Un nou rellotge equatorial per al port de Palma

Un nou rellotge equatorial per al port de Palma

24/08/2016

El port de Palma compta amb un nou rellotge equatorial situat en l’exterior de l’Escola Nàutic-pesquera, en el vial d’accés al dic de l’Oest. Aquest rellotge s’ha reconstruït a partir del dissenyat, l’any 1989, per Rafael Soler Gayá i situat en el mateix lloc, però que es va haver de retirar fa uns anys per problemes estructurals. Ara s’ha fet seguint les mateixes característiques, però, segons els requeriments normatius actuals. La forma del rellotge és d’esfera armil·lar, utilitzada al llarg dels segles per mostrar el moviment de les estrelles al voltant de la Terra o del Sol. Consta de dos semi-anells de 180º - un anell meridià i l’altre equatorial- construïts amb formigó armat, sobre els quals s’han col·locat xapes d’acer inoxidable per a les lectures del temps i la data del calendari. Ofereix informació relativa a les hores de temps vertader, hores del temps segons el fus horari de Palma, calendari del zodíac i calendari de mesos ordinaris. El pressupost d’execució del rellotge ha estat de 47.000 euros, IVA inclòs.

El port d’Alcúdia, el segon més important de Mallorca

El port d’Alcúdia, el segon més important de Mallorca

23/08/2016

El port d’Alcúdia és elsegon més important de Mallorca. Es localitza en elnord-est de la illa i, des de 1992, és un dels cincports integrats a l’AutoritatPortuària de Balears (APB). En el port es distingeixen, principalment, dues àrees: la dàrsena d’embarcacions menors, on se situen el port pesquer i el port esportiu d’Alcudiamar, dotat amb més de 800 amarraments, i la dàrsena comercial, on es localitza el tràfic de passatgers i mercaderies. Alcúdia és també el principal punt de connexió entre Mallorca i Menorca, i compta amb línies que connecten amb Barcelona. Cada any embarquen i desembarquen més de 250.000 passatgers, dels quals 200.000 van o vénen de Ciutadella. Per donar resposta amb seguretat i de forma efectiva a aquest tràfic de passatgers, l’APB ha ampliat el moll de Ponent i ha construït una moderna i funcional estació marítima. Però a més, el port d'Alcúdia està molt lligat al transport de recursos energètics. Durant dècadas, va funcionar la central tèrmica que després va ser substituïda per la central elèctrica d’Es Murterar. En el port desembarca carbó per a la central procedent de zones tan llunyanes com Sudàfrica. Amb un milió de tones anuals, el carbó representa el 75% del total del tràfic de mercaderies. També arriben 40.000 tones de gas i surten 35.000 tonesde ferralla cada any. Desembarquen 50.000 tones de productes agroalimentaris i s'embarquen34.000 tones. L’APB gestiona el port amb la missió d’adaptar-lo als canvis del model energètic i de respectar l’entorn natural que l’envolta. Podeu veure el reportatge complet en aquest vídeo al canal de Youtube.

L’autonomia i autosuficiència econòmica dels ports de Baleares

L’autonomia i autosuficiència econòmica dels ports de Baleares

19/08/2016

L’Autoritat Portuària de Balears (APB) gestiona els cinc ports de Balears considerats d’interès general: Palma, Alcúdia, Maó, Eivissa i la Savina. El seu òrgan de gestió principal és el Consell d’Administració on estan representades les institucions i les entitats empresarials i econòmiques més representatives de la societat balear o que tenen vinculació amb l’activitat portuària. El seu president, designat pel Govern dels Illes Balears, és actualment Joan Gual de Torrella. Ell és qui representa a l’APB i estableix les línies generals de la gestió. Tal i com assenyala Gual, l’objectiu de l’APB “és prestar un bon servei que tot el tràfic portuari, de mercaderies o turístic, i l’activitat industrial es puguin fer amb la major eficiència possible”. Una de les característiques dels ports d'interès general és l’autosuficiència i l’autonomia econòmica i financera. Per Gual es tracta “d’un model d’èxit ja que el pressupost dels ports es genera dins del mateix port i es redistribueix des de les activitats que generen més rendiment a les que necessiten suport, com el tràfic de mercaderies, per reduir el cost de la insularitat”. L’APB marca les línies dels principals projectes d’actuació en els ports. A Alcúdia, per exemple, Joan Gual de Torrella destaca la necessitat de “perllongar la zona de passeig fins a l’estació marítima i fer còmoda per al ciutadà i el turista la zona portuària”. En el cas de Maó, l’APB està preparant un pla d’acció conjunt amb tota la societat menorquina. A Palma, s’acabarà la terminal de creuers. “Hem de substituir una coberta que va ser provisional, assegura Gual, per un edifici adequat, de poc impacte visual però que compleixi els estàndards de qualitat que necessita un port com el de Palma”. Per dur a terme aquests projectes i preservar l’entorn dels ports, l’APB aplica polítiques de gestió ambiental en les quals involucra a usuaris i empreses portuàries. Podeu veure el reportatge complet en aquest vídeo del Canal de Youtube.

El port natural de Maó, el segon més gran del món

El port natural de Maó, el segon més gran del món

18/08/2016

Elport de Maó, gestionat per l’Autoritat Portuària de Balears (APB), es conegut, entre altres coses, per ser el segon port naturalmés gran del món. A més, també és el més gran i importantde Menorcaja que combina les funcions turístiques i industrials en unes mateixesinstal·lacions. El port ofereix un refugi als navegants. Té 6 km des de la bocana fins a la zona coneguda com la Colàrsega i la seva orientació est-oest el protegeixdels forts vents de Tramontana. Actualmentdos municipis menorquins comparteixen el territori del port: Maó i es Castell. Els dos disposen d’un passeigmarítim que recorre lazona portuària, on es localitza el centre de l’activitat d’oci:bars, restaurants, comerços i locals nocturns.A la zona nord estroba la zona industrial de càrrega i descàrrega dels vaixells de passatgers imercaderies, la central tèrmica i l’Estació Naval. En aquestazona a més, es concentra la major part del tràfic de passatgers imercaderies. Unes 120.000 persones embarquen i desembarquen cada anyprocedentsde Barcelona o que tenen destinació a Palma i València. Enquant a les mercaderies, una part molt important sónproductes energètics: gasoil, fuel, gasolina i gas. Altres productesnecessarisque arriben a Menorca són els materials de construcció, els productesagroalimentaris i materials diversos com maquinària, paper o fusta. Enel mollde Ponent, la zona portuària més antiga, atraquen ara els creuersturístics amb uns 80.000 visitants a l’any. L’activitat de la nàutica recreativa i esportiva és gairebéigual d’intensa a Palma que a Maó. El port té una grantradicióen la pràctica de vela i és un punt important en la disputa de competicionsi trobades d’embarcacions tradicionals. Lesxifres del port de Maó posen en evidència la importància de conservar unvaluós patrimoni i un paisatge excepcional que alhora desenvolupa les sevesfuncions portuàries, bàsiques per a l’illa de Menorca. Podeu veure el reportatge complet en aquest vídeo al canal de Youtube.

LA PESCA PROFESSIONAL EN ELS PORTS DE BALEARS

LA PESCA PROFESSIONAL EN ELS PORTS DE BALEARS

18/08/2016

En tots els ports trobam zones dedicades a la pesca professional. Actualment en els ports que gestiona l’Autoritat Portuària de Balears (APB) hi ha 16.500 metres quadrats destinats a llotges, assecadors de xarxes, magatzems, edificis de les confraries i altres serveis pesquers. La relació de l’APB amb la confraries de pescadors és molt estreta i solen estar representades en el Consell de Navegació i Ports. Segons dades de 2014 de la Federació de Confraries de Pescadors de les Illes Balears, els ports acullen 171 embarcacions de pesca professional: 43 a Alcúdia, 39 a Eivissa, 37 a Palma, 32 a Maó i 20 a la Savina. Una part molt important (129) practiquen la pesca d’arts menors, mentre que 19 es dediquen a l’arrossegament (sis d’aquestes a Palma). La resta d’embarcacions es dediquen a altres modalitats minoritàries. Respecte a les captures, les embarcacions dels cinc ports superen les 3.175 tones. La majoria són peixos, més de 2.500 tones, unes 350 són mol·luscs i 240 crustacis. Les xifres de producció pesquera, malgrat tot, mostren com aquesta activitat va disminuint la seva aportació a l’economiabalear. Segons dades de la Direcció General de Medi Marí, la producció pesquera suposa uns 20 milions d’euros, però entre 2013 i 2014 la quantitat es va reduir un 5,8%. El futur de la pesca ve amb alguns canvis ja que la Conselleria de Medi ambient, Agricultura i Pesca va presentar un nou decret “de pesca-turisme” amb mesures per a la diversificació del sector. Així s’obrin noves possibilitats de negoci per als pescadors amb noves perspectives de millora d’ingressos. Podeu veure el reportatge complet en aquest vídeo al canal de Youtube.

Les empreses de reparació i manteniment de vaixells, capdavanteres en el sector Balear

Les empreses de reparació i manteniment de vaixells, capdavanteres en el sector Balear

16/08/2016

Una de les activitats econòmiques amb més futur en les Illes Balears és la dedicada a la reparació i manteniment de les embarcacions. El sòl de l'Autoritat Portuària de Balears destina més de 140.000 metres quadrats de superfície a aquesta activitat que mou més de 450 milions d'euros cada any. En els ports gestionats per l’Autoritat Portuària de Balears hi ha més de 450 empreses i treballen uns 2.300 professionals del sector, que arriben als 3.000, si considerem els llocs de treball indirectes. La major activitat dedicada a la reparació i manteniment de vaixells es concentra en el port de Palma que està considerat un referent per al sector, competeix amb Barcelona i els principals ports de França i Itàlia. Astilleros de Mallorca i STP (Serveis Tècnics Portuaris) són algunes empreses de reparació que tenen la seu al port de la capital, però també hi ha petites empreses i autónoms treballant en els cinc ports en les quals es duen a terme tot tipus de tasques de manteniment, reparació i fins i tot treballs de restauració, a més de tot allò que fa referència als motors, els treballs elèctrics i electrònics. El conjunt de les empreses del sector situades en els ports de Balears proporcionen els seus serveis a unes 2.000 embarcacions de tot tipus cada any, entre les quals hi ha anualment uns 120 dels considerats ‘superyates’ (embarcacions de gran eslora). Són molts els vaixells procedents d'altres ports que cada any fan una aturada tècnica en el port de Palma. És per això que aquest sector proporciona llocs de treball estables durant tot l'any. Per a la prevenció de la contaminació de tota aquesta activitat, l’APB s'assegura que les empreses concessionàries dels serveis de manteniment i reparacions garanteixin la correcta gestió de residus que genera la seva activitat, a més d'aplicar mesures de prevenció per a la contaminació: les àrees de treball disposen de xarxa de drenatge, dipòsits de decantació, recollida d'aigües oliosos o barres anticontaminació. Podeu veure el reportatge complet en aquest vídeo al canal de Youtube.

Els ports d'interès general de les Balears

Els ports d'interès general de les Balears

16/08/2016

Palma, Alcúdia, Eivissa, Maó i la Savina sónels ports d'interès general que gestiona l’Autoritat Portuària de Balears (APB).Són lescinc portes d’entrada que ens connecten amb el món i ens proveeixende tot el que necessitem, des d’aliments, vestits o vehicles fins a materials perconstruir cases, hospitals o escoles. Cadascun dels ports té la mateixa missió però també característiques diferents. El port de Palma és el més gran i amb més tràfic, tant de passatgers com de mercaderies el d’Alcúdia és fonamental per a la connexió entre Mallorca i Menorca, per aquest motiuté una important activitat comercial i de passatgers i compta amb un important moll pesquer el port de Maó és el segon port naturalmés gran d’Europa on arriben, sobretot, els vaixells de mercaderies i de transport d’energia i petits i exclusius creuers el port d’Eivissa és la connexió amb Formentera i a on arriba gairebé tot el proveïment per a la illa i, finalment, el de laSavina, el més petit i característic. La funció de l’APB és gestionar les instal·lacions i els serveis portuaris i vetllar per la fluïdesa i lacomoditat del tràfic demercaderies i passatgers, a més d’invertir en mediambient per protegir l’ecosistema marí i gestionar els residus. Podeu veure el reportatge complet en aquest vídeo en el Canal de Youtube.

L'APB licita les obres de millora del far de Llebeig

L'APB licita les obres de millora del far de Llebeig

16/08/2016

L'Autoritat Portuària de Balears (APB) ha publicat l'oferta de licitació d'obres per a l'adequació de coberta, llanterna i magatzem annex del far de Llebeig, a l'illa de Dragonera. L'objecte del contracte especifica la rehabilitació integral del magatzem annex, restauració de coberta, pintura general i arranjament de façanes, reparacions interiors d'obra, substitució de llanterna, tractaments de fusta i ferramenta, neteja general i retirada de material inservible. El pressupost base de licitació és de 510.469,73 €. El procediment per a la presentació d'ofertas ja està obert, y les empreses interessades podran presentar la seva abans del 15 de setembre de 2016 a les 14 hores. La licitació es pot consultar en la Seu Electrònica de l'APB, en aquest enllaç.

Gran activitat en el port de Palma

Gran activitat en el port de Palma

12/08/2016

El port de Palma és el port més gran que gestiona Ports de Balears, per aquest motiu es concentren més serveis i activitats que en la resta de molls. El port de la capital es coneix especialment per la gran activitat nàutica esportiva i per ser la destinació principal dels creuers. A més, és especialment important per als residents de la illa posat que és el port que proveeix de la majoria de productes que es necessiten a Mallorca. L'activitat del port de Palma és intensa i contínua les 24 hores del dia, 365 dies a l'any. Les xifres registrades mostren que passen pel port uns 2.300.000 passatgers anuals entre línies regulars i creuers, 170.000 vehicles de passatge i 130.000 com a mercaderia, 3.000 bar-cos mercants de 35 nacionalitats, 1 milió de tones de productes petrolífers, 200.000 de ciment i 6.500.000 de mercaderies diverses. D'aquesta manera, per gestionar tota aquesta activitat és necessari comptar amb els serveis que ofereix el port des de les diferents infraestructures com la càrrega i descàrrega de mercaderies, el tràfic de passatgers de línies regulars i de creuers, l'activitat pesquera, etc. fins a, en terrenys portuaris, els organismes públics que es poden trobar com la delegació territorial de l'Agència Estatal de Meteorologia, el Centre de Coordinació de Salvament Marítim, l'administració de Duanes, Capitania, Policia Nacional, Sanitat i les mateixes oficines de l'Autoritat Portuària, entre uns altres. Operen també empreses privades com les què proporcionen els serveis d'estiba, de remolque o de gestió de residus i moltes altres de reparacions, manteniment i serveis diversos que realitzen les seves activitats principals en el mateix port. Podeu veure el reportatge complet en aquest vídeo al canal de Youtube.

La Savina, un port imprescindible per a les Balears

La Savina, un port imprescindible per a les Balears

11/08/2016

El port de la Savina, a Formentera, es caracteritza per ser el més petit dels ports gestionats per la Autoritat Portuària de Balears. Les xifres registrades mostren com el tràfic de passatgers i embarcacions són superiors a altres ports que tenen majors dimensions. Cada any embarquen i desembarquen aproximadament 1,7 milions de persones, gairebé totes en vaixells de línies regulars només 800 passatgers arriben en creuers. És, doncs, el segon port de les Illes -Eivissa és el primer- amb més tràfic de passatgers en línies regulars. En referència al tràfic de mercaderies es tracta d'un port imprescindible per als residents i els visitants de l’illa. El port de la Savina és la porta d'entrada de gairebé tot allò que es consumeix a Formentera i que es requereix per a mantenir l'activitat econòmica i les necessitats de l’illa. En total, desembarquen més de 200 mil tones de mercaderies. Podeu veure el reportatge complet en aquest vídeo al canal de Youtube

Ocibar continuarà amb la gestió dels amarraments de la dàrsena de Ponent d'Eivissa

Ocibar continuarà amb la gestió dels amarraments de la dàrsena de Ponent d'Eivissa

09/08/2016

L'Autoritat Portuària de Balears (APB) ha elegit l'empresa Ocibar, S. A. com a la solució més avantatjosa per a la gestió dels amarraments de la dàrsena de Ponent del port d'Eivissa. D'aquesta manera, Ocibar S.A. continuarà al capdavant de la concessió per un termini de dos anys amb possibilitat de pròrroga d'un any més. L'atorgament va ser aprovat pel Consell d'Administració de l'APB en sessió del 29 de juny i publicat avui en el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE). La següent passa és realitzar el tràmit previ a l'adjudicació definitiva de la concessió. A aquest concurs públic es presentaren 6 ofertes, de les quals l'APB va considerar més avantatjosa la presentada per Ocibar S.A. Aquesta oferta compleix amb l'exigència de mantenir el nombre actual (73) d'amarraments d'eslores inferiors a 15 metres, que actualment es troben distribuïdes en dos pantalans flotants, i a preus assequibles per a la nàutica social. Ocibar S.A. gestionarà un total de 20.099 metres quadrats de làmina d'aigua en el port d'Eivissa. El pressupost d'execució de contracta és de 1.157.383,26 € (IVA inclòs), mentre que la taxa anual ascendeix a 1.877.607,75€. L’APB demanava una quantia anual a millorar de 357.639,57 €.

L'APB publica les memòries d'activitat de 2015

L'APB publica les memòries d'activitat de 2015

09/08/2016

L'Autoritat Portuària de Balears (APB) ha publicat la Memòria Anual i la Memòria de Sostenibilitat de l'any 2015, en les quals queda reflectida tota l'activitat de la institució en el passat any. Aquestes memòries també es poden consultar en línia, en la pàgina web de l'APB, gràcies al cumpliment del compromís de transparència de la institució respecte de la seva gestió. Aquests dos documents reten comptes de l'estat financer de l'APB, de les característiques tècniques dels cinc ports d'interès general (Palma, Alcúdia, Maó, Eivissa i la Savina) gestiontats per la institució, de les obres o actuacions autoritzades a particulars, de les estadístiques de tràfic, de les obres en execució o acabades i del resum d'inversions, dades de la utilització del port, línies marítimes regulars i empreses i serveis portuaris, com també del detall de la creació de valor de l'APB cap als seus grups d'interès. L'APB està adscrita al Ministeri de Foment, però té una gran vinculació amb la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. En el seu Consell d'Administració hi estan representats Capitania Marítima, l'Administració General de l'Estat, Puertos del Estado i les principals institucions insulars, com el Govern de les Illes Balears, els consells insulars i l'Ajuntament de Palma, a més de les càmeres de comerç de Balears, la confederació empresarial CAEB, l'Associació Provincial d'Empreses d'Activitats Marítimes (APEAM) i els sindicats (UGT).