L'APB debatrà al si del Consell d'Administració un nou ordenament del port de Palma
06/06/2024
El president de l'Autoritat Portuària de les Balears (APB), Javier Sanz, ha explicat que, després del consens aconseguit ahir del Consell d'Administració de paralitzar el projecte del 2020 d'ordenació del port, avui el port de Palma no té pla de futur. Per tant, segons el president de l’organisme portuari, el deure de l'APB com a gestor responsable és “treballar en una nova reordenació que compti amb el màxim de consens de totes les parts implicades”.
Javier Sanz ha remarcat que, a la darrera reunió del Consell d'Administració, els membres van acordar tractar en pròximes sessions les propostes que es troben damunt la taula sobre una nova ordenació, amb l'objectiu d'aprovar com més aviat millor un nou projecte de cara al futur a mitjà termini. “No hi ha res decidit. De moment estem desenvolupant una anàlisi d'alternatives que estem valorant i que estem compartint amb un ampli grup de sectors per rebre els comentaris i incloure'ls al procés de decisió”, ha insistit Sanz.
Projecte desistit
Javier Sanz, que ha comparegut davant els mitjans de comunicació juntament amb el director de l'APB, Toni Ginard, ha explicat que quan va prendre possessió del càrrec es va trobar amb un projecte de reordenació del port de Palma, aprovat pel Consell d'Administració l’any 2020, que preveia un creixement en aigües interiors del port de noranta mil metres quadrats. Després d'una ronda de contactes, va observar que tant les navilieres com el sector de la reparació d'embarcacions estaven en desacord amb aquest pla perquè no responia a les necessitats a llarg termini.
Per part de les companyies navilieres, es va recollir una notable preocupació per la potencial amenaça de congestió de la proposta anterior en concentrar a la dàrsena del dic de l'Oest tota l'operativa portuària d'embarcament i desembarcament de mercaderies, sobretot en hores punta del matí. El sector de la reparació, per la seva banda, considerava que el projecte el constrenyia en una àrea limitada i davant de la Catedral, un espai que es podria integrar d'una manera més natural amb la ciutat.
Després de tractar-ho al si del Consell d'Administració, es va decidir ahir desistir del projecte del 2020 i liquidar els treballs contractats per al desenvolupament d'aquest pla, “perquè suposen una despesa econòmica que ja no està justificada”, ha manifestat Sanz.
Tot i que no hi ha res decidit, el canvi de rumb al port de Palma se centrarà en quatre eixos. D'una banda, mantenir la simultaneïtat de les operacions portuàries als molls Comercials, molls de Ponent-Paraires i dic de l'Oest. Disminuir l'espai destinat als creuers, concentrant la seva activitat al moll de Ponent-Paraires.
També traslladar de forma gradual la reparació d'embarcacions al dic de l'Oest i moll de Ribera de Sant Carles. I, finalment, incrementar l’espai d’integració entre el port i la ciutat davant de la Catedral, destinant aquest espai a iniciatives relacionades amb la cultura, la formació i, especialment, l’esport. "Per mi és el més important que tenim en aquest plantejament de reordenació del port", ha sentenciat Sanz.
Segons Javier Sanz, la premissa d'aquesta iniciativa que lidera l'APB és que aquestes alternatives fomentin un model econòmic diversificat i compatible amb el benestar social, promoguin la diversificació industrial i fomentin la integració port-ciutat prioritzant valors com l'esponjament de la ciutat i la cessió d’espais de qualitat per a ús ciutadà.
Responsabilitat social
El president de l'APB ha volgut aclarir que “aquestes alternatives que estem estudiant estan alineades amb la idea que la congestió compromet la competitivitat del destí i afecta la rendibilitat social. Aquest canvi de rumb s'alinea a una nova visió sobre les inversions portuàries que volem potenciar i que prioritzen l'eficiència dels recursos públics i la rendibilitat de la inversió en valor social”.
“Això respon a una tendència global a què l'APB vol sumar-se i que destaca la importància estratègica dels projectes que milloren la qualitat de vida de les ciutats i dels que les habiten i visiten, no només dels projectes que aposten per l’eficiència operativa portuària, com feia el projecte anterior aprovat el 2020”, ha aprofundit Sanz.