L'APB col.labora en la instal.lació de la xarxa Wi-Fi pública de Palma
02/08/2016L'Autoritat Portuària de Balears (APB) ha col·laborat en la instal·lació de la major xarxa Wi-Fi municipal i gratuïta d'Europa, que ha engegat l'Ajuntament de Palma a la ciutat. L’APB s'ha encarregat de seleccionar els diferents punts del port de Palma on s'han situat les antenes Wi-Fi. El batle de Palma, José Hila, ha anunciat que el projecte abastarà des del Palau de Congressos fins al moll de Ponent i que es divideix en tres fases. La primera, ja completada, dota de connexió sense fils a la zona d'amarratge de creuers del port de Palma, els terminals del port, els passejos del Born i Sagrera, part del parc de la Mar, el moll Vell i l'avinguda Antoni Maura. La segona i la tercera fase es troben a un 60% i 70% de la seva execució, respectivament. La segona fase abastarà des del passeig del Born fins al dic de l'Oest, i la tercera, plaça d'Espanya, plaça Major i centre històric de la ciutat. 10 milions de dispositius connectats a l'any S'estima que la xarxa Wi-Fi doni cobertura a més de 10 milions d'usuaris únics a l'any, segons ha explicat Mauricio Socias, director general de Mallorca Wi-Fi, empresa que ha impulsat el projecte juntament amb l'Ajuntament de Palma.
L'APB garanteix els amarraments als socis del CM Molinar i assumirà les millores de les instal•lacions
28/07/2016L'Autoritat Portuària de Balears (APB) gestionarà de forma directa els 120 amarraments que el Club Marítim Molinar de Llevant té en concessió al port de Palma, amb l'objectiu de garantir i millorar la prestació del servei als socis actuals amb amarrament i assumirà la millora de les instal·lacions. Aquesta mesura respon a la decisió, comunicada avui als directius del club, que l'APB té la intenció de denegar l'ampliació del termini i pròrroga de la concessió, en considerar que el seu projecte d'ampliació no és adequat perquè incorpora noves superfícies guanyades a la mar i genera un gran nombre de nous amarraments de majors dimensions. A més, segons el parer de l'APB, no respon a la demanda social existent, ja que no garanteix en un futur la continuïtat de l'anomenada nàutica social, que és la conformada per embarcacions de petites eslores, ni tampoc la seva integració en l'entorn urbà i ambiental. L'APB pren aquesta mesura per preservar l'anomenada nàutica social, garantint la prestació del servei en unes millors condicions de les que es presta i, entre altres consideracions, per la incapacitat manifesta del Club Marítim Molinar de Llevant per assumir el manteniment de les actuals instal·lacions nàutiques, que les ha portat a l'estat en què es troben en l'actualitat. Millora del port Conscient del rebuig social que ha provocat el projecte d'ampliació presentat pel club, l'APB farà front a les millores necessàries de les instal·lacions nàutiques, respectant la idiosincràsia del barri i actuant en l'entorn port-ciutat, donant continuïtat al passeig marítim i eliminant els obstacles de mobilitat existents a dia d'avui. A més, per tal de garantir la permanència de la institució del Club Marítim Molinar de Llevant, l'APB cedirà part de l'espai públic portuari a aquesta entitat -considerat el club nàutic més antic de Ba8lears- perquè continuï l'activitat nàutica i social que desenvolupa des de fa més de noranta anys en aquest emblemàtic barri palmesà. El CM Molinar va presentar en 2014 la sol·licitud d'ampliació de termini i pròrroga de la concessió. Procés aquest que s'emmarca dins de la modificació de concessions de domini públic a l'empara de la disposició transitòria desena del text refós de la Llei de Ports de l'Estat i de la Marina Mercant, introduïda per llei 18/2014. La concessió finalitza al març de 2018.
Nou procediment regulador per a la gestió directa d’amarrement de l’APB
28/07/2016L’Autoritat Portuària de Balears (APB) ha fet públic el nou procediment regulador pel qual es regeix, a partir d’ara, la prestació del servei d’amarraments de gestió directa per a les embarcacions d’esbarjo no professionals, d’una eslora màxima de 8 metres, en els ports d’interès general de Balears. El canvi de procediment ha estat publicat en el Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB) d’avui, 28 de juliol. L’objectiu que s’ha marcat l’APB amb aquest canvi és alleugerir la llista d’espera davant la gran demanda de peticions d’amarraments i la limitació de llocs disponibles. Actualment per accedir a un amarrament de gestió directa l’espera pot arribar als set o vuit anys. Per reduir aquest temps, el nou procediment contempla, principalment, no permetre el canvi de titularitat de les embarcacions. A més, amb el compromís de realitzar una gestió més transparent, a partir d’ara les llistes d'espera seran públiques. Llistes d’espera públiques L’Autoritat Portuària ha publicat a la seva seu electrònica les llistes d’espera on figuraran les sol·licituds ordenades per rigorós ordre de presentació, juntament amb el nom i cognoms del sol·licitant, i la data de la sol·licitud. Aquestes llistes s'actualitzaran automàticament amb cada sol·licitud i semestralment en finalitzar els períodes establerts per renovar les sol·licituds, això és, els dies 1 al 15 de gener i 1 al 15 de juliol de cada any. El procediment regula els criteris de valoració ja que l’ordre de les sol·licituds en la llista d’espera no pressuposa automàticament la prestació del servei d’amarrament. Titularitat intransferible La prestació del servei d’amarrament s’estableix amb caràcter personal i intransferible ínter vius per a un titular i per a una embarcació determinada. El canvi de titular o d’embarcació suposa que queda sense efecte l’autorització i que s’ha d’abandonar l’amarrament. Es pot admetre excepcionalment la transmissió per causa de defunció, en el termini d’un any, semore i quan s’acrediti el dret aportant el testament o les últimes voluntats i, només en els casos en què sigui a benefici de la gestió i prestació del servei d’amarrament. Aquestes actualitzacions no provocaran un augment en les taxes, més enllà dels habituals ajustos anuals.
L'APB i la UIB estudiaran l'impacte dels creuers a través d’una xarxa de sensors de contaminació i renou
28/07/2016El rector de la Universitat de les Illes Balears (UIB), Llorenç Huguet, i el president de l’Autoritat Portuària de Balears (APB), Joan Gual de Torrella, han signat l’acord pel qual estudiaran l'impacte del turisme de creuers a Palma a través de la instal·lació d’una xarxa de sensors de contaminació i renou. Aquesta col·laboració s’emmarca en el conveni marc vigent entre ambdues institucions des de fa uns anys i es durà a terme a través de la Fundació Universitat-Empresa de les Illes Balears. Segons l’acord signat avui, la Universitat donarà suport tècnic per a la instal·lació d’una xarxa d’aparells de mesura de contaminació i renou i analitzarà les dades generades per la xarxa sobre les activitats realitzades als ports d’interès general de les Illes Balears a través d’un equip investigador format pels doctors Bartomeu Alorda, membre del grup de Sistemes Electrònics del Departament de Física Víctor Homar, membre del grup de Meteorologia del Departament de Física i Maurici Ruiz, director del Servei de Sistemes d’Informació Geogràfica i Teledetecció. Aquest equip, juntament amb l’APB, elaborarà l’informe tècnic previ que dissenyarà la instal·lació d’una xarxa de sensors adequats als ports de Palma, Alcúdia, Eivissa, la Savina i Maó. Igualment assistirà al procés d’estudi de les ofertes que presentin les empreses instal·ladores d’aquesta xarxa de sensors al port de Palma i, un cop instal·lada la infraestructura, analitzarà les dades obtingudes d’aquest port. L’objectiu és correlacionar els nivells de contaminants i el nivell de contaminació acústica amb l’activitat generada al port i al llindar de transició amb la ciutat. S’ha fixat una avaluació dels resultats durant un període de 12 mesos des de la validació de la instal·lació de la xarxa de sensors. El president de l’APB, Joan Gual de Torrella, ha destacat que, tot i que Palma ja fa més de trenta anys que rep turistes de creuers, «en aquests moments estam vivint un moment d'èxit» i, per això, és important detectar els possibles problemes que puguin sorgir per corregir-los com abans millor, en la línia de protegir i millorar el medi ambient i «la percepció que es té de la indústria dels creuers, un sector repartidor de riquesa a la nostra societat». Per la seva part, el rector de la UIB, Llorenç Huguet, ha agraït la col·laboració amb l’Autoritat Portuària «en un projecte de recerca multidisciplinari per realçar, altra vegada, la importància i repercussió econòmica d’aquest tipus d’activitats, sense deixar de banda l’impacte ambiental, i, des del coneixement, poder minvar-ne els efectes menys favorables».
Un any de la Seu Electrònica de l’Autoritat Portuària de Balears
26/07/2016La Seu Electrònica de l’Autoritat Portuària de Balears (APB) compleix el seu primer any des que es va posar en marxa. L’objectiu d’aquest servei és facilitar els tràmits que els particulars i les empreses han de realitzar amb l’APB. Però a més, contribueix a la digitalització de l’administració pública, a reduir el consum de paper i a una millor comunicació amb la resta d’administracions. Actualment hi ha vuit tràmits en actiu a la Seu Electrònica a la qual es pot accedir a través de la web www.portsdebalears.com. El primer tràmit telemàtic va ser el pagament de sancions. Després es posaren en marxa set tràmits més: renovació de sol·licitud d’amarrament, queixes i suggeriments, instància genèrica, sol·licitud d’autorització d’ocupació temporal (AOT), sol·licitud d’autorització per a la prestació de serveis comercials, carta de pagament, sol·licitud d’inscripció en el registre de contractistes i renovació de documentació en el registre de contractistes. En total, en aquest primer any, s’han comptabilitzat més de 48.800 sessions obertes i 1.449 sol·licituds telemàtiques. El país d’origen de les sessions és, en primer lloc, Espanya, seguit de Regne Unit, Alemanya i Estats Units. Quant a les poblacions, en primer lloc destaca Palma, seguida de Madrid, València, Barcelona, Eivissa i Maó, entre d’altres. Una de les pàgines més visitades en aquest període ha estat el ‘tauler d’¡anuncis de Recursos Humans’, amb més de 29.000 visites, coincidint amb diverses ofertes de treball llançades des de l’APB per ocupar places d’administratiu, policia portuària i un cap de divisió (aquesta oferta està vigent fins al 2 d’agost). El tràmit més utilitzat ha estat el de renovació de sol·licituds d’amarrament per a embarcacions esportives. D’altra banda, s’està avançant en l’ús dels tràmits SCSP per substituir els certificats en suport paper i que els ciutadans i empreses no hagin de presentar documentació que ja té una altra administració. En total s’han realitzat 39 consultes, principalment, verificació i consulta de dades: estar al corrent de pagament amb la Seguretat Social, consulta i verificació de dades d’identitat i consulta de títols universitaris i no universitaris.
L’Autoritat Portuària de Balears participa en una trobada europea a Sardenya
26/07/2016L'Autoritat Portuària de Balears (APB) ha participat a Sardenya en una trobada europea organitzada per l'ajuntament de Stintino amb representants de Balears, Còrsega, Sardenya i Catalunya. El programa europeu porta per nom “Junts cap a Europa 2020’ i permet als experts d'aquestes regions posar en comú projectes sobre la cooperació, el transport, la pesca i la biodiversitat en la conca mediterrània. L'objectiu és desenvolupar un pla d'acció sobre els problemes i els reptes que tenen en comú. Com a representant de la APB ha intervingut la comercial de creuers, Francisca Leal Albons. Han participat, entre d’altres, Alberto Mario Carta, expert en programació Europea Alain Pasqualini, gerent de la Cambra de comerç i Indústria d'Ajaccio i Còrsega del Sud Gavino Sini, president de la Cambra de comerç del nord de Sardenya Joan Elies Adell, coordinador de la Generalitat de Catalunya en Alghero Emanuela Carmenati, presidenta de la Cambra de comerç Italiana a Barcelona Pasquale Taula, president del Consorci Provincial Industrial i Benedetto Sochi, president del Gac del nord de Sardenya.
El Pla d’Acció del port de Maó marca el camí per convertir-lo en motor econòmic de Menorca
21/07/2016L’Autoritat Portuària de Balears (APB) i els ajuntaments de Maó i es Castell han fet públic el document que du per títol ‘El port de Maó: motor econòmic i cultural’ que té com a gran objectiu prioritzar les accions que han de fer possible que el port de Maó recuperi la vitalitat de temps passats, trenqui amb la tendència negativa dels darrers anys -especialment complicats pels efectes de la crisi econòmica i l’ampliació del port de Ciutadella- i esdevingui de nou motor econòmic i cultural de la ciutat i de l’illa. Aquest Pla d’Acció ha estat presentat avui capvespre a Ca n’Oliver de Maó davant la presència del president de Ports de l’Estat, Josep Llorca, la presidenta del Consell de Menorca, Maite Salord, l’alcaldessa de Maó, Conxa Juanola, l’alcalde des Castell, Lluís Camps, i el president de l’APB, Joan Gual de Torrella, a més d’una nodrida representació de la societat civil menorquina. La confecció d’aquest document estratègic ha estat coordinada per l’empresa Nearco i ha comptat en el darrers sis mesos amb la participació de més de vuitanta representants d’institucions públiques i d’entitats empresarials, socials i culturals de l’illa. La feina de debat, entrevistes, posada en comú s’ha distribuït en quatre tallers: port comercial, port de creuers, port creatiu i port esportiu, natural i cultural. El procés encara no ha conclòs i s’ha habilitat el correu electrònic portdemao@portsdebalears.com per a què les persones interessades puguin enviar les seves propostes. Suport institucional Tot i el camí que queda per fer, el president de Ports de l’Estat, Josep Llorca, ha valorat positivament que no es parteixi de zero. Dit això, però, ha donat un toc d’atenció quan ha reclamat més celeritat per aprovar la Delimitació d’Espais i Usos Portuaris, instrument legal necessari per desenvolupar els diferents plans especials, i també quan ha apel·lat a la necessària col·laboració entre institucions. “El port és un estri al servei de l’activitat econòmica, no pot ser mai un obstacle”, ha dit al respecte. Joan Gual ha incidit en aquesta idea per explicar que una de les seves màximes com a president de l’APB és que, fruit de la constatació que “el port de Maó requereix una consideració diferent a la resta de ports” ha sorgit aquest pla d’acció que es regeix pel lideratge compartit entre l’APB i els ajuntaments de Maó i es Castell i que es nodreix de la col·laboració entre el sector públic i privat. L’alcaldessa de Maó, Conxa Juanola, ha definit el document com un pla d’accions concretes en un moment en el que “tots estam d’acord que és necessari un canvi de rumb. És el un punt de partida d’un canvi d’etapa en el port de Maó”. Mentre que l’alcalde de es Castell Lluis Camps ho valora com un model estable que “no hi ha que canviar cada quatre anys”. La presidenta del Consell Insular de Menorca, Maite Salord, s’ha mostrat d’acord en la necessitat d’impulsar les accions necessàries que permetin capgirar la situació actual. Coordinació amb Ciutadella Les quaranta accions plantejades s’agrupen en dos blocs: les mesures d’impuls econòmic i les d’impuls cultural, en les que s’engloben també tota l’activitat nàutic-esportiva. En el primer bloc emergeix per sobre de la resta la proposta de gestió complementària entre els ports de Maó i de Ciutadella, amb la qual es pretén resoldre la situació de desequilibri creada a partir de l’ampliació del segon. Aquest plantejament de concertació de recursos i objectius es planteja també per a la relació port-aeroport i per a la gestació d’accions amb altres ports i ciutats de la Mediterrània per potenciar el trànsit de creuers de mitjana eslora i d’alt poder adquisitiu. D’altra banda, es planteja l’opció d’ampliar el corredor d’accés des de la bocana per millorar les condicions de seguretat de navegació i les prestacions. Així com es considera necessària la millora de la competitivitat de les empreses del port i es proposa la creació d’un espai d’incubació de projectes. Pel que fa a les mesures d’impuls cultural i nàutic-esportiu, cal destacar la proposta de destinar una part dels recursos de què disposa l’APB a projectes de caire cultural, així com el compromís d’elaborar un pla d’equipaments que fixi les prioritats inversores, la voluntat de fer compatible el patrimoni militar amb les necessitats i usos actuals i futurs i l’opció de projectar el centre d’interpretació del port de Maó a l’illa del Rei. L’adequada prestació de serveis és una altra de les qüestions abordades en aquest àmbit, sent les instal·lacions del varador, el subministrament de benzina i la passarel·la de la nova terminal les qüestions més peremptòries.
Activat el procediment d'amaratge d'avions amfibis en el port de Palma
20/07/2016El procediment d'amaratge d'avions amfibis per a l’extinció d’incendis forestals s'ha activat avui dematí en el simulacre realitzat al port de Palma. Es tracta d'un procediment d'actuació per utilitzar les aigües del port de Palma en operacions d'amaratge, que només s’activarà amb caràcter d'excepció, quan els amfibis no puguin recollir aigua de cap altre indret del litoral de Mallorca. El simulacre d’avui dematí s'ha realitzat en condicions reals, amb l'actuació de l’avió Canadair del 43 Grup de les Forces Aèries amb base a Pollença i de totes les parts implicades en el procediment procedents de l’Administració General de l’Estat (AGE) i del Govern de les Illes Balears: la direcció general d’Emergències i Interior-SEIB112, la direcció general d'Espais Naturals i Biodiversitat, la Guàrdia Civil, el comandant del Sector Naval, l’Autoritat Portuària de Balears (APB), els pràctics del port de Palma, el Reial Club Nàutic de Palma i el Club de Mar. Precisament ahir totes les parts signaren el protocol juntament amb la Subdirecció General de Silvicultura i Monts del Ministeri d’Agricultura. El director de l’APB, Juan Carlos Plaza, el cap del servei de Coordinació de la DGEI, Santiago Sainz de los Terreros, i la directora general d’Espais Naturals i Biodiversitat, Caterina Amengual, han destacat com és d'important la col·laboració en les operacions d'amaratge de totes les parts implicades, tant institucions públiques com empreses privades i usuaris d’embarcacions, amb l'objectiu de contribuir a l'extinció dels incendis forestals el més aviat possible. Per a la seva difusió s’ha repartit material informatiu, que recull mesures de precaució per a quan s'activin les operacions d'amaratge, a les navilieres, usuaris d’instal·lacions d’embarcacions esportives i clubs nàutics del port de Palma i a la Confraria de Pescadors, per tal de garantir la seguretat de les operacions de presa d’aigua dels avions amfibis.
Augmenta un 7% el tràfic de mercaderies en els ports d'interès general de Balears
19/07/2016El tràfic portuari està augmentant segons les darreres estadístiques de l'Autoritat Portuària de Balears (APB) el que posa de manifest un augment del consum a les Balears. Des de gener fins a maig de 2016 s'han comptabilitzat 5.758.922 tones, un 7% més respecte al mateix període de l'any anterior. El còmput anual (de maig de 2015 a maig de 2016) també creix un 6% situant-se en 13.633.189 tones. Durant els primers sis mesos de l'any, s'han carregat i descarregat als ports de les Balears 4.669.426 tones de mercaderia general, un 8% més en comparació amb els sis primers mesos de 2015. Es tracta d'aquella mercaderia que es presenta envasada, empaquetada o pot ser comptabilitzada per unitats. Per ports, només a Maó ha disminuït el trànsit d'aquest tipus de mercaderies, concretament un 18%, mentre que a la resta ha augmentat en els següents percentatges: un 9% a Palma, un 6% a Alcúdia, un 14% a Eivissa i un 10% a la Savina. Els granels líquids, que inclouen principalment productes petrolífers, han disminuït un 12% situant-se en 468.449 tones. La caiguda es produeix sobretot en els ports de Palma (-24%) i Alcúdia (-18%) però creix a Maó (26%) ia Eivissa (34%). Els granels sòlids (que inclouen productes com ara mineral de ferro, carbons, cereals o ciments) han augmentat un 19% situant-se en 621.047 tones. És significatiu l'augment d'aquest tipus de mercaderia a Eivissa (en un 198%) a causa de l'exportació de materials d'enderroc i sal, així com la importació de ciment. El port de Palma augmenta un 36% i el d'Alcúdia un 3%, mentre que al port Maó cau un 57%.
Los testimonios de los fareros de Baleares, en vídeo
11/07/2016L’Autoritat Portuària de Balears (APB) està ampliant la videoteca que guarda els testimonis dels faroners de Balears. Acaba de publicar dos nous vídeos, un del far de la Mola de Formentera i un altre del far del Cap Salines de Mallorca, que són a disposició de tots els usuaris des de la pàgina web especialitzada www.farsdebalears.com A través d’aquestes entrevistes, podem conèixer millor el funcionament dels fars i la missió dels faroners però, sobretot, com era aquesta professió i la seva importància en la societat de l’època abans de que la Llei de Ports i de la Marina Mercant de 1992 declaràs l’extinció del Cos de Tècnics Mecànics de Senyals Marítims. El faroner del poble En el vídeo titulat ‘El faroner del poble’ parla Vicens Mayans Mayans, conegut com ‘Vicent des far’, que va estar 13 anys treballant en el far de la Mola de Formentera on va ingressar el 10 de maig de 1949. “Record perfectament que va ser a les 10 del matí”, relata. Vicens Mayans va ser testimoni de la construcció de la carretera de la Mola que du al far i conta com els vesins del Pilar de la Mola pujaven fins al far el dia de la festa del poble. El far de la Mola “era un far delicat perquè era de recalada” per a bucs de totes les banderes, “ja fos de dia o de nit, amb bon temps o amb mala mar”. Per això, “qualsevol avaria podria haver estat fatal”. Així, per no perdre ni un minut de vista l’òptica del far, Vicens va col·locar un mirall a la seva habitació on es reflectia el far. El seu objectiu era donar la màxima seguretat. Una vida de compromís Com en el cas de Vicens Mayans, la vida de Julià Vidal va ser una ‘vida de compromís’ amb el far del Cap Salines (Mallorca) que va cuidar durant 23 anys. El va acompanyar en tot aquest temps la seva dona, Sebastiana Maimó, que l’ajudava en les tasques de manteniment o a posar la sirena que avisava de boira. “Per a mi, el pitjor és si hi ha una avaria i el far s’apaga. Te sents molt responsable per la gent que necessita els senyals marítims”. Des de 1993 el far del Cap Salines està deshabitat però en funcionament. A les cases, l’IMEDEA té una estació meteorològica i un laboratori per a les seves recerques. La situació d’aquest far és molt important perquè assenyala el canal de Cabrera, on el vent fort de ponent o de llebeig provoca forts temporals.
Concurs públic per ampliar el Moll de Ponent Nord del port de Palma
07/07/2016L’Autoritat Portuària de Balears (APB) treu a concurs el contracte d’obra per ampliar l’explanada del moll de Ponent Nord del port de Palma. L’anunci de licitació ha s’ha publicat en el Boletín Oficial del Estado (BOE) del 7 de juliol de 2016. L’ampliació està prevista en el Pla d’Empresa de l’APB des de fa més de deu anys i és imprescindible per millorar l’eficiència, la seguretat i la qualitat de les operacions portuàries d’aquesta zona, donat que permetrà separar millor els espais per als vehicles i per als passatgers. L’import total del pressupost base de licitació és de 34 milions d’euros i el termini d’execució de l’obra és de 37 mesos. La data límit per presentar ofertes és el 8 d’agost. S’han de presentar en el registre de l’APB situat a la seu de Palma, en el Moll Vell, 3-5.
