L'Autoritat Portuària de Balears (APB) celebra durant aquest 2022 el 150è aniversari de la fundació de l'organisme que va donar origen a l'APB, la Junta d'Obres del port de Palma, i el 30è aniversari de la Autoritat Portuària de Balears tal com la coneixem actualment. Múltiples i variades activitats marcaran un any de celebració i de projecció cap al futur. Des de publicacions, exposicions fins a congressos i espectacles culturals, els cinc ports acolliran les accions programades que més endavant es presentaran a la ciutadania.

L'objectiu de sengles aniversaris és recordar i enfortir l'esperit de servei de l'autoritat portuària cap a la comunitat portuària i la societat en general. Una missió que, amb nomenclatures i competències diferents al llarg del temps, treballa per respondre amb més efectivitat als reptes que es presenten dia a dia en l'àmbit portuari, adequant i modernitzant les instal·lacions i els serveis portuaris per tal de millorar fluïdesa i comoditat el trànsit de mercaderies i passatgers.

L'APB posa punt final al seu 150è aniversari  amb un acte institucional al Port Centre

L'APB posa punt final al seu 150è aniversari amb un acte institucional al Port Centre

24/02/2023

L'Autoritat Portuària de Balears (APB) ha posat punt final a un any de commemoració pel 150è aniversari de l'organisme que va donar origen a l'APB, la Junta d'Obres del Port de Palma, amb un acte institucional en què han participat representants de la societat civil, la comunitat portuària i autoritats polítiques. Entre ells, la presidenta del Govern, Francina Armengol el president de Ports de l'Estat, Álvaro Rodríguez Dapena, la delegada del Govern, Aina Calvo i el president del Parlament de les Illes Balears, Vicenç Thomàs, entre d'altres. També hi eren presents els vocals del Consell d'Administració de l'APB i antics presidents, directors i secretaris de la institució. L'acte va barrejar vídeos sobre el passat, present i futur de l'APB amb discursos de les principals autoritats, sota la batuta del còmic Jaime Gili, extreballador de l'APB qui va aconseguir arrencar algunes riallades als presents. Així, Jaume Colom, president de l'APB, va remarcar el protagonisme de les persones que han fet possible “un desenvolupament modern dels nostres ports, que ha repercutit directament en el creixement econòmic de les nostres illes durant el darrer segle”. Persones, la major part “anònimes, orgulloses i geloses de la seva feina diària”, va afegir. "Homes i dones que des del seu àmbit d'acció, més extens o més concret, fan funcionar diàriament el complex engranatge dels ports, tan necessaris i vitals a les illes per a l'abastament i el transport de ciutadans." El moment més emotiu de l'acte va ser homenatge a antics presidents, directors i secretaris de l'APB, representats en Rafel Soler i Pere Bonet. El primer és el director amb vida més longeu, mentre que Bonet és el darrer faroner del far de Portopí del port de Palma. A ells, en nom de tots els presents, se'ls va fer entrega dels dos primers números de la reproducció limitada i seriada que ha elaborat l'artista Marta Ruiz Anguera per a l'ocasió, i que seran regalades als treballadors de l'Autoritat Portuària de les Balears. Després de les intervencions de Rodríguez Dapena i Francina Armengol es va descobrir la placa commemorativa que lluirà a l'entrada de la seu institucional. L'encarregada de fer els honors va ser María del Carmen Vico, la treballadora més jove de la institució, com a símbol del relleu generacional i el compromís públic amb la societat que assumeix l'APB des de la fundació. El text de la placa va dedicat als homes i les dones que han fet del port la seva vocació de servei públic, recollint l'herència dels seus predecessors per convertir-lo en llegat per a generacions futures. ‘De tot cor’ El tema ‘De tot cor’, cedit per l'artista mallorquí Tomeu Penya, ha estat el lema conductor del 150è aniversari de l'organisme públic. Així, l'acte va finalitzar amb una breu actuació de Tomeu Penya a la guitarra, com a colofó d'una celebració d'agraïment i de visió cap al futur. 150 anys de vida Múltiples i variades activitats han marcat un any de celebració i projecció cap al futur. Des de publicacions, exposicions fins a congressos i espectacles culturals, els cinc ports han acollit les accions programades. L'objectiu de sengles aniversaris és recordar i alhora enfortir l'esperit de servei de l'autoritat portuària cap a la comunitat portuària i la societat en general. Una missió que, amb nomenclatures i competències diferents al llarg del temps, treballa per respondre amb més efectivitat als reptes que es presenten dia a dia en l'àmbit portuari, adequant i modernitzant les instal·lacions i els serveis portuaris per tal de millorar fluïdesa i comoditat el trànsit de mercaderies i passatgers.

150 aniversari Història Port-ciutat
“El públic coincideix que la meva obra els trasllada positivitat i alegria”

“El públic coincideix que la meva obra els trasllada positivitat i alegria”

24/02/2023

Llicenciada en Belles Arts per la Universitat Complutense de Madrid (1994), ha realitzat nombroses exposicions individuals i col·lectives a nivell nacional i internacional i ha estat seleccionada en certàmens nacionals de gravat i pintura. Actualment continua la seva recerca a l'àrea del gravat i la pintura, conjuntant tècniques de tractament additiu, monotips, collage i dibuix. La mar, sempre present a la teva obra. Què et transmet? Per a mi el mar és una constant a les meves obres, potser forma part del meu imaginari d'una manera natural, ja que em vaig criar a Santa Eulària des Riu (Eivissa) a menys de 50 metres del mar i vaig passar gran part de la meva infantesa jugant entre les roques, buscant petxines i bussejant a la costa propera a ca meva. Quan necessitava concentrar-me o aclarir les meves idees buscava refugi davant seu, i em passava hores contemplant la costa i les onades des de la riba, així que no és estrany que m'acompanyi en gairebé totes les meves obres com a part de la meva vida i de la meva obra. En general diria que em transmet pau, tranquil·litat i alhora el poder de la natura. A la mostra “Des de la mar”, reflexionaves sobre els colors. De quin color és la Mediterrània? Com ho has representat a la il·lustració de la postal de Nadal de l'APB? La mostra "Des de la mar" ha estat un punt d'inflexió important en la meva trajectòria, tant en el meu treball creatiu com en la meva projecció artística, ja que a partir d'aquest moment el color s'ha apoderat de les meves obres com mai abans. Hi represent la Mediterrània d'un blau intens quan pens en l'alta mar i més pastís si es tracta de zones costaneres. En general, em produeix l'impuls de plasmar un collage de reflexos multicolor: la llum del sol, les roques, la vegetació, el mar idealitzant i revitalitzant la temàtica del paisatgisme. He d'admetre que vaig gaudir immensament de la creació d'aquesta sèrie, així com de la difusió posterior de la mostra (tot i que es va correspondre amb el període de pandèmia 2020, 2021 i principis de 2022), i que vaig poder mostrar a 10 sales d'exposicions gràcies al suport del comissari Antonio Torres Martorell, de l'Associació d'Amics de l'art Balear ArtambB i amb la col·laboració inestimable de la Fundació Baleària. Això va suposar poder exhibir-la i donar-me a conèixer fora d'Eivissa a totes les llotges de cultura concertades amb la Fundació al Llevant espanyol, a les illes d'Eivissa, Mallorca i Formentera, així com al Museu Man de Camelle a Galícia i a Madrid, gràcies a Malvin Gallery. I no només el mar, també la interacció amb les persones, presents al calendari… Ja fa uns quants anys que treball en dues temàtiques paral·leles, compaginant el paisatgisme amb les imatges del folklore popular eivissenc. M'ha interessat aquest tema com varen fer pintors locals d'altres èpoques al punt d'aportar la meva visió personal sobre el ball pagès com a element del patrimoni immaterial de l'illa. He pintat i he fet obra gràfica sobre aquest ball ancestral, representant des del grup o ballades a ballarins o balladors i fins a algun instrument musical associat al ball tradicional. Balears, La Corunya, Madrid, Alacant, Ceuta, Cadis… La teva obra traspassa la Mediterrània. Com es percep mar endins? La veritat és que el retorn que rep dels visitants que acudeixen a les meves exposicions és molt singular, gairebé tots coincideixen que la meva obra els trasllada positivitat i alegria. Natural d'Eivissa, reconeixes la teva illa anys després? Puc dir amb orgull que sóc natural d'Eivissa, encara que no he nascut a la meva illa, ja que els pares em varen portar des de Madrid als 6 anys. Així és que he conegut la seva evolució des de mitjans dels anys 70 fins ara i és cert que els anys han passat factura a Eivissa, per això a les meves obres hi ha un punt de nostàlgia inherent. Probablement perquè hi ha una mica de pèrdua al nostre territori que ja no tornarà mai. Hi ha inspiració oriental a la teva obra? Si, en efecte que n'hi ha, m'inspira molt la contenció i el traç a l'art oriental, en concret del "sumi-e", amb el qual he tingut fa uns anys una presa de contacte molt interessant i enriquidora, gràcies al mestre d'aquesta disciplina: Gabriel Torres Chalk. Treball sobretot el diàleg de les formes a l'espai pictòric, m'interessa l'espai positiu tant com el negatiu, crec que és una cosa característica a la meva obra. És impossible enumerar tots els premis rebuts. Què suposen per a una artista? N'hi ha algun que et faria una il·lusió especial? Els reconeixements sempre són un estímul i molt interessants a nivell profesional encara que personalment satisfan i et fan créixer, per mi el més important és gaudir del camí i del procés creatiu. Per això crec que l’esforç per trobar el camí i tenir una evolució artística coherent és el millor dels premis.

150 aniversari
La ICTS SOCIB i l’Autoritat Portuària de Balears celebren el Dia del Mediterrani amb una jornada per fer front al canvi climàtic

La ICTS SOCIB i l’Autoritat Portuària de Balears celebren el Dia del Mediterrani amb una jornada per fer front al canvi climàtic

24/02/2023

El pròxim dilluns 28 de novembre a les 18 h, l'Autoritat Portuària de Balears (APB) i el Sistema d’Observació i Predicció Costaner de les Illes Balears (ICTS SOCIB) organitzen la jornada “Els reptes del mar Mediterrani davant el canvi climàtic”, amb motiu de la commemoració del Dia del Mediterrani. Aquesta jornada té per objectiu conèixer els efectes del canvi climàtic al mar Mediterrani i explorar diverses solucions vinculades amb les ciències i les tecnologies marines, així com el paper del tercer sector i les empreses en aquestes. Es tracta d’una activitat de celebració i de projecció cap al futur que s'emmarca en el 150è aniversari de l’APB. L’assistència a la jornada és gratuïta prèvia inscripció mitjançant aquest formulari. La Seu Institucional de l'APB, al Camí de l'Escullera s/n, Palma, acollirà aquesta jornada que començarà amb la benvinguda per part del director de l’APB, Jorge Nasarre, i la xerrada del director de la ICTS SOCIB, Joaquim Tintoré, envers “Un Bessó Digital del Mediterrani per fer front al canvi climàtic”. Tintoré presentarà aquesta plataforma digital d'alta resolució i exactitud, per monitoritzar i reproduir les interaccions entre els processos oceànics i costaners del mar Mediterrani i amb les activitats humanes davant de diferents escenaris de canvi climàtic, aportant solucions i eines per a la presa de decisions. Tot seguit, la taula rodona “Els reptes del mar Mediterrani davant el canvi climàtic” explorarà la perspectiva dels científics i les científiques, així com d’experts procedents del tercer sector i l’empresa. La taula comptarà amb la participació d’Aina García, del servei de Transferència del Coneixement de la ICTS SOCIB Lluís Gómez Pujol, coordinador del Doctorat en Ecologia Marina de la UIB Neus Matelamala, especialista en Biologia Marina al GOB Amaia Rodriguez, CEO de GRAVITY WAVE i Salud Deudero, biòloga marina del COB-IEO. Paral·lelament, l'exposició fotogràfica d’accés lliure “SOCIB: Investiguem el mar, compartim futur”, instal·lada des del 28 de novembre de 2022 i fins al 9 de gener de 2023 al moll Vell, 3 (davant la Seu Institucional de l'APB), aproparà els resultats científics de la ICTS SOCIB a tots els públics, fomentant la conscienciació ambiental marina i la cultura oceànica. A més de donar a conèixer les noves tecnologies que utilitza la ICTS SOCIB per a l'observació, la monitorització i l’obtenció de dades oceanogràfiques (planadors submarins, boies oceanogràfiques, etc.), i alguns dels projectes que duu a terme al Mediterrani per promoure la sostenibilitat real i efectiva de les Illes Balears. Aquesta és la primera parada de l’exposició que es presentarà als ports de Balears al llarg de 2023. El Dia del Mediterrani La Unió pel Mediterrani és un organisme intergovernamental que agrupa els 27 països de la Unió Europea i 15 països més del Mediterrani, amb l’objectiu de treballar per l'estabilitat regional, el desenvolupament i la integració. Des de l’any 2021, aquest organisme ha determinat que cada 28 de novembre se celebri el Dia del Mediterrani, per a rememorar la primera Conferència Euromediterrània que va tenir lloc el 28 de novembre de 1995 a Barcelona, on es van reunir països de la Unió Europea i del Mediterrani, i amb la qual s'inicià el projecte de cooperació regional, conegut com a 'Procés de Barcelona'. Contacte de premsa Servei d’Estratègia Corporativa, Comunicació i Cultura Oceànica de la ICTS SOCIB Tel.: +34 971 439 895. Mail: rri@socib.es Sobre la ICTS SOCIB El Sistema d'Observació i Predicció Costaner de les Illes Balears (SOCIB) és una Infraestructura Científica i Tècnica Singular (ICTS), creada pel Ministeri de Ciència i Innovació i la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, a la qual s'ha incorporat recentment el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC). Ubicada al Parc Bit, Palma, compta amb un equip multidisciplinari de 44 persones que treballen amb un objectiu compartit: avançar en el coneixement, la comprensió i la gestió sostenible de l'oceà global i el mar Mediterrani. Per això, la ICTS SOCIB opera un sistema d'observació i predicció que monitoritza de forma contínua el Mediterrani occidental, recollint dades a través de diverses plataformes, incloent-hi radars costaners d'alta freqüència, sistemes de monitorització integral de platges, gliders o planadors submarins autònoms, plataformes d'observació lagrangianes (perfiladors ARGO i boies de deriva superficials), boies oceanogràfiques, estacions meteorològiques i del nivell del mar, i el Vaixell Oceanogràfic (V/O SOCIB). Les dades oceàniques recollides, de valor estratègic en la investigació marina, es poden consultar en temps real i en accés obert a través del repositori institucional de la ICTS SOCIB, www.socib.es. Aquesta informació facilita prediccions oceàniques de qualitat contrastada que la ICTS SOCIB ofereix a través dels models de predicció. A més, la ICTS SOCIB dissenya aplicacions i solucions digitals per promoure la gestió marina i costanera basada en l'evidència científica i ofereix serveis d'assessoria experta en gestió ambiental i oceanografia operacional. Així mateix, treballa per fomentar el coneixement que la ciutadania té sobre l'oceà (Cultura Oceànica) mitjançant activitats i recursos innovadors per a tots els públics. Sobre l’Autoritat Portuària de Balears L'Autoritat Portuària de Balears (APB) és un organisme públic que té encomanada la gestió, l’administració i l’explotació dels ports d'interès general de les Illes Balears de Palma, Alcúdia, Maó, Eivissa i la Savina, a més de les ajudes a la navegació d'aquesta comunitat autònoma. Dins dels seus compromisos adquirits en la seva política de Responsabilitat Social Corporativa, l'APB assumeix el de protegir el medi marí i el medi ambient de l'entorn portuari, inclosa la prevenció de la contaminació, vetllar pel compliment legal i altres requisits en totes les seves àrees d'influència.

150 aniversari Mediambient i RSC
Lluc Julià: “La refotografia és vàlida tant per denunciar el paisatge que hem malmès com per reivindicar el que hem sabut conservar”

Lluc Julià: “La refotografia és vàlida tant per denunciar el paisatge que hem malmès com per reivindicar el que hem sabut conservar”

24/02/2023

Lluc Julià Fàbregues (Barcelona, 1969) és dissenyador gràfic especialitzat en continguts editorials. Des de 2003 es dedica a plasmar el canvi experimentat a les illes en el darrer segle a través de refotografies, una tècnica consistent a repetir una fotografia des d’un mateix lloc, amb un espai de temps entre imatges, constituint així un document de l’ahir i l’avui d’una àrea en concret. Amb motiu de 150 aniversari de l’APB s’ha encarregat de deixar per a la història una col·lecció de refotografies dels ports i fars d’un temps i d’avui. Com sorgeix la idea de fer aquestes refotografies? La idea va néixer en veure el llibre de refotografia Voyage en Inde que l’italià Antonio Martinelli va realitzar en base a uns gravats de temples hindús de l’època de la dominació britànica a l’Índia. Vaig trobar que era una manera genial d’il·lustrar l’estat del patrimoni d’un lloc i un espai determinats. Posteriorment vaig conèixer el Die Balearen, l’obra de l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria, i vaig pensar que era una oportunitat perfecta per aplicar la tècnica de la refotografia. El fet de no saber fins a quin punt els gravats són fidels a la realitat em va crear dubtes inicials. Però de seguida vaig comprovar que la filosofia enciclopedista de l’arxiduc revela les poques llicències artístiques que es va permetre, com poden ser, en algun cas, petites modificacions de l’escala i la perspectiva o l’afegit d’algun element intranscendent. Un altre aspecte que valor d’aquest projecte és el fet de donar visibilitat a l’obra de l’arxiduc per sobre del seu personatge. En què et fixes per fer aquestes composicions tan acurades? Un cop localitzat el lloc exacte des d’on es va fer la imatge original, cosa que no sempre és possible, hi ha tres elements essencials a tenir en compte: la perspectiva, l’enquadrament i l’hora solar. No sempre és possible respectar-ho tot, però com més t’hi acostis, millor serà el resultat. Com és el procés de localització dels espais? Primer de tot intent localitzar-los des de casa amb el Google Maps. Aquest és un primer filtre que em permet veure possibilitats i descartar refotografies impossibles o molt complicades. En aquest moment també és important intentar veure si la imatge original està feta al matí o al capvespre, per poder anar-hi a una hora on la llum sigui el més aproximada possible a la de l’original. Amb aquesta tasca prèvia pots afrontar el treball de camp amb molta feina feta i més possibilitats d’èxit. Tot i així, a la majoria de localitzacions hi he hagut d’anar més d’un cop, ja sigui per un error amb la perspectiva, amb l’hora solar o per mal temps, que això també passa sovint... Començares a fer refotografies a les illes en base als gravats del Die Balearen i ara ho has fet en base a fotografies antigues per a l’APB. Què t’ha sorprès més de tot el que has conegut? Hi ha molts aspectes que ja esperes quan compares present i futur com és, per exemple, el creixement urbanístic. En canvi, el que més m’ha sorprès és com la vegetació ha guanyat terreny. Tant als gravats de l’arxiduc com a les fotos antigues es veuen unes illes pelades, sense pràcticament vegetació. Molts dels paisatges del Die Balearen no els he pogut fer perquè la vegetació m’ha impedit l’accés al punt exacte o m’ha tapat totalment la perspectiva. En general, els paisatges han millorat o empitjorat? Aquests projectes són tan vàlids per denunciar el paisatge que hem malmès com per reivindicar el que hem sabut conservar. Aquest aspecte també és vàlid pel patrimoni arquitectònic. El que em motiva de la refotografia és el fet de crear eines per prendre consciència, d’una manera atractiva, entenedora i fins i tot lúdica, de l’efecte que produeix l’empremta de l’ésser humà sobre el propi entorn, especialment sobre el patrimoni natural i cultural de les Illes Balears. Un lloc que t’emocioni. No sabria dir-te un lloc concret dels que hagi refotografiat que m’emocioni especialment. El que si et puc dir és un moment emocionant: quan trob el lloc exacte des d’on està feta la imatge original i pens en la persona que va estar allà fa 100 anys o més captant-la des del mateix lloc. Aquest tipus de projectes són possibles gràcies a la tecnologia. Els dispositius electrònics substituiran el paper? Ets d’ebook o de llibre? La tecnologia ajuda moltíssim a fer aquest tipus de projectes i és admirable com es va poder fer una obra tan ben feta com el Die Balearen amb els mitjans tècnics de l’època. El que és indubtable és que la tecnologia actual ens dona la oportunitat de fer arribar el que fem a moltíssima gent amb molt poc esforç. Personalment crec que els dispositius electrònics i el paper són complementaris. En molts aspectes els mòbils han substituït el paper, però no crec que el facin desaparèixer. Jo llegeixo tant ebooks com llibres físics, però prefereixo el paper. Sóc dissenyador gràfic especialitzat en disseny editorial i de continguts i prenc gust en tenir un llibre ben editat a les mans. En aquest aspecte, per exemple, l’ebook té moltes limitacions.

150 aniversari Port-ciutat
L'APB acull avui i demà les V Jornades Tècniques d'Arxius Portuaris

L'APB acull avui i demà les V Jornades Tècniques d'Arxius Portuaris

24/02/2023

L’Autoritat Portuària de Balears (APB) acull a partir d’avui les V Jornades Tècniques d’Arxius Portuaris, amb el títol “L’arxiu, temps de memoria”. Durant dos dies, experts en arxivística portuària i investigadors exposaran els seus punts de vista sobre les característiques generals i la dimensió estratègica dels fons documentals dels arxius portuaris. A primera hora, el director de l'Arxiu del Regne de Mallorca, Ricard Urgell, farà un repàs de la documentació existent sobre el port de la ciutat de Palma entre els segles XV i XVIII. Més endavant, es presentarà larxiu de l’Autoritat Portuària de Huelva com a model de recerca i el patrimoni documental de l’arxiu general del MITMA. Les jornades comptaran amb dues taules rodones. La primera, dijous mateix, versarà sobre els arxius històrics del sistema portuari espanyol al segle XXI. L'endemà s'oferirà una visió pràctica de l'administració electrònica i l'arxiu a través dels casos de les autoritats portuàries de Ferrol, Cartagena i Balears. Altres ponències bussejaran entre la documentació portuària que acull l'Arxiu Històric Nacional, el model de cooperació entre institucions de la Plataforma d'Arxius Històrics de Balears i la intel·ligència artificial com a mecanisme facilitador de la divulgació dels arxius documentals.

150 aniversari Port-ciutat
L’exposició 'Ports d’un temps' mostra la vida portuària a través de fotografies antigues

L’exposició 'Ports d’un temps' mostra la vida portuària a través de fotografies antigues

13/10/2022

Del 14 d’octubre al 5 de gener la seu institucional de l’Autoritat Portuària de Balears (APB) acollirà l’exposició Ports d’un temps, duita a terme de forma conjunta entre FotosAntiguasde Mallorca (FAM) i l'APB, i que neix en el marc de la celebració del 150è aniversari de la institució. L'objectiu és fer una mirada cap al passat per fer un viatge emocional que ens portarà per múltiples indrets dels ports d’interès general de Balears. El recorregut és contat a través dels ulls dels protagonistes que visqueren aquella època i que varen deixar un llegat de graninterèscultural i patrimonial que ens permet a dia d'avui gaudir d'aquells moments. Al llarg d’aquest recorregut podrem visitar barris emblemàtics com el Jonquet, el moll Vell, Dalt Vila, etc. També podrem conèixer els costums i hàbits de les persones que hi vivien i que d'alguna forma són els precursors de l'actual societat. Aquesta exposició compta amb l’aportació de l'Arxiu Històric de l’APB i el recull fotogràfic cedit per FAM, que està compost per quatre fotògrafs protagonistas d'aquest viatge:BartomeuReusBordoy,AntoniLlodrá,MelsionGuardiaifamília Sastre Palmer. HORARIS EXPOSICIÓ Dimarts, dimecres, dijous i dissabte: De 10 a 15 h Divendres: De 14 a 19 h Diumenge: De 11 a 14 h 15, 25 i 26 de desembre i 1 de gener tancat.

150 aniversari Port-ciutat
L'Autoritat Portuària de Balears compleix avui 150 anys

L'Autoritat Portuària de Balears compleix avui 150 anys

16/08/2022

L’Autoritat Portuària de Balears (APB) celebra avui els 150 anys de l’aprovació mitjançant Reial Ordre de Creació de la Junta de les Obres del Port de Palma de Mallorca, organisme de gestió portuària propi que va donar origen a l'actual APB, després de diversos canvis de nom i ports de competències al llarg de la història. Dia 16 d'agost de 1872, el ministre de Foment, a través del director general d'Obres Públiques, va autoritzar la creació “d'una Junta que tengués al seu càrrec tot allò relatiu a les obres de millora del port de Palma”. Aquesta junta estava formada pel governador de la província, que ostentava el càrrec de president, i representants de la Diputació, de l'Ajuntament, de la Secció de Comerç, de la Junta d'Agricultura, Indústria i Comerç, dos comerciants, dos naviliers, dos propietaris i, finalment, el comandant de Marina i enginyer de Camins. Orla del 150è aniversari Per commemorar aquesta data, l'APB ha encarregat la confecció d'una orla amb els noms dels membres actuals del Consell d'Administració. La il·lustradora Flavia Gargiulo i la cal·ligrafista Paz Alomar han estat les encarregades d'immortalitzar per a la història de l'entitat el llistat dels màxims responsables de l'organisme portuari. L'APB segueix així la tradició, iniciada el 1972, quan amb motiu del centenari de la creació de l'òrgan gestor del port es varen dissenyar dues orles amb els noms dels membres de la Junta del port de Palma de Mallorca de 1872 i la de 1972. S’atribueix el dibuix d'aquestes orles a l'autor B. Moll. Mariano de Quintana figura com a màxim responsable de la Junta del port de 1872, mentre que cent anys després, el 1972, ostentava el càrrec de president Miguel Nigorra Oliver, essent Antonio Dicenta de Vera el director i Antonio Cirerol Thomás el secretari. El 2022, la Presidència recau en Francesc Antich Oliver, la Direcció en Jorge Nasarre López i la Secretaria del Consell d'Administració en Maria Antònia Ginard Moll, fins ara l'única dona a tenir aquest càrrec en la història de la institució. A l'orla de 2022 apareix ja Domingo Bonnín Daniel en representació del Consell Insular de Mallorca, darrera incorporació al Consell. Granades i lletra gòtica La il·lustradora madrilenya Flavia Gargiulo ha utilitzat flors i fruits del magraner per il·lustrar l'orla, amb detalls daurats per realçar el logo del 150è aniversari creat per a l'ocasió, mentre que la cal·ligrafista Paz Alomar ha optat per la lletra gòtica per continuar amb la tradició clàssica de les orles de l'APB. La composició s'ha fet sobre pergamí natural de pell de cabra.

150 aniversari Història
L'APB celebra el Dia Internacional dels Arxius traient a la llum el projecte original del far del port de Palma

L'APB celebra el Dia Internacional dels Arxius traient a la llum el projecte original del far del port de Palma

07/06/2022

L’Autoritat Portuària de Balears (APB) treu a la llum el projecte original de la construcció del far del port de Palma (o far de la Riba) amb motiu de la celebració del Dia Internacional dels Arxius. Es tracta de la peça principal de l'exposició que romandrà oberta al públic des de demà, 8 de juny, fins divendres 10, a la Seu Institucional de l'APB del moll Vell. El projecte, datat el 1899 i signat per l'enginyer Juan Malberti Rigo, que va ser director de la Junta del Port de Palma de Mallorca entre els anys 1874 i 1912, es podrà contemplar a la primera exposició que organitza l'Arxiu de l'APB, amb motiu de la celebració aquest any del 150 Aniversari de la institució. Juan Malberti projecta el far del port a cavall del canvi de segle i l'inaugura l'1 de novembre de 1903. Presta servei fins al 1982 quan s'apaga definitivament en veure's substituït per altres balises, instal·lades amb motiu de la prolongació del moll. L'edifici es desmunta pedra per pedra, es numeren i es torna a construir al lloc actual del gran vial, espina dorsal dels molls Comercials del port de Palma. Durant aquest període de temps va marcar el final del passeig de la Riba, lloc entranyable i molt popular entre els palmesans de l'època. Avui és la imatge institucional de l'APB. A més, l'exposició compta amb altres projectes originals d'obres portuàries, manuscrits d'època, facsímils, senyals marítims i fotografies. Documents catalogats tots per l'Arxiu de l'APB, que inicia amb aquesta exposició la seva missió d'apropar una petita part del patrimoni documental a la societat. Dia Internacional dels Arxius L'Arxiu de l'APB constitueix, per la seva singularitat, una autèntica arca de coneixement. El seu patrimoni documental aporta informació sobre enginyeria, canvis socials, desenvolupament urbanístic i portuari, meteorologia, economia, història... Tot plegat esbossa un mapa sobre el desenvolupament social, econòmic i cultural de les ciutats. Els ports són els pilars més importants d'un arxipèlag, modeladors de les ciutats. Amb motiu de la celebració del Dia Internacional dels Arxius, dia 9 de juny i coincidint amb el 150 Aniversari de la constitució de la Junta d'Obres del port, l'Arxiu de l'APB inaugura aquesta exposició que estarà ubicada a la Seu Institucional de la APB al moll Vell núm. 3 de Palma, del dia 8 al 10 de juny en horari de 10 a 15 hores, excepte el dijous dia 9 que romandrà oberta de 10 a 19 hores.

Port-ciutat 150 aniversari
Personal de l'APB i les seves famílies participen a la recollida de residus plàstics a la platja de Can Pere Antoni de Palma

Personal de l'APB i les seves famílies participen a la recollida de residus plàstics a la platja de Can Pere Antoni de Palma

28/02/2022

Un grup de voluntaris ha participat avui en una jornada de conscienciació i neteja del litoral a la platja de Can Pere Antoni de Palma. Es tracta d'una iniciativa organitzada per l'Autoritat Portuària de Balears (APB) i Ports IB, que sota el lema “A la mar deixa només la teva estela”, té com a objectiu conscienciar la ciutadania sobre el greu problema ambiental que representen els residus abandonats a la natura i el seu impacte sobre la flora i la fauna. Del 26 de febrer a l'1 de març, s'estan oferint tallers familiars amb xerrades i campanyes de caracterització de residus a diferents ports de les illes de la mà del projecte LIBERA. Creat el 2017 per l'ONG SEO/BirdLife en aliança amb Ecoembes, aquest projecte treballa en la conscienciació i la mobilització de la ciutadania per mantenir els espais naturals lliures de residus. Aquest cap de setmana ja hi ha hagut actes a Sant Antoni de Portmany, la Savina i Ciutadella, mentre que avui és el torn de Palma i demà de Portocristo. L'objectiu és involucrar tota la ciutadania i explicar el paper que cadascú té per poder evitar la contaminació i protegir els entorns naturals de les Illes Balears.

Mediambient i RSC 150 aniversari
L’APB mostra a través d’un còmic l’activitat essencial dels ports

L’APB mostra a través d’un còmic l’activitat essencial dels ports

21/02/2022

L’Autoritat Portuària de Balears (APB) presenta Les portes del mar. Un recorregut pels ports d’interès general de les Illes Balears. Es tracta d’un llibre en format còmic que resumeix d’una forma amena i didàctica el paper essencial que representen els ports de Palma, Alcúdia, Maó, Eivissa i la Savina en l’abastiment de la població, en l’impuls de l’activitat econòmica del seu entorn, així com també en el desenvolupament històric del territori. Coincidint amb el 150 aniversari de l’organisme portuari, l’APB acaba de publicar aquesta obra desenvolupada pel Clúster de Còmics i Nous Mèdia de Mallorca, amb il·lustracions d’autors de reconegut prestigi en el món del còmic com són Linhart, Jaume Balaguer, Álex Fito, Canizales i Flavia Gargiulo. Els textos són de Verbigracia i Flavia Gargiulo. En paraules del president de l’APB, Francesc Antich, és “una eina que de forma fresca i desenfadada fa un recorregut didàctic” pels ports, així com “una alerta de la seva rellevant funció com a instrument que permet abastir les nostres Illes de mercaderies i donar-les connectivitat”. El llibre, pensat per a tots els públics, incideix en el paper insubstituïble que representen els ports d’interès general com a dinamitzadors econòmics i peces essencials per a l'abastiment de les Illes Balears. També se centra en donar a conèixer els principalsbucs que operen en els nostres ports, amb especial atenció als ferris de línia regular, així com també en donar visibilitat a la feina dels oficis, les activitats i els agents portuaris més reconeguts de la comunitat portuària. A més, fa un repàs històric de l’evolució portuària, els trets diferenciadors de cada un dels cinc ports i la seva relació port-ciutat. Finalment, recull la tasca que fa l'APB en la gestió dels senyals marítims i el compromís assumit en implantar avenços tecnològics per a millorar el servei a l’usuari, així com en la lluita contra el canvi climàtic. Format paper i digital Durant el mes de febrer s'han repartir 15.000 exemplars en format paper de forma gratuïta a tot el personal de l'APB, als centres educatius de les Illes Balears, a les biblioteques públiques de la comunitat autònoma i a un important grup de representants de la comunitat portuària balear. El llibre s’ha fabricat amb paper procedent de fonts responsables, les tintes amb les que s’ha imprès el llibre són ecològiques d’origen vegetal i s’ha evitat la utilització de plàstics en l’embalatge dels exemplars. La publicació és a disposició de tothom en format digital a www.portsdebalears.com i compta amb plànols detallats dels ports i fitxes educatives per als més petits.

150 aniversari Port-ciutat