Notícies APB | Ports de Balears

La gestió de la llotja de peix en el Contramoll-Mollet del port de Palma surt a concurs

30/07/2021

El Consell d'Administració de l'Autoritat Portuària de Balears (APB), en sessió ordinària del passat 28 de juliol de 2021, va acordar aprovar els plecs de bases i condicions que regiran el concurs públic per a l'explotació de la Llotja del peix al Contramoll-Mollet del port de Palma. La concessió administrativa serà de cinc anys i la quantia anual de la taxa d'ocupació ascendirà a 24.269 €. L'APB estableix un mínim volum de negoci anual de 10 milions d'euros al titular de la concessió. En aquestes instal·lacions es subhastarà o vendrà pesca fresca capturada per flota del port de Palma i d'altres ports de Mallorca i se subministraran caixes i envasos, així com altres serveis que pugui proposar el licitador. Per a tal es destinarà una superfície de 1.899,8 metres quadrats, dividits en dos edificis. El primer, de 1.748 metres quadrats, consta de planta baixa, on s'ubiquen les sales de subhastes, neteja del peix, dipòsit de caixes i serveis i lavabos. La planta primera disposa d'una sala d'espera i oficines i una segona planta amb sales i dependències diverses. Finalment, en un edifici adjacent se situa un magatzem de 152 metres quadrats per a estris.

Transports i infraestructures Desenvolupament socioeconòmic

Surt a licitació el concurs per a les instal·lacions de subministrament de combustibles del port de la Savina

30/07/2021

El Consell d'Administració de l'Autoritat Portuària de Balears ha acordat treure a licitació l'explotació de les instal·lacions de subministrament de combustibles al moll comercial del port de la Savina. La quantia anual de la taxa d'ocupació serà de 34.241 euros, que podrà ser millorada pel licitador. La concessió tindrà un termini de 8 anys, prestarà servei a tot tipus d'embarcacions i disposarà de benzina, gasoil A i gasoli B. Compta amb una superfície en terra de 333 metres quadrats que inclouen dues casetes, dos dispensadors i aparells de bombeig i canalitzacions . A més compta amb 375 metres quadrats de superfície subterrània, ocupada per instal·lacions elèctriques, canonades i quatre dipòsits.

Transports i infraestructures

L'APB implanta nous criteris per a les autoritzacions d'atracament de les navilieres en els ports de la Savina i d'Eivissa

26/07/2021

L'Autoritat Portuària de Balears (APB) ha establert un nou condicionat de les assignacions d'atracades en els ports de la Savina i Eivissa en el qual estableix dues zones de navegació restringida per a bucs comercials on prohibeix la simultaneïtat de maniobres. La mesura entrarà en vigor demà dimarts. Aquesta mesura l’ha presa l'APB en virtut de la seva competència en matèria d'ordenació i coordinació de l'tràfic portuari —tant marítim com terrestre— dels ports d'interès general de Balears i amb l'objectiu de garantir la seguretat d'aquestes operacions. Les zones afectades per les restriccions corresponen a la dàrsena exterior del port de la Savina, on operen els bucs comercials, i la zona del port d'Eivissa on atraquen i salpen les barques de Formentera. En ambdues zones es manté el límit de velocitat de sis nusos i es prioritzen les maniobres de sortida enfront de les d'entrada. A més, s'insta a les navilieres a complir amb els horaris d'entrada i sortida programats, prioritzant-ne la seguretat. Les navilieres afectades ja han estat informades d'aquest nou condicionat i hauran de presentar a l'APB, en un termini de 7 dies hàbils, una reprogramació de les seves escales. Una vegada presentades les propostes, l'APB analitzarà les sol·licituds i elaborarà la nova programació definitiva. Local Port Control L'APB ha reforçat els recursos tècnics i humans disponibles en els ports d'Eivissa i la Savina per a l'ordenació, coordinació i control del trànsit marítim portuari mitjançant un nou contracte d'assistència tècnica per a la prestació d'aquest servei (Local Port Control), que ha estat adjudicat a la Corporació de Pràctics del Port d'Eivissa i que es va iniciar el passat 15 de juliol d'enguany. Aquest condicionat és fruit del consens entre el capità marítim d'Eivissa i Formentera, representants de Salvament Marítim, de la Corporació de Pràctics d'Eivissa i la mateixa APB, els quals, al llarg de diverses trobades, han analitzat les diferents alternatives tècniques per millorar la seguretat del trànsit marítim portuari en els ports de les Pitiüses.

Transports i infraestructures

Eivissa i Palma, primers ports d'Espanya a emprar un robot de neteja de l'aigua en les seves concessions

21/07/2021

Pioneres a tot Espanya amb l'adquisició d'aquest nou dispositiu, Marina Ibiza i Marina Port de Mallorca, explotacions presents als ports d’interès general abans esmentats, són marines orientades a la cura i la preservació del medi ambient, cercant constantment la manera de millorar i crear consciència entre els seus clients. Les dues marines han estrenat al mateix temps, i per primera vegada a Espanya, un revolucionari robot aspiradora que recorre el mirall d'aigua recollint residus flotants, microplàstics i hidrocarburs, al temps que analitza la qualitat de l'aigua. 'Geneseas', com es coneix el dispositiu, pot ser programat mitjançant una aplicació per a recórrer tota la superfície d'aigua del port i netejar de manera automàtica o manualment mitjançant un control remot, tractant d’eliminar aquelles deixalles que es trobin flotant i amb una capacitat de recollida de 140 litres. El funcionament s'adapta més a les energies renovables permetent que la seva bateria sigui recarregada mitjançant energia solar, a través de les plaques solars, a més del sistema de càrrega elèctrica convencional. Les funcions que exerceix són principalment dos. En primer lloc, la neteja i aspiració de residus de l'aigua a través d'un sistema de succió de micro i macro plàstics flotants de forma segura i d'hidrocarburs, amb un filtre reciclable creat a partir de fibres naturals. En segon lloc, el control i monitorització de la qualitat de l'aigua, supervisant els paràmetres fisicoquímics de l'aigua: pH, temperatura, conductivitat, oxigen dissolt, Redox i altres dades. Tots aquests paràmetres queden registrats en temps real i localitzats gràcies al sistema GPS integrat, convertint-se en dades analitzables fàcilment a través de l’App. Amb la incorporació d'aquest robot de neteja del mirall d'aigua, Marina Ibiza i Marina Port de Mallorca afegeixen una mesura més en el seu programa mediambiental i de preservació de l'entorn marí, que no només és revolucionària pel fet de netejar l'aigua de forma remota sinó perquè suposa una eina molt útil per analitzar la qualitat de l'aigua en temps real, sent sens dubte un gran avanç en el seu esforç per tenir cura de la flora i la fauna balear.

Mediambient i RSC Tecnologia i innovació

L'APB col·labora en l'edició del llibre “Descubriendo a D. Pedro Garau y Cañellas, Ingeniero de Caminos, Canales y Puertos”

09/07/2021

El Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports (ICCP) va presentar ahir un volum dedicat a la figura de l'enginyer Pere Garau, autor del projecte del Tren de Sóller, entre altres iniciatives destacades. Hi varen assistir el president i el degà a Balears del Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports, Miguel Ángel Carrillo i Juan Antonio Esteban el director general de Mobilitat i Transport Terrestre del Govern, Jaume Mateu el tinent batle de Sóller, Carles Darder el diputat de Cs al Parlament, Marc Pérez-Ribas i el cap d'Infraestructures de l'Autoritat Portuària de Balears (APB), Antoni Ginard. Pere Garau és un dels grans enginyers de principis del segle XX. A més del projecte i construcció del ferrocarril de Palma a Sóller, també va realitzar un projecte de remodelació del port de Palma. Entre 1912 i 1919 va ser enginyer director de la Junta del Port de Palma i elaborà, el 1913, un "Projecte general d'eixample, defensa, millora de serveis i neteja del port de Palma" en què, per primera vegada, es preveia un contradic que fent un angle recte tancava el port a l'alçada del moll, deixant una bocana que donava accés a unes dàrsenes totalment tranquil·les. També per primera vegada es projectava una calçada guanyant terrenys a la mar des de la desembocadura de la Riera fins al lloc conegut com "S'Aigua dolça", precedent llunyà del futur passeig marítim. Aquest projecte no es va arribar a aprovar però va apuntar cap a una futura realització, la de passeig marítim, que es va torbar més de 40 anys en portar-se a terme. El llibre El llibre, titulat “Descubriendo a D. Pedro Garau y Cañellas, Ingeniero de Caminos, Canales y Puertos”, ha estat possible gràcies a les aportacions d'Autoritat Portuària de Balears i de Garau Ingenieros. En total, compta amb 146 pàgines estructurades en una introducció articles del degà, Juan Antonio Esteban de l'ex degà Miquel Àngel Llauger dels vocals de la Junta Rectora de la Demarcació de les Illes Balears del Col·legi d'ICCP, Antoni Ginard, Sara Lobato, i Luis Matarín, i d'una entrevista a Miquel Payeras, investigador sobre la vida de Pere Garau i de la publicació de dues entrevistes a Carles Garau i Pere Portau Sales, besnét i rebesnét de D. Pere Garau. Finalment, s'inclou la Memòria del Projecte del Ferrocarril de Sóller digitalitzada i transcrita. Els llibres en castellà i català es poden descarregar des dels enllaços següents: Libro Pedro Garau_CAST Llibre Pedro Garau_CAT

L'APB incorporarà criteris d'adaptació al canvi climàtic en la construcció de noves infraestructures

01/07/2021

El Consell d'Administració de l'Autoritat Portuària de Balears (APB) va aprovar ahir en sessió ordinària realitzar la formalització del contracte entre l'APB i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) per al desenvolupament d'un pla de adaptació al canvi climàtic per als ports de l'APB. La investigació resultant de determinar els impactes del canvi climàtic i desenvoluparà un pla específic per a la seva adaptació climàtica. L'estudi el durà a terme el Laboratori d'Enginyeria Marítima de la UPC (LIM/UPC), Centre específic de Recerca (CER) emmarcat en l'àmbit del Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona. El contracte tendrà un import de 123.000 euros i una durada de 13 mesos. El seu objectiu és analitzar els potencials impactes del canvi climàtic sobre la funcionalitat dels dics d'abric i els molls dels ports de l'APB i proposar i planificar actuacions d'adaptació a aquestes afeccions en funció de l'horitzó temporal. Els impactes potencials que s'analitzaran són l'operativitat dels molls i pantalans, la funcionalitat dels ports en termes d'agitació i ultrapassaments, l'estabilitat dels dics i l'aterrament de les bocanes dels ports per variació de la línia de costa en les platges adossades a aquests ports. Objectius específics Més concretament, l'estudi reflexionarà sobre la pèrdua d'operativitat i potencial inundació de molls i pantalans causa de la pujada del nivell de la mar sota diferents escenaris climàtics, així com els canvis en el sobrepassament dels dics d'abric i a potencials variacions en l'onatge sota diferents escenaris climàtics. També es cobrirà la interacció port-platja en aquelles línies de costa en què els ports tinguin platges adossades, estudiant l’aterrament a les bocanes a causa de canvis en el nivell de la mar. De tot això sorgirà, en primer lloc, una proposta d'actuació en les infraestructures portuàries, perquè aquestes puguin adaptar-se als efectes que es produiran a causa del canvi climàtic a curt, mitjà i llarg termini, segons el diagnòstic previ realitzat sobre la variació que patirà l'operativitat portuària a causa de la modificació en les condicions climàtiques, que són principalment l'augment del nivell mitjà de la mar i l'augment de l'alçada de l'onatge en els temporals. En segon lloc, s'elaborarà un Atles de Riscos i un pla d'Alertes Climàtiques per a cada un dels ports estudiats, considerant els horitzons temporals i escenaris climàtics que se seleccionin, així com el desenvolupament de projectes d'adaptació climàtica, determinant els punts de no retorn per a una presa de decisions que s'avanci als impactes pel canvi de clima.

Mediambient i RSC Transports i infraestructures

FRS comença a operar la ruta Eivissa - la Savina avui 28 de juny

28/06/2021

La naviliera FRS començarà a operar la ruta Eivissa - la Savina a partir d'avui 28 de juny, consolidant la seva entrada al cabotatge de les Illes Balears després de la posada en marxa del trajecte Alcúdia-Ciutadella el passat 26 de maig. La nova connexió es realitzarà amb el fast ferri 'San Gwann', un vaixell ràpid que efectua la travessia en 30 minuts. L'embarcació 'San Gwann' té capacitat per transportar fins a 427 passatgers, a més compta amb wifi gratis i servei de còctel-bar a bord. FRS oferirà quatre rotacions diàries entre els dos ports de dilluns a diumenge, amb horaris que abasten tota la jornada. La reserva i compra de bitllets per a aquesta ruta ja està disponible en els canals de venda de FRS, taquilles en terra ia bord, pàgina web (www.frs.es), Call Center (+34 956 68 18 30) i l'aplicació gratuïta per a telèfons mòbils (FRS Travel App), FRS a Balears La companyia FRS desembarca a les Illes Balears després d'un procés d'expansió iniciat el 2020 amb l'adquisició de noves navilieres i rutes al nord d'Europa que l'han situat com una companyia d'abast global que lidera el mercat dels ferris ràpids a Espanya, Alemanya, Suècia i Finlàndia. Amb més de 2.000 empleats i 73 vaixells, la naviliera opera a 14 països de tot el món.

Transports i infraestructures

El nou servei de neteja de la làmina d'aigua dels ports d'Eivissa i la Savina retira 1.266 kg de residus en 6 mesos

28/06/2021

El servei de neteja de la làmina d'aigua i lluita contra la contaminació en els ports d'Eivissa i la Savina fa un balanç positiu dels primers sis mesos de posada en servei, durant els quals ha retirat 1.266 kg de residus, amb una mitjana de 8,67 kg diaris. L'empresa concessionària, Patena Pitiüses, elaborarà un informe semestral que permetrà monitoritzar l'evolució de la neteja i la diferència entre les temporades d'estiu i hivernal. Les deixalles s'han classificat en tres tipus principals: plàstics, orgànics i tipus rebuig. D'elles, més de la meitat correspon a producte orgànic (restes vegetals d'algues i plantes juntament amb fusta), mentre que el plàstic suposa un 25% i el rebuig un 22%. El mes de maig ha estat el de major concentració de treball, amb la retirada de 283 kg de residus (una mitjana diària de 13,48 kg). El menor, gener, amb 46 kg mensuals. Pel que fa a les procedències de les restes, podem parlar de procedència terrestre que acaba al mar per acció de vent, d'estacions depuradores, de la mar, de la nàutica i de l'activitat pesquera. En aquest sentit, més del 52% són residus procedents de la mar, d'origen terrestre, que duen molt de temps al mar i arriben per acció de vent i els corrents. Fonamentalment s'han recollit envasos procedents d'altres països de la conca mediterrània i residus orgànics naturals com a restes de posidònia i algues. La campanya de neteja ha llançat, a més, dades curioses, com la quantitat de residus voluminosos a la cala baix de sa Penya, l'alta presència de xeringues, mascaretes i llosques procedents de terra i restes de xarxes de pesca professional. Quatre embarcacions Per dur a terme la neteja de la làmina d'aigua s'han utilitzat cinc tipus d'embarcacions: El catamarà Far de Botafoc, únic al món, dissenyat exclusivament per a la neteja de la làmina d'aigua. 100% elèctric, endollable i solar, sense cap tipus de generador o alternador de combustible, té 8,5 metres d'eslora i una autonomia de bateries com per treballar dues jornades (18 hores) a una velocitat entre 2,5 i 3 nusos. A més compten amb una llanxa semirígida de caràcter híbrid de 7,6 metres d'eslora adaptada per a la neteja de zones de difícil accés i major risc, gràcies als seus laterals flexibles i d'alta resistència. La gran novetat d'aquest contracte ha estat la introducció d'un dron aquàtic de gairebé 2 metres d'eslora, i prop de 1,5 metres de màniga, amb una cistella de càrrega d'escombraries marina de 250 litres de volum i una autonomia de 8 hores . Finalment, el Blue Clear, un dispositiu tipus skimmer, autònom alimentat per plaques solars retira plàstics i hidrocarburs lleugers de la làmina d'aigua. Realitza una separació per filtrat i decantació "in situ", retornant l'aigua neta i augmentant la concentració d'oxigen en l'àrea d'actuació.

Mediambient i RSC Tecnologia i innovació

EL PORT DE LA SAVINA ACULL EL DIA INTERNACIONAL DEL IOGA

21/06/2021

L'Autoritat Portuària de Balears (APB) ha cedit les seves instal·lacions del port de la Savina (Formentera) per a la realització de les dues classes magistrals de l'experta en benestar i iogui internacional Xuan Lan, previstes amb motiu del Dia Internacional de l'Ioga 2021: Brahma sunset ioga: tornar a l'essència i 108 salutacions a el sol. Aquestes sessions s'han celebrat els dies 19 i 21 de juny, al capvespre, i han aplegat 200 participants procedents de tota la geografia nacional: Formentera, Eivissa, Palma, Las Palmas de Gran Canària, Barcelona, Tarragona, València, Madrid, Alacant, Biscaia, La Corunya, Saragossa... Així, aquesta localització ha permès a tots els assistents accedir còmodament a l'esdeveniment i gaudir al màxim d'aquesta experiència única de benestar promoguda pel Consell Insular de Formentera i Puro Bienestar. El Dia Internacional del Ioga se celebra el 21 de juny, data promulgada per l'ONU per conscienciar la població sobre els beneficis de practicar aquesta disciplina holística de benestar, que treballa d'una manera integral, harmoniosa i equilibrada totes les àrees de l'ésser humà i respectant els cicles de la natura. Autoritat Portuària de Balears L'APB treballa per respondre, amb més efectivitat, als reptes que es presenten dia a dia, adequant i modernitzant les instal·lacions i els serveis portuaris per tal de millorar en fluïdesa i comoditat el trànsit de mercaderies i passatgers als ports d'Alcúdia, Eivissa, Maó, Palma i la Savina.

Mediambient i RSC Desenvolupament socioeconòmic

Constituït el Comitè de Coordinació del Districte Innovador Llevant - Façana Marítima

15/06/2021

Les principals institucions de les Illes Balears han celebrat avui una reunió extraordinària per a constituir el Comitè de Coordinació del Districte Innovador Llevant-Façana Marítima, després que el passat 23 d’abril ja varen signar el Protocol general d’actuacions per a l’impuls d’aquest projecte estratègic. La reunió ha tingut lloc al saló de plens de l’Ajuntament de Palma i ha reunit a les següents autoritats de les diferents institucions convocades: José Hila, batle de Palma Neus Truyol, regidora Model de Ciutat Rodrigo A. Romero, regidor Promoció Econòmica Daniel Oliveira, regidor Districte Miquel Company, conseller de Fons Europeus CAIB Jesús Juan Jurado, secretari autonòmic de la Conselleria de Transició Energètica Eduardo Zúñiga, director general de la Conselleria de Transició Energètica Bel Busquets, vicepresidenta i consellera consellera de Cultura CIM Maria Teresa Suárez, consellera Presidència CIM Jaume Alzamora, conseller Promoció Econòmica CIM Maria Pastor, directora insular Cultura Francesc Antich, president APB Jordi Llabrés, vicerector Innovació UIB Cal recordar que el projecte permetrà la creació d’una plataforma de diversificació econòmica real, basada en el coneixement i la investigació, les noves economies verdes i l’aprofitament del potencial de les indústries culturals i creatives. La iniciativa del Districte Innovador està liderada pel sector públic amb una aportació imprescindible del sector de la recerca i coneixement, que aporta la UIB, i amb la generació de sinèrgies per a la transferència de coneixement cap a les empreses i que reverteixi positivament a les barriades, donant resposta a un model de ciutat compacta i complexa. Eixos de feina Durant la trobada s’han posat en comú els eixos de feina de cadascun dels projectes prevists, així com també s’han establerts els grups de treball de cadascun d’ells per tal d’impulsar des de cada àmbit en una mateixa direcció, i la definició d’un calendari de les diferents accions a curt, mig i llarg termini. El projectes són: Campus Palma Tech Palma CitiLab Hub Energètic Hub Digital Pol Marí Programa de regeneració urbana A més, la trobada ha servit per compartir els objectius comuns en aquest gran projecte com són: Treballar amb el teixit empresarial, el sector acadèmic i la ciutadania per tal de poder generar un autèntic ecosistema innovador. Els principals sectors econòmics que promourà el projecte de Districte d'Innovació seran els següents: La innovació tecnològica i industrial El turisme i la innovació La transició energètica: eficiència energètica i energies renovable Les indústries culturals i creatives Donar un impuls a l'estratègia de foment de l'economia blava i potenciar el paper del Palau de Congressos Un dels objectius d’aquest grup és treballar el contingut d’un conveni de col·laboració entre les cinc entitats i altres institucions públiques o privades que vulguin afegir-s'hi a partir dels compromisos i accions que el Comitè de Coordinació ha començat a detallar des d’avui mateix.

Tecnologia i innovació

L'APB intensifica el control i la seguretat del trànsit marítim al port de la Savina

14/06/2021

L'Autoritat Portuària de Balears (APB) intensificarà el control per al compliment de la normativa referent a les autoritzacions d'atracament al port de la Savina, amb l'objectiu de garantir la seguretat a les operacions portuàries i oferir el millor servei al passatger. En concret, ha recordat a les navilieres que operen el trajecte entre Eivissa i Formentera l'obligació de respectar les velocitats màximes de navegació en les zones portuàries, l'obligat compliment de les prescripcions que limiten certes maniobres simultànies i el compliment estricte dels horaris de sortida, per tal de garantir un bon servei als passatgers de línia regular. Millora del servei A més a l'APB té previst millorar a curt termini el servei de Port Control en ambdós ports i ampliar els estudis sobre les limitacions operatives del port de la Savina. Amb totes aquestes mesures es porta a terme un procés de millora contínua en la seguretat de les operatives portuàries, marítimes i terrestres.

Transports i infraestructures Mediambient i RSC

Inaugurada una exposició sobre mig segle de tasques als fars de Balears

11/06/2021

El president i el director de l’Autoritat Portuària de Balears (APB), Francesc Antich i Jorge Nasarre López, i el degà i el secretari de la Demarcació a les Balears del Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports, Juan Antonio Esteban Rodríguez i José Alejandro Asensi López, respectivament, han inaugurat una nova exposició, dedicada a les intervencions en el darrer mig segle als fars i sistemes d'ajudes a la navegació de les Illes Balears. Les deu imatges, seleccionades per Ports de Balears i el Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports es troben davant la porta sud de l'antic edifici d’oficines de l'Autoritat Portuària, al moll Vell, a Palma. Els fars seleccionats són Tagomago, Moscarter, Sa Bleda Plana, Portopí, Barbaria, Llebeig, Cavalleria, Alcanada, Sa Mola i La Mola, que han estat modernitzats des de 1970, la major part amb projectes d'electrificació. Aquestes instal·lacions destaquen per la seva integració en el medi ambient i la seva utilitat a l'hora de salvar vides. Els autors originals dels projectes, no sempre de les reformes, han estat Rafel Soler, Mauro Serret, Emili Pou, Eusebi Estada, Antonio López Montalvo i Pedro Garau Cañellas. D'aquests enginyers de camins, Rafel Soler és l'únic que es manté amb vida. L’APB i el Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports s'han unit a aquesta iniciativa aportant imatges i texts, en llengües castellana i catalana, que permeten identificar els fars que s'han beneficiat d'intervencions per part dels professionals de l'enginyeria i amb el suport de l’APB durant poc més de mig segle. D'aquesta manera, s'ha conformat una col·lecció excepcional, de 20 fotografies, 10 infografies i 20 texts tècnics, a més d'altres descripcions genèriques, que destaquen pel seu valor històric i científic. Sistemes d'encesa de fars, maquinàries, i òptiques formen part de la mostra. La col·lecció permet al visitant conèixer l'origen i evolució dels fars i restants sistemes d'ajudes a la navegació des de 1970 fins a l'actualitat, i la importància que tenen per als vaixells. Així les coses, passam dels senyals marítims més primitius, fins als primers edificis aixecats amb senyals acústiques, electròniques i visuals, fins a arribar a l'actualitat, quan les ajudes a la navegació estan altament tecnificades i controlades en remot. Amb el desenvolupament de les noves tecnologies molts dels elements dels senyals varen perdre el seu ús original però conserven el valor patrimonial i històric. Ara, alguns d'ells, s'exhibeixen al port de Palma, al Moll Vell.

Port-ciutat Tecnologia i innovació