Situada a la costa nord de l'illa de Mallorca, la badia de l'Alcúdia, tradicionalment lloc d'estiueig de molts mallorquins, s'ha convertit en una de les zones turístiques per excel·lència. La combinació de llocs d'atracament esportiu amb una necessitat de proveïment de mercaderies per al consum de l'Illa i el tràfic amb Menorca i alguns ports de la península, el converteixen en un port amb unes característiques especials.
Té dues zones molt diferenciades: la dàrsena comercial i la d'embarcacions menors, que està formada pel moll pesquer i un port esportiu. Encara així, es tracta d'un port eminentment energètic. A les seves instal·lacions es descarrega el carbó, per produir energia elèctrica, així com gas butà i propà. D’altra banda, es carreguen ferralla i altres materials reciclables amb destinació a altres ports.
Història
Els romans varen utilitzar ja el port d'Alcúdia, l'antiga Pollentia, capital de l'illa de Mallorca durant l'imperi. No queda cap vestigi d'infraestructura portuària, per la qual cosa es pot pensar que les operacions es realitzaven mitjançant barques.
Les notícies sobre instal·lacions portuàries són relativament recents i daten del segle XVIII. Es tracta del Projecte de Quarantena que apareix en el plànol de la ciutat de 1785, i de la làpida de caseta de navegants (1786) que encara avui es pot veure en l'arrencada de l'antic dic.
Els projectes d'ampliació del port d'Alcúdia es veuen interromputs a conseqüència de la Guerra Civil. Les obres del nou dic acaben el 1954. Durant els 30 anys següents es duen a terme discretes obres de millora. En la dècada dels 90 el notable creixement del tràfic de carbó i mercaderia general obliga a una prolongació substancial del moll de Ribera.
Actualment, el port d'Alcúdia està preparat per servir d'alternativa al de Palma, quant al tràfic de mercaderies, i per convertir-se en la connexió natural entre Mallorca i Menorca per via marítima, com també per mantenir bons enllaços amb el de Barcelona, amb l'ampliació del moll de Ponent i la construcció d'una estació marítima per a passatgers.
