Ports de balears

Notícies

L’APB fa un pas decisiu per protegir les espècies que habiten el port de Maó

L’Autoritat Portuària de Balears (APB) fa un pas decisiu per protegir les espècies que habiten el port de Maó amb la licitació de la cartografia de la distribució d’hàbitats i d’espècies sensibles del seu fons marí. El projecte, dotat amb una inversió de més de 330.000 euros, permetrà disposar d’una eina científica essencial per planificar el futur del port des del respecte al medi ambient.

El port de Maó, un dels ports naturals més grans de la Mediterrània, presenta unes singularitats ambientals que el converteixen en un espai d’alt valor ecològic. Amb aquest estudi, l’APB podrà conèixer amb precisió quines espècies viuen a les seves aigües, on es localitzen i en quines condicions es troben, garantint que qualsevol actuació futura tengui en compte la protecció i la conservació d’aquest entorn únic.

La cartografia resultant servirà com a base per a la presa de decisions, la planificació de noves actuacions i el seguiment ambiental a llarg termini, reforçant una gestió portuària responsable, sostenible i alineada amb la normativa ambiental vigent.

A més, el projecte va més enllà de l’elaboració de la cartografia, ja que preveu l’organització de jornades tècniques i divulgatives obertes a la difusió dels resultats. L’objectiu és apropar a la ciutadania i als professionals el coneixement generat i afavorir que les actuacions i els treballs d’infraestructures al port de Maó es desenvolupin amb més informació, cura i respecte per l’entorn marí.

Aquesta iniciativa té l’origen en experiències prèvies en l’àmbit portuari, quan va ser necessari paralitzar una actuació a Cala Corb en detectar-se la presència d’una espècie de coral endèmica de la zona. Aquesta troballa va posar de manifest la importància d’anticipar-se i de comptar amb informació detallada i rigorosa que permeti compatibilitzar l’activitat portuària amb la preservació del medi marí.

El termini per a la presentació de sol·licituds per optar a la licitació romandrà obert fins al 2 de març. Amb aquest projecte, l’Autoritat Portuària de Balears reafirma el seu compromís amb la protecció de la biodiversitat marina i amb un model de desenvolupament portuari que cuida l’entorn que el fa possible.

El port «autònom»: Singapur anticipa el futur amb l’orquestració portuària mitjançant intel·ligència artificial

L’Autoritat Portuària de Balears (APB) analitza el model del port de Tuas, a Singapur, com a referència d’innovació portuària i eficiència operativa. Aquest enclavament asiàtic es consolida com el primer port «autònom» del món, on la intel·ligència artificial no només controla grues o moviments mecànics, sinó que orquestra digitalment tota la cadena logística marítima.

Mentre una gran part dels ports internacionals encara debaten els primers passos cap a l’automatització, Tuas es presenta com el laboratori viu de l’eficiència portuària, amb un sistema de gestió predictiva capaç d’anticipar la demanda de serveis, els temps d’atracada i el consum energètic. La seva plataforma digital PORT@SG coordina de manera Just-In-Time (JIT) l’arribada de vaixells, l’avituallament, el subministrament de combustible i les operacions de càrrega, reduint en un 20 % el temps total de fondeig.

El cor tecnològic d’aquest model és un ecosistema de més de mil Vehicles de Guiatge Automàtic (AGV), connectats mitjançant una xarxa 5G privada. A diferència dels sistemes tradicionals, aquests equips no depenen de cables o rutes preinstal·lades, sinó que empren sensors LIDAR i visió artificial per navegar de manera lliure i adaptativa per la terminal. Aquest nivell d’autonomia converteix cada vehicle en una peça intel·ligent dins un sistema coordinat per algoritmes d’IA.

L’eficiència energètica constitueix un altre dels pilars de Tuas. Els sistemes de gestió intel·ligent determinen el moment òptim per carregar les bateries dels AGV segons el cost de l’electricitat i la demanda operativa. Aquesta estratègia no només redueix els pics de consum, sinó que actua com a equilibrador de la xarxa elèctrica nacional, integrant el port en la gestió global del sistema energètic.

La lliçó per a les autoritats portuàries europees, i especialment per a l’APB, és evident: el port del futur transcendeix la infraestructura física. La veritable transformació es troba en la capacitat algorítmica d’optimitzar actius, reduir emissions i convertir l’operació portuària en un procés digital sincronitzat amb l’entorn logístic i energètic. En aquest escenari, Singapur marca el rumb cap a una nova generació de ports intel·ligents i sostenibles.

Circularitat industrial i simbiosi energètica: el model del port de Rotterdam

El port de Rotterdam s’ha consolidat com a referent europeu en sostenibilitat i gestió avançada de recursos, transformant el seu paper tradicional de node logístic en un ecosistema industrial circular. Aquest model, basat en la simbiosi energètica i industrial, demostra com la col·laboració entre empreses, autoritats i actors energètics pot convertir els residus d’una activitat en la matèria primera d’una altra, impulsant un nou paradigma d’economia blava aplicada a l’entorn portuari.

Al nucli d’aquesta estratègia hi ha el projecte Porthos, que impulsa la creació del primer corredor europeu d’hidrogen i captura de carboni (CCS). Mitjançant aquesta infraestructura compartida, el port gestiona el transport i l’emmagatzematge de CO₂, oferint a les empreses un nou model de servei anomenat «Carboni com a Servei» (CaaS). Aquesta solució col·lectiva redueix els costos d’implementació individual i accelera la descarbonització de tota la comunitat portuària.

Rotterdam també lidera projectes pilot de reciclatge químic i producció de combustibles sostenibles per a l’aviació (SAF). A través de processos de piròlisi avançada, els residus plàstics marins i els fluxos industrials no reciclables es converteixen en energies netes, mentre que el sistema tèrmic del port captura la calor residual de les plantes industrials i la transporta mitjançant una xarxa de canonades per escalfar llars i edificis urbans. D’aquesta manera, el port tanca literalment el cicle termodinàmic de l’energia en el seu entorn metropolità.

El veritable salt tecnològic rau en l’evolució del model de negoci portuari. L’Autoritat Portuària de Rotterdam no només gestiona logística, sinó que administra fluxos de materials i energia, transformant el recinte en una refineria circular on cap residu acaba a la mar. Aquest enfocament compleix els objectius més ambiciosos de l’economia blava europea i converteix el port en un catalitzador d’innovació industrial i sostenibilitat aplicada.

Per a la plataforma portuària espanyola, el cas neerlandès representa un full de ruta cap a la competitivitat sostenible. En un context en què Singapur lidera la gestió de dades i Rotterdam la circularitat energètica, els ports espanyols disposen d’una oportunitat estratègica per adaptar aquests models mitjançant fons d’innovació i cooperació publicoprivada.

Fars de Balears
Bucs en port
Portal de Transparència
Qualitat de l'aire

Plataforma d´Innovació Portuària
Impacte Econòmic i Social
Previsió meteorològica
Ajudes a la navegació

Fars de Balears
Bucs en port

Portal de Transparència
Qualitat de l'aire

Plataforma d´Innovació Portuària
Impacte Econòmic i Social

Previsió meteorològica
Ajudes a la navegació

Documentació institucional

Memòria Anual

Publicació en la qual s’informa de l’estat financer de l’APB, de les característiques tècniques dels ports d’interès general i del resum en general de l’activitat de la institució.
Tauler d'anuncis

Enllaç a la Seu Electrònica de l’APB, on apareixen els taulers d’anuncis oficials d’Informació Pública, Recursos Humans, Domini Públic, Subhastes i altres anuncis.
Memòria de Sostenibilitat

Detalls de les accions dutes a terme amb l’objectiu de la creació de valor de l’APB vers els seus grups d’interès, en compliment del seu compromís de transparència respecte a la seva gestió.
SAC / Queixes i suggeriments

Pot contacra amb el Servei d'Atención al Client de l'APB a través de portsdebalears@portsdebalears.com, o bé mitjançant el canal de comunicació de queixes i suggeriments relacionades amb els seus ports i fars.
Estadístiques

Evolució dels registres dels principals moviments de tràfic que es produeixen en els ports d’interès general de Palma, Alcúdia, Maó, Eivissa i la Savina.
Comptes Anuals

Informació completa i detallada, a més de l’informe d’auditoria, dels darrers comptes aprovats pel Consell d’Administració de l’APB, amb l’informe favorable de la Intervenció General de l’Estat.

ir a la sede electrónica - fondos next generation

Contacte amb nosaltres

Accedeix a través d'aquest enllaç a les dades dels contacte més destacats dels nostre ports

Accedir

Sobre nosaltres

Us trobau en la pàgina web de l'Autoritat Portuària de Balears. Un espai virtual en què posam al vostre abast tots els serveis dels ports d'interès general d'Alcúdia, Eivissa, Maó, Palma i la Savina...

Veure’n més