Balears assisteix a la fira de creuers de Miami per a promocionar-se com a destinació consolidada

Balears assisteix a la fira de creuers de Miami per a promocionar-se com a destinació consolidada

10/03/2013

L’Autoritat Portuària de Balears (APB) encapçala l’expedició balear a la Cruise Shipping Miami, la fira de creuers més destacada en l’àmbit internacional, que se celebra a aquesta ciutat nordamericana des de l’11 al 14 de març. La de Balears és una de les 24 delegacions dels ports de titularitat estatal que acudeix sota la representació de Puertos del Estado, para presentar al mercat internacional de creuers l’oferta comercial dels ports d’Espanya. Junt a l’APB i els agents consignataris Miguel Puigserver, Transcoma, Lantimar i Baleares Consignatarios, viatgen també el Govern de les Illes Balears, representat per l’Agència de Turisme de les Illes Balears (ATB) i la Direcció General de Ports i Aeroports, la Fundació Palma 365 i els ajuntaments d’Eivissa, Maó i Alcúdia. L’APB disposa a Miami d’un stand de 35 metres quadrats -el segon més gran després del de Barcelona- dins de l’espai que Puertos del Estado presenta en aquesta fira. “En aquesta plataforma –assenyala el president de l’APB, José Mª Urrutia- Balears desembarca com a una destinació madura, que té molt més que oferir que els seus competidors directes i que sempre enganxa per la seva essència mediterrània i on l’APB posa a disposició de tots els participants un lloc de trobada i treball per dur endavant la seva tasca de promoció”. Actualment, i segons dades de Puertos del Estado, els ports de l’APB ocupen la cinquena posició com a destinació a Europa i el dotzè lloc del món. Com a novetats, l’APB presenta al món dels creuers la nova ampliació dels molls de Ponent del port de Palma per a creuers de més de 300 metres d’eslora i els nous molls del Botafoc del port d’Eivissa, adaptats per al desenvolupament del mercat de creuers a les Pitiüses. També la millora de calats del port de Maó per atreure a Menorca creuers de mitjana eslora, les modernes infraestructures del port d’Alcúdia per a una nova però molt atractiva destinació per als creuers d’alt rendiment adquisitiu i els espectaculars paratges naturals de Formentera, per aquells bucs disposats a visitar la Savina. Els ports de Balears esperen rebre en 2013 més d’1,3 milions de passatgers de creuers turístics i prop de 670 escales.

Els ports i fars de Balears s´exposen al Palau de Congressos d´Eivissa

Els ports i fars de Balears s´exposen al Palau de Congressos d´Eivissa

06/03/2013

L´APB finalitza al Palau de Congressos d´Eivissa, a Santa Eulària des Riu, el seu cicle d´exposicions de les obres presentades al 3r Concurs de Pintura i Fotografia que ha anat recorrent per primera vegada les illes de Mallorca, Menorca i Eivissa, donada l´alta participació a aquesta tercera edició. Les 240 obres presentades al concurs donen una idea de l´interès que aquest tipus d´iniciativa duta a terme per l´APB ha despertat en una comunitat d´artistes i aficionats a la pintura i fotografia. L´exposició que s´ubica des d´avui fins al proper 21 de març recull les dotze obres guardonades a més d’una quarantena d´obres no premiades presentades a l´illa d´Eivissa. La regidora de Cultura Ana Costa, present a la inauguració de l´exposició al costat del responsable de Comunicació i Imatge de l´APB, Raimond Jaume, i la consellera insular de Cultura, Josefa Costa, va comentar que es va impulsar la col•laboració coincidint amb el centenari de l´enfonsament del vapor Mallorca i donada la temàtica marítima del concurs organitzat per l´APB. Costa va destacar a més "l´afegit del que suposen els fars protectors contra els perills de la costa que han d´evitar les naus, no oblidem que si hagués estat senyalitzada la Llosa de Santa Eulària, l´accident (del Mallorca) molt probablement no hagués passat mai ". L´APB va exposar la totalitat de les obres presentades al III Concurs de Pintura i Fotografia sobre els ports i fars de l´Autoritat Portuària de Balears durant el Nadal, a l´Espai Cultural ses Voltes de Palma i continuació va arribar el torn a les obres presentades a Menorca durant el mes de febrer a la sala d´exposicions de la Caixa de Maó.

L´abocament al mar dels fangs del port de Maó compta amb l’autorització necessaria en aquest tipus de projectes

L´abocament al mar dels fangs del port de Maó compta amb l’autorització necessaria en aquest tipus de projectes

01/03/2013

L´abocament controlat a la mar del material de dragatge del port de Maó compta amb tots els informes i autoritzacions necessàries per aquest tipus de projectes que es realitzen a Espanya i a més és el procediment recomanat per les administracions competents, ja que la seva extracción, tractament i abocament a terra podrien provocar impactes ambientals de major magnitud. Destaca sobre tots la salinització dels aqüífers de l´illa de Menorca a conseqüència de la filtració de l´aigua del mar que resultaria del dipòsit a terra de milers de metres cúbics de fangs amb altes concentracions de sal. Així ho constata l´Organisme Públic Puertos del Estado (OPPE) que apunta a més altres inconvenients pels quals va ser descartada la gestió en terra dels materials a dragar. Un altre problema seria el consum energètic i l´impacte ambiental que provocaria per les carreteres de l´Illa el transport terrestre mitjançant camions de 200.000 metres cúbics de material pastós o semilíquid, així com els associats per la desubicació d’espècies vives d´un medi marí a un altre terrestre. Des d´un punt de vista administratiu i de gestió estaria la dificultat de l´estoc temporal, transport, tractament i emmagatzematge de materials fangosos, la qual cosa provocaria un important retard en el temps i un encariment de l´obra que faria inviable el dragatge, amb les conseqüents i greus implicacions que ocasionaria per al tràfic marítim del port, en especial per al de creuers i bucs de majors dimensions. L’OPPE va donar a conèixer el passat mes de gener a Maó, durant la II Jornada Tècnica de portes obertes sobre el dragatge del port organitzat per l´Autoritat Portuària de Balears (APB), que durant 2011 els ports d´interès general d´Espanya abocaren directament a la mar o bé reutilitzaren en obres portuàries o marítimes la totalitat dels més de cinc milions de metres cúbics de material dragat. L´única excepció que va apuntar l’OPPE va ser la del port de Sevilla, que va abocar part del material dragat en dipòsits a terra, ja que es tracta d´un port fluvial d´aigua no salada. A aquesta jornada va ser convidada a assistir-hi de forma expressa l´organització internacional Oceana, invitació que no va ser atesa. Recomanacions del CEDEX L´APB compleix de manera estricta les recomanacions del CEDEX, organisme de referència a Espanya sobre el tractament del material procedent de dragatges. Aquestes recomanacions només contemplen l´abocament de manera controlada al mar, i no a terra, del material catalogat com categoria II. És a dir, aquell material que conté concentracions moderades de contaminants. El material a dragar del port de Maó ha estat catalogat com de categoria II.

El material de dragatge del port de Maó s´abocarà al punt autoritzat, sobre un fons d’arena

El material de dragatge del port de Maó s´abocarà al punt autoritzat, sobre un fons d’arena

20/02/2013

L´Autoritat Portuària de Balears (APB) controlarà que el material de dragatge del port de Maó s´aboqui dins del punt d´abocament autoritzat i en una zona on el fons està format per arenes gruixades, on no hi ha presència d´espècies marines rellevants. Dins de la primera fase del Pla de Vigilància Ambiental del projecte de dragatge del port de Maó, l´APB va encarregar el passat mes de gener un informe sobre la darrera inspecció del fons del punt d´abocament autoritzat, amb la intenció d´actualitzar i verificar amb més detall la seva caracterització mitjançant la recollida de mostres i l´enregistrament d´un vídeo. Com a conclusió, l´informe recomana que l´abocament del material de dragatge es realitzi dins del quadrant nord-est de la zona prospectada, formada per arenes gruixades i sense la presència de cap espècie protegida, i "distribuint el material amb el vaixell navegant a favor de profunditat", amb la intenció de no concentrar en un sol punt el material abocat. Aquesta informació es va fer pública a la II Jornada Tècnica de portes obertes sobre el dragatge del port de Maó, organitzada per l’APB a la capital menorquina el passat mes de gener. L´APB ha fet públic el vídeo a través de la seva pàgina web www.portsdebalears.com, el seu compte @ PortsdeBalears de Twitter i el seu perfil a Facebook (Ports de Balears).

L´APB ubicarà el tràfic amb Formentera en els molls Comercials del port d´Eivissa

L´APB ubicarà el tràfic amb Formentera en els molls Comercials del port d´Eivissa

18/02/2013

El president de l´APB, José M. Urrutia, ha anunciat avui la decisió de concentrar en els molls Comercials del port d´Eivissa tot el tràfic marítim amb Formentera. Aquesta decisió l’ha feta pública després de reunir-se aquesta mateixa tarda amb el president del Consell Insular d´Eivissa, Vicent Serra, el president del Consell Insular de Formentera, Jaume Ferrer, i l´alcaldessa d´Eivissa, Marienna Sánchez-Jáuregui, per tractar la ubicació del tràfic marítim entre les Pitiüses en la reforma del port d´Eivissa. El president de l´APB ha manifestat que l´opció definitiva és fruit del seu compromís de respectar la decisió acordada per les institucions eivissenques. En aquesta zona es construirà una estació marítima el més a prop possible de la ciutat i comptarà amb espai suficient per a aparcaments, servei de transport públic i àrees de pre-embarcament. Urrutia ha declarat que espera poder comptar amb aquestes infraestructures "en un any i mig, dos anys" i que manté el compromís de mantenir el "diàleg amb les institucions d´Eivissa i Formentera, amb la consulta dels detalls que puguin presentar alguna controvèrsia" . Per la seva banda, el president del Consell Insular d´Eivissa, Vicent Serra, ha mostrat el seu agraïment pel fet que l´APB "ens hagi deixat, a les institucions, decidir de manera lliure". La voluntat, ha recordat el president insular, "era aconseguir el màxim consens possible". En aquest sentit, el president del Consell de Formentera, Jaume Ferrer, ha reiterat que la millor opció per Formentera era continuar amb les barques on estan, però que, en no poder ser així, van decidir l´opció dels molls Comercials. Tanmateix, Ferrer ha demanat "tenir totes les explicacions necessàries, per part de l´APB, sobre com quedaran tots els serveis i com quedarà distribuïda la zona on s´ubicarà el trànsit amb l´illa". L´alcaldessa d´Eivissa, Marienna Sánchez-Jáuregui, ha agraït l´esforç realitzat per les institucions d´Eivissa i de Formentera, així com a l´APB per arribar a un acord amb el major consens possible.

L´APB tanca 2012 amb una xifra de negoci de 59,5 milions d´euros i un resultat final de 14,8 milions

L´APB tanca 2012 amb una xifra de negoci de 59,5 milions d´euros i un resultat final de 14,8 milions

08/02/2013

El Consell d´Administració de l´Autoritat Portuària de Balears (APB) ha aprovat el tancament provisional de l´exercici 2012 que dóna una xifra de negoci de 59,5 milions d´euros i un resultat positiu de l´exercici de 14,8 milions d´euros. La xifra de negoci és un 0,69 per cent inferior a l´exercici passat i se situa mig punt per sota del que preveu el pressupost, mentre que el resultat provisional de l´exercici és un 5,3 per cent inferior al de 2011 però molt superior als 8,2 milions pressupostats. Tant en les despeses de personal com en despeses corrents, l´APB ha complert amb els límits imposats pel Pla d´Austeritat del Govern d´Espanya. D´altra banda, respecte a l´any 2011 s´ha produït una disminució del deute que suporta l´APB a causa de dos factors: la disminució en el darrer any del nombre de deutors per vendes i prestacions de serveis de cinc milions d´euros, de manera que el total exigible se situa en 26,9 milions d´euros, i l´augment en els dos darrers anys de les provisions per insolvència en deu milions d´euros. Actualment l´APB compta amb 64 deutors per imports majors de 10.000 euros i 1.500 petits deutors per imports inferiors. Ajornament de deute a STP El Consell d´Administració de l´APB ha aprovat també un pla de pagaments de deute sol•licitat per l´entitat Servicios Técnicos Portuarios, SL (STP), per import de 7,6 milions d´euros a tornar en tres anys i mig, d´acord amb un quadre d´amortització i amb unes condicions en què s´inclouen els correponents interessos de demora i garanties de pagament.

Els ports de Balears registren un augment del cinc per cent en el tràfic de mercaderia general

Els ports de Balears registren un augment del cinc per cent en el tràfic de mercaderia general

01/02/2013

L´Autoritat Portuària de Balears (APB) ha registrat durant 2012 un augment d´un cinc per cent en el tràfic de mercaderia general, en moure 8,4 milions de tones enfront dels vuit milions de 2011. El port de Palma augmenta un onze per cent, la qual cosa el situa en 5,9 milions de tones davant els 5,3 de l´exercici anterior. Pel que fa al tràfic total de mercaderies, l´augment se situa en el tres per cent, amb 11,5 milions de tones registrades en el conjunt dels cinc ports d´interès general de l´arxipèlag balear, davant dels 11,2 del any 2011. El de Palma és l´únic port d´interès general de les illes Balears que reflecteix signes postius en aquest apartat, ja que la resta presenta caigudes, totes elles inferiors al deu per cent. En concret, el port de Maó baixa el 2012 un nou per cent amb 729.472 tones registrades, Eivissa un vuit per cent amb 1,8 milions de tones, Alcúdia un tres per cent amb 1,5 milions i la Savina un u per cent amb 268.311 tones. Altres tràfics Pel que fa al tràfic de mercaderia general també el port de Palma és l´únic que va registrar signes positius el 2012, a excepció del port de la Savina que no va experimentar variació (252.873 tones). En aquest apartat, els descensos tampoc superen el deu per cent: un nou per cent a Eivissa (1,4 milions de tones) i Maó (537.724 tones), mentre que al port d´Alcúdia és d´un set per cent menys (250.045 tones). Pel que fa al trànsit de granels sòlids, el port de Palma registra també un augment, majoritàriament relacionat amb l´exportació de ciment. En aquest cas és del 28%, amb 243.717 tones, mentre que la resta de ports baixa: Maó -57%, Eivissa -29%, la Savina -9% i Alcúdia -2%. Finalment, pel que fa al trànsit de granels líquids (bàsicament combustibles) aquest va augmentar el 2012 en els ports d´Eivissa i Maó, un 3% i un 1% respectivament, mentre que va baixar en els ports mallorquins d´Alcúdia (-11%) i Palma (-5%). Més informació sobre estadístiques en www.portsdebalears.com.

L´APB ha donat a conèixer l´informe de l´IEO sobre el dragatge del port de Maó quan ha disposat d´ell

L´APB ha donat a conèixer l´informe de l´IEO sobre el dragatge del port de Maó quan ha disposat d´ell

31/01/2013

L´Autoritat Portuària de Balears (APB) ha informat a les autoritats competents, un cop que ha tengut coneixement del seu contingut, de l´informe que l´Institut Espanyol d´Oceanografia (IEO) va redactar en relació al projecte de dragatge del port de Maó. Va ser el passat 16 de gener quan va rebre una còpia de l´informe a través de la Direcció General de Recursos Pesquers i Aqüicultura, després d´haver-sol•licitat expressament l´APB quan va saber de la seva existència. En relació a l´informe de l´IEO, l´APB ha realitzat nous estudis complementaris que han estat remesos a aquest organisme públic d´investigació, que poden aclarir les qüestions plantejades. En particular, s´ha realitzat un nou estudi de corrents marines per garantir la no afecció a l´entorn protegit de l´illa de l´Aire i s´ha ampliat la informació sobre el punt d´abocament, el que ha portat a la introducció de cauteles addicionals en el Pla de vigilància ambiental, incloent un nou reconeixement del fons bentònic en la fase preoperacional del dragatge. Les conclusions d´aquests nous estudis es van fer públiques aquest mes de gener en el decurs de la II Jornada Tècnica de portes obertes sobre el dragatge del port de Maó, on es va concloure que el material a dragar és de categoria II, de manera que es pot abocar al mar de forma controlada. Cal assenyalar que la gestió ambiental d´aquest dragatge s´ha plantejat d´acord amb les Recomanacions per a la Gestióin de Material Dragatge en els Ports Espanyols del CEDEX, adoptades en el nostre país per articular la gestió ambiental dels dragatges d´acord amb les directrius desenvolupades en els convenis internacionals de protecció del medi marí.

L’APB organitza la II Jornada Tècnica de portes obertes sobre el “Dragatge de la zona pròxima a l’estació naval i el Cós Nou del port de Maó”

L’APB organitza la II Jornada Tècnica de portes obertes sobre el “Dragatge de la zona pròxima a l’estació naval i el Cós Nou del port de Maó”

16/01/2013

Amb l’objectiu de continuar mantenint informada la societat menorquina en relació al projecte “Dragatge de la zona pròxima a l’Estació Naval i el Cós Nou del port de Maó”, l’Autoritat Portuària de Balears celebra dimarts, 22 de gener de 2013, a l’Estació Marítima del port de Maó (Moll de Ponent s/n) a les 12:30h, una nova jornada tècnica de portes obertes per explicar els detalls de l’actuació. La jornada comptarà amb la participació de: -Jorge Martín. Explotació, Serveis i Territori de l’Autoritat Portuària de Balears Experiència de l’APB en els dragatges dels ports d’interès general de les Illes Balears -Francisco Mir. Centre Balear de Biologia Aplicada (CBBA) Aclariments sobre l’estudi de caracterització del sediment del port de Maó -Tècnic representant del Departament de Qualitat Ambiental de l’Organisme Públic Ports de l’Estat Experiència en la gestió del material procedent dels dragatges en els ports espanyols - Benjamí Reviriego. Centre Balear de Biologia Aplicada (CBBA) Característiques del sediment a dragar en el port de Maó i afecció al medi ambient -Antonio Ginard. Projectes i Obres de l’Autoritat Portuària de Balears Tramitació per a l’execució de les obres i primeres actuacions del Pla de Vigilància Ambiental del dragatge del port de Maó

L´Autoritat Portuària de Balears està recollint els testimonis directes dels darrers faroners de les Illes

L´Autoritat Portuària de Balears està recollint els testimonis directes dels darrers faroners de les Illes

09/01/2013

L´Autoritat Portuària de Balears (APB) està recollint els testimonis dels darrers faroners de les Illes amb la realització d´una sèrie d´entrevistes en vídeo a persones que tenen o han tengut una relació directa amb aquest tradicional ofici. Amb la posada en marxa, fa uns anys, del portal web www.farsdebalears.com, l´APB exposa al públic, a través de la xarxa, diverses entrevistes a ex faroners o familiars que expliquen en primera persona les seves vivències directes amb els fars. En la darrera entrega d´aquestes entrevistes, el director del Jardí Botànic de Sóller, Josep Lluís Gradaille, explica com la seva infantesa i adolescència al far del sa Creu del Port de Sóller -on el seu pare hi va exercir de faroner-, va marcar la seva maduresa, la seva relació directa amb la naturalesa i la seva forma d´entendre-la. En el seu bloc personal, el president de l´APB, José M. Urrutia, afirma que aquesta iniciativa de recollir els testimonis dels darrers faroners de les Balears persegueix "el ferm propòsit de preservar per a generacions futures la memòria viva dels seus protagonistes i les seves experiències" a conseqüència de què en la Llei de Ports i de la Marina Mercant de 1992 es va declarar a extingir el Cos de Tècnics Mecànics de Senyals Marítims. Entre altres testimonis que han estat recollits per l´APB hi ha el de Pere Bonet, el darrer faroner de Portopí, el tercer far en funcionament més antic del món, la història de Santi Ribas, que va heretar l´ofici del seu pare Jaume, faroner del Botafoc, al port d´Eivissa o les calamitats per les que passaven els faroners aïllats a l´illa de l´Aire, a Menorca. Altres testimonis que estan en producció i seran publicats en breu a www.farsdebalears.com són el retorn al far de n´Ensiola, a l´illa de Cabrera, de l´eivissenc Mariano Juan, vint anys després de la seva jubilació i les anècdotes de Bernat Reus a sa Dragonera, l´illa dels tres fars.

El personal del port de Palma col•labora amb l’Operació Kilo

El personal del port de Palma col•labora amb l’Operació Kilo

18/12/2012

A iniciativa d´un grup de treballadors i treballadores del port de Palma, el personal de l’Autoritat Portuària de Balears (APB) ha contribuït en una recollida voluntària d´aliments que ha estat aportada a l´Operació Kilo que organitza el Banc d´Aliments de Mallorca (www.banalima.com) per a la seva posterior distribució entre els més necessitats. La acció ha consistit en recollir aliments, amb data de caducitat llunyana i envasats en unitats d´un kilogram o bé d´un litre per a la seva millor distribució posterior. A banda d´això, l´APB ha lliurat de forma altruista al Banc d´Aliments un estoc de roba que ha quedat en desús per a la seva posterior reutilització.

Comença la demolició dels antics edificis del moll Vell del port de Palma

Comença la demolició dels antics edificis del moll Vell del port de Palma

22/11/2012

Avui dematí s´han iniciat les obres d´enderroc dels antics edificis del moll Vell del port de Palma que possibilitaran la construcció a la mateixa ubicació d´un nou edifici que donarà servei a una nova marina esportiva per grans iots. L´enderroc s´ha iniciat per l’emblemàtic immoble del restaurant La Lubina, que durant anys va ser referència en el port per la seva tradicional cuina basada en peix i marisc. Amarres Deportivos, SL, una companyia que pertany al grup del Banco Pastor, es farà càrrec de la gestió dels nous locals, despatxos i llocs d´amarratge que es van a edificar al moll Vell del port de Palma. El projecte comptarà amb quinze mil metres quadrats de superfície, en un espai de domini marítim terrestre competència de l´APB, que suposarà la transformació i modernització d´una zona d´instal•lacions nàutiques i esportives ja existent. L´actuació significarà l´obertura del moll a la ciutat com a prolongació dels passejos del Born i Antoni Maura i l´accés lliure fins al mar. Un nou edifici acollirà una variada oferta comercial amb diferents tipus de locals i oficines, a més d´un establiment dedicat a cafeteria i restaurant. La coberta de l´edifici es transformarà en un espaiós mirador-terrassa d´accés públic al qual s´accedirà per una àmplia escalinata com a prolongació dels passejos d´Antoni Maura i de Sagrera. L´empresa concessionària gestionarà també un total de 26 llocs d´amarratge destinats a embarcacions i iots entre 15 i 40 metres d´eslora. L´adjudicatària aportarà a l´administració pública més d´un milió d´euros en concepte de cànon anual. A més del cànon per taxes, l´empresa adjudicatària s´ha compromès a fer una inversió que supera els vuit milions d´euros per modernitzar i transformar les instal•lacions nàutiques i esportives. El termini de concessió per a la gestió de les instal•lacions del moll Vell serà de setze anys i nou mesos, una mica inferior als 17 anys previstos en el plec.