El bon rendiment econòmic de l’APB permet aplicar unes bonificacions a mercaderies i passatge de més de 18 milions d’euros
09/05/2022
El president de l’Autoritat Portuària de Balears (APB), Francesc Antich, ha presentat avui en roda de premsa l’estat econòmic de l’entitat en relació a les xifres de la memòria de 2021, que registra uns ingressos de prop de 85 milions d’euros i unes despeses de 56 milions, el que representa un marge positiu de 28,8 milions d’euros per a l’organisme portuari que es reinvertiran per continuar millorant els serveis que es presten en els ports.
Partint de la referència de 2019, un dels anys amb més activitat als ports històricament, veim que els ingressos varen ser de 89 milions i les despeses de 62 milions d’euros. Per contra, el 2020, en plena pandèmia, els ingressos davallaren a 66,7 milions i les despeses es mantingueren en un 54,8 milions. Tot plegat apunta a una recuperació, encara no assolida del tot, de l’activitat prepandèmia.
Quant als saldos per línies de negoci, es constata la singularitat dels ports d’interès general de Balears dins del sistema portuari, on la nàutica representa el 69% dels ingressos (58,1 milions), seguida per un 12% de la mercaderia general (10,1 milions) i per un 7% dels passatgers (6,3 milions). A aquesta singularitat se li suma una gestió marcada per la limitació d’espai, obres, gestió i manteniment de les estacions marítimes, 12 entre els cinc ports.
A més, els grans percentatges d’ingressos de la nàutica facilita a Balears fer fortes inversions però a la vegada bonificar el transport regular de manera rellevant, de manera que l’APB està anant al màxim permès per la llei en matèria de bonificacions de regulars i aplicant uns coeficients reductors que situen Balears al capdavant de l’Estat en aquest àmbit.
Tot plegat sumen més de 18 milions d’euros que l’APB deixa de recaptar en concepte de taxes, als quals s’afegeixen, aquest 2022, bonificacions especials, com és el cas del port de Maó, on es bonifica un 40% addicional al buc, al passatge i a la mercaderia i, a més, des de l’1 d’abril al 30 de juny de 2022 es descompta el 80% de la quota tributària final a la taxa del buc, el que suposa 2,2 milions d’euros per a les línies amb la Península.
Aposta pel territori
Tota aquesta recaptació, ha afirmat Antich, “té una repercussió directa en l’economia i l’ocupació del territori”. De fet, segons un estudi elaborat el 2017, i que prest serà actualitzat, les navilieres i les empreses consignatàries suposaven la meitat de la facturació de les activitats marítimes i de l’ocupació. Segons el mateix estudi, “l’activitat de manteniment i reparació, la nàutica esportiva i el xàrter nàutic significaven el segon focus d’activitat i ocupació dels ports per sobre d’un 30%”. Per tant, de manera directa, indirecta i induïda, les activitats dels ports impliquen una aportació de 2.500 milions d’euros d'ingressos i més de 1.000 milions de valor afegit a l’economia balear i 17.000 llocs de treball.
Per això, a més de complir amb l’interès general de garantir el transport marítim de mercaderies i la mobilitat dels passatgers, els ports d’interès general de Balears també són un focus d’economia important.
Per altra banda, la particularitat dels ports balears és que pràcticament tot allò que es recapta es reinverteix en el ports d’interès general i fars que gestiona, en definitiva en el territori. El 2021 aquestes inversions se situaren en 27,9 milions d’euros, pràcticament el mateix que el 2020.
El 2021 es varen moure 13,7 milions de tones als cinc ports, un 10,2% més que l’any anterior. I si ens fixam en el primer trimestre de 2022, es confirma una certa recuperació postpandèmia. Quant a passatgers, encara no s’han recuperat les xifres de 2019, però el 2021 ja ha suposat un 37,1% més que l’any anterior i una pujada generalitzada a tots els ports.
Puja el negoci, disminueix el personal
Antich ha assenyalat un fet contradictori que s’ha produït durant els darrer lustres. Mentre que en els darrers 15 anys el volum de negoci ha augmentat de 59,8 milions d’euros a 84,8 milions (un 42% més), el nombre de personal ha descendit un 12,5%. I, paral·lelament, aquests anys coincideixen amb un augment de la complexitat en la gestió, més necessitats en matèria de medi ambient i més control pressupostari, per la qual cosa, per fer front al gran volum de negoci, es necessita més capacitació, gent preparada i més organització. Així, continua el president de l’APB, “ens trobam en un moment d’especial dificultat, i es necessita urgentment una plantilla i estructura així com cal, adient als reptes a què s’enfronta”.
Podeu veure la roda de premsa aquí
