Desenvolupament socioeconòmic
El Govern de l'Estat autoritza la contractació de les obres de remodelació del passeig Marítim de Palma
21/12/2021El Consell de Ministres, a proposta del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, ha autoritzat a l’Autoritat Portuària de Balears (APB) la contractació de les obres corresponents al projecte de remodelació del passeig marítim del port de Palma. El pressupost estimat de contractació és de 43.167.607 euros, IVA exclòs i una durada de 20 mesos. Segons el president de l'APB, Francesc Antich, "és una gran obra d'interrelació port-ciutat que permetrà que la ciutadania pugui gaudir encara més del port". A més, aquesta intervenció possibilita “una reflexió sobre la millora del paisatge urbà que serà la base per a projectes futurs”. Segons el conveni subscrit entre l'APB i l'Ajuntament de Palma el desembre de 2020, la primera assumeix l'execució a càrrec seu de les obres de remodelació i millora del passeig marítim, mentre que l'Ajuntament es compromet a sufragar el cost de determinades despeses de manteniment, conservació i gestió del passeig marítim. Obres de millora Les obres incidiran en el sistema viari, reduint els 3 i 4 carrils per sentit, segons els trams, existents actualment a 2 per carrils per sentit. Pel que fa a la mobilitat de vianants, s'incrementen els passos de vianants de forma rellevant, passant dels dotze actuals als vint-i-sis previstos en el projecte, als efectes d'augmentar la permeabilitat transversal, millorar l'accessibilitat i la seguretat dels vianants. A més, com a conseqüència de la reurbanització del passeig, s'ha previst una reubicació de les parades d'autobús corresponents a les línies existents. A més, la secció prevista del passeig Marítim és compatible amb una implantació futura d'un sistema potent de transports públic tipus tramvia o bus de trànsit ràpid, en plataforma compartida. D'altra banda, es preveuen diversos murs de contenció al llarg del passeig, per resoldre desnivells topogràfics. A més, el projecte inclou escales, rampes i baranes, per millorar la connectivitat del passeig amb els barris des Jonquet i el Terreno. Quant a equipament, s'hi inclou nova il·luminació, wifi, mobiliari urbà i instal·lacions per a jocs infantils. El traçat ha estat definit respectant el màxim nombre possible d'arbres i palmeres existents. A més, es dona continuïtat a la predominància de palmeres existents a la primera línia de mar, sense perjudici d'incorporar noves espècies arbòries. Alhora, es generen abundants parterres (36.487 metres quadrats) i es contempla la plantació d'aproximadament 2.000 nous exemplars d'arbrat. També és destacable el sistema d'aprofitament de l'aigua de pluja per al reg de la vegetació que s'ubicarà al passeig. Finalment, es dona continuïtat al carril bici al llarg de tota la longitud del passeig marítim, pavimentant-lo amb asfalt acolorit en massa. El projecte millorarà significativament la interacció espacial port-ciutat i minimitzarà locupació de lespai públic per part del vehicle rodat. A més, generarà espais lliures vinculats a l'ús de vianants i potenciarà el transport públic millorant, amb caràcter general, la mobilitat.
Port-ciutat
Transports i infraestructures
L'APB compleix aquest 2022 150 anys d'existència
21/12/2021L'Autoritat Portuària de Balears (APB) celebrarà durant aquest 2022 el 150è aniversari de la fundació de l'organisme que va donar origen a l'APB, la Junta d'Obres del port de Palma, i el 30è aniversari de la Autoritat Portuària de Balears tal com la coneixem actualment. Múltiples i variades activitats marcaran un any de celebració i de projecció cap al futur. Des de publicacions, exposicions fins a congressos i espectacles culturals, els cinc ports acolliran les accions programades que més endavant es presentaran a la ciutadania. L'objectiu de sengles aniversaris és recordar i enfortir l'esperit de servei de l'autoritat portuària cap a la comunitat portuària i la societat en general. Una missió que, amb nomenclatures i competències diferents al llarg del temps, treballa per respondre amb més efectivitat als reptes que es presenten dia a dia en l'àmbit portuari, adequant i modernitzant les instal·lacions i els serveis portuaris per tal de millorar fluïdesa i comoditat el trànsit de mercaderies i passatgers. Ports mil·lenaris Els cinc ports que formen actualment l'Autoritat Portuària de Balears són, tots, ports mil·lenaris. Durant un gran període de la seva història s'han gestionat a través d'organismes locals diversos. No és fins al segle XIX que passen a dependre del Ministeri de Foment, inicialment de forma directa i després mitjançant òrgans propis. El port de Palma va ser un dels primers que va tenir un organisme de gestió propi. L'any 1872 es va crear la Junta d'Obres del port de Palma que, amb successius canvis de denominació (Junta d'Obres i Serveis del port de Palma —1928—, Junta del port de Palma —1968— i Junta dels Ports de l'Estat de Balears —1990—), va existir fins al 1992. Els ports d'Alcúdia, Maó, Eivissa i la Savina, en canvi, varen continuar amb el sistema de dependència directa del Ministeri fins al 1928, any en què es creen les agrupacions dependents de la Junta Central de Ports. Des de llavors i fins al 1988 varen ser gestionats pels Grups de Ports o Comissions Administratives, entitats que, amb el temps, es varen integrar als Grups de Ports de Balears. Així, inicialment hi havia una Comissió Administrativa a Maó, una a Eivissa i un Grup de Ports format pels ports de Mallorca i Cabrera però a partir del 1956, i amb un breu interval entre el 1962 i el 1963 en què es restableixen els serveis per illes a excepció de Palma, que disposa de la seva pròpia Junta, s'integren en un únic servei, el Grup de Ports de Balears. En qualsevol cas, aquests grups de ports no eren organismes autònoms, sinó simples serveis dependents d'un organisme autònom central amb seu a Madrid. Per Reial decret de 1988, els ports d’Alcúdia, Maó, Eivissa i la Savina s’integren a la Junta del port de Palma, de manera que el Grup de Ports de Balears desapareix. La integració d’aquests ports produeix el canvi de nom de l’organisme, que passa a denominar-se Junta dels Ports de l’Estat a Balears, per Reial decret del 9 de març de 1990. La Llei de Ports de l'Estat i de la Marina Mercant (novembre de 1992) per la qual avui es regeix el sistema portuari de titularitat estatal, suposa una transformació profunda en la legislació portuària. Els ports passen a ser ens públics que apliquen en la seva gestió el dret privat. Com a denominació comuna a tots ells la Llei introdueix el terme internacional de Port Authority, Autoritat Portuària, vinculada al Ministeri de Foment a través de l'Organisme Públic Ports de l'Estat, encarregat de l'execució de la política portuària del govern i de la coordinació i el control de eficiència del sistema portuari format per 28 autoritats portuàries en què s'engloben els 44 ports d'interès general existents.
Mediambient i RSC
150 aniversari
Georgina Gamundí: “Dibuixar m’apropa a situacions, persones i llocs que rarament podria conèixer”
20/12/2021El 2022 serà un any d’aniversaris: el 150è de la creació de la Junta del Port i el 30è de l’Autoritat Portuària de Balears tal com la definim avui. I un any tan singular mereixia un calendari igualment especial. És el fruit de la creativitat de Georgina Gamundí, qui ha plasmat en imatges 12 llocs vinculats a la mar. També la postal de felicitació de Nadal de l’organisme és obra seva, i representa els estris lumínics dels fars de Balears. Georgina Gamundí (Pollença 1989) és llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i formada a l’Escola d’Arts de Granada. Escultora, dibuixant i professora de dibuix, ha centrat el seu treball en l'estudi i l'observació de la figura humana. Es defineix com a “urban sketcher” o dibuixant de carrer, amb obres que es caracteritzen per un contrast de blanc i negre i un toc de color. Coneixies el món portuari? T’ha sorprès en algun aspecte? No, tot i tenir la mar tan a prop era un món bastant desconegut. Com sempre, dibuixar m’apropa a situacions, persones i llocs que rarament podria conèixer i això sempre és positiu. El fet d’esbossar el dibuix in situ per cercar punts de vista fa que pugui veure-hi els racons més inhòspits i més espectaculars alhora. Tot el tragí que tenen els molls, conèixer què es mou i què ocorre segons el moment del dia en un dic o altre ha estat interessant. Moure’m per les illes per dibuixar fars no coneguts era engrescador (a part de gaudir de moltes postes de sol). El resultat són 12 il·lustracions dels ports i fars de les Balears. N’estàs satisfeta? Quan està fet, una sempre troba coses a millorar. Però sí, crec que el resultat és coherent. També és obra teva la postal de Nadal de l’APB, que has titulat “Guardians d’ultramar”. És important permetre que el factor “casualitat” s’incorpori al teu treball. De fet, aquesta mateixa “casualitat” féu que em trobàs al moment just al far de Portopí per trobar-hi la persona que el neteja i que em permeté l’entrada a l’interior. L’exposició de llanternes fou tota una sorpresa! D’aquí justament ha sortit la il·lustració de la postal de Nadal. Tens alguna rutina a l’hora de posar-te a la feina? Fer l’esbós in situ i si la situació m’ho permet l’original i tot. M’agrada dibuixar en el lloc. Quines són els teus referents artístics? Referents en podria dir moltíssims. Però per aquest projecte no pensava en altre que amb els gravats de l’Arxiduc. Amb quin domini i perfecció de línia representa la vegetació, la costa, la Serra, la mar... tan nostrada. Durant la quarantena vares començar un projecte de documentar aquest temps de confinament de manera gràfica. Com va sorgir la idea? Realment no va sorgir… es va donar. Era una època que dibuixava molt a peu de carrer, quan anava a prendre alguna cosa, si anava a un concert, passejant… Quan ens confinaren tot això es va acabar i li va tocar el torn a l’entorn més íntim. Feia un dibuix diari i el penjava a les xarxes. Jo, que no som gaire de xarxes, crec que vaig enganxar bastant de gent. Després vaig presentar el Diari de la Quarantena, que no era altra cosa que el meu quadern de dibuix, al Certamen d’Art Jove i va ser una de les propostes guanyadores.
Port-ciutat
150 aniversari
L’Any del Diccionari Alcover-Moll s’inicia amb la instal·lació d’una placa commemorativa al port de Palma
15/12/2021L’Autoritat Portuària de Balears (APB) s’uneix a les celebracions del 60 aniversari de la culminació de la gran obra d’Antoni Maria Alcover i Francesc de Borja Moll amb la instal·lació d’una placa commemorativa al moll Vell del port de Palma. La iniciativa sorgeix de la Institució Francesc de Borja Moll, dipositària del llegat delDiccionari català-valencià-balear. Com el tòtem que es va inaugurar el 27 de novembre al port de Barcelona, aquesta placa recorda el centenari de la ‘Gran Eixida’, l'expedició lingüística que va recórrer de cap a cap els territoris de parla catalana,al llarg de més de cinc mesos de 1921,per recollir paraules i expressions per alDiccionari,tambéconegut com aDiccionariAlcover-Moll. El president de la Institució Moll, Carles Duarte, ha subratllat, avui, la condició de “veritables gegants” d’Alcover i Moll citant l’expressió contemporània a la ‘Gran Eixida’ de Nicolau d’Olwer, ha fet referència al “pont de mar blava” que “no és un mur, no ens separa, sinó que ens agermana” amb la resta de territoris de la mateixa llengua. El secretari de l’entitat, Antoni Mir, ha destacat que tant la placa del Port de Palma com el tòtem que es va inaugurar el 27 de novembre al Port de Barcelona, també en record de la ‘Gran Eixida’, són els dos primers d’una sèrie d’elements commemoratius que la Institució pretén que, al llarg del 2022, s’estenguin a totes les localitats de l’àmbit de parla catalana. Damià Pons, delegat de l’Institut d’Estudis Catalans, ha qualificat de “gesta èpica” la tasca d’Alcover i Moll, mentre que Cristina Duran, gerent de la Institució Pública Antoni Maria Alcover, de Manacor, ha subratllat la font d’informació que suposen els quaderns redactats per tot dos a les seves expedicions. El regidor d’Educació i Política Lingüística de l’Ajuntament de Palma, Llorenç Carrió, ha remarcat com un manacorí -Alcover- i un ciutadellenc -Moll- convertiren Ciutat en “la gran capital de la llengua catalana”, ja que fou la seva base d’operacions, i el director insular de Política Lingüística del Consell de Mallorca, Lluís Segura, ha expressat que als catalanoparlants actuals “ens toca mantenir viu l’amor” d’Alcover i Moll per la llengua, “i fer-la servir en tot moment”. La directora general de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears, Beatriu Defior, ha qualificat de “tresor lexicogràfic” el Diccionari, a la nova digitalització del qual ha contribuït el seu departament. Per últim, Francesc Antich, president de l’Autoritat Portuària de les Illes Balears, ha posat de relleu la “diversitat” que recull el Diccionari, i ha fet públics els contactes amb els ports de València i Barcelona “per a compartir projectes”. A l’acte també hi han assistit Mateu Marcé, regidor de Cultura de l’Ajuntament de Manacor Antoni Moll, en representació de la família i el catedràtic de filologia Joan Miralles, entre d’altres personalitats. Diccionari Els deu volums delDiccionariinclouen no tan sols les definicions sinó també les seves variants geogràfiques, la seva transcripció fonètica, l'etimologia, refranys i frases populars i com aquestes han estat utilitzades en centenars d'obres de la literatura al llarg dels segles. Actualment, 17 municipis de les Illes Balears compten amb vies públiques dedicades a Antoni Maria Alcover i 13 a Francesc de Borja Moll. El seixantè aniversari del Diccionari, el 2022, coincideix amb l'inici de la nova digitalització i marcatge de l’Alcover-Moll,dirigida per Maria Pilar Perea, vicepresidenta de la Institució Moll, amb la col·laboració dels departaments de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears i la Generalitat de Catalunya. Aquesta nova versió, amb les tècniques més actuals, posarà a l’abast de l’usuari tot el potencial de consulta de les 157.963 entrades que conté el Diccionari.
Port-ciutat
Comencen les proves del sistema de connexió elèctrica a terra per a ferris del port de Palma
14/12/2021L'Autoritat Portuària de Balears (APB) va fer ahir les proves d'una infraestructura elèctrica en mitjana i baixa tensió al port de Palma per a la connexió elèctrica dels vaixells a terra. El ferri Eleanor Roosevelt de Balearia va ser l'encarregat de col·laborar a les proves tècniques prèvies a la posada en funcionament. Gràcies a aquesta instal·lació, els ferris que atraquin al moll de Paraires disposaran de connexió a la xarxa elèctrica terrestre per al seu ús mentre estiguin amarrats a port amb l'objectiu de reduir l'emissió de gasos i renous generats pels mateixos durant l'espera i les operacions de desembarcament i embarcament. Aquesta tècnica és coneguda en anglès amb l'expressió cold ironing. La instal·lació estarà preparada per connectar a la xarxa elèctrica, encara que no de forma simultània, un buc tipus ferri de potència màxima demandada de 1.600 kW (mitja tensió) i un altre buc tipus fast ferri de 800 kW (baixa tensió). Per a la connexió elèctrica a terra, el sistema compta amb 275 metres de línies subterrànies de mitjana tensió, un centre de transformació i una subestació elevadora de freqüència a la zona de servei del port de Palma. Reduir les emissions Quan es troben a port els bucs empren els seus motors auxiliars per produir electricitat durant les operacions de càrrega, descàrrega i estacionament. I si bé és cert que durant la fase d'atracament la quantitat d'emissions que es produeix és menor que durant la fase de tràfic marítim en si mateix, en aquest cas els contaminants que s'emeten afecten directament la qualitat de l'aire dels nuclis de població propers al port, així com del port mateix. L'ús d'energia elèctrica de la xarxa nacional suposa una reducció de les emissions produïdes pel buc, atès que el factor d'emissió per MWh dels generadors de la xarxa nacional és molt menor que el dels motors auxiliars del vaixell.
Mediambient i RSC
Next Generation UE
Tecnologia i innovació
Transports i infraestructures
Realitzat un simulacre amb explosiu al port de Palma
02/12/2021L'Autoritat Portuària de les Balears (APB) va organitzar ahir un simulacre de detecció d'un artefacte explosiu col·locat al costat d'un transport de gasoil als molls comercials del port de Palma. Durant l'exercici es varen activar el Pla de protecció del port de Palma (PPP), el Pla d'Emergència Interior (PEI) i el Pla Interior Marítim (PIM). L'objectiu de l'exercici és l'activació simultània dels plans esmentats, donar formació als Bombers de Palma sobre intervenció en incendis en embarcacions esportives, així com repassar els riscos portuaris i les actuacions i els procediments d’emergència. Exercici coordinat En el simulacre han intervingut la Guàrdia Civil (Servei Cinològic i TEDAX), Bombers de Palma, Grimaldi Logística, la Direcció General d'Emergències del Govern balear, la Delegació del Govern, Policia Portuària, Pràctics de Palma i personal de Conservació de l'APB. Després d'una cridada fictícia d'avís de bomba a una naviliera es va activar el servei cinològic i els TEDAX de la Guàrdia Civil, que varen detectar dos artefactes explosius a prop d’una cisterna de 30 t de gasoil als molls comercials del port de Palma. Un va esclatar sense víctimes, causant un vessament a terra, a la mar i un incendi. Tot seguit varen intervenir els Bombers de Palma, controlant l'incendi i el vessament a terra i cobrint la zona amb espuma de baixa expansió. Quan la zona es va donar per assegurada, varen intervenir els equips de suport a l'emergència de l'APB, constituïts pel personal de Conservació i de la Corporació de Pràctics del port de Palma, que, en circumstàncies reals, s'encarregarien d'estendre la barrera anticontaminació al tester dels molls Comercials. Un cop finalitzat l'exercici, es va dur a terme el debreafing amb tots els intervinents per tal d'establir-ne les conclusions i l'informe de millores.
Tecnologia i innovació
Mediambient i RSC
El Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports premia el projecte de millora de l’entorn del port del Molinar
01/12/2021L'Autoritat Portuària de Balears (APB) ha rebut una menció especial al Premi Nacional Ciudad y Territorio “Albert Serratosa” pel seu projecte de millora de l'entorn Port-Ciutat i de l'operativa al port del Molinar, en el port de Palma. Es tracta d'un guardó atorgat pel Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports i la Fundación Caminos, que té com a objectiu donar a conèixer i difondre actuacions a l'àmbit de la ciutat i el territori que contribueixin a un desenvolupament sostenible dels entorns en què s'integren, tant en el disseny com en la planificació i la realització. Al lliurament de premis, que va tenir lloc ahir a Madrid, hi varen assistir Antoni Ginard, cap de l'àrea de Planificació i Infraestructures i Víctor Darder, cap del Departament de Desenvolupament d'Infraestructures. Projecte de millora Les millores en la relació port-ciutat s'han aconseguit mantenint les dimensions de la dàrsena i ampliant les superfícies a terra, de manera que s'ha garantit la continuïtat del passeig marítim a través del port, i integrar el conjunt al barri del Molinar, eliminant les tanques que els separaven, aïllaven i impedien la desitjada interrelació entre el port i el barri. D'altra banda, la nova superfície generada a terra permetrà que s'hi desenvolupin activitats esportives relacionades amb la vela. Quant a les millores operatives realitzades al port, cal destacar la construcció d'un nou dic exempt exterior així com la renovació dels dics i molls interiors, que han permès reduir l'agitació a la dàrsena, i millorar també les condicions d'onatge a la bocana. Les obres de remodelació del port i del passeig marítim van ser executades per l'empresa ACSA, Obres i Infraestructures, i han donat feina de manera directa a 20 persones en la seva execució. Per part seva, la UTE Mc Valnera i Junquera Arquitectos s'ha encarregat del procés participatiu, la idea global i l'avantprojecte, mentre que l'enginyeria E3 Solinteg ha estat la responsable de redactar el projecte constructiu. Finalment, l'empresa TYPSA ha prestat assistència tècnica a la direcció d'obra.
Port-ciutat
Surt a licitació la rehabilitació estructural del mur de contenció de terres de la carretera d'accés al far de Formentor
30/11/2021L’Autoritat Portuària de Balears (APB) ha tret a licitació la reconstrucció estructural del mur de contenció de terres de la carretera d’accés al far de Formentor, tancada des del mes de setembre per risc de despreniments. En aquesta data es va produir un trencament local del mur, sobre el qual se situa la carretera MA-2210. El material s’ha desprès en una falca de dimensions aproximades de 6 metres en sentit longitudinal a l'eix de la carretera, fins a 3 metres en sentit transversal i 6 metres d'alçada. El 2013 ja hi va haver un despreniment similar, per la qual cosa se sospita que es podrien tornar a produir episodis similars en el futur, per la qual cosa s'ha estimat procedent fer una actuació de la millora integral de la seguretat del mur per evitar el risc d'accident. L’obra tendrà una durada de 4 mesos i un pressupost inicial de 628.239 euros. El termini per a la recepció d'ofertes és fins al 20 de desembre del 2021. Els interessats podran presentar les seves sol·licituds a través del Portal de Licitació Electrònica de l'APB. Procés de reconstrucció Els treballs de reconstrucció es desenvoluparan amb la tècnica constructiva tradicional de la pedra en sec. En una primera etapa, es preveu demolir el ferm existent i la barrera de contenció al tram ocupat pel mur existent. A continuació, es durà a terme l'excavació de les terres situades a la cara exterior del mur, i el desmuntatge de la construcció existent. La superfície ocupada per les obres es limitarà a l'espai ocupat per la carretera actual i el mur de contenció, i s'evitarà l'afecció a la flora i fauna situada a zones limítrofes. De fet, les obres es troben en un entorn protegit i, per tant, es tindran en compte totes les indicacions del servei d’espais naturals del GOIB. Posteriorment, es regularitzarà el terreny i es començarà l'execució del mur, la longitud prevista del qual és de 52,5 metres i l'alçada lliure del qual arriba fins a 6 metres d'alçada.
Transports i infraestructures
L'APB agraeix a Open House Palma la difusió del patrimoni arquitectònic
17/11/2021L'Autoritat Portuària de les Balears (APB) ha volgut agrair a l'Associació Cultural Open House Palma la iniciativa de difusió del patrimoni arquitectònic de la ciutat, a través de la qual molts ciutadans han pogut visitar els edificis més representatius de l'APB a Palma. En concret, durant la jornada del dissabte 6 de novembre 287 persones varen visitar la seu institucional de l'APB, 166 es varen acostar fins a les oficines i 44 varen conèixer el far de Portopí i l'exposició de senyals marítims. De fet, la seu institucional de l'APB va ser el segon edifici més visitat dissabte 6 de novembre. Amb aquest objectiu, el president i director de l'APB, Francesc Antich i Jorge Nasarre respectivament, han atorgat als representants d'Open House Palma, Biel Noguera, Laura Trias i Nuria Zuzama, una metopa commemorativa. El president de l'APB, Francesc Antich, va destacar en el transcurs de la trobada l'èxit de la convocatòria pel que fa a participació, i va expressar el desig de poder repetir experiència a la propera edició del festival. Open House Palma Open House Palma ha celebrat enguany la primera edició del festival més gran d'arquitectura i portes obertes de Palma. Durant un cap de setmana a l'any obren al públic més de 70 edificis i espais, habitualment tancats o ocults a la ciutadania, de manera gratuïta, i que tenen com a denominador comú els millors exemples d'arquitectura i disseny de Palma. L'associació està formada per diferents professionals amb perfils diferents, on s'inclouen l'arquitectura, la història de l'art, la gestió del patrimoni cultural, el disseny i la comunicació.
Mediambient i RSC
El port d'Eivissa acull un exercici de lluita contra la contaminació marina
11/11/2021Les aigües del port dEivissa van ser l’escenari d’un nou exercici de lluita contra la contaminació marina del Centre de Seguretat Marítima Integral Jovellanos. Durant la maniobra s'ha treballat amb un suposat abocament de gasoil per a tal s'han desplegat barreres anticontaminació de forma real. A l'exercici han participat diferents unitats activades pel port d'Eivissa, com els pràctics i la Policia Portuària i la naviliera Baleària. Salvament Marítim El Centre de Seguretat Marítima Integral Jovellanos, ubicat a Gijón, és el centre de formació de Salvament Marítim, l'objectiu del qual és la formació integral en seguretat marítima, portuària i industrial, la prevenció de riscos laborals i la lluita contra la contaminació. La seva activitat està adreçada prioritàriament al personal de la Societat de Salvament i a professionals del sector marítim, però també a col·lectius amb necessitats especials en matèria de seguretat i lluita contra la contaminació.
Mediambient i RSC
Transports i infraestructures
Adjudicat el servei de manteniment d'arbrat, palmeres, jardineria i penya-segats al port de Maó
08/11/2021L'Autoritat Portuària de Balears (APB) ha adjudicat recentment el servei de manteniment d'arbrat, palmeres, jardineria i penya-segats al port de Maó. L’UTE Podas Puerto Maó (Conrado-Urbient) s'encarregarà de tenir a punt l'arbrat, palmeres, jardineres i plantes menors per un import de 370.000 euros anuals, mentre que l’UTE Menorca Subvertical serà la responsable del correcte manteniment dels múltiples penya-segats presents al port, per 138.000 euros anuals. El servei comptarà amb 10 treballadors de grups en risc d’exclusió social. Actualment s'estan realitzant actuacions puntuals de manteniment, que s'han manifestat insuficients, per la qual cosa aquest contracte garantirà un estat sanitari correcte i de conservació de les espècies i zones verdes. Els contractes preveuen un manteniment preventiu i correctiu i la gestió de residus segons la normativa vigent. A més, les incidències d'emergència, que comprometin la seguretat de les persones, s'esmenaran en un termini de 10 minuts per a l'arbrat i jardineria i de 14 minuts en el cas dels penya-segats, les 24 hores del dia i tots els dies de l'any. Les incidències no urgents se solucionaran en 12 hores laborals. Abast del servei Les actuacions inclouen tota la zona de gestió de l'APB, des de l'Estació Naval fins a Cales Fonts, inclòs el litoral de la costa nord fins a la Mola i la finca de s'Hort d'en Murillo. Es realitzaran podes anuals, labors de tala i destoconat de palmeres, eliminació de brots o branques que comprometin la seguretat de les persones, tractaments fitosanitaris preventius —com el del morrut en palmeres—, a més de reposicions d'arbrat quan així es requereixi. Pel que fa a les jardineres i plantes menors, comprèn el manteniment de praderies de gespa, xarxes de reg, bardisses i arbustos, com també jardineres amb flors de temporada. Els responsables s'encarregaran del desbrossament i neteja de vegetació, adobament, sega, regeneració, reposició d'espècies i millores i reparació d'avaries al sistema de reg. Finalment, s'actualitzarà i mantindrà l'estat dels penya-segats i ancoratges, així com l'inventari d'espècies de vegetació presents al port. Tot això serà realitzat per personal especialitzat en treballs verticals.
Port-ciutat
Transports i infraestructures
