
El far de Portopí s'ha convertit en un dels protagonistes del nou projecte Guardians de l'Arxiu, llançat pel Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible. Aquesta iniciativa cerca posar en valor el patrimoni històric espanyol a través de la difusió de documents i materials únics relacionats amb les construccions més significatives del país. Situat en el port de Palma, el far de Portopí ha estat seleccionat com un dels primers protagonistes d'aquesta campanya, cosa que permet als ciutadans redescobrir la seva importància històrica i cultural. Aquest emblemàtic far és un dels més antics del món en funcionament i ha il·luminat durant més de 700 anys l'entrada al port, convertint-se en un símbol de la navegació marítima a Espanya. El far de Portopí allotja una exposició de senyals marítims inigualable, on es conserva un important nombre de peces originals de sistemes òptics, màquines de rotació, història sobre els combustibles i de l'evolució tecnològica dels fars. L'exposició pot visitar-se amb cita prèvia a través de www.farsdebalears.com. Guardians de l'Arxiu Guardians de l'Arxiu és un espai divulgatiu que pretén difondre la riquesa patrimonial del país a través de la labor de conservació i custòdia del material documental, reivindicant el treball dels professionals que vetllen per la protecció del patrimoni històric. Aquest projecte també vol generar un major reconeixement i estima pels tresors històrics que formen part del nostre patrimoni. Cada mes, Guardians de l'Arxiu se centrarà en una construcció patrimonial diferent, revelant detalls i materials que normalment estan fora de l'abast del públic: llibres, plans, dibuixos o fotografies úniques.
L’Autoritat Portuària de Balears (APB), a iniciativa del personal de l’Arxiu, celebra el Dia Internacional dels Arxius, el 9 de juny, amb una exposició dedicada a la Capella de Sant Elm. L’objectiu és donar a conèixer a la ciutadania la història d’aquest edifici religiós, situat actualment al Contramoll-Mollet del port de Palma. La mostra, que es podrà visitar el dijous 6 de juny de 10h a 19h i el divendres 7 de juny de 10h a 14h, descobreix els secrets d’aquesta petita capella que sempre ha format part de la façana marítima de Palma, però que ha ocupat diferents espais i usos al llarg de la seva història. Així, l’exposició comprèn l’exhibició del llibret Noticias, traslado y restitución al culto de la Iglesia de San Telm, que data de l’any 1947, el plànol del port de Palma de 1853, així com expedients de la Junta d’Obres del Port de Palma referits a la capella i reproduccions dels quadres de barques pintats damunt rajoles que es troben actualment a l’edifici religiós. A més, també s’ha preparat un recorregut des de la seu institucional de l’APB i fins a la capella de Sant Elm, al Contramoll-Mollet, amb l’objectiu de conèixer el significat de totes les peces històriques marítimes que s’exposen a l’aire lliure en aquest tram del port de Palma. Donació de material bibliogràfic de l’historiador Juan Pou Muntaner A l’exposició també es mostrarà el material bibliogràfic de l’historiador Juan Pou Muntaner que va rebre en donació l’APB el passat abril. L’equip d’Arxiu ha recreat el despatx de l’historiador amb objectes personals cedits per la família, com ara la placa commemorativa del premi Ciutat de Palma o algunes fotografies que ell mateix tenia damunt el seu escriptori. A més, es podran veure documents originals de temàtica marítima i portuària recopilats per l’historiador. L’APB va fer pública al mes d’abril la donació al seu arxiu de material bibliogràfic de l’historiador Juan Pou Muntaner, autor de nombroses obres dedicades a la història marina i a la història de Mallorca del s. XIX. La donació, feta pel seu nebot José Francisco Roig Palliser, comprenia revistes, butlletins, llibres de text, col·leccions, enciclopèdies i memòries de temàtica marítima i portuària. En destaca la col·lecció de memòries del port de Palma, que comprenen des de l’any 1965 fins al 1997. Així com les memòries de la companyia Trasmediterránea (1918-1935), i les memòries de la Unió Naval de Llevant (1957-1981). Gràcies a aquesta donació, l’arxiu de l’organisme portuari ha incorporat durant aquests darrers mesos més d’un miler de documents que ajuden a crear una fotografia històrica dels ports de les Illes Balears.
Coincidint amb el Dia del Llibre, l’Autoritat Portuària de Balears (APB) fa pública la donació a la seva biblioteca de material bibliogràfic de l’historiador Juan Pou Muntaner, autor de nombroses obres dedicades a la història marina i a la història de Mallorca del s.XIX, per part de la seva família. L’arxiu de l’organisme portuari incorpora així més d’un miler de documents que ajuden a crear una fotografia històrica dels ports de les Illes Balears. La donació, feta pel seu nebot José Francisco Roig Palliser, comprèn revistes, butlletins, llibres de text, col·leccions, enciclopèdies i memòries de temàtica marítima i portuària. En destaca la col·lecció de memòries del port de Palma, que comprenen des de l’any 1965 fins al 1997. Així com les memòries de la companyia Trasmediterránea (1918-1935), i les memòries de la Unió Naval de Llevant (1957-1981). La majoria de documents són originals, recopilats pel mateix historiador. Mentre que les memòries de la companyia Trasmediterránea són fotocòpies, ja que Pou Muntaner fou treballador d’aquesta empresa naviliera. De fet, aquests escrits són de gran valor historiogràfic a causa dels anys als quals fan referència. Antecedents L’any 1975 i sota la direcció de Rafael Soler Gayá, l’APB ja va adquirir alguns exemplars de llibres dels quals Juan Pou Muntaner n’era l’autor o el coautor. Aquests són Historia del Puerto de Palma de Mallorca (1974), Noticias y relaciones históricas de Mallorca (1985), y Siglo y medio de tráfico marítimo en Baleares (Monografías). La figura de Juan Pou Muntaner Com a investigador, Juan Pou Muntaner, centrà els seus estudis en la història de la marina i en la història de Mallorca del segle XIX. Gràcies a la seva feina, en el 1972 va rebre el Premi Ciutat de Palma d’investigació. Pou Muntaner també col·laborà en elBolletí de la Societat Arqueològica Lul·lianai en altres publicacions científiques. També publicà en la premsa diària de Mallorca, com al Baleares,Diario de MallorcaiHoja del Lunes. Pel que fa a la seva tasca d’historiador, destaca sobretot la seva obra Noticias y relaciones históricas de Mallorca (1985), on Pou Muntaner dona a conèixer dades anuals referents a l’economia, la producció i l’activitat industrial i comercial de l’illa.
El dia d'avui ha sortit publicat al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) l'ordre del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana per la qual es dona publicitat del nomenament de José Javier Sanz Fernández com a nou president de l'Autoritat Portuària de Balears (APB), en substitució de Jaume Colom Adrover, que cessa en el càrrec. El Consell de Govern de les Illes Balears d'1 de setembre de 2023 va nomenar Javier Sanz com a nou president de l'APB. Una vegada comunicada aquesta designació a la ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, s'ha procedit a donar publicitat al BOE del nomenament. Nascut a Madrid el 1949, Javier Sanz és llicenciat en Econòmiques i Màster MBA. La seva trajectòria professional ha estat lligada a l'empresa privada a càrrecs d'alta direcció. També ha estat president del Reial Club Nàutic de Palma i actualment presideix la Reial Federació Espanyola de Vela.
L'Autoritat Portuària de Balears (APB) ha posat punt final a un any de commemoració pel 150è aniversari de l'organisme que va donar origen a l'APB, la Junta d'Obres del Port de Palma, amb un acte institucional en què han participat representants de la societat civil, la comunitat portuària i autoritats polítiques. Entre ells, la presidenta del Govern, Francina Armengol el president de Ports de l'Estat, Álvaro Rodríguez Dapena, la delegada del Govern, Aina Calvo i el president del Parlament de les Illes Balears, Vicenç Thomàs, entre d'altres. També hi eren presents els vocals del Consell d'Administració de l'APB i antics presidents, directors i secretaris de la institució. L'acte va barrejar vídeos sobre el passat, present i futur de l'APB amb discursos de les principals autoritats, sota la batuta del còmic Jaime Gili, extreballador de l'APB qui va aconseguir arrencar algunes riallades als presents. Així, Jaume Colom, president de l'APB, va remarcar el protagonisme de les persones que han fet possible “un desenvolupament modern dels nostres ports, que ha repercutit directament en el creixement econòmic de les nostres illes durant el darrer segle”. Persones, la major part “anònimes, orgulloses i geloses de la seva feina diària”, va afegir. "Homes i dones que des del seu àmbit d'acció, més extens o més concret, fan funcionar diàriament el complex engranatge dels ports, tan necessaris i vitals a les illes per a l'abastament i el transport de ciutadans." El moment més emotiu de l'acte va ser homenatge a antics presidents, directors i secretaris de l'APB, representats en Rafel Soler i Pere Bonet. El primer és el director amb vida més longeu, mentre que Bonet és el darrer faroner del far de Portopí del port de Palma. A ells, en nom de tots els presents, se'ls va fer entrega dels dos primers números de la reproducció limitada i seriada que ha elaborat l'artista Marta Ruiz Anguera per a l'ocasió, i que seran regalades als treballadors de l'Autoritat Portuària de les Balears. Després de les intervencions de Rodríguez Dapena i Francina Armengol es va descobrir la placa commemorativa que lluirà a l'entrada de la seu institucional. L'encarregada de fer els honors va ser María del Carmen Vico, la treballadora més jove de la institució, com a símbol del relleu generacional i el compromís públic amb la societat que assumeix l'APB des de la fundació. El text de la placa va dedicat als homes i les dones que han fet del port la seva vocació de servei públic, recollint l'herència dels seus predecessors per convertir-lo en llegat per a generacions futures. ‘De tot cor’ El tema ‘De tot cor’, cedit per l'artista mallorquí Tomeu Penya, ha estat el lema conductor del 150è aniversari de l'organisme públic. Així, l'acte va finalitzar amb una breu actuació de Tomeu Penya a la guitarra, com a colofó d'una celebració d'agraïment i de visió cap al futur. 150 anys de vida Múltiples i variades activitats han marcat un any de celebració i projecció cap al futur. Des de publicacions, exposicions fins a congressos i espectacles culturals, els cinc ports han acollit les accions programades. L'objectiu de sengles aniversaris és recordar i alhora enfortir l'esperit de servei de l'autoritat portuària cap a la comunitat portuària i la societat en general. Una missió que, amb nomenclatures i competències diferents al llarg del temps, treballa per respondre amb més efectivitat als reptes que es presenten dia a dia en l'àmbit portuari, adequant i modernitzant les instal·lacions i els serveis portuaris per tal de millorar fluïdesa i comoditat el trànsit de mercaderies i passatgers.
L’Autoritat Portuària de Balears (APB) celebra avui els 150 anys de l’aprovació mitjançant Reial Ordre de Creació de la Junta de les Obres del Port de Palma de Mallorca, organisme de gestió portuària propi que va donar origen a l'actual APB, després de diversos canvis de nom i ports de competències al llarg de la història. Dia 16 d'agost de 1872, el ministre de Foment, a través del director general d'Obres Públiques, va autoritzar la creació “d'una Junta que tengués al seu càrrec tot allò relatiu a les obres de millora del port de Palma”. Aquesta junta estava formada pel governador de la província, que ostentava el càrrec de president, i representants de la Diputació, de l'Ajuntament, de la Secció de Comerç, de la Junta d'Agricultura, Indústria i Comerç, dos comerciants, dos naviliers, dos propietaris i, finalment, el comandant de Marina i enginyer de Camins. Orla del 150è aniversari Per commemorar aquesta data, l'APB ha encarregat la confecció d'una orla amb els noms dels membres actuals del Consell d'Administració. La il·lustradora Flavia Gargiulo i la cal·ligrafista Paz Alomar han estat les encarregades d'immortalitzar per a la història de l'entitat el llistat dels màxims responsables de l'organisme portuari. L'APB segueix així la tradició, iniciada el 1972, quan amb motiu del centenari de la creació de l'òrgan gestor del port es varen dissenyar dues orles amb els noms dels membres de la Junta del port de Palma de Mallorca de 1872 i la de 1972. S’atribueix el dibuix d'aquestes orles a l'autor B. Moll. Mariano de Quintana figura com a màxim responsable de la Junta del port de 1872, mentre que cent anys després, el 1972, ostentava el càrrec de president Miguel Nigorra Oliver, essent Antonio Dicenta de Vera el director i Antonio Cirerol Thomás el secretari. El 2022, la Presidència recau en Francesc Antich Oliver, la Direcció en Jorge Nasarre López i la Secretaria del Consell d'Administració en Maria Antònia Ginard Moll, fins ara l'única dona a tenir aquest càrrec en la història de la institució. A l'orla de 2022 apareix ja Domingo Bonnín Daniel en representació del Consell Insular de Mallorca, darrera incorporació al Consell. Granades i lletra gòtica La il·lustradora madrilenya Flavia Gargiulo ha utilitzat flors i fruits del magraner per il·lustrar l'orla, amb detalls daurats per realçar el logo del 150è aniversari creat per a l'ocasió, mentre que la cal·ligrafista Paz Alomar ha optat per la lletra gòtica per continuar amb la tradició clàssica de les orles de l'APB. La composició s'ha fet sobre pergamí natural de pell de cabra.
Al llarg de la història, moltes dones han lluitat per aconseguir un espai destacat en un món que semblava ser dominat pels homes. Molts avanços i costums han canviat al llarg dels anys gràcies al seu esforç que, d’una forma o una altra, ha marcat un abans i un després. Per a algunes d’elles la història ha reservat un lloc destacat per grans aportacions. Altres, han obert camí d’una forma més anònima, però igualment definitiva. És el cas d’Antònia Salas Gilet, la primera dona que ocupà un lloc d’administrativa a l’aleshores Junta del Port de Palma, la institució germen de l’Autoritat Portuària de Balears. Coincidint amb el Dia de la Dona, conversam sobre aquesta dona excepcional amb la seva filla, Gabriela Tous, també antiga treballadora del port de Palma, entre la documentació aportada per l'Arxiu de l'APB. Gabriela recorda l’ambient familiar que es respirava entre els treballadors, les festes amb la resta d’empleats d’Obres Públiques, la vida en el port... El 1965 es traslladaren a viure al moll Vell, una època que recorda meravellosa. Corria l’any 1940. Una jove Antònia treballa a l’empresa familiar, Casa Gilet, com a mestra de mecanografia. La seva feina ja era coneguda arreu: Els seus escrits destacaven per la pulcritud i neteja. I encara més: El 1933 havia assolit el màxim de pulsacions en el II Concurs de Mecanografia de Palma de Mallorca. Com era habitual en aquell temps, des de la Junta del Port demanaren una administrativa a Casa Gilet per donar suport a un projecte concret. Poc temps després, es va fer imprescindible i li proposaren quedar-hi de manera estable. Així, en un temps en què les úniques dones contractades a les administracions realitzaven tasques de neteja, el gener de 1945 n’Antònia es converteix en la primera funcionària de carrera de la Junta del Port i, probablement, una de les primeres d’Espanya, segons ella tenia entès. De fet, a la Junta del Port haurien de passar 20 anys més perquè s’incorporàs la segona dona com a administrativa. I respecte de sa mare? “Va ser valenta, avançada al seu temps, pionera en molts d’aspectes”, recorda Gabriela. La relació amb els companys homes va ser esplèndida, tant que Gabriela els recorda com una gran família, com els seus oncles: “Ma mare sempre es va sentir bé en aquest àmbit”. Eren temps difícils per a una dona treballadora, i molt més per a la conciliació: No es preveia baixa per embaràs, i les dones, uns dies després de parir, en haver obtingut l’alta, s’havien de reincorporar al seu lloc de treball. El 1980, l’any que es jubilava, va rebre un reconeixement per 40 anys de treball de dedicació a l’Administració pública. Però de ben segur que la major satisfacció de n’Antònia Salas va ser l’orgull que sentia i sent la seva família per ella. Una dona que va fer front als estereotipus i va rompre barreres fins aconseguir brillar en la seva professió. I, el més, important, obrir camí.