Els ports d'interès general de les Balears varen moure el 2022 gairebé 15 milions i mig de tones de mercaderies, un 12% més que el 2021

Els ports d'interès general de les Balears varen moure el 2022 gairebé 15 milions i mig de tones de mercaderies, un 12% més que el 2021

24/02/2023

Segons es desprèn de les estadístiques de tràfic de l’Autoritat Portuària de Balears (APB), durant el passat exercici de 2022 les mercaderies que han passat pels ports d’interès general de les Balears han assolit les 15.429.553 tones, experimentant així un augment del tràfic respecte del 2021 d'un 12%. L'augment de mercaderies apunta a una recuperació després de la situació sanitària i a les limitacions de mobilitat i ha estat general a tots els ports, amb un 13% al port de Palma, un 16% al port de Maó, un 1% al d'Alcúdia, un 15% al port d'Eivissa i un 21% al port de la Savina. Per partides, en mercaderia general (béns de consum), han estat gairebé 14 milions les tones registrades el 2022, pujant respecte del 2021 un 10%, corresponent 8.641.953 tones al port de Palma (+10%) 2.963.337 al port d'Eivissa (+13%), 373.165 al port de la Savina (+21%) i 534.065 al de Maó (+16%). Una excepció és el port d'Alcúdia, on s'ha experimentat un lleuger descens de les mercaderies generals respecte del 2021 en un 1%, passant de 998.212 tones a 986.824 el 2022. Pel que fa a granels líquids (bàsicament combustibles), el total a les Balears experimenta un augment del 39%, especialment a Palma amb una pujada del 47%, seguida dels ports d’Eivissa (+31%), Maó (+16%) i Alcúdia (+17%). L'augment del volum de granels sòlids (carbó, cereals, sal, materials de construcció, etc.) és més tímid a l'estadística general (7%), i fins i tot se situa en xifres negatives a Palma (-7%). Eivissa, per contra, es desmarca de la resta amb un augment del 60%. La resta de ports: Maó, +14% i Alcúdia, +7%. Un 45% més de passatgers Sens dubte en les xifres de trànsit de passatgers és on es veu la recuperació progressiva després de la pandèmia. Així, si analitzam el nombre de passatgers dels cinc ports, al llarg del 2022 ha estat de 8,8 milions, un 45% més que el 2021, dels quals 7 milions corresponen a línies regulars (+24%), i 1,7 a creuers (+401%). Per ports, el nombre de passatgers augmenta principalment a Palma, amb un 112% més, Maó amb un 70%, Eivissa augmenta un 34%, Alcúdia un 21% i la Savina un 19%.

Transports i infraestructures Desenvolupament socioeconòmic
L’APB atén les sol·licituds dels grups d’interès de les obres del passeig Marítim

L’APB atén les sol·licituds dels grups d’interès de les obres del passeig Marítim

24/02/2023

L’Autoritat Portuària de les Illes Balears (APB) ha atès les diferents sol·licituds dels grups d’interès de les obres de remodelació del passeig Marítim de Palma en les dues darreres reunions del 31 de gener i el 9 de febrer. Així, totes les exigències que compleixin les mesures de seguretat necessàries en cada cas s’han incorporat a les fases de les obres de remodelació. En aquest sentit, un aparcament ja ha entrat en servei per a uns quaranta llocs davant de l’Institut Espanyol d’Oceanografia, on també s’habilitarà una nova parada d’autobús. S'ha preparat un nou aparcament en el centre de la divisió davant de l'Auditorium i, en aquesta fase I, es mantendran les bosses d'aparcament habilitades a la plaça Mediterrània. D'altra banda, es crearan tres punts de càrrega i descàrrega en el passeig durant la fase I, a l'alçada de l'hotel Costa Azul, davant de Can Barbarà i a la zona de l'Auditorium. L’aparcament d’autobusos que hi ha davant del moll de Golondrines també ampliarà la seva capacitat durant aquesta fase constructiva, passant d’un aparcament en semibateria a un aparcament en bateria. La senyalització es reforça en punts estratègics, com ara l’accés al carrer Pedrera, que també s’obre per als clients de la zona i les prohibicions d’aparcament en accés als garatges i a la rotonda al costat de l’Auditorium. Una altra de les sol·licituds formulades durant les reunions va ser l'expansió del nombre de contenidors de residus en diferents zones del passeig Marítimo, que s'ha traslladat a la ciutat de Palma per assistir -hi a través d'Emaya. Totes aquestes accions es veuran reforçades per diferents actuacions de comunicació en premsa escrita, ràdio, televisió, plans disponibles en hotels i botigues i missatges en zones tancades.

Port-ciutat Transports i infraestructures Desenvolupament socioeconòmic
La ICTS SOCIB i l’Autoritat Portuària de Balears celebren el Dia del Mediterrani amb una jornada per fer front al canvi climàtic

La ICTS SOCIB i l’Autoritat Portuària de Balears celebren el Dia del Mediterrani amb una jornada per fer front al canvi climàtic

24/02/2023

El pròxim dilluns 28 de novembre a les 18 h, l'Autoritat Portuària de Balears (APB) i el Sistema d’Observació i Predicció Costaner de les Illes Balears (ICTS SOCIB) organitzen la jornada “Els reptes del mar Mediterrani davant el canvi climàtic”, amb motiu de la commemoració del Dia del Mediterrani. Aquesta jornada té per objectiu conèixer els efectes del canvi climàtic al mar Mediterrani i explorar diverses solucions vinculades amb les ciències i les tecnologies marines, així com el paper del tercer sector i les empreses en aquestes. Es tracta d’una activitat de celebració i de projecció cap al futur que s'emmarca en el 150è aniversari de l’APB. L’assistència a la jornada és gratuïta prèvia inscripció mitjançant aquest formulari. La Seu Institucional de l'APB, al Camí de l'Escullera s/n, Palma, acollirà aquesta jornada que començarà amb la benvinguda per part del director de l’APB, Jorge Nasarre, i la xerrada del director de la ICTS SOCIB, Joaquim Tintoré, envers “Un Bessó Digital del Mediterrani per fer front al canvi climàtic”. Tintoré presentarà aquesta plataforma digital d'alta resolució i exactitud, per monitoritzar i reproduir les interaccions entre els processos oceànics i costaners del mar Mediterrani i amb les activitats humanes davant de diferents escenaris de canvi climàtic, aportant solucions i eines per a la presa de decisions. Tot seguit, la taula rodona “Els reptes del mar Mediterrani davant el canvi climàtic” explorarà la perspectiva dels científics i les científiques, així com d’experts procedents del tercer sector i l’empresa. La taula comptarà amb la participació d’Aina García, del servei de Transferència del Coneixement de la ICTS SOCIB Lluís Gómez Pujol, coordinador del Doctorat en Ecologia Marina de la UIB Neus Matelamala, especialista en Biologia Marina al GOB Amaia Rodriguez, CEO de GRAVITY WAVE i Salud Deudero, biòloga marina del COB-IEO. Paral·lelament, l'exposició fotogràfica d’accés lliure “SOCIB: Investiguem el mar, compartim futur”, instal·lada des del 28 de novembre de 2022 i fins al 9 de gener de 2023 al moll Vell, 3 (davant la Seu Institucional de l'APB), aproparà els resultats científics de la ICTS SOCIB a tots els públics, fomentant la conscienciació ambiental marina i la cultura oceànica. A més de donar a conèixer les noves tecnologies que utilitza la ICTS SOCIB per a l'observació, la monitorització i l’obtenció de dades oceanogràfiques (planadors submarins, boies oceanogràfiques, etc.), i alguns dels projectes que duu a terme al Mediterrani per promoure la sostenibilitat real i efectiva de les Illes Balears. Aquesta és la primera parada de l’exposició que es presentarà als ports de Balears al llarg de 2023. El Dia del Mediterrani La Unió pel Mediterrani és un organisme intergovernamental que agrupa els 27 països de la Unió Europea i 15 països més del Mediterrani, amb l’objectiu de treballar per l'estabilitat regional, el desenvolupament i la integració. Des de l’any 2021, aquest organisme ha determinat que cada 28 de novembre se celebri el Dia del Mediterrani, per a rememorar la primera Conferència Euromediterrània que va tenir lloc el 28 de novembre de 1995 a Barcelona, on es van reunir països de la Unió Europea i del Mediterrani, i amb la qual s'inicià el projecte de cooperació regional, conegut com a 'Procés de Barcelona'. Contacte de premsa Servei d’Estratègia Corporativa, Comunicació i Cultura Oceànica de la ICTS SOCIB Tel.: +34 971 439 895. Mail: rri@socib.es Sobre la ICTS SOCIB El Sistema d'Observació i Predicció Costaner de les Illes Balears (SOCIB) és una Infraestructura Científica i Tècnica Singular (ICTS), creada pel Ministeri de Ciència i Innovació i la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, a la qual s'ha incorporat recentment el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC). Ubicada al Parc Bit, Palma, compta amb un equip multidisciplinari de 44 persones que treballen amb un objectiu compartit: avançar en el coneixement, la comprensió i la gestió sostenible de l'oceà global i el mar Mediterrani. Per això, la ICTS SOCIB opera un sistema d'observació i predicció que monitoritza de forma contínua el Mediterrani occidental, recollint dades a través de diverses plataformes, incloent-hi radars costaners d'alta freqüència, sistemes de monitorització integral de platges, gliders o planadors submarins autònoms, plataformes d'observació lagrangianes (perfiladors ARGO i boies de deriva superficials), boies oceanogràfiques, estacions meteorològiques i del nivell del mar, i el Vaixell Oceanogràfic (V/O SOCIB). Les dades oceàniques recollides, de valor estratègic en la investigació marina, es poden consultar en temps real i en accés obert a través del repositori institucional de la ICTS SOCIB, www.socib.es. Aquesta informació facilita prediccions oceàniques de qualitat contrastada que la ICTS SOCIB ofereix a través dels models de predicció. A més, la ICTS SOCIB dissenya aplicacions i solucions digitals per promoure la gestió marina i costanera basada en l'evidència científica i ofereix serveis d'assessoria experta en gestió ambiental i oceanografia operacional. Així mateix, treballa per fomentar el coneixement que la ciutadania té sobre l'oceà (Cultura Oceànica) mitjançant activitats i recursos innovadors per a tots els públics. Sobre l’Autoritat Portuària de Balears L'Autoritat Portuària de Balears (APB) és un organisme públic que té encomanada la gestió, l’administració i l’explotació dels ports d'interès general de les Illes Balears de Palma, Alcúdia, Maó, Eivissa i la Savina, a més de les ajudes a la navegació d'aquesta comunitat autònoma. Dins dels seus compromisos adquirits en la seva política de Responsabilitat Social Corporativa, l'APB assumeix el de protegir el medi marí i el medi ambient de l'entorn portuari, inclosa la prevenció de la contaminació, vetllar pel compliment legal i altres requisits en totes les seves àrees d'influència.

150 aniversari Mediambient i RSC
L'APB habilita una zona d'aparcament addicional al port d'Eivissa durant la temporada baixa

L'APB habilita una zona d'aparcament addicional al port d'Eivissa durant la temporada baixa

24/02/2023

Llegada la temporada baja, las necesidades de la operativa portuaria son inferiores, por lo que la Autoridad Portuaria de Baleares (APB), en colaboración con el Ajuntament d'Eivissa, habilitará a partir de mañana, 22 de noviembre, y hasta el 15 de marzo, una zona adicional de aparcamiento en la Avda. Santa Eulàlia de Eivissa, junto al muelle de Ribera Poniente y frente a la Estación Marítima de Formentera y el Club Náutico Ibiza. Como ya se ha hecho en años anteriores, esta zona que se pone a disposición de los ciudadanos alivia la problemática de buscar aparcamiento en el centro de la ciudad durante el invierno.

Port-ciutat
Comencen les obres del nou passeig Marítim de Palma

Comencen les obres del nou passeig Marítim de Palma

24/02/2023

Tal com estava previst, les obres de remodelació del passeig Marítim de Palma han començat avui divendres 18 de novembre, un mes després de la signatura del contracte amb la UTE formada per les empreses mallorquines Melchor Mascaró, Vopsa, Urbient i Aglomsa, i l'endemà que se subscrigués l'acta de comprovació de replanteig.Un cop finalitzades les reunions de planificació dels agents implicats a l'obra, les primeres intervencions de senyalització i col·locació de barreres han tengut lloc a darrera hora d’avui dematí a la zona de Paraires. L’obra de remodelació constarà de tres fases d’execució, més una inicial de preparació. Aquesta fase 0, que és la que ha començat avui i que durarà fins a principis del 2023, executarà les actuacions prèvies necessàries per iniciar les obres, com els accessos a guals, remoció d'algunes voreres, senyalització i col·locació de barreres i trasllat provisional de parades de bus i semàfors. Les places d’aparcament no es veuran afectades fins després de les festes nadalenques (veure document). El Nou Passeig Marítim de Palma comença amb una nova imatge que simbolitza un nou espai de la ciutat prop de la mar i on les persones guanyaran en qualitat de vida, vegetació i un ambient més agradable (veure document) noupasseigmaritimdepalma.portsdebalears.com L'APB ha posat en marxa un pla de gestió d'informació per mantenir informats puntualment usuaris, veïns, empresaris i la societat en general del desenvolupament de les obres i les accions futures que els puguin afectar a través del portal web noupasseigmaritimdepalma.portsdebalears.com. A la plataforma digital que s'ha habilitat avui es publicaran informacions del projecte, així com avisos d'interès públic segons avancin les obres (veure document).

Port-ciutat
L'APB acull avui i demà les V Jornades Tècniques d'Arxius Portuaris

L'APB acull avui i demà les V Jornades Tècniques d'Arxius Portuaris

24/02/2023

L’Autoritat Portuària de Balears (APB) acull a partir d’avui les V Jornades Tècniques d’Arxius Portuaris, amb el títol “L’arxiu, temps de memoria”. Durant dos dies, experts en arxivística portuària i investigadors exposaran els seus punts de vista sobre les característiques generals i la dimensió estratègica dels fons documentals dels arxius portuaris. A primera hora, el director de l'Arxiu del Regne de Mallorca, Ricard Urgell, farà un repàs de la documentació existent sobre el port de la ciutat de Palma entre els segles XV i XVIII. Més endavant, es presentarà larxiu de l’Autoritat Portuària de Huelva com a model de recerca i el patrimoni documental de l’arxiu general del MITMA. Les jornades comptaran amb dues taules rodones. La primera, dijous mateix, versarà sobre els arxius històrics del sistema portuari espanyol al segle XXI. L'endemà s'oferirà una visió pràctica de l'administració electrònica i l'arxiu a través dels casos de les autoritats portuàries de Ferrol, Cartagena i Balears. Altres ponències bussejaran entre la documentació portuària que acull l'Arxiu Històric Nacional, el model de cooperació entre institucions de la Plataforma d'Arxius Històrics de Balears i la intel·ligència artificial com a mecanisme facilitador de la divulgació dels arxius documentals.

150 aniversari Port-ciutat
La millora de l'eficiència energètica de l'enllumenat del port d'Alcúdia reduirà un 50% el consum energètic

La millora de l'eficiència energètica de l'enllumenat del port d'Alcúdia reduirà un 50% el consum energètic

24/02/2023

L'Autoritat Portuària de Balears (APB) millorarà les instal·lacions d'il·luminació del port d'Alcúdia amb l'objectiu de reduir el consum d'energia i el cost associat a la meitat del consum actual. Les actuacions, que són fruit de l'anàlisi lumínica dels diferents recintes i zones, comportaran canvis fonamentals en l'equipament i el funcionament de tot el sistema, encaminats a dotar totes les zones del port d'uns valors lumínics uniformes. La principal actuació, que ha començat aquest mes de novembre, consisteix en la creació de nous punts de llum i la substitució de la majoria de lluminàries dels 739 punts de llum actuals per formats més eficients, com el LED, de manera que s'aconsegueix un estalvi energètic del 50%. A més, es renova i unifica la gestió dels quadres de comandament des dels quals es controlen els punts de llum, així com un sistema de telegestió i control punt a punt de tota la instal·lació d'enllumenat de l'àrea portuària. Actualment continuen les actuacions amb l'execució de noves canalitzacions elèctriques a les zones on s'instal·laran noves lluminàries i la substitució dels suports necessaris per uniformitzar-ne la tipologia, amb alçades que van des dels 3 als 20 metres. Estalvi del 50% El consum energètic actual del port està estimat en 838.016 kWh/any. Amb els canvis que planteja el projecte de reforma es reduirà a més de la meitat. L'empresa adjudicatària de les obres és ELECNOR, SERVICIOS Y PROYECTOS, SA, amb un pressupost de 809.043,34 €, i un termini d'execució de 5 mesos. Es preveu que amb aquesta inversió es creïn 20 llocs de treball directes. Al port coexisteixen diferents zones, com són les d'accés exclusiu per a l'activitat portuària i els espais oberts al públic, zones transitades per vehicles lleugers i pesants o vianants, així com sectors de moviment de mercaderies. En totes es compliran el Reglament d'Eficiència Energètica en Instal·lacions d'Enllumenat Exterior i la Guia de Gestió Energètica a Ports.

Mediambient i RSC Port-ciutat Tecnologia i innovació
El 14 de novembre es reprendran les obres de la carretera del far de Formentor

El 14 de novembre es reprendran les obres de la carretera del far de Formentor

24/02/2023

L’Autoritat Portuària de Balears (APB) reprendrà el proper 14 de novembre les obres de condicionament estructural del mur de contenció de terres de la carretera d’accés al far de Formentor. A partir d’aquell dia, i en coordinació amb les diferents administracions, es tallarà l’accés al far, per a tot trànsit i persona aliena a les obres, a l’alçada de l’aparcament del mirador del Cap Formentor. Està previst que les obres finalitzin dia 23 de gener de 2023. El 22 de juny de 2022, amb les obres de condicionament parcialment finalitzades, va tenir lloc la posada en servei parcial per raons d'interès públic i l’inici de la temporada turística. Ara es finalitzarà el revestiment de l’obra de contenció a través d’un mur de pedra en sec realitzada abans de l’estiu. Properament s'instal·laran panells informatius a la rotonda a l'alçada de l'aparcament de la platja de Formentor.

Transports i infraestructures Desenvolupament socioeconòmic
Les obres del nou passeig Marítim de Palma començaran el 18 de novembre

Les obres del nou passeig Marítim de Palma començaran el 18 de novembre

24/02/2023

L'Autoritat Portuària de Balears (APB) ha comunicat avui als grups d'interès afectats per la remodelació del nou passeig Marítim de Palma que les obres començaran el proper divendres 18 de novembre. A més, els ha detallat els aspectes constructius i les diferents fases projectades durant els 20 mesos que durarà l'actuació. Tot amb l'objectiu d'aconseguir una implantació consolidada i segura que generi menys molèsties i que en permeti una execució més eficaç i efectiva. Les obres s'iniciaran un mes després de la signatura del contracte amb la UTE formada per les empreses mallorquines Melchor Mascaró, Vopsa, Urbient i Aglomsa, i l'endemà que se subscrigui l'acta de comprovació de replanteig, document que recull el moment en què comencen les obres de construcció objecte del projecte. L’obra de remodelació constarà de tres fases d’execució, més una inicial de preparació. Aquesta fase 0, que durarà fins a principis de 2023, executarà les actuacions prèvies necessàries per iniciar-ne les obres, com els accessos a guals, remoció d'algunes voreres, senyalització i col·locació de barreres. Les places d’aparcament no es veuran afectades fins després de les festes nadalenques. Quatre carrils de circulació Pel que fa a la circulació, es mantindran quatre carrils (dos per sentit) a tot el traçat i durant tota l'obra. Per a tal en un primer moment s'hauran d'executar prèviament a la implantació actuacions puntuals sobre la vorera actual costat mar que permetin la seva conversió en calçada. Així, la primera fase actuarà sobre el costat terra, sense afectar inicialment les terrasses dels negocis. Per això s'ampliarà la vorera a fi de mantenir el recorregut de vianants i l'accessibilitat als locals. La fase següent correspon al costat mar, per la qual cosa els carrils de circulació es desplaçaran al tram ja remodelat de la zona terra. Comunicació contínua Així mateix s'ha informat els grups d'interès, reunits avui a la seu institucional de l'APB, de la posada en marxa d'un pla de gestió d'informació per mantenir puntualment informats usuaris, veïns, empresaris i la societat en general del desenvolupament de les obres i les accions futures que els puguin afectar. Entre les accions a posar en marxa hi ha la creació d'una web o una plataforma digital on es publicaran informacions del projecte, així com avisos d'interès públic segons avancin les obres. També es mantindran les reunions amb els grups d'interès i s'informarà l'opinió pública mitjançant xarxes socials, mitjans de comunicació i altres suports.

Port-ciutat Transports i infraestructures Desenvolupament socioeconòmic
La Unió Europea subvencionarà el 40% de la inversió en Cold Ironing als ports de Palma, Alcúdia, Eivissa i Maó

La Unió Europea subvencionarà el 40% de la inversió en Cold Ironing als ports de Palma, Alcúdia, Eivissa i Maó

24/02/2023

El Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana ha aprovat, de manera provisional, la concessió de la subvenció del Programa de Suport al Transport Sostenible i Digital en concurrència competitiva, finançat per la Unió Europea – NextGenerationEU, a les autoritats portuàries de Balears i Barcelona per a la implantació de sistemes de connexió elèctrica terrestre per a vaixells. Aquesta tècnica, coneguda en anglès amb l'expressió cold ironing, constitueix una alternativa perquè els bucs mantinguin la maquinària aturada i la consegüent eliminació de l'impacte sonor i contaminant mentre estiguin amarrats a port. La posada en servei d'aquestes instal·lacions a Balears està prevista per al segon semestre de 2024 i suposarà una inversió de 12,3 milions d'euros, de la qual la Unió Europea en finançarà el 40%. Concretament s'implantarà als ports de Palma (molls de Paraires i Comercials), Alcúdia (molls de Ponent), Eivissa (molls del Botafoc) i Maó (Cós Nou). La primera instal·lació de cold ironing que ha duit a terme l'APB va tenir lloc al moll de Paraires del port del de Palma, i estarà preparada per connectar a la xarxa eléctrica -encara que no de forma simultània- un buc tipus ferri de potència màxima demandada de 1.600 kW (mitjana tensió) i un altre vaixell tipus fast ferry de 800 kW (baixa tensió). Per a la connexió elèctrica, el sistema compta amb 275 metres de línies subterrànies de mitjana tensió, un centre de transformació i una subestació elevadora de freqüència a la zona de servei del port de Palma. Suport de les institucions En aquest sentit, el suport de les institucions del territori ha estat unànime: ajuntaments, consells insulars i el Govern de les Illes Balears han signat una carta d'aval que acompanya la iniciativa, amb la convicció que la neutralitat climàtica i la voluntat que els ports d’interès general de Balears siguin el més respectuosos possibles amb el medi ambient és un objectiu comú. Quan es troben a port els vaixells utilitzen els motors auxiliars per produir electricitat durant les operacions de càrrega, descàrrega i estacionament. I, si bé és cert que durant la fase d'atracament la quantitat d'emissions que es produeix és menor que durant la fase de trànsit marítim en si mateix, en aquest cas els contaminants que s'emeten afecten directament la qualitat de l'aire dels nuclis de població propers al port, així com del propi port. L'ús d'energia elèctrica de la xarxa nacional suposa una reducció de les emissions produïdes pel buc, ja que el factor d'emissió per MWh dels generadors de la xarxa nacional és molt menor que el dels motors auxiliars del vaixell.

Mediambient i RSC Next Generation UE Tecnologia i innovació Transports i infraestructures
Presentat el pla d’adaptació al canvi climàtic per als ports d’interès general de Balears

Presentat el pla d’adaptació al canvi climàtic per als ports d’interès general de Balears

24/02/2023

La pujada del nivell de la mar a conseqüència del canvi climàtic deixarà inoperatives algunes infraestructures portuàries, com molls i pantalans, així com afectar l'estabilitat d'alguns dics per l'arribada de temporals que presentaran onatge de més envergadura i que es manifestaran de manera més freqüent. Aquestes són algunes de les conclusions d’un estudi elaborat per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i encarregat per l’Autoritat Portuària de Balears (APB) en el qual es presenta un pla d’adaptació al canvi climàtic per als ports d’interès general de Balears, així com la proposta de mesures i rutes d’adaptació per prevenir eventuals riscos. Antoni Ginard, cap de l'àrea de Planificació i Infraestructures de l'APB, ha recalcat la voluntat de l'organisme públic d'adaptar les infraestructures alhora que es treballa en la mitigació del canvi climàtic: “Ens hi hem d'adaptar a temps per garantir que els ports puguin seguir complint la seva comesa primordial, que és el proveïment de mercaderies i el transport de passatgers”. Els professors de la UPC Agustín Sánchez-Arcilla i Joan Pau Sierra han presentat el pla d’adaptació per als cinc ports d’interès general de Balears i els ports esportius del Portitxol i es Molinar, a Palma. L’estudi ha contemplat dos escenaris climàtics, un de moderat i un altre de ontinúen. El primer assumeix que es desenvoluparà una gran conscienciació sobre els efectes del canvi climàtic i adoptaran polítiques actives a onti internacional per reduir les emissions. És l’escenari més plausible si es porten a la pràctica alguns acords internacionals com ara l’Acord de París (2015). L’escenari pitjor previst pot tenir lloc si alguns dels grans països emissors no adopten polítiques agressives de mitigació del canvi climàtic o si ontinúen accions que l’accelerin. Alhora, aquests escenaris s’han comparat amb dues variables temporals, una a curt-mitjà termini (2026-2045) i una altra a llarg termini (2081-2100). Conclusions A l’estudi s'observa que al segon període fins al 2100 es disparen els problemes d'inoperativitat de molls i pantalans, ja que la pujada del nivell del mar se situarà entre 50 centímetres i 1 metre depenent de l'escenari que es produeixi. Així, caldrà elevar la cota d'alguns molls, substituir els pantalans fixos per flotants i augmentar la freqüència dels dragatges als ports. Els molls d'embarcacions esportives seran els més afectats en aquest sentit, especialment el del Portitxol (Palma), on s'haurà de modificar totalment el dic d'abric. La pujada del nivell del mar, juntament amb l'augment de la magnitud de l'onatge, podria produir també danys als dics, com ara desplaçaments dels blocs de les esculleres o comprometre'n l'estabilitat. Per això es proposen diferents solucions depenent de la tipologia del dic, com ara la construcció d'esculleres, reforç de les banquetes o canviar el tipus i pes dels blocs del dic entre altres. Juntament amb l’estudi del grau d’exposició i nivell de vulnerabilitat dels ports i la proposta d’actuació a les infraestructures portuàries, s’ha elaborat un Atles de Riscos i un pla d’Alertes Climàtiques per a cadascun dels ports estudiats, així com el desenvolupament de sengles d'adaptació climàtica, determinant els punts de no retorn perquè l'APB pugui prendre decisions que s'avancin als impactes pel canvi de clima i s'aconsegueixi que les infraestructures portuàries puguin continuar estant plenament operatives en tot moment.

Mediambient i RSC Port-ciutat Transports i infraestructures
Els efectes del canvi climàtic podrien deixar inoperatius alguns molls o pantalans dels ports d’interès general de Balears

Els efectes del canvi climàtic podrien deixar inoperatius alguns molls o pantalans dels ports d’interès general de Balears

24/02/2023

La pujada de la nivell del mar a conseqüència del canvi climàtic podrà deixar inoperatives algunes infraestructures portuàries, com molls i pantalans, així com afectar l’estabilitat d’alguns dics per l’arribada de temporals que presentaran un onatge de major envergadura i que es manifestaran de manera més freqüent. Aquestes són algunes de les conclusions d’un estudi elaborat per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i encarregat per l’Autoritat Portuària de Balears (APB) en el qual es presenta un pla d’adaptació al canvi climàtic per als ports d’interès general de Balears, així com la proposta de mesures i sendes d’adaptació per prevenir eventuals riscos. L'estudi conclou que la pujada del nivell de la mar produirà una reducció del francbord dels molls i pantalans on atraquen les embarcacions o s'hi troben alguns serveis, fins al punt, en alguns casos, de deixar de ser operatius o d'inundar l’estructura d'atracament en quedar per sota del nivell de l'aigua. La pujada del nivell de la mar, juntament amb l’augment de la magnitud de l’onatge, podrien produir també danys en els dics, com desplaçaments dels blocs de les esculleres o comprometre’n l’estabilitat d’altres. A l'estudi s'han contemplat dos escenaris climàtics, un de moderat i un altre de pessimista. El primer assumeix que es desenvoluparà una gran conscienciació sobre els efectes del canvi climàtic i s’adoptaran polítiques actives a nivell internacional per reduir-ne les emissions. És l'escenari més plausible si es porten a la pràctica alguns acords internacionals com ara l'Acord de París (2015). L’escenari pitjor previst pot tenir lloc si alguns dels grans països emissors no adopten polítiques agressives de mitigació del canvi climàtic o si continuen accions que l’acceleren. Alhora, aquests escenaris s'han comparat amb dues variables temporals, una a curt-mitjà termini (2026-2045) i una altra a llarg termini (2081-2100). Sendes d'adaptació climàtica L’estudi d’adaptació del canvi climàtic que ha redactat l’UPC té un destacable caràcter innovador, ja que és la primera vegada que es realitza un pla de sendes d’adaptació de les infraestructures en els àmbits dels ports. Per a tal, prèviament s'ha determinat el grau d'exposició i nivell de vulnerabilitat dels cinc ports d'interès general de les Balears (Palma, Alcúdia, Maó, Eivissa i la Savina), més els ports esportius des Molinar i Portitxol, a Palma. De tot això ha sorgit, en primer lloc, una proposta d'actuació a les infraestructures portuàries, perquè aquestes puguin adaptar-se als efectes que es produiran a curt, mitjà i llarg termini. En segon lloc, s'ha elaborat un Atles de Riscos i un pla d'Alertes Climàtiques per a cadascun dels ports estudiats, així com el desenvolupament de sendes d'adaptació climàtica, determinant els punts de no retorn perquè l’APB pugui prendre decisions que s'avancin als impactes pel canvi de clima i s’aconseguesqui que les infraestructures portuàries puguin seguir plenament operatives en tot moment.

Mediambient i RSC Port-ciutat Transports i infraestructures