Jorge Nasarre, nomenat nou director de l'APB pel Consell d'Administració

Jorge Nasarre, nomenat nou director de l'APB pel Consell d'Administració

27/04/2021

El Consell d'Administració de l'Autoritat Portuària de Balears (APB) ha nomenat avui horabaixa, a proposta del president Francesc Antich, Jorge Nasarre López com a nou director de l'organisme públic que gestiona els ports d'interès general de l'arxipèlag balear. Nascut a Madrid, el 19 d'agost de 1972, Jorge Nasarre López és enginyer de Camins, Canals i Ports, amb l'especialitat de Transports, per la Universitat Politècnica de Madrid. Fins a la data era el cap de Departament de Planificació i Estratègia de l'APB, càrrec que ha exercit de 2006 a 2011 i de 2013 fins a l'actualitat, i al qual va accedir per concurs públic. El 2011 va ser nomenat director de l'APB a proposta del president José María Urrutia, càrrec que va exercir durant dos anys. Des de 1998 porta ocupant diferents llocs relacionats amb tècniques i gestió portuària, tant en l'empresa privada com a la pública, entre els quals destaca el càrrec de cap de Divisió de Ports i Oceanografia de Intecsa-Inarsa, SA (consultoria i enginyeria), entre 2004 i 2006. Quant a la seva formació acadèmica cal ressaltar el Màster en Gestió d'Infraestructures i Serveis Públics, atorgat pel Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports, el CEDEX i la Fundació Agustín de Betancourt, així com l'Especialització en Transport Marítim i Gestió Portuària per la Universitat Politècnica de Madrid, amb la col·laboració de Ports de l’Estat i la Direcció General de la Marina Mercant, i el Programa Avançat de Direcció General per l'IE Business School. Ha participat en diferents comitès tècnics i grups de treball d'àmbit nacional (ATPYC) i internacional (ESPO i PIANC). Jorge Nasarre substitueix Juan Carlos Plaza, que ha cessat com a director de l'APB després de més de set anys en el càrrec.

El tràfic portuari va créixer un 7% en el mes de març a Balears

El tràfic portuari va créixer un 7% en el mes de març a Balears

26/04/2021

Els cinc ports d'interès general de les Balears varen moure 1.224.055 tones durant el passat mes de març, la qual cosa va suposar un creixement del 7% respecte de les 1.148.592 tones mogudes en el mateix mes de l'any anterior, quan es va iniciar l'estat d'alarma i posterior confinament de la població a causa de la pandèmia. Aquesta dada és clarament superior a la mitjana estatal, que se situa en el 4,6%. Aquestes dades mostren com es van complint les previsions de recuperació dels tràfics portuaris, i situa el treball que s'afrontarà fins a final d'any, que se centra en l'avanç de les iniciatives portuàries per donar el millor servei tant a les mercaderies com als passatgers. Per tipologies de mercaderies, els granels líquids (majoritàriament combustibles) han experimentat un descens del 43,8%, mentre que els granels sòlids baixen de 57.855 tones a 38.918 (-33%). Entre aquests últims destaca la baixada del tràfic de ciment, que suposa un 44% menys de març de 2020 a març de 2021. En canvi, pel que fa a mercaderia general (béns de consum), l'augment és del 15% (de 975.719 el 2020 a 1.120.484 el 2021). La mercaderia general, el grup de mercaderies que més tones mou, segueix abanderant el creixement dels tràfics portuaris, tant a nivell estatal com balear. Amb aquestes dades, l'acumulat del primer trimestre del 2021 se situa en 2.930.372 tones a Balears, amb un descens del 12% respecte del mateix trimestre del 2020. Passatgers i bucs El trànsit de passatgers va arribar a les 163.506 persones al març de 2021, un 4% menys respecte al març del 2020, i es manté a l'espera de la seva reactivació. D'altra banda, el tràfic de bucs ha crescut un 29% durant el mes de març en relació al mateix període del l'any anterior, arribant als 2.186 vaixells que han operat en els ports balears.

Desenvolupament socioeconòmic Transports i infraestructures
Ajuntament, Govern, Consell de Mallorca, UIB i Autoritat Portuària signen un protocol de col·laboració per desenvolupar el Districte d’Innovació del Nou Llevant - Façana Marítima

Ajuntament, Govern, Consell de Mallorca, UIB i Autoritat Portuària signen un protocol de col·laboració per desenvolupar el Districte d’Innovació del Nou Llevant - Façana Marítima

23/04/2021

El batle de Palma, Jose Hila la presidenta del Govern, Francina Armengol la presidenta del Consell de Mallorca, Catalina Cladera el rector de la Universitat de les Illes Balears (UIB), Llorenç Huguet, i el president de l’Autoritat Portuària de Balears (APB), Francesc Antich, han signat avui el protocol de col·laboració per desenvolupar el Districte d’Innovació del Nou Llevant-Façana Marítima. Amb la signatura d’avui, Govern, Consell de Mallorca, Autoritat Portuària de Balears i UIB es sumen a la iniciativa que impulsa l’Ajuntament a través de l’Àrea de Model de Ciutat, Habitatge Digne i Sostenibilitat, i es formalitza el compromís de les principals institucions per posar en marxa el projecte, que cerca transformar el Nou Llevant en un nou pol econòmic de Palma centrat en la innovació. El batle de Palma ha volgut agrair “la implicació de les institucions” amb el projecte. “Des de l’Ajuntament creiem que el Nou Llevant és un espai d’oportunitat per a Palma. És un barri en desenvolupament on implementarem una transformació urbana connectant el món de la recerca, l’empresarial i els agents socials del barri amb l’objectiu de crear un nou centre per a Palma, un centre dedicat a la innovació i que té la seva base en la diversificació de l’economia”, segons el batle. Durant la firma, la presidenta Armengol ha defensat la importància del projecte, una «proposta ambiciosa» que «suposarà un abans i un després per a la ciutat, però tendrà també un impacte en la resta de l’illa i en l’economia i la transferència de coneixement a nivell balear». Armengol ha reivindicat la feina conjunta feta per totes les institucions i ha posat la coordinació i el diàleg com a elements imprescindibles en la definició d’estratègies comunes.«Parlam d’un projecte que ens impulsa cap a la diversificació econòmica, cap a l’ocupació de qualitat, cap a la internacionalització i cap a un nou model de ciutat més inclusiu i més just», ha afirmat la presidenta, qui ha insistit en la col·laboració entre les institucions i el sector empresarial, amb qui ja s’estan fent reunions, per fer realitat el districte d’innovació. “Al Consell de Mallorca hem tengut clar des del primer moment que volem contribuir a aquest projecte de futur perquè és transversal, innovador i afronta els reptes d’una manera integral per oferir una ciutat i una Mallorca més moderna, integradora i sostenible econòmica i socialment. La cultura hi juga un paper fonamental com a eina de transformació social, per això contribuirem a que els nostres espais culturals, com el Museu Krekovic, es converteixin en un personatge actiu d’aquesta transformació, en un espai públic de creació i divulgació en connexió amb l’entorn i les persones que l’habiten”, en paraules de Cladera. “La UIB és un element clau de l'ecosistema d’innovació de les Illes Balears. Vol ser-ho cada vegada més. La nostra aportació al projecte passa per la generació de nou coneixement científic, l’estímul del talent i la transferència a la societat, la qual cosa ha de contribuïr de manera decisiva a la transformació sostenible, digital i social del model econòmic” ha destacat el Rector de la UIB, Llorenç Huguet. Per la seva banda, el president de l’APB, Francesc Antich, ha manifestat el seu suport a la creació d’un Pol Marí en el moll Vell del port de Palma “amb l’objecte de fomentar activitats relacionades amb la investigació científica, desenvolupament tecnològic i innovació”, que estan alineades amb la tasca que s’està realitzant per aplicar i fomentar en els ports l’aplicació d’aquests avenços en la protecció del medi ambient,el funcionament dels serveis portuaris i les activitats industrial de manteniment i reparació d’embarcacions. Full de ruta El protocol és el full de ruta que conforma les passes que, a partir d'ara, les diferents institucions implicades desplegaran per donar forma al Districte d'Innovació. El projecte Districte Innovador Llevant pretén crear un ecosistema urbà innovador que incideixi en la transformació ecològica i digital del model econòmic de les Illes, equilibrant l’estacionalitat i generant activitat una nova activitat empresarial i laboral estable. La regidora de Model de Ciutat, Habitatge Digne i Sostenibilitat, Neus Truyol, ha exposat el context i els reptes del projecte, i ha afirmat que “la iniciativa estarà liderada per l’administració pública, amb una aportació imprescindible del sector de recerca i coneixement, que aporta la UIB, i amb la generació de sinèrgies per a la transferència de coneixement cap a les empreses i que reverteixi positivament a les barriades, donant resposta a un model de ciutat integrada, compacta i complexa”. Els eixos bàsics del projecte són: Nou motor econòmic Ecosistema innovador Economia de la digitalització Transició ecològica i digital Lideratge públic Acord L'acord es marca diferents objectius, que són els següents: Treballar amb els agents de l’administració pública, el teixit empresarial, el sector acadèmic i la ciutadania per tal de poder generar un autèntic ecosistema innovador. Els principals sectors econòmics que promourà el projecte de Districte d’Innovació seran els següents: La innovació tecnològica i industrial. El turisme i la innovació. La transició energètica: eficiència energètica i energies renovables. Les indústries culturals i creatives. Donar un impuls a l‘estratègia de foment de l’economia blava i potenciar el paper del Palau de Congressos. Configurar un Comitè de Coordinació permanent per garantir l’acceleració del projecte de creació del Districte d’Innovació de Llevant–Façana Marítima . Coordinar les diferents accions i projectes susceptibles de ser subvencionats amb el Pla de Recuperació i Resiliència o d’altres mecanismes de subvenció europees que puguin ser implantats al Districte de nou Llevant. Promoure la localització dels equipaments i serveis necessaris per l’impuls del Districte de Innovació, com ara la UIB al sector Llevant de Palma i els seus corresponents laboratoris d’enginyeria, entre altres. Definir un sistema de governança del conjunt del Districte d’Innovació coordinat per l’Ajuntament de Palma, el Consell de Mallorca, i el Govern de les Illes Balears amb el suport de la UIB i de l’APB. Treballar per iniciar la tramitació a partir de la signatura d’aquest protocol, d’un conveni de col·laboració entre les cinc entitats i altres institucions públiques o privades que vulguin afegir-se. Context projecte Per a la regidora, “el projecte contribueix a fer front als principals reptes actuals com són la debilitat del model econòmic de les Illes Balears, l’emergència climàtica i la desigualtat social. I s’emplaça en una àrea geogràfica molt concreta, el Sector Llevant-Façana Marítima que inclou el barri de La Soledat Sud, amb un nivell d’exclusió social molt elevat”. Es tracta d’un espai d’oportunitat i necessitat d’intervenció molt important, una iniciativa que va néixer de la col·laboració social i ciutadana a través del Manifest Ramon Llull 2030. Objectius Els resultats esperats són: Creació d'una plataforma dediversificació econòmica Palma i les Balears lideren a nivell internacional unecosistema integrador Garantir lainclusió social i fomentar la igualtat d'oportunitats Creació dellocs de feina qualificats Desenvoluparestratègia de transició ecosocialper fer front a la crisi climàtica i econòmica Intervenir en ladinàmica urbanística i social dels barris Augmentar els habitatges públics i allotjaments per a joves i gent gran Fomentar connexió entre els barris Els principals projectes exposats són: Palma CitiLab Campus Palma Tech Digital HUB HUB Energètic Programa de regeneració urbana Pol Marí

Recepcionades les obres del nou edifici per a la confraria de pescadors del port de la Savina

Recepcionades les obres del nou edifici per a la confraria de pescadors del port de la Savina

21/04/2021

La Confraria de Pescadors de Formentera compta des d'avui amb un nou edifici al port de la Savina sufragat per l'Autoritat Portuària de Balears (APB). Les obres varen finalitzar aquest mes de gener i avui han estat recepcionades per part de l'APB. Aquest procés ha culminat amb la visita d'un inspector del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (MITMA), que ha pogut comprovar després d'un recorregut per les noves instal·lacions que els treballs desenvolupats s'han ajustat al que s’havia projectat. A l'acte hi eren presents el director de l'APB, Juan Carlos Plaza i el cap d'àrea d'Infraestructures, Antoni Ginard. Per part de el Consell, s'han fet presents els consellers d'Economia, Hisenda i Serveis Generals, Bartomeu Escandell de Mobilitat i Territori, Rafael González i Infraestructures, Sector Primari i Interior, Josep Marí. Per la seva part la Confraria de Pescadors gestionarà en concessió aquest espai, que en breu estarà en funcionament. Cal destacar que la nova localització és més propera al moll pesquer i a la zona d'estesa i reparació de xarxes, de manera que la feina dels pescadors es veurà facilitada. A més, el projecte ha estat consensuat pel Consell de Formentera i l'APB. Amb un cost de 1.040.910 €, el nou edifici té forma triangular i consta de planta baixa i coberta transitable amb pèrgola. Es compon d'una zona privada (locals en planta baixa dedicats a la confraria de pescadors i locals tècnics) i una zona pública, que és la coberta accessible als vianants. A aquesta s'accedeix a través d'una rampa i constitueix un autèntic mirador obert a visitants i residents. L'edifici s'alça mirant cap al mar, creant un objecte emblemàtic al port de la Savina amb dues funcions: crear un equipament altament funcional i proveir a la població d'un espai públic per a la interrelació humana. Zona de passeig Un dels objectius d'aquest projecte és donar continuïtat a tot el perímetre del port i que el nou edifici s'integri com a zona de passeig. D'aquesta manera aquesta fita urbana pretén convertir la zona terrestre del port en un espai connectat amb la trama urbana de la Savina i que connecta, mitjançant l'edifici, el port amb el camí cap a les platges de ses Illetes.

Port-ciutat Transports i infraestructures
Obert al públic el tram dels carrers Teodor Canet i Gabriel Roca del port d'Alcúdia

Obert al públic el tram dels carrers Teodor Canet i Gabriel Roca del port d'Alcúdia

19/04/2021

L'Autoritat Portuària de Balears (APB) ha finalitzat les obres del passeig Marítim del port d'Alcúdia que donen continuïtat als vianants al passeig fins a l'Estació Marítima. Aquesta intervenció ha previst la millora urbana dels trams adscrits al domini públic portuari dels carrers Teodor Canet i Gabriel Roca, amb la licitació d'unes obres amb un cost de 802.968,25 euros i una durada de cinc mesos. El projecte ha consistit en la millora de la urbanització dels carrers Teodor Canet i Gabriel Roca del port d'Alcúdia amb l'eixamplament de voreres per al gaudi dels vianants, millores en el mobiliari urbà, en la senyalització viària, la incorporació d’arbratge i un nou sistema de xarxa pluvial i lumínic adaptat a les necessitats actuals del nou passeig de vianants. Un altre punt a destacar és l'eliminació de carrils de trànsit rodat, convertint la via en sentit únic al port comercial i la construcció d'una rotonda que permetrà dirigir la circulació de vehicles entre els molls Comercials i l'Estació Marítima. També es preveu aprofitar la banda mar del carrer per a l'aparcament de vehicles en cordó. La superfície total d'intervenció per a aquesta millora urbanística és de 4.800 metres quadrats. Actuació conjunta amb l'Ajuntament Aquesta actuació de l'APB ha estat consensuada amb l'Ajuntament d'Alcúdia, que ja es va fer càrrec de la millora urbana del tram de la seva competència del carrer Teodor Canet. Reduir la velocitat del trànsit en aquesta zona, millorar el mobiliari urbà i disminuir el renou dels vehicles són les mesures que es duran a terme amb l'objectiu de potenciar l'oferta turística i potenciar el passeig de vianants durant tot l'any.

Transports i infraestructures Port-ciutat Desenvolupament socioeconòmic
Tres noves infraestructures per al port de Palma

Tres noves infraestructures per al port de Palma

15/04/2021

L'Autoritat Portuària de Balears (APB) ha rebut avui dues grans obres al port de Palma i s'ha posat parcialment en servei per a l'ús públic una altra, per un import global de prop de 31 milions d' euros. Aquestes inclouen la rehabilitació de l'edifici n. 3 del moll Vell, la millora de l'operativitat i l'entorn Port-Ciutat a la dàrsena del Molinar de Llevant i la posada en servei parcial per a l'ús públic de l'ampliació de l'esplanada del moll de Ponent Nord. A tot això s'afegeix la visita prèvia per a l'emissió de l'informe de modificació del projecte d'instal·lació de subministrament elèctric a ferris al moll de Paraires. Després de la conclusió de les obres, es va iniciar el procés de lliurament de documentació per part de les empreses contractistes a l'APB, que al seu torn la va remetre al Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (MITMA). Aquest procés ha culminat en el dia d'avui amb la visita d'un inspector del Ministeri, que ha pogut comprovar després d'un recorregut per les noves instal·lacions que els treballs desenvolupats s'han ajustat al projectat. Finalment, la recepció oficial de l'obra ha quedat verificada amb les firmes del director de les obres, del cap d'Àrea d'Infraestructures i del propi inspector del MITMA i ha comptat amb la visita del president de l'APB, del director de l'organisme públic. Ampliació de l'esplanada del moll de Ponent Nord En els últims anys, les necessitats de superfície operatives s'han vist incrementades a conseqüència d’un major nombre de vaixells que escalen en els molls de Ponent, als majors requeriments de seguretat de les operacions portuàries i a les necessitats de donar un major confort als passatgers que fan ús de la infraestructura portuària. D'aquí la construcció d'una esplanada d'uns 36.000 metres quadrats, que arrenca del moll de Ponent Est amb una longitud de 600 ​​metres i una amplada de 100 metres, amb la finalitat de millorar els serveis prestats als passatgers de ferris i creuers. Amb un import de 21 milions d'euros, l'obra es va adjudicar a la UTE FCC / Amer i es finalitzarà completament el mes que ve, després de 4 anys i tres mesos d'obres. Rehabilitació de l'edifici n. 3 del moll Vell del port de Palma L'octubre de 2012 l'APB va traslladar les seves oficines al nou edifici situat al moll Vell n. 5, alliberant així les antigues dependències situades en el n. 3. Després d'estudiar les propietats de l'edifici a nivell estructural, es va obrir un període d'estudi i determinació dels usos segons les necessitats socials de l'APB així com la seva viabilitat econòmica i de gestió. D'aquí neix la creació d'un espai d'exposició i restauració a l'edifici. Com que és un edifici protegit pel Pla Especial del port de Palma, aquest projecte va ser informat favorablement per la Comissió de Centre Històric i per la Gerència d'Urbanisme de l'Ajuntament de Palma. Amb aquestes obres s'ha creat un nou espai cultural que acollirà el centre d'interpretació port-ciutat (Port Centre), que donarà a conèixer les activitats que es realitzen al port, i mostrarà l’inseparable vincle amb la ciutat. L'espai cultural comptarà amb una sala d'exposicions permanents i un espai expositiu itinerant. La part nord de l'edifici ha estat adequada per a usos institucionals de l'APB com la biblioteca i la sala de juntes. D'altra banda, l'edifici comptarà amb serveis complementaris de restauració, l'explotació dels quals serà objecte de concessió administrativa. Cost: 5.361.879 euros. Durada: 2 anys. Adjudicatària: ACCIONA. Millora de l'operativitat i l'entorn port-ciutat a la dàrsena del Molinar de Llevant L'APB, adoptant el compromís d'estudiar les possibles millores del port sense renunciar al caràcter social de la mateixa i a l'arrelament i importància que té en el seu entorn més immediat, va començar el 2017 l'estudi d'alternatives per a la millora de l'entorn port-ciutat i de l'operativitat al port del Molinar. Posteriorment, es va redactar el projecte constructiu per a la millora de l'operativitat i l'entorn port-ciutat a la dàrsena del Molinar de Llevant. El conjunt d'accions que s'han executat tenen el doble objectiu de millorar les instal·lacions portuàries i l'espai urbà. Complir aquests objectius ha garantit l'èxit del nou front marítim. La intervenció ha aconseguit, amb un seguit d'accions, crear un nou espai públic per a l'ús i gaudi dels veïns del barri del Molinar i de Palma. Aquestes intervencions són el resultat de solucionar els problemes que es varen plantejar a l'inici del projecte, com eliminar els problemes d'operativitat i seguretat marítima que patien les embarcacions atracades al port del Molinar eliminar els estrenyiments del passeig marítim del Molinar, millorar el canvi de nivells del passeig mitjançant unes rampes de grans dimensions i poca pendent per facilitar aquestes transicions entre la cota elevada del passeig i la cota de l'àmbit al voltant del port obrir el port al barri i a la ciutat amb l'eliminació de la tanca que el separava, aïllava i impedia la relació entre el port i el barri i crear un nou espai obert de relació, un espai públic ampli i obert a la mar on els ciutadans poden passejar, descansar, jugar, realitzar activitats com festes de barri o concerts. A partir d’avui, queda obert al públic ja el mirador elevat. Les obres, adjudicades a l'empresa ACSA-SORIGUÉ i iniciades al març de 2019, han tengut un cost de 3.608.014 euros. S'ha construït una nova esplanada per a una escola de vela i el dic de llevant i el seu espigó. També s'han finalitzat la construcció del dic exempt, els treballs de dragatge i la millora del passeig de vianants. Instal·lació de subministrament elèctric a ferris en el moll de Paraires L'inspector del MITMA també ha visitat el projecte d'instal·lació d'una infraestructura elèctrica en mitjana i baixa tensió per a la connexió elèctrica dels vaixells a terra, amb l'objectiu de redactar una proposta de modificació. Així, els ferris que atraquin al moll de Paraires disposaran de connexió a la xarxa elèctrica terrestre per al seu ús mentre estiguin atracats a port amb l'objectiu de reduir l'emissió de gasos i renous mentre estan atracats. Aquesta tècnica és coneguda en anglès amb l'expressió cold ironing. La instal·lació estarà preparada per connectar a la xarxa elèctrica, encara que no de forma simultània, un vaixell tipus ferri de potència màxima demandada de 1.600 kW (mitja tensió) i un altre vaixell tipus fast ferri de 800 kW (baixa tensió). Per a la connexió elèctrica a terra, el projecte preveu, entre altres obres, la instal·lació de 275 metres de línies subterrànies de mitja tensió, un centre de transformació, un convertidor de freqüència i una subestació elèctrica en zona de servei del port de Palma. L'actuació té un cost de 1.311.930,39 euros (Sampol Ingeniería y Obras, SA). Està prevista la posada en funcionament a principis de 2022.

Transports i infraestructures Port-ciutat
Un projecte mediambiental promogut per l'APB, seleccionat en la convocatòria d'ajudes Fons "Ports 4.0"

Un projecte mediambiental promogut per l'APB, seleccionat en la convocatòria d'ajudes Fons "Ports 4.0"

14/04/2021

Un dels projectes presentats per l'Autoritat Portuària de Balears (APB) a la convocatòria d'ajudes Fons "Ports 4.0" rebrà finançament per part del Comitè de Distribució del Fons de Compensació Interportuari durant 2021. La idea escollida, que du per nom CICERO, i que ha estat desenvolupada per Garau Ingenieros, millora substancialment la qualitat de les aigües portuàries i ha estat una de les més ben valorades, concretament la cinquena de les 125 presentades. Gràcies a aquesta subvenció, de 15.000 euros, es desenvoluparà durant sis mesos una prova de concepte de la idea al port de Palma. La idea pretén eliminar la terbolesa de l'aigua abrigada dels ports sense bombar-la a l'exterior, sinó que es potencia la depuració natural aportant a l'aigua oxigen en unes condicions adequades. El model inclou un programari i un sistema de validació i seguiment, amb l'objectiu de recuperar els processos naturals ocupant el mínim espai i sense entorpir l'operativa portuària. Tot això es realitza a través d'uns mòduls de ventilació, filtrat i mescla de l'aigua específics per a dàrsenes esportives, pesqueres, industrials o de passatge. Fons Ports 4.0 El Comitè de Distribució del Fons de Compensació Interportuari en què estan integrats els presidents de les 28 autoritats portuàries, ha aprovat la proposta realitzada pel Comitè Tècnic que ha avaluat les sol·licituds presentades a la primera convocatòria d'ajuts públics a Fons "Ports 4.0" , en el marc del "Pla d'Impuls a l'emprenedoria per a la innovació en el sector portuari". 33 idees rebran ajudes per un import total d'uns 500.000 euros. De les 33 idees aprovades, 3 aborden digitalització de processos, 4 seguretat i protecció, 10 sostenibilitat ambiental i energia, 1 relacionada amb el sector turístic i les 10 restants eficiència logística. A més s'han triat 5 idees de Intraemprenedoria propostes per personal de les autoritats portuàries. Ports 4.0 és una iniciativa del sistema portuari que s'engloba en el Pla d'Innovació per al Transport i les Infraestructures del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (MITMA), i constitueix el projecte disruptiu més important per a l'adaptació del sector logístic-portuari espanyol a l'economia 4.0. L'objectiu del Pla d'Impuls a l'Emprenedoria per a la Innovació en el Sector Portuari 'Ports 4.0' és atraure, donar suport i facilitar l'aplicació del talent i l'emprenedoria per a la innovació al sector logístic-portuari espanyol públic i privat, articulat a través d'un pla d'ajudes públiques. El Fons 'Ports 4.0' ha estat creat i finançat a través de Fons de Compensació Interportuari, mitjançant un 1% addicional aportat per les 28 autoritats portuàries. Més informació sobre el projecte de l'APB seleccionat aquí.

Tecnologia i innovació Mediambient i RSC
Restaurats els forjats del far de sa Creu al port de Sóller

Restaurats els forjats del far de sa Creu al port de Sóller

12/04/2021

L'Autoritat Portuària de Balears (APB) ha finalitzat les obres de restauració dels forjats del far de sa Creu, al Port de Sóller. L'obra ha consistit, principalment, en el reforç amb bigues metàl·liques del forjat de la primera planta, que es trobava en mal estat. A més s'han adequat les parets interiors, s'han canviat finestres i persianes i s'han arreglat les façanes. La intervenció es va adjudicar a l'empresa VIGALCO per un import de 208.412,18 € i un termini de 75 dies. Far de sa Creu El far de sa Creu es troba dins l'Estació Naval de Sóller. La seva construcció data dels anys 30 però no va entrar en funcionament fins l'any 1945. L'edificació consta de dues plantes, amb una llargària de 13,60 m i una amplada de 10,10 m. A la planta primera hi ha una terrassa de 36 m2 construïts, que és l'única part de l'edifici que presenta un forjat de fusta. A la resta, la tipologia és unidireccional de formigó armat amb biguetes de formigó armat i revoltons.

Port-ciutat
L'Illa Plana s'inclourà en la zona de servei del port de Maó

L'Illa Plana s'inclourà en la zona de servei del port de Maó

06/04/2021

El Consell d'Administració de l'Autoritat Portuària de Balears (APB) ha aprovat recentment l'adquisició de l'Illa Plana al Ministeri de Defensa, per un import de 318.631 euros. Amb anterioritat, l'APB ja va acordar la incorporació d'aquest illot a la zona de servei del port de Maó a través de la seva inclusió a la Delimitació dels Espais i Usos Portuaris (DEUP) que està pendent de la seva aprovació definitiva. L'objectiu de la compra és la rehabilitació dels edificis existents i la seva ocupació per a la implantació d'una escola de navegació ecològica - vela tradicional (vela llatina). Aquestes instal·lacions permetran millorar les condicions d'accés dels usuaris tant de Club Náutico Villa Carlos com del Club Marítimo de Maó. Així mateix, tal com es recull en la DEUP, es podria traslladar a aquesta illa l'associació "Amics de la Mar - Port de Maó", la influència en la societat menorquina de la qual és molt important per la promoció de la vela tradicional. La superfície total de l'Illa Plana, exclosa la zona maritimoterrestre, que ja és de domini portuari, és de 7.519 m2 i sobre ella existeixen sis edificacions amb un total de superfície de 1.359 m2. Està situada a 200 m, aproximadament, cap a l'oest de l'illa de Llatzeret, a escassos 150 metres de la ribera nord i 450 m de la ribera sud.

Desenvolupament socioeconòmic Mediambient i RSC Tecnologia i innovació
Els ports d'Eivissa i la Savina es comprometen a reparar desperfectes en la pintura de les seves instal·lacions en un termini de 12 hores laborables

Els ports d'Eivissa i la Savina es comprometen a reparar desperfectes en la pintura de les seves instal·lacions en un termini de 12 hores laborables

31/03/2021

Els ports d'Eivissa i la Savina es comprometen a reparar desperfectes en la pintura de les seves instal·lacions exteriors en un termini de 12 hores laborables. El nou contracte, adjudicat a APIMOSA, es va iniciar el 9 de març i tendrà una durada de 2 anys amb una possible pròrroga de dos més, i un import de 424.615 euros. El servei inclou el condicionament superficial de baranes, bancs, estructures, tancaments i altres elements de mobiliari i ornamentals metàl·lics (reixes, àncores, lluminàries, papereres...). També s'intervé en la senyalització horitzontal viària i paraments interiors i exteriors. Les incidències detectades es notificaran a través d'un Sistema de Gestió de Manteniment Assistit per Ordinador (GMAO), i s'executaran dins dels terminis contractuals. Objectius Paral·lelament a les eventuals incidències, ja s'està treballant en les següents tasques: Pintar la façana de l'edifici de l'APB a Eivissa, manteniment de la senyalització horitzontal a la zona Port-Ciutat i a la zona d'operacions del Botafoc (Eivissa) i repassos fora de l'obra d'urbanització de la Savina.

Transports i infraestructures Port-ciutat
L'APB promou la mobilitat sostenible entre els seus treballadors

L'APB promou la mobilitat sostenible entre els seus treballadors

30/03/2021

Els treballadors de l'Autoritat Portuària de Balears (APB) participen en el 'Repte 30 dies de Ciclogreen' que se celebra durant el mes d'abril. L'objectiu principal d'aquest repte és fomentar la mobilitat sostenible en el si de l'organització, contribuint així a reduir les emissions de CO2 derivades del transport. D'aquesta manera, els treballadors de l'APB s'uneixen al compromís d'anar a fer feina en un mitjà de transport sostenible: en bicicleta, a peu, en patinet elèctric, en transport públic, etc. Però aquest compromís no es limita tan sols als 30 dies del mes d'abril. L'organització pretén incentivar hàbits saludables duradors entre els seus empleats, que permetin aprofitar els beneficis mediambientals propis de la mobilitat sostenible. Gràcies a l'aplicació mòbil de Ciclogreen, els empleats poden registrar els seus desplaçaments sostenibles. A canvi, acumulen cicles (punts) per cada quilòmetre recorregut. Aquells empleats que assoleixin el mínim de cicles i, per tant, aconsegueixin superar el repte, entraran en el sorteig de diferents premis com ara una bicicleta, entre d'altres. A més, cada usuari podrà visualitzar en el seu perfil privat tots els detalls dels seus desplaçaments i les mètriques de les activitats realitzades. Mitjançant aquest repte, l'APB col·labora en el procés de transició des del model de mobilitat imperant en les nostres ciutats cap a un de més sostenible, eficient i segur. Des de fa temps, nombrosos experts alerten dels problemes relacionats amb els nostres hàbits de desplaçaments: contaminació atmosfèrica i acústica, ciutats menys amables per a les persones, trànsit, estrès, etc. Reducció d'emissions de CO2 Mitjançant el panell control que inclou la iniciativa, l'organització podrà monitoritzar el càlcul de la reducció d'emissions de CO2 registrat durant el mes d'abril.

L'APB inicia l'estudi ambiental estratègic del Pla Especial del port d'Eivissa

L'APB inicia l'estudi ambiental estratègic del Pla Especial del port d'Eivissa

29/03/2021

L'Autoritat Portuària de Balears (APB) ha iniciat aquest mes de març l'estudi ambiental estratègic del Pla Especial del port d'Eivissa. Aquest treball, encarregat a una assistència tècnica, es du a terme a petició de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears, i s'incorporarà dins el procediment de tramitació del Pla Especial, que podrà formular l'APB una vegada s'aprovi la delimitació de espais i usos portuaris (DEUP). Els treballs per a l'elaboració del Pla Especial —eina d'ordenació urbanística dels ports d'interès general de l'Estat, que articula la coordinació entre administracions competents sobre l'espai portuari— varen començar al març de 2018 a través d'una comissió tècnica formada per l'APB i l'Ajuntament d'Eivissa. Al desembre de 2019 l'APB va remetre l'esborrany consensuat del Pla Especial a l'Ajuntament, òrgan competent per a la seva aprovació, amb un document de sol·licitud d'inici de procediment d'avaluació ambiental estratègica. Aquesta sol·licitud va ser remesa per part del consistori a la Comissió de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears. Aquest mes de març de 2021 l'APB i l'Ajuntament han rebut la resposta de la Comissió que, havent fet les consultes preceptives, inclou les consideracions tècniques i abast per a l'elaboració d'aquest estudi. DEUP D'altra banda, la DEUP del port d'Eivissa —eina que s'utilitza en els ports d'interès general de l'Estat per delimitar el domini públic portuari responent als usos actuals i previsibles sobre el mateix— es troba pendent d'aprovació per part del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana. L'APB ha tramitat la DEUP seguint el procediment legal establert en el Text refós de la Llei de Ports de l'Estat i de la Marina Mercant, incloent-hi el preceptiu procés de participació ciutadana amb informació pública i consultes a administracions públiques afectades i persones interessades. Entre elles es va incloure la Conselleria de Medi Ambient i Territori del Govern de les Illes Balears, la qual va fer arribar a l'APB observacions que s'han tingut en compte en la redacció final del document. A tot això, l'organisme públic Ports de l'Estat, amb informes de l'Advocacia General de l'Estat, manté que la tramitació de la DEUP no exigeix ​​sotmetre-la a procediment reglat d'avaluació ambiental estratègica, cosa que sí que s'exigeix ​​al Pla Especial si bé, el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic ha estat present en la tramitació a través de la Direcció General de la Costa i el Mar, l'informe final de la qual ha estat favorable amb condicions que es compleixen en el document final de la DEUP.

Transports i infraestructures Mediambient i RSC