com l'estratègia ambiental de l'APB, a càrrec del cap de Departament de Qualitat, Medi Ambient, Innovació i RSC, Jorge Martín. Finalment, es van posar sobre la taula els diferents projectes relacionats amb aquesta temàtica que porta endavant l'organisme públic: monitorització de la qualitat de l'aire, projecte Eiffel, Greenhyland o la incorporació al Clúster de Transició Ecològica. Transparència i escolta activa A través d'aquest tipus de trobades, obertes a la ciutadania i als mitjans de comunicació, l'APB aposta per la transparència i l'escolta activa dels grups d'interès, preocupats manifestament per la qualitat de l'aire que respiren. Però també per la recerca conjunta de solucions a través d'aliances institucionals que agilitin l'obtenció de millores significatives, convertint les ciutats portuàries en llocs més saludables i resilients davant del canvi climàtic.

Mediambient i RSC Port-ciutat Tecnologia i innovació
L’APB invertirà 12,3 milions d’euros en la implantació de sistemes de 'cold ironing' als ports de Palma, Alcúdia, Eivissa i Maó

L’APB invertirà 12,3 milions d’euros en la implantació de sistemes de 'cold ironing' als ports de Palma, Alcúdia, Eivissa i Maó

 13/07/2022

Els ferris que atraquin al moll de Paraires o als molls Comercials del port de Palma disposaran de connexió a la xarxa elèctrica terrestre per al seu ús mentre estiguin amarrats a port amb l'objectiu de reduir l'emissió de gasos i renous generats pels mateixos durant l'espera i les operacions de desembarcament i embarcament. Aquesta tècnica, coneguda en anglès amb l'expressió cold ironing, constitueix una alternativa per tal que els bucs mantenguin la maquinària aturada i la consegüent eliminació de l’impacte sonor i contaminant dels bucs. Després d’un període de proves, en col·laboració amb l’Eleanor Roosevelt de Baleària, la instal·lació estarà preparada per connectar a la xarxa elèctrica, encara que no de forma simultània, un buc tipus ferri de potència màxima demandada de 1.600 kW (mitja tensió) i un altre buc tipus fast ferri de 800 kW (baixa tensió). Per a la connexió elèctrica a terra, el sistema compta amb 275 metres de línies subterrànies de mitjana tensió, un centre de transformació i una subestació elevadora de freqüència a la zona de servei del port de Palma. L’experiència pilot a Palma serà posteriorment implantada al port d’Alcúdia (molls de Ponent), Eivissa (molls del Botafoc) i Maó (Cós Nou). La posada en servei d’aquestes instal·lacions està prevista per al segon semestre de 2024 i suposarà una inversión de 12,3 milions d’euros. Suport de les institucions En aquest context, l’APB té previst presentar-se conjuntament amb l’Autoritat Portuària de Barcelona a la convocatòria d’ajudes europees CEF-Transport 2022 del Programa de Suport al Transport Sostenible i Digital en Concurrència Competitiva amb el projecte OPS4B&ampB. Concretament, el pla s’emmarca en la línia d’actuació 5, mesura 11: Sostenibilitat del Transport Marítim. Aquest pla d’ajuda subvenciona fins al 40% de l’import total de l’obra. En aquest sentit, el suport de les institucions del territori ha estat unànime: Ajuntaments, consells i Govern han signat una carta d’aval que acompanyarà la iniciativa, amb la convicció que la neutralitat climàtica i la voluntat que els ports d’interès general de Balears siguin el més respectuosos possibles amb el medi ambient és un objectiu comú. Reduir les emissions Quan es troben a port els bucs empren els seus motors auxiliars per produir electricitat durant les operacions de càrrega, descàrrega i estacionament. I si bé és cert que durant la fase d'atracament la quantitat d'emissions que es produeix és menor que durant la fase de tràfic marítim en si mateix, en aquest cas els contaminants que s'emeten afecten directament la qualitat de l'aire dels nuclis de població propers al port, així com del port mateix. L'ús d'energia elèctrica de la xarxa nacional suposa una reducció de les emissions produïdes pel buc, atès que el factor d'emissió per MWh dels generadors de la xarxa nacional és molt menor que el dels motors auxiliars del vaixell.

Mediambient i RSC Next Generation UE Tecnologia i innovació Transports i infraestructures
L'APB presenta davant dels grups d'interès els resultats de l’avaluació de la qualitat de l'aire als ports d'interès general

L'APB presenta davant dels grups d'interès els resultats de l’avaluació de la qualitat de l'aire als ports d'interès general

 11/07/2022

Durant els darrers anys, la preocupació dels grups d’interès de l’Autoritat Portuària de Balears (APB) en relació a la qualitat de laire i l’impacte que pogués generar l’activitat portuària als ports que gestiona ha anat en augment, i aquest és l'objectiu de la jornada prevista per al proper 15 de juliol a la seu institucional de l'APB (moll Vell, 3) de 9:30 a 13:30 h, sota el títol “La qualitat del aire, una prioritat per als nostres ports”. Durant la trobada, ponents de reconeguda experiència abordaran el problema i la solució des de diferents perspectives, posant especial èmfasi en la importància de comptar amb recursos econòmics i humans suficients per assegurar que els processos de mesura i control de la qualitat de l'aire siguin rigorosos i exactes, a fi de poder obtenir dades objectives, fiables i serioses sobre les quals rendir comptes i poder prendre decisions estratègiques. Així doncs, el director general d'Energia i Canvi Climàtic, Pep Malagrava, presentarà el conveni de col·laboració entre diferents institucions en matèria de qualitat de l'aire de Palma. A més, es presentarà l'Observatori de Sostenibilitat, per part de Fernando Prieto, així com l'estratègia ambiental de l'APB, a càrrec del cap de Departament de Qualitat, Medi Ambient, Innovació i RSC, Jorge Martín. Finalment, es posaran sobre la taula els diferents projectes relacionats amb aquesta temàtica que porta endavant l'organisme públic: monitorització de la qualitat de l'aire, projecte Eiffel, Greenhyland o la incorporació de l’APB al Clúster de Transició Ecològica. Transparència i escolta activa A través d'aquest tipus de trobades, obertes a la ciutadania i als mitjans de comunicació, l'APB aposta per la transparència i l'escolta activa dels grups d'interès, preocupats manifestament per la qualitat de l'aire que respiren. Però també per la recerca conjunta de solucions a través d'aliances institucionals que agilitin l'obtenció de millores significatives, convertint les ciutats portuàries en llocs més saludables i resilients davant del canvi climàtic.

Mediambient i RSC Desenvolupament socioeconòmic
El port de Palma es repobla de musclos per al biofiltrat de les aigües

El port de Palma es repobla de musclos per al biofiltrat de les aigües

 05/07/2022

L'Autoritat Portuària de Balears (APB) ha engegat aquest 2022 el projecte El musclo com a bioremeiador a les aigües del port de Palma. Es tracta d'un estudi dirigit pel Centre Oceanogràfic de Balears, que n'ha confirmat la viabilitat i la supervivencia d’aquest mètode, una vegada superades les primeres proves. Amb el suport logístic d’Astilleros de Mallorca, els científics de l'Oceanogràfic han iniciat els primers treballs a Palma, instal·lant diverses “cordes” amb musclos aportats pels mariscadors de Menorca. En concret, s'han instal·lat dues cordes, cadascuna amb uns 30 musclos, a la dàrsena de les instal·lacions d’Astilleros de Mallorca, una altra corda a les de la Lonja Marina Chárter i una quarta a l'exterior del port, que fa de control i diferenciació de paràmetres amb els de l'interior del port. Cada tres mesos, l'equip investigador de l'Oceanogràfic, dirigit per la Dra. Salud Deudero, analitzarà els teixits dels musclos d'aquesta primera fase i determinarà la quantitat d'hidrocarburs, metalls pesants i microplàstics que acumulen. Finalment, en aquesta primera fase d'estudi, si els musclos del port de Palma resultassin clarament beneficiosos i viables per al biofiltrat final de les aigües portuàries, es publicaria una proposta científica per implementar bioremediació amb musclos al port de Palma, amb l'objectiu d’escalar-ho a mitjà termini a altres ports gestionats per l’APB. Filtrar tota l’aigua del port Els primers càlculs realitzats pels científics asseguren que uns 4.000 metres de corda de musclo, que estarien instal·lades i ocultes sota alguns pantalans, sense molèsties per als navegants o usuaris, podrien filtrar tota l'aigua del port de Palma cada tres mesos, ja que un sol musclo filtra fins a dos litres d’aigua per hora. Aquests càlculs previs seran finalment validats a la segona fase d'estudi. De fet, diferents estudis, com el del laboratori marí de Plymouth, al Regne Unit, confirmen la capacitat dels musclos per eliminar els petits plàstics flotants, i ha comprovat que un grup de només 300 musclos podia filtrar fins a 250 mil peces de microplàstics cada hora. Els resultats permeten afirmar que els musclos podrien reduir amb rapidesa fins al 25% dels microplàstics que suren a la mar. A hores d'ara no existeix una fórmula de filtratge i depuració d'aigües portuàries més barata, ecològica i sostenible que la implementada al port de Palma. A més, segons els experts, els musclos no hauran de ser sacrificats, ja que podran viure tot el cicle vital sense patir pel fet de viure en un port, on fins fa pocs anys eren habituals. Els elements contaminants serien finalment recuperats i eliminats segons la normativa vigent. Aquests mol·luscs, per tant, podrien tornar a les aigües portuàries el balanç ecològic, encara que aquest procés pugui dur anys o dècades, d'una manera natural i equilibrada amb el medi. D'altra banda, els musclos en cap cas no es destinaran al consum, sinó que la seva missió serà únicament filtrar, oxigenar i ajudar a millorar les aigües portuàries, i potser en el futur també a zones properes a emissaris, aigües de deficient oxigenació i renovació o amb excés d'aportacions de fertilitzants d'origen agrícola. Experiència pionera a Nova York El primer port del món que ha implementat a gran escala el sistema de bioremediació amb musclos ha estat el de Nova York. Les conclusions dels investigadors de l'Administració Oceànica i Atmosfèrica nord-americana són clares: els musclos han aconseguit filtrar bacteris, microalgues, sediments, hidrocarburs, metalls pesants i fins i tot microplàstics, millorant notablement les condicions biològiques i fisicoquímiques de les aigües portuàries de la ciutat nord-americana.

Mediambient i RSC Tecnologia i innovació
L'APB ocuparà la subdàrsena de Llevant del port de la Savina i la destinarà a l'operativa de les barques d'excursions

L'APB ocuparà la subdàrsena de Llevant del port de la Savina i la destinarà a l'operativa de les barques d'excursions

 30/06/2022

El Consell d'Administració de l'Autoritat Portuària de les Balears (APB) va acordar ahir en sessió ordinària prendre possessió de la subdàrsena de Llevant situada a la zona nord de la dàrsena de Ponent del port de la Savina, integrant aquests espais amb la resta dels gestionats directament per l'APB i encarregant-se de la seva explotació i manteniment normals. Fins a aquesta zona es preveuen traslladar les operacions d'embarcament i desembarcament de passatgers de les barques d'excursions. La decisió ha estat motivada, en primer lloc, pel fet de poder garantir el buidatge de les aigües grises de les embarcacions i el subministrament de combustible. Aquesta resolució serà comunicada a Marina Formentera, S.A., tot requerint, una vegada més, el lliurament immediat del domini públic que està ocupant de forma deliberada i sense títol habilitant per a tal des del 28 de maig de 2022, i li adverteix de les responsabilitats que se li puguin atribuir per la negativa al lliurament de béns de domini públic portuari i per la seva ocupació il·lícita.

Transports i infraestructures Desenvolupament socioeconòmic Port-ciutat
El Club Marítimo de Mahón gestionarà una marina nauticoesportiva al moll de Llevant del port de Maó

El Club Marítimo de Mahón gestionarà una marina nauticoesportiva al moll de Llevant del port de Maó

 30/06/2022

El Consell d'Administració de l'Autoritat Portuària de les Balears (APB) va acordar ahir en sessió celebrada a Palma l'elecció de la proposta presentada pel Club Marítimo de Mahón per a la gestió d'una instal·lació nauticoesportiva per a embarcacions de petites i mitjanes eslores al moll de Llevant del port de Maó, entre la zona coneguda com sa Punta des Rellotge i es Gatassus. Aquesta autorització va dirigida prioritàriament al foment i l'ensenyament de l'esport nàutic i consta de 165 amarratges per a embarcacions de vuit a quinze metres. L’espai, de 19.167 metres quadrats de làmina d’aigua i 698 metres quadrats de superfície de terra, compta amb quatre pantalans flotants i puntualment pilotats. S'hi inclou a més una esplanada i el moll associat, destinada a la varada d'embarcacions lleugeres per a les activitats de caràcter formatiu, esportiu, educatiu, social i cultural, sense fins lucratius. Considerada aquesta oferta com a solució suficientment avantatjosa per part del Consell d’Administració, prèviament s’haurà de tramitar l’atorgament de l’autorització d’ocupació temporal, que tendrà una durada de dos anys, amb possibilitat de prorrogar-la fins a un termini màxim de tres anys. La taxa d'ocupació inicial era de 160.862 euros anuals, a la qual el Club Marítimo de Mahón ha afegit una millora de 44.438 euros, a més del 4% de la taxa d'activitat.

Transports i infraestructures Desenvolupament socioeconòmic Port-ciutat Mediambient i RSC
Finalitzen les obres d'adequació de l'entorn i la façana de les oficines de l'APB a Eivissa

Finalitzen les obres d'adequació de l'entorn i la façana de les oficines de l'APB a Eivissa

 09/06/2022

L'Autoritat Portuària de Balears (APB) ha posat en servei aquesta setmana les obres d'adequació de l'entorn i la façana de l'edifici principal d'oficines de l'APB a Eivissa, situat a l'accés als molls Nord. Concretament, s'han millorat elements d'il·luminació, jardineria i aparcament. També, amb aquest projecte, s'ha ampliat i renovat l'espai destinat als vianants a l'entorn de l'edifici. La il·luminació de la zona compta amb llumenera tipus LED, mentre que l'àrea enjardinada inclou un sistema automàtic de reg. Quant a l'accessibilitat, s'ha fet una rampa adossada a la façana i s'han regularitzat les sortides d'emergència. Finalment s'han instal·lat pèrgoles lineals fabricades en acer galvanitzat. La intervenció l'ha fet l'empresa TECOPSA per un import de 525 mil euros.

Port-ciutat Transports i infraestructures
L'APB celebra el Dia Internacional dels Arxius traient a la llum el projecte original del far del port de Palma

L'APB celebra el Dia Internacional dels Arxius traient a la llum el projecte original del far del port de Palma

 07/06/2022

L’Autoritat Portuària de Balears (APB) treu a la llum el projecte original de la construcció del far del port de Palma (o far de la Riba) amb motiu de la celebració del Dia Internacional dels Arxius. Es tracta de la peça principal de l'exposició que romandrà oberta al públic des de demà, 8 de juny, fins divendres 10, a la Seu Institucional de l'APB del moll Vell. El projecte, datat el 1899 i signat per l'enginyer Juan Malberti Rigo, que va ser director de la Junta del Port de Palma de Mallorca entre els anys 1874 i 1912, es podrà contemplar a la primera exposició que organitza l'Arxiu de l'APB, amb motiu de la celebració aquest any del 150 Aniversari de la institució. Juan Malberti projecta el far del port a cavall del canvi de segle i l'inaugura l'1 de novembre de 1903. Presta servei fins al 1982 quan s'apaga definitivament en veure's substituït per altres balises, instal·lades amb motiu de la prolongació del moll. L'edifici es desmunta pedra per pedra, es numeren i es torna a construir al lloc actual del gran vial, espina dorsal dels molls Comercials del port de Palma. Durant aquest període de temps va marcar el final del passeig de la Riba, lloc entranyable i molt popular entre els palmesans de l'època. Avui és la imatge institucional de l'APB. A més, l'exposició compta amb altres projectes originals d'obres portuàries, manuscrits d'època, facsímils, senyals marítims i fotografies. Documents catalogats tots per l'Arxiu de l'APB, que inicia amb aquesta exposició la seva missió d'apropar una petita part del patrimoni documental a la societat. Dia Internacional dels Arxius L'Arxiu de l'APB constitueix, per la seva singularitat, una autèntica arca de coneixement. El seu patrimoni documental aporta informació sobre enginyeria, canvis socials, desenvolupament urbanístic i portuari, meteorologia, economia, història... Tot plegat esbossa un mapa sobre el desenvolupament social, econòmic i cultural de les ciutats. Els ports són els pilars més importants d'un arxipèlag, modeladors de les ciutats. Amb motiu de la celebració del Dia Internacional dels Arxius, dia 9 de juny i coincidint amb el 150 Aniversari de la constitució de la Junta d'Obres del port, l'Arxiu de l'APB inaugura aquesta exposició que estarà ubicada a la Seu Institucional de la APB al moll Vell núm. 3 de Palma, del dia 8 al 10 de juny en horari de 10 a 15 hores, excepte el dijous dia 9 que romandrà oberta de 10 a 19 hores.

Port-ciutat 150 aniversari
Aprovades les bases del concurs per a gestió d'una instal·lació nàutica per a petites i mitjanes eslores al port d'Eivissa

Aprovades les bases del concurs per a gestió d'una instal·lació nàutica per a petites i mitjanes eslores al port d'Eivissa

 07/06/2022

El Consell d’Administració de l’Autoritat Portuària de Balears (APB) ha acordat la publicació de les bases del concurs públic per a la gestió d’una instal·lació nàutica per a petites i mitjanes eslores al port d’Eivissa, al lloc ocupat actualment pel Club Náutico Ibiza. El concurs triarà la solució més avantatjosa per a l'atorgament d'una superfície total de 29.309 metres quadrats (22.596 metres quadrats de mirall d'aigua i 6.713 metres quadrats de superfície a terra), amb especial atenció al foment i l'ensenyament de l'esport que sigui un referent a responsabilitat social al sector nàutic. Així doncs, les bases del concurs prioritzen el paper social i de promoció de l'esport que l'entitat adjudicatària aportarà a la comunitat portuària davant de les premisses habituals de les instal·lacions nàutiques més encaminades a la generació de recursos econòmics. L'explotació d'aquesta instal·lació es farà mitjançant autorització administrativa i inclou la gestió de 269 amarratges per a embarcacions nauticoesportives de fins a 15 metres d'eslora, servei de bar-cafeteria-restaurant, varador d'embarcacions lleugeres i realització d'activitats de caràcter formatiu, esportiu, social i cultural sense fins lucratius que seran proposades pel licitador. La quantia anual de la taxa d’ocupació a millorar pel licitador és de 334.101 euros. Embarcacions de base Essent una instal·lació per a embarcacions de petites i mitjanes eslores, i en la qual s'estableix una limitació de l'eslora màxima fins a 15 metres, els llocs d'amarratge es destinaran preferentment a embarcacions de base. Tot això, sense perjudici que l'autoritzat pugui reservar alguns amarratges fins a un màxim del 15% per atendre usuaris transeünts. El temps de durada de l’autorització serà d’un any, prorrogable d’any en any fins a un màxim de tres. Aquest concurs públic respon a una situació transitòria i, per tant, el que es pretén és principalment mantenir els diferents serveis que s'estan prestant dins aquestes instal·lacions, així com les superfícies que es dediquen a cadascun d'ells, encara que es poden proposar —i s’hi valoraran— inversions en millores de les condicions de seguretat i operativitat, i les vinculades al Pla de Contingències, totes elles amb instal·lacions desmuntables, davant de possibles episodis d'agitació interior de les instal·lacions per això l'APB posarà a disposició del futur autoritzat unes superfícies a terra de 3.000 metres quadrats i 4.500 metres quadrats de mirall d'aigua, així com 100 llocs d'amarratge en temporada baixa a les instal·lacions gestionades per Marina de Botafoc, i 180 metres quadrats de pantalans flotants en cas d'activació del Pla de Contingències, tot això per prioritzar les condicions de seguretat i operativitat de la instal·lació per a les embarcacions i els usuaris.

Transports i infraestructures Desenvolupament socioeconòmic Port-ciutat
L'APB adjudica a Igy Gestora Marinas Spain la gestió dels amarratges de grans eslores de la dàrsena de Llevant del port d'Eivissa

L'APB adjudica a Igy Gestora Marinas Spain la gestió dels amarratges de grans eslores de la dàrsena de Llevant del port d'Eivissa

 07/06/2022

El Consell d'Administració de l'Autoritat Portuària de Balears (APB) ha acordat la designació de l'oferta més avantatjosa per a l'adjudicació de la gestió dels amarratges per a embarcacions de gran eslora a la dàrsena de Llevant del port dEivissa a Igy Gestora Marinas Spain, S.L. Com a novetat, en aquesta concessió es permetrà l'atracament d'embarcacions d'eslores compreses entre els 20 i 40 metres d'eslora, en el cas que siguin de base —és a dir, amb una estada mínima de sis mesos a l'any— o bé transeünts a temporada baixa. Aquesta mesura es pren amb l'objectiu de garantir una presència més gran d'embarcacions i potenciar així l'activitat econòmica de la zona de la Marina durant tota la temporada. En temporada alta, la limitació per a les embarcacions transeünts s'estableix en més de 40 metres. Igual que l'anterior, aquesta nova concessió comprèn la gestió de 42.152 metres quadrats de superfície —38.852 metres quadrats de làmina d'aigua i 2.745 metres quadrats de terra— i de dues línies d'atracament, una de 240 metres al moll de Llevant i una altra de 115 metres al costat est del Contramoelle, conegut popularment com es Martell. També formarà part de la concessió la planta baixa de l'edifici des Martell, d'uns 600 metres quadrats, que podrà ser destinada a locals comercials per a aquelles activitats autoritzades per l'APB segons estableix la DEUP (ús mixt 2: comercial, nauticoesportiu i complementari ). La coberta i les escales de l'edifici continuaran sent d'ús públic com fins ara, igual que la superfície del moll, on queda prohibida la instal·lació de tancaments o mampares que impedeixin l'ús de vianants. Termini de la concessió El termini de concessió serà per a un màxim de vuit anys i cinc mesos. La taxa d'ocupació inicial era de 408.019,20 euros anuals, i Igy Gestora Marinas Spain ha afegit una millora de 1.325.000 euros, a més del 4% de la taxa d'activitat. L'APB farà entrega de les instal·lacions al concessionari en l'estat en què les va deixar Sovren Eivissa en la data de la caducitat de la seva concessió, amb obres en part inacabades.

Transports i infraestructures Desenvolupament socioeconòmic Port-ciutat