L’Autoritat Portuària de Balears (APB) ha presentat avui, en la reunió anual del Consell de Navegació i Port del port de Maó, el balanç d’actuacions i el pla d’inversions previst per a la rada maonesa, que contempla una programació de més de 97 milions d’euros entre 2025 i 2030. La licitació de la nova estació marítima del Cós Nou, la posada en servei del primer punt de connexió elèctrica per a vaixells i la transformació de la Ribera Sud del port centraran les actuacions de 2026.
Durant el primer trimestre de 2026 entrarà en servei als molls del Cós Nou el primer punt de connexió elèctrica per a vaixells amb tecnologia OPS. Amb un pressupost proper als tres milions d’euros, aquesta nova infraestructura permetrà als ferris connectar-se a la xarxa elèctrica terrestre i reduir significativament les emissions i el soroll durant la seva estada al port.
Així mateix, dins dels primers tres mesos de l’any que ve, es donaran per finalitzades les obres de connexió entre Cala Corb i el moll d’en Pons, amb una inversió propera als dos milions d’euros. L’actuació va ser paralitzada per la localització a la zona d’un coral endèmic que va haver de ser translocat a una altra part del port.
Entre els fites més destacades per al proper exercici sobresurt la licitació de les obres de construcció de la nova estació marítima del Cós Nou. Amb un pressupost de més de mig milió d’euros, el projecte bàsic i constructiu redactat per la UTE Port Maó, formada per les empreses Grimalt Nadal Morey Enginyers i Barceló-Balanzó Arquitectes, començarà a caminar amb l’objectiu de poder inaugurar el nou edifici a finals de 2027.
Procés participatiu
El port de Maó es troba plenament immers en el procés participatiu “Port Maó. Horitzó 2030”, anunciat ara fa un any a la comunitat portuària. Es tracta d’una estratègia de participació ciutadana per reflexionar de manera col·lectiva sobre el futur de la Ribera Sud del port de Maó. Totes les aportacions recollides en aquest procés formaran part del material base que s’integrarà en l’elaboració de l’avantprojecte urbanístic.
També es troba en licitació el concurs per a la gestió d’una instal·lació nàutica enfocada prioritàriament al foment de la pràctica federada de la vela i el piragüisme. Després d’un intercanvi prolongat d’impressions amb el sector nàutic, l’APB descarta en aquesta concessió obtenir ingressos extraordinaris per les taxes i, en contrapartida, aposta perquè l’empresa adjudicatària inverteixi en la promoció de l’esport.
Això es deu a un canvi en l’estratègia de valoració dels plecs concessionals de l’APB, que dona més pes als aspectes socials de les futures concessions que no pas als estrictament econòmics. Així, els criteris referits al projecte en si, la memòria d’explotació, les millores ambientals i la inversió a realitzar poden assolir fins a un màxim del 45% del percentatge de valoració, similar al 40% que es destina a la promoció de l’esport compromesa per part del licitador. La rebaixa de les tarifes a pagar per l’usuari final pot arribar fins al 25%.
En canvi, la millora de les taxes portuàries, és a dir, allò que rep anualment l’APB per l’ocupació del domini públic portuari i l’activitat comercial que s’hi realitza, es redueix a un 20% en aquesta nova valoració.
En la reunió del Consell de Navegació i Port celebrada avui a Maó s’ha recordat també a la comunitat portuària que el 2025 es va resoldre una de les assignatures pendents des de feia anys: disposar d’un varador a l’altura de les necessitats del sector de la reparació i manteniment d’embarcacions. El passat juliol es va acordar triar l’empresa Med Sea Yacht Services per gestionar la instal·lació de varada i botadura d’embarcacions del Cós Nou. La concessió tindrà una durada de 19 anys i contempla una inversió total de 9 milions d’euros destinada a una reorganització integral del varador, modernització i ampliació de la seva capacitat operativa.
De gestió directa a indirecta
El 2025 es va adjudicar a l’empresa Nex Port Nautical Experience la gestió per onze anys dels amarres de nàutica esportiva del moll de Ponent, que incloïa el pas a gestió indirecta de 55 amarres que fins ara eren gestionats directament per l’APB. Les condicions del traspàs suposen una millora dels serveis nàutics per a l’amarrista, sense que això repercuteixi en la tarifa a pagar al nou concessionari.
D’aquests usuaris, 37 varen manifestar formalment incorporar-se a la nova concessió, 13 varen decidir continuar en gestió directa, mentre que 5 varen veure rescindits els seus contractes en superar les seves embarcacions el límit de vuit metres d’eslora d’acord amb la normativa portuària.
Els usuaris que varen decidir romandre en gestió directa han estat reubicats en llocs d’amarres anuals o temporals, segons el seu interès. En aquest moment, el port de Maó gestiona de manera directa gairebé sis-cents amarres d’embarcacions nàutiques de fins als vuit metres d’eslora: 396 durant tot l’any i 202 durant els sis mesos de bonança atmosfèrica de què gaudeix el port maonès.
En un altre ordre de magnituds, el port de Maó haurà registrat aquest any 2025 el moviment de gairebé 900.000 tones de mercaderies, prop d’un 10% més que l’exercici anterior. Pel que fa al nombre de passatgers, s’acostarà als 230.000, un 6,3% més que el 2024. I pel que fa al nombre d’escales, el percentatge augmenta un 7,3%, amb 633 operacions. El conjunt d’aquestes xifres indica el bon moment que viu l’activitat portuària al principal port de Menorca, un reflex de la realitat econòmico-social de l’illa.
El cash flow social de l’APB
L’APB ha presentat també les dades relatives al cash flow social, l’indicador que mostra com es redistribueix a la societat el valor econòmic generat a través de l’activitat portuària. Aquest instrument permet quantificar l’impacte real del port en l’economia i en el benestar de la ciutadania, més enllà de la seva funció logística.
Els ports d’interès general gestionats per l’APB generen un total de 150 milions d’euros, que es distribueixen de manera directa en el teixit econòmic i social de les Illes Balears. Del total generat, 101 milions d’euros —el 68%— es destinen al pagament de proveïdors, dels quals 48 milions arriben a empreses de les nostres Illes, contribuint de manera decisiva a l’activitat i sostenibilitat del teixit productiu local.
A aquest impacte s’hi sumen 32 milions d’euros en tributs i impostos que reviuen directament en les administracions públiques, i 10 milions destinats a salaris, que reforcen l’ocupació i l’activitat laboral vinculada al port. A més, 6 milions d’euros es retenen com a valor per finançar despeses operatives, convenis i projectes socials, un component especialment rellevant que impulsa accions de millora comunitària, ambiental i d’integració urbana.
En conjunt, aquests resultats posen de manifest que els 150 milions generats per l’APB es redistribueixen íntegrament, retornant a la societat en forma d’activitat econòmica, llocs de treball, ingressos públics i programes de valor afegit. El cash flow social confirma així el paper del port com un motor essencial per al desenvolupament econòmic i social de les Illes.
Fars de Balears
Bucs en port
Portal de Transparència
Qualitat de l'aire
Plataforma d´Innovació Portuària
Impacte Econòmic i Social
Previsió meteorològica
Ajudes a la navegació
