Transports i infraestructures
L’APB i IB Digital firmen un conveni per estendre la xarxa de sensorització als entorns marítims
01/02/2025L’Autoritat Portuària de Balears (APB) i l’Agència Balear de Digitalització, Ciberseguretat i Telecomunicacions (IB Digital) han firmat un conveni a través del qual l’APB s’adhereix a la xarxa IotIB del Govern de les Illes Balears. Aquesta xarxa és una infraestructura clau de la transformació tecnològica de les Illes Balears, amb la que es despleguen les estratègies digitals a través de les telecomunicacions. La xarxa IoTIB ofereix un servei de comunicació de llarg abast i baix consum, que recull dades a distancia a partir de sensors i nodes fixes o mòbils, i que facilita la presa de decisions i solucions eficients i sostenibles. El president de l’APB ha assenyalat que “gràcies a la integració de la xarxa IoTIB a l’àmbit portuari, podrem millorar el monitoratge de paràmetres ambientals i operatius als nostres ports, optimitzar recursos i reforçar la seguretat i sostenibilitat en les operacions marítimes. És un pas més en el nostre compromís amb la innovació i l’eficiència operativa”. Amb la signatura d’aquest conveni les Illes Balears continúen enfortint-se com a territori que encapçala la transformació tecnològica en els entorns marítims a través de la col·laboració interinstitucional, potenciant la innovació per a millorar el servei a la ciutadania. Per la seva banda, el gerent d’IB Digital ha destacat que la sensorització i l’extensió de la xarxa IoTIB per a recollir dades és “una línia d’acció clau de la política d’innovació i digitalització del Govern”, i ha recordat que durant el 2025 es farà una inversió d’1,12 milions d’euros per, a través del IoTIBLab, actuar damunt projectes que ajudaran a assolir un territori balear intel·ligent: el desplegament d’estacions per sensoritzar el Paratge Natural de l’illa de Mallorca, sensoritzar pàrquings d’espais naturals, la detecció d’ús de boies d’amarratge, mesurar el nivell d’aigua als dipòsits d’emmagatzematge per a l’extinció d’incendis, el desplegament de sistemes per mesurar la conductivitat d’una xarxa de sanejament, el control d’una xarxa d’aqüífers i, per últim, la mesura del cabal en pous d’abastiment.
Mediambient i RSC
Tecnologia i innovació
L'APB promou la participació d'empreses balears en la cinquena convocatòria del programa Ports 4.0
28/01/2025L'Autoritat Portuària de Balears (APB) anima les empreses, start-ups, emprenedors, investigadors i altres agents de l'ecosistema innovador de les Illes Balears a participar en la 5a convocatòria del programa Ports 4.0, en la seva modalitat Precomercial. Aquest programa, liderat per Puertos del Estado, té com a objectiu fomentar la innovació i el desenvolupament tecnològic en l'àmbit portuari i logístic. Ports 4.0 cerca consolidar un ecosistema obert i innovador que permeti als seus participants afrontar els reptes del sector i proposar solucions transgressores. Aquesta nova convocatòria està dissenyada per donar suport a projectes que desenvolupin noves tecnologies, introdueixin productes, serveis o processos innovadors, o millorin els existents, amb una aplicació directa al sistema logístic-portuari o als diferents esglaons de la cadena logística. La 5a edició, centrada en la modalitat Precomercial, s'adreça a projectes que necessitin augmentar el seu nivell de maduresa tecnològica. L'objectiu és facilitar el salt des d'una prova de concepte (PoC) a un estat avançat previ a la comercialització. Les ajudes, atorgades en règim de subvenció i mitjançant un procés de concurrència competitiva, ofereixen una gran oportunitat per a les empreses balears que vulguin destacar en l'àmbit de la innovació portuària. El termini per a la presentació de sol·licituds finalitza el pròxim 24 de març. Els interessats poden obtenir més informació i assessorament posant-se en contacte amb l'equip d'innovació de l'APB a través del correu electrònic innovacion@portsdebalears.com .
Tecnologia i innovació
L’Autoritat Portuària de Balears aprova el seu primer Pla d’Igualtat
24/01/2025L’Autoritat Portuària de Balears (APB) ha fet un pas decisiu cap a la igualtat d’oportunitats entre homes i dones amb l’aprovació del seu primer Pla d’Igualtat. Aquest document estratègic, elaborat amb la col·laboració de la representació social, defineix objectius i mesures concretes per garantir l’equitat de gènere en tots els àmbits laborals. Actualment, l’APB compta amb una plantilla formada per 367 persones, de les quals 111 són dones i 256 són homes. La representació femenina és especialment limitada en àrees com la Policia Portuària, on el 81,8% del personal són homes i el 18,1% dones. Per altra banda, en el personal d’oficina les xifres mostren una distribució més equilibrada, amb un 57,2% d’homes i un 42,8% de dones. El Pla d’Igualtat té com a objectiu promoure una presència equilibrada d’homes i dones en totes les àrees professionals, amb especial atenció als sectors tradicionalment masculinitzats com la Policia Portuària. També cerca garantir la igualtat efectiva en l’accés a l’ocupació, el desenvolupament professional i la promoció interna, fomentant un entorn laboral inclusiu. A més, es duran a terme accions de sensibilització sobre igualtat de gènere, es facilitarà la conciliació de la vida personal, familiar i laboral, i es potenciarà l’ús d’un llenguatge no sexista en la comunicació interna i externa. La Comissió d’Igualtat, formada per l’APB i els sindicats signants (CAP, UGT, CCOO i SPPLB), serà l’encarregada de supervisar el compliment d’aquestes mesures, assegurant-ne la implementació i avaluant-ne l’efectivitat mitjançant indicadors i cronogrames. Aquest pla tindrà una vigència inicial fins al 2029 i establirà les bases per a un entorn laboral lliure de qualsevol forma de discriminació o assetjament. Amb l’aprovació d’aquest primer Pla d’Igualtat, l’APB reafirma el seu compromís amb la construcció d’un espai de treball més equitatiu i divers, liderant el canvi cap a una igualtat plena en l’àmbit portuari.
L'APB garanteix als amarristes del Portitxol la continuïtat de les condicions de nàutica social
23/01/2025L’Autoritat Portuària de Balears (APB) ha traslladat als amarristes de gestió directa de la rada del Portitxol del port de Palma que es garantiran les condicions actuals dels amarratges de nàutica social que gaudeixen i que la seva situació no es veurà perjudicada davant d'una possible pròrroga de la concessió del Club Nàutic del Portitxol que finalitza a finals d'aquest any. El president de l'APB, Javier Sanz, s'ha reunit avui al matí amb la recent creada Plataforma d'Amarratge Social del port de Palma en representació dels titulars dels amarratges de gestió directa del Portitxol. L'objecte de la reunió ha estat aclarir els seus dubtes en relació amb com el projecte de pròrroga de la concessió del club nàutic podria afectar els seus drets d'usuaris i els ha assegurat que les condicions no empitjoraran en cap cas. La intenció de l'APB és mantenir-se oberta a avaluar les propostes de projecte que arribin del CN del Portitxol, encaminades a presevar i millorar l'interès general i les prestacions que gaudeixen els amarristes. Converses a dues bandes L'APB té coneixement que els gestors del CN del Portitxol estan redactant un projecte per sol·licitar una pròrroga de la concessió, encara que en desconeix els detalls. També que els gestors del club nàutic s'han reunit diverses vegades amb els usuaris dels amarratges de gestió directa i els han ofert dues opcions. D'una banda, convertir-se en socis del club nàutic amb dret d'amarratge i amb les mateixes condicions que els socis actuals, o bé ser gestionats pel club nàutic mantenint les prestacions que els garanteix l'APB però sense els drets dels socis. Actualment, a la rada del Portitxol del port de Palma conviuen uns 425 amarratges de nàutica social de petita eslora gestionats directament per l'APB i prop de 300 amarratges gestionats indirectament pel CN del Portitxol.
Desenvolupament socioeconòmic
L’APB participa en el projecte europeu COSMIC per a l’optimització de recursos energètics
27/12/2024L’Autoritat Portuària de les Balears (APB) ha estat seleccionada com a part del consorci del projecte COSMIC, finançat íntegrament pel programa Horitzó Europa de la Unió Europea. Aquest ambiciós projecte, que compta amb un pressupost total de més de 10 milions d’euros, té com a objectiu desenvolupar solucions avançades basades en la intel·ligència artificial (IA) i dades per a l’optimització de recursos energètics, en línia amb els objectius del Pacte Verd Europeu. El projecte COSMIC, amb una durada de 36 mesos, reuneix socis de vuit països europeus, incloent-hi institucions de recerca, autoritats públiques i empreses tecnològiques. En aquest marc, l’APB exerceix un paper clau gràcies al seu cas d’ús centrat en el sector nàutic. Innovació i sostenibilitat per al sector nàutic El cas d’ús liderat per l’APB, amb un pressupost assignat de 415.250 euros, totalment subvencionat per la Unió Europea, consisteix en la implementació de sistemes intel·ligents per a la gestió eficient de recursos energètics als ports esportius. L’objectiu principal és optimitzar-ne l’operació i reduir-ne l’impacte ambiental. Aquestes tecnologies basades en la IA permetran monitoritzar i gestionar el consum energètic en temps real, promovent un model replicable en altres ports europeus. Proves pilot i impacte europeu El projecte COSMIC durà a terme 14 pilots distribuïts en cinc països, incloent-hi Espanya. Aquestes proves permetran validar els sistemes d’intel·ligència artificial integrats (IAIS) en diversos contextos industrials i nàutics, garantint-ne l’escalabilitat i l’acceptació per part dels usuaris finals. Més enllà del seu impacte a les Balears, el projecte té com a objectiu establir un marc de sostenibilitat replicable a tota Europa. COSMIC oferirà eines pràctiques, lliçons apreses i recomanacions per a la seva adopció en altres regions, fomentant la col·laboració entre petites i grans empreses dins d’un ecosistema industrial innovador.
Mediambient i RSC
Tecnologia i innovació
Surt a concurs la gestió d'amarradors i edificis per a una concessió nàutica esportiva del port de la Savina
19/12/2024El Consell d’Administració de l’Autoritat Portuària de Balears (APB) ha acordat a la reunió celebrada avui horabaixa a Palma la licitació d’un concurs públic per a la gestió d’una marina de nàutica esportiva al port de la Savina. La instal·lació comptarà amb amarraments per a embarcacions, una marina seca, dos aparcaments subterranis, l'explotació de diversos edificis i el subministrament de combustibles entre altres serveis a disposició dels usuaris. Aquesta decisió respon a l’objectiu marcat per l’APB de donar estabilitat jurídica a la gestió nàutica del port de Formentera, fomentar la competitivitat i l’oferta comercial del port, optimitzar recursos, maximitzar l’ocupació de la làmina d’aigua i reduir costos de gestió. El concurs estableix una inversió mínima per part de l'empresa adjudicatària de quinze milions d'euros i valorarà a les bases la reducció de les tarifes per als amarraments, especialment per a les embarcacions de fins a vuit metres d'eslora. També per a les tarifes dels locals comercials, terrasses, aparcaments, subministraments d'electricitat, els serveis d'hissada i avarada de la marina seca. A més, prevaldran la introducció de millores ambientals com ara l’utilització d'energies renovables, ús de materials ecològics, mesures de sostenibilitat i innovació tecnològica. Aquests dos aspectes, la inversió i la baixada de tarifes, es valoraran més al concurs que la taxa a millorar, que surt amb un mínim d'1,2 milions d'euros més el 4% del volum de negoci per any. La concessió serà d’un màxim de vint-i-cinc anys. Les superfícies que seran objecte de gestió suposen uns 26.000 metres quadrats de mirall d'aigua i 23.000 metres quadrats de terra que contemplaran una marina seca per a embarcacions de xàrter de fins a set metres d'eslora, un sortidor de gasoil i altres fonts energètiques no contaminants. de diverses edificacions destinades a locals comercials, oficines i restauració, magatzems, servei de marineria i lavabos entre d'altres. Amarraments de base i per a xàrter Actualment, al port de la Savina hi ha uns 180 amarraments per a embarcacions a la làmina d'aigua. L'empresa adjudicatària podrà establir la distribució que consideri oportuna sempre que es compleixi una flota mínima de 75 llocs d'amarraments destinats a xàrter durant els quatre mesos de temporada alta de juny a setembre, 55 amarraments de base tot l'any i sis amarraments per a la utilització pròpia o designació de l'APB per a organismes com a Guàrdia Civil, Salvament Marítim, Duanes, etc. Dels 75 amarraments disposats per a xàrter, 40 seran per a embarcacions de fins a sis metres d'eslora, 25 fins a vuit metres d'eslora i 10 d'entre deu i quinze metres d'eslora. A més, el concessionari disposarà d’una marina seca que s’amplia de 35 a 55 embarcacions fins als set metres d’eslora, 35 per a xàrter i 20 de llista setena. L'APB pren aquestes mesures en resposta a la petició del sector del petit comerç que ha sol·licitat repetides vegades potenciar el xàrter al port de Formentera i de la necessitat social d'augmentar el nombre d'amarradors base per a petites embarcacions. Amb aquesta unificació de les dues concessions existents s'aconsegueix una optimització de l'espai que aconsegueix un augment de 42 amarraments nous de fins a 8 metres. A més, el concessionari podrà atendre la demanda d'amarradors durant els mesos de temporada baixa, ja que no podrà destinar a xàrter els 75 llocs ocupats durant l'estiu. Aparcaments subterranis La nova concessió disposarà d'una desena d'edificacions, algunes de les quals necessitaran ser remodelades mantenint l'aspecte exterior de les façanes i les característiques arquitectòniques, sense incrementar-ne l'edificabilitat. Altres edificis seran demolits per a la construcció de places soterrades d'aparcament i construïts de nou a la superfície. En aquest sentit, es demoliran quatre edificis i se'n construiran o reconstruiran quatre. Dos, un cop s'aprovi definitivament el Pla Especial en tramitació. Entre els edificis que s'enderrocaran per donar pas a noves edificacions hi ha el de la Casa del Mar i el de l'antiga confraria de pescadors, que donaran lloc a un de nova planta. Els edificis veuran reordenats els usos, però es mantindran els serveis actuals de restauració, oficines, comerços, marineria, magatzems per a la indústria pesquera i parc infantil. Les obres es realitzaran en dues fases, tenint en compte l'aprovació definitiva del Pla Especial del port en tramitació i la finalització de les concessions existents en vigor. Totes les actuacions hauran de complir el Pla Especial vigent del port així com el nou que es troba a tramitació, que preveu una reducció de l'alçada dels immobles. L'empresa adjudicatària construirà i gestionarà a més dos aparcaments subterranis d'aproximadament 200 places per a ús particular i prohibit a les empreses de lloguer: un a la zona de llevant, de gairebé cinc mil metres quadrats, i un altre a la de ponent, de 2.600 metres quadrats.
Transports i infraestructures
El passeig Marítim d'Alcúdia estrena noves lletres fetes de material reciclat
13/12/2024L'Autoritat Portuària de Balears (APB) ha renovat el rètol ornamental del passeig Marítim del port d'Alcúdia, un element que s'ha convertit al llarg dels anys en una icona del municipi. Aquesta actuació, amb un cost de 16.647 euros, no només cerca revitalitzar aquest símbol emblemàtic, sinó també alinear-lo amb un compromís ferm amb la sostenibilitat i la conservació del medi marí. El nou rètol ha estat dissenyat per a destacar per la seva innovació, sostenibilitat i connexió amb l'entorn marí. Com a principal novetat, les noves lletres estan fabricades amb plàstic reciclat recol·lectat de la mar i de la costa. A més, el material és més resistent amb la finalitat de combatre el desgast ocasionat per l'ús intensiu i les condicions ambientals, que va provocar les reiterades reparacions de les antigues lletres. Aquest projecte simbolitza un doble compromís: mantenir un atractiu turístic de referència al port d'Alcúdia i contribuir a la lluita contra la contaminació marina. D'aquesta manera, els residus plàstics extrets de la mar es transformen en peces úniques, donant una segona vida a aquests materials i reforçant el missatge de cura i respecte pel medi ambient. Amb aquesta intervenció, l’APB reforça la seva aposta per la integració de valors sostenibles en la gestió dels ports i contribueix al fet que el port d'Alcúdia continuï sent un referent ambiental a Balears.
Mediambient i RSC
Port-ciutat
Margalida Vinyes dona vida al calendari de l’Autoritat Portuària de Balears 2025
12/12/2024Margalida Vinyes, una de les il·lustradores més destacades de Mallorca, ha estat l’encarregada de crear les il·lustracions per al calendari de 2025 de l’Autoritat Portuària de Balears, dedicat al port d’Alcúdia. El seu estil únic i el seu profund vincle amb els paisatges illencs fan d’aquest projecte un homenatge visual a les illes i als seus ports. - Margalida, explica’ns què ha significat per a tu aquest encàrrec. Com a il·lustradora, aquest encàrrec m’ha permès il·lustrar els paisatges de la meva terra. De la mateixa manera que ha estat una oportunitat per plasmar com visc el meu territori. - El calendari té com a eix els ports d’interès general de les Balears. Com t’inspires per capturar l’essència d’aquests espais tan vinculats a la mar i a la vida illenca? En general, les il·lustracions que he fet són de tipus contemplatiu, amb petits detalls, agradables de veure i de reconèixer l’entorn. Pel que fa al port de Palma, aquest el tenc molt interioritzat, ja que soc d’aquí. Així i tot, vaig recórrer tot el port per poder captar alguna perspectiva diferent. M’agrada observar i cercar detalls. Però la veritat és que tenia clar que me feia ganes dibuixar-hi un norai. A més, vaig veure que hi havia una colònia de corbs marins. Així va sorgir la idea de representar un corb marí damunt un norai. A Alcúdia m’hi vaig passar tot l’horabaixa passejant. Des d’un punt de vista arquitectònic, el seu port no és molt cridaner. Precisament per aquest motiu, em vaig fixar en les escultures que engalanen el passeig marítim. En el cas del port de Maó, vaig encomanar a la meva cosina que em fes ella les fotografies des de diferents punts de vista. Una d’elles era de la Sirena de Mô, i vaig decidir que aquesta estàtua seria la protagonista de la il·lustració, afegint un animalet que es deixa veure molt per l’illa de Menorca, com és l’abellerol. En canvi, la il·lustració del port d’Eivissa és més tipus postal, molt contemplativa. És la primera imatge que tens de l’illa quan arribes en vaixell. - Hi va haver algun port o escena en concret que et resultés més especial o emotiva d’il·lustrar? La il·lustració del port de la Savina va ser la més complicada, perquè era difícil que es reconegués l’espai. Al final vaig decantar-me per dibuixar l’estació marítima, on es destaquen les seves columnes blaves i l’escultura del cor a la terrassa. - La teva obra té un estil molt característic. Com descriuries el teu llenguatge visual? Quines tècniques has utilitzat per crear les il·lustracions? El meu estil és una combinació de còmic, seguint l’estil de línia clara, i la il·lustració figurativa, amb un fort enfocament en els detalls. El procés tècnic comença amb esbossos a llapis i continua amb línies netes en llapis gras. M’agrada que el negre es ressalti de manera molt pura. Finalment, complet el procés digitalment amb colors vius que accentuen les formes i textures. - Com va ser el procés de recerca previ? Vas visitar els ports en persona o et vas basar en fotografies i documentació? Generalment, dedic més temps a la part de documentació que a la d’execució. M’agrada fotografiar els paisatges en persona, així ho faig des de l’angle i la perspectiva que més em crida l’atenció des d’un punt de vista artístic. Però quan no hi ha la possibilitat d’estar in situ als espais que he d’il·lustrar, utilitz la tecnologia, com el Google Earth. Aquest equilibri entre l’exploració directa i les eines digitals m’han permès capturar la singularitat dels escenaris de cada una de les illes. - La figura de la dona té un paper essencial en les teves il·lustracions, de la mateixa manera que els animals. Per què? A totes les il·lustracions hi surt un personatge, ja sigui un animal, una persona o una escultura. Respecte a les dones, sempre intent que surtin fent un ofici en el qual hi ha poca presència femenina, com és el cas de la pescadora. Les il·lustracions, de la mateixa manera que són un testimoni d’una època, també ajuden a projectar aquell món que ens agradaria. Però el territori no només és nostre, de les persones, també ho és de la fauna i la vegetació. Per això també he volgut fer protagonistes els animals. A més, el fet de tenir un animal de referència ha estat l’excusa perfecta per situar-se en l’escena. Per exemple, a la il·lustració del far de Cala Figuera, la somera al·ludeix al paisatge mallorquí. De la mateixa manera que la cabra fa referència a la Serra de Tramuntana, la sargantana a Formentera o l’abellerol a Menorca. - El corb marí i el dofí són els dos únics animals marins que apareixen a les teves il·lustracions. Per què? A mi m’encanta la mar, però soc més de mirar la mar des de la terra. No soc una persona marinera. Per tant, tots els meus punts de vista han estat des de la terra cap a la mar. - Estaves familiaritzada amb totes les característiques pròpies que diferencien cada un dels fars de les Balears? Quan me’n vaig adonar de la diversitat de fars que hi ha, vaig pensar que seria una bona idea posar-los tots junts per poder veure la riquesa que tenim. Aquesta composició divertida, on es veuen 12 fars amb diferents formes i colors, ha resultat ser la postal de Nadal. A més, també vaig voler defugir de la típica imatge dels fars durant la nit, on es ressalta la llum que desprenen. En comptes d’aquest moment, vaig voler pintar els minuts que passen entre que el sol es pon i s’encén l’òptica del far. Des d’un punt de vista més visual i artístic, els fars que tenen les retxes blanques i negres donen molt de joc. Són estèticament més bells i criden més l’atenció. Podríem dir que també són més romàntics. De fet, a mi me recorden a una piruleta de Nadal. - Què esperes que el públic percebi en veure el calendari? Quin missatge o emoció vols transmetre amb les teves il·lustracions? He volgut transmetre la bellesa de les nostres Illes i la necessitat de protegir els seus paisatges i éssers vius. Amb aquestes il·lustracions vull convidar a contemplar i valorar la riquesa cultural i natural que tenim a les Balears.
Port-ciutat
El port de Palma, eix estratègic per a la integració urbana i la sostenibilitat
04/12/2024El futur del port de Palma ha estat l'eix central del fòrum celebrat aquest matí a la seu institucional de l'Autoritat Portuària de Balears (APB), organitzat pel diari especialitzat El Económico del Grup Serra. Sota el lema "Un projecte de consens per a la ciutat, l'economia, la connectivitat del territori i la competitivitat industrial", s'han explorat les oportunitats i reptes que planteja la reordenació d'aquest espai estratègic, el projecte del qual ja està en marxa. L'esdeveniment, que ha reunit a destacats líders polítics, empresarials i tècnics, ha comptat amb intervencions clau que han posat en valor la importància del port com a motor econòmic, social i cultural de Palma. En la seva intervenció, el president de l’APB, Javier Sanz, ha presentat les línies mestres de la reordenació del port de Palma, subratllant el compromís de l'organisme portuari amb la sostenibilitat, la integració urbana i la millora de la competitivitat econòmica, així com el consens aconseguit en el seu plantejament. Durant la seva ponència, Sanz ha destacat que aquest projecte cerca equilibrar les necessitats portuàries amb la creació d'espais accessibles per a la ciutadania, fomentant activitats culturals, educatives i recreatives en les àrees alliberades. “Volem que el port de Palma sigui un model de sostenibilitat i de connexió amb la ciutat. Aquest projecte no només respon als desafiaments econòmics i logístics, sinó també a la necessitat de construir un port més humà, que estigui al servei dels ciutadans i sigui respectuós amb el medi ambient”, ha afirmat el president de l’APB. La intenció de l'Autoritat Portuària és consolidar el port de Palma com un referent global en termes d'innovació, sostenibilitat i competitivitat. Per a això, el projecte contempla la reordenació dels usos portuaris, mantenint l'activitat de ferris i potenciant la indústria nàutica en el dic de l'Oest. A més de la creació de nous espais urbans destinats a l'educació, la cultura i l'esport, que democratitzaran l'accés al port. També es preveu la reducció de l'impacte ambiental a través d'energies renovables, tecnologies netes i l'eficiència energètica. Finalment, amb aquest projecte es vol enfortir l'economia local consolidant sectors clau com el transport marítim i la reparació d'embarcacions. Un fòrum per a reflexionar sobre el futur del port El fòrum també ha inclòs ponències i taules rodones amb la participació de representants polítics, empresarials i d'entitats educatives, culturals i esportives. El president de Puertos del Estado, Álvaro Rodríguez Dapena , ha destacat el paper estratègic dels ports com a motors de desenvolupament sostenible. En aquesta línia, el batle de Palma, Jaime Martínez, ha subratllat la necessitat d'integrar el port en la dinàmica urbana de la ciutat, fomentant la seva sostenibilitat i connectivitat amb l'entorn. Les taules rodones han explorat aspectes clau com l'eficiència logística, les oportunitats de la indústria nàutica i la integració port-ciutat. En elles han participat experts com Matteo Catani (GNV), Adolfo Utor (Baleària), Pedro Suasi (Balearic Marini Clúster) i Albert Forés (Museu Marítim de Mallorca), que han aportat entre altres participants perspectives valuoses sobre el futur del port de Palma. Un projecte de consens i visió de futur L'Autoritat Portuària de Balears ha duit a terme un procés participatiu per a definir el futur del port de Palma, on més de 65 grups d'interès han exposat les seves necessitats i suggeriments, aconseguint un ampli consens que reforça la seva viabilitat i acceptació social. Així, el projecte de reordenació del port de Palma es converteix en un motor de transformació que enforteix la identitat cultural de la ciutat, impulsa la innovació i compleix amb els objectius de sostenibilitat establerts a nivell local, nacional i europeu. L'Autoritat Portuària de Balears reafirma el seu compromís amb aquesta visió, promovent un port intel·ligent, sostenible i ben integrat, que aporti valor a la ciutat, als seus ciutadans i a l'entorn natural. En el tancament del fòrum, el director de l’APB, Toni Ginard, ha fet un repàs dels aspectes més destacats dels punts tractats pels intervinents i ha remarcat que la paraula consens ha estat la que més s'ha sentit al llarg de la jornada. “Aquest projecte representa la nostra responsabilitat compartida de convertir el port de Palma en un punt de referència, on sostenibilitat, integració i progrés treballin en harmonia per al benefici de tots”, ha conclòs.
Port-ciutat
Transports i infraestructures
Desenvolupament socioeconòmic
La Lonja Marina Charter guanya el concurs per a la gestió d'amarraments del moll Llotja del port de Palma
27/11/2024El Consell d'Administració de l'Autoritat Portuària de Balears (APB) va acordar a la seva darrera sessió celebrada la setmana passada a Palma triar l'empresa La Lonja Marina Charter per a la gestió dels amarraments del moll Llotja del port palmesà. La instal·lació nàutica només prestarà servei a embarcacions espanyoles de la llista sisena o aquelles estrangeres destinades exclusivament al xàrter o lloguer. La Lonja Marina Charter ha resultat la solució més avantatjosa de totes les ofertes que s'han presentat al concurs per a la gestió d'una extensió de més de divuit mil metres quadrats d'espai públic portuari d'una de les zones més històriques del port Palma. La concessionària invertirà prop de 3,5 milions d’euros per un termini d’ocupació de vuit anys i aportarà una quantia anual de més dʻ1,6 milions d’euros en concepte de taxes d’ocupació i activitat. Millores ambientals La Lonja Marina Charter explota aquesta instal·lació nàutica des del 2009 i es compromet ara a rehabilitar i millorar molls i pantalans existents, a més d'instal·lar mòduls per a oficines, tallers i magatzems. Destaquen les millores ambientals compromeses per minimitzar el consum d'aigua i d'electricitat, neteja de la làmina d'aigua, la millora de la biodiversitat marina, així com la instal·lació de pèrgoles solars per a la producció anual de gairebé 220.000 quilowatts hora.
Transports i infraestructures
L’APB aixeca l’1 de desembre la barrera del passeig de la Marina del port d’Eivissa durant tot l’hivern
27/11/2024L’Autoritat Portuària de Balears (APB) aixecarà el pròxim 1 de desembre la barrera d’accés al passeig de la Marina al port d’Eivissa, permetent el pas al trànsit rodat. Així, l’APB manté l’acord amb l’Ajuntament d’Eivissa per reforçar la mobilitat i facilitar l’estacionament durant els mesos d’hivern, repetint la iniciativa que ja va donar molt bons resultats l’any passat. L’estacionament al passeig de la Marina continuarà sent permès les 24 hores del dia, amb una limitació de dues hores entre les vuit del matí i les deu del vespre per fomentar la rotació de vehicles. Els conductors hauran de col·locar en un lloc visible del cotxe un paper amb l’hora d’inici de l’estacionament. Es mantenen també els espais reservats per a càrrega i descàrrega, amb l’objectiu de donar suport a l’activitat comercial de la zona. La repetició d’aquesta iniciativa respon a la bona acollida per part dels ciutadans, veïns i comerciants, i reafirma la col·laboració entre l’APB i l’Ajuntament d’Eivissa per facilitar la mobilitat i oferir més comoditat durant els mesos d’hivern.
Port-ciutat
