Ports de balears

ir a administración electrónica
Ir a Canal Ético

L’APB i l’Ajuntament de Sant Antoni impulsen l’ús cultural del far de Coves Blanques

L’Autoritat Portuària de Balears (APB) i l’Ajuntament de Sant Antoni de Portmany han formalitzat un conveni de col·laboració per a la gestió i dinamització de les dependències del far de Coves Blanques, a l’illa d’Eivissa, amb l’objectiu de destinar-les a activitats culturals i d’interès social obertes a la ciutadania.

 

L’acord permetrà l’ocupació i l’ús de l’edifici de l’antic far i d’un dels seus magatzems annexos per a la realització d’exposicions, tallers, actes culturals, col·loquis i altres iniciatives de caràcter social i divulgatiu, reforçant la integració d’aquesta senyal marítima en la vida urbana i cultural del municipi.

 

Aquest conveni, amb una vigència inicial de deu anys prorrogable fins a un màxim de quinze, s’emmarca plenament en l’estratègia port-ciutat de l’APB, orientada a recuperar i posar en valor espais portuaris singulars, garantint-ne la conservació i fomentant usos compatibles amb l’activitat portuària i l’interès general.

 

El far de Coves Blanques es consolida així com un equipament públic de referència, que combina memòria històrica, cultura i participació ciutadana, reforçant el vincle entre el port i la ciutat.

 

L’Ajuntament assumirà la gestió, la programació i el manteniment dels espais, aplicant criteris de sostenibilitat, eficiència energètica i respecte per l’entorn. La programació cultural es compartirà periòdicament amb l’APB, que també podrà fer ús de les instal·lacions per a activitats culturals o socials d’interès comú.

 

Aquest acord exemplifica la col·laboració institucional per generar valor públic a partir del domini portuari, avançant cap a un model de port més obert, accessible i integrat en el seu entorn urbà i social.

 

Història del far

Aquest enclavament portuari compta amb un destacat valor històric. El projecte del far de Coves Blanques fou redactat per Eusebi Estada i la seva construcció respongué a la petició expressa de l’Ajuntament de Sant Antoni de Portmany, que alertava de la inseguretat que patien els navegants a l’entrada del port. Malgrat l’existència del far de Conillera, s’havien produït diversos naufragis de vaixells que intentaven refugiar-se a la badia.

 

El far fou inaugurat el 15 de setembre de 1897 com a far de sisè ordre, amb llum fixa vermella, i es convertí en una infraestructura clau per a la seguretat marítima del port de Sant Antoni.

 

L’any 1963, amb la construcció del nou dic d’abric, el far fou substituït per una balisa situada al morro del dic, fet que comportà la retirada de la llanterna i el cessament de la seva funció com a senyal marítima. No obstant això, els habitatges del far continuaren allotjant els faroners destinats a la zona fins ben entrat el segle XXI.

 

Des de l’any 2010, l’edifici és seu d’un centre sociocultural, fruit del conveni signat el 2006 entre l’Autoritat Portuària de Balears i l’Ajuntament de Sant Antoni de Portmany, iniciant una nova etapa vinculada a l’ús ciutadà i cultural del patrimoni portuari.

Hubs d’hidrogen verd: Anvers-Bruges lidera la descarbonització europea

El port d’Anvers-Bruges ha consolidat la seva posició com el principal “Hydrogen Hub” de l’Europa Occidental mitjançant la posada en marxa d’una infraestructura d’electròlisi a escala industrial sense precedents. El projecte, integrat en l’estratègia Hydrogen HyPort, utilitza electrolitzadors de membrana d’intercanvi protònic (PEM) de 100 megawatts per produir fins a 12.500 tones anuals d’hidrogen verd, alimentats íntegrament per energia eòlica marina procedent del Mar del Nord. Aquesta instal·lació no es limita a la producció aïllada; es connecta a una xarxa de canonades d’“accés obert” que travessa tot el recinte portuari, permetent que tant els vaixells propulsats per amoníac com les indústries químiques pesants de l’hinterland se’n subministrin de manera directa, eliminant les pèrdues energètiques associades al transport per carretera.

 

La rellevància d’aquest model internacional rau en la seva capacitat per crear un ecosistema d’economia circular on l’autoritat portuària actua com a gestor principal dels fluxos energètics i de carboni. Anvers-Bruges lidera la implementació de la infraestructura Antwerp@C, dissenyada per capturar, liquar i emmagatzemar CO₂ industrial en antics camps de gas sota el llit marí, amb l’objectiu de reduir les emissions del port en un 50% abans de finals de la dècada. A més, el port funciona com un laboratori viu per al reciclatge químic de plàstics complexos que, mitjançant processos de piròlisi, es transformen en precursors per a combustibles sostenibles d’aviació (SAF) i biocombustibles marins. Aquesta visió holística permet que l’autoritat portuària diversifiqui radicalment el seu model de negoci, passant de ser un arrendador de terrenys a un node de producció i certificació d’energia neutra.

 

Per a l’APB, l’observació d’aquests projectes és fonamental per dissenyar el full de ruta de la transició energètica en els entorns insulars, on l’autosuficiència energètica i la protecció del medi marí són dues cares d’una mateixa moneda.

Les Autoritats Portuàries de les Balears i d’A Coruña intercanvien experiència i coneixements de cara als seus processos de transformació i integració port-ciutat

El president de l’Autoritat Portuària de les Balears (APB), juntament amb el director, Toni Ginard, han visitat avui el port d’A Coruña amb la finalitat que ambdós organismes intercanviïn experiències i coneixement de cara als processos que tenen en marxa en l’àmbit de la integració port-ciutat.

 

Ambdós ports es troben en un moment clau per assolir una transformació dels espais portuaris que redundi en una millora de les infraestructures portuàries i de la seva relació amb les respectives ciutats.

 

Es tracta, en tots dos casos, d’una profunda remodelació del front marítim, que preveu la creació de noves oportunitats per al desenvolupament portuari i l’habilitació d’espais oberts a la ciutadania. La innovació, la sostenibilitat, la posada en valor del patrimoni industrial i l’àmplia participació social en tot el procés són aspectes que comparteixen els plantejaments de les dues autoritats portuàries.

 

Tant l’APB com l’Autoritat Portuària d’A Coruña (en el marc de la comissió Coruña Marítima) han licitat la redacció d’un Pla Mestre que definirà les línies mestres dels projectes que s’executaran en els pròxims anys, després de processos de consulta a la ciutadania en què es van fixar uns acords estratègics consensuats amb els agents socials i econòmics.

 

Els directius d’ambdós ports han mantingut aquest matí una reunió a la seu de l’Autoritat Portuària corunyesa, en la qual han posat en comú els aspectes més rellevants dels seus projectes, amb l’objectiu d’enriquir el seu coneixement tècnic. Tot seguit, han visitat els diferents molls i espais del port interior d’A Coruña.

 

En la visita hi han participat, per part de l’APB, el president, Javier Sanz; el director, Antonio Ginard; la cap de Departament de Govern Corporatiu, Comunicació i RSC, Laura Molano; i el cap de Departament de Planificació i Estratègia, Jorge Nasarre.

 

Per part corunyesa han estat presents en la jornada el president de l’Autoritat Portuària, Martín Fernández Prado; el director, Juan Diego Pérez; el cap de l’Àrea de Planificació Portuària, Enrique Maciñeira; i el cap de la Divisió de Relacions Institucionals i Comunicació, Ramón Castro.

  • Fars de Balears
  • Bucs en port
  • Portal de Transparència
  • Qualitat de l'aire
  • Plataforma d´Innovació Portuària
  •  Impacte Econòmic i Social
  • Previsió meteorològica
  • Ajudes a la navegació
  • Fars de Balears
  • Bucs en port
  • Portal de Transparència
  • Qualitat de l'aire
  • Plataforma d´Innovació Portuària
  •  Impacte Econòmic i Social
  • Previsió meteorològica
  • Ajudes a la navegació

Documentació institucional

  • Memòria Anual

    Publicació en la qual s’informa de l’estat financer de l’APB, de les característiques tècniques dels ports d’interès general i del resum en general de l’activitat de la institució.

  • Tauler d'anuncis

    Enllaç a la Seu Electrònica de l’APB, on apareixen els taulers d’anuncis oficials d’Informació Pública, Recursos Humans, Domini Públic, Subhastes i altres anuncis.

  • Memòria de Sostenibilitat

    Detalls de les accions dutes a terme amb l’objectiu de la creació de valor de l’APB vers els seus grups d’interès, en compliment del seu compromís de transparència respecte a la seva gestió.

  • SAC / Queixes i suggeriments

    Pot contacra amb el Servei d'Atención al Client de l'APB a través de portsdebalears@portsdebalears.com, o bé mitjançant el canal de comunicació de queixes i suggeriments relacionades amb els seus ports i fars.

  • Estadístiques

    Evolució dels registres dels principals moviments de tràfic que es produeixen en els ports d’interès general de Palma, Alcúdia, Maó, Eivissa i la Savina.

  • Comptes Anuals

    Informació completa i detallada, a més de l’informe d’auditoria, dels darrers comptes aprovats pel Consell d’Administració de l’APB, amb l’informe favorable de la Intervenció General de l’Estat.

ir a la sede electrónica - fondos next generation
Fondo Formulario de Contacto

Contacte amb nosaltres

Accedeix a través d'aquest enllaç a les dades dels contacte més destacats dels nostre ports

background

Sobre nosaltres

Us trobau en la pàgina web de l'Autoritat Portuària de Balears. Un espai virtual en què posam al vostre abast tots els serveis dels ports d'interès general d'Alcúdia, Eivissa, Maó, Palma i la Savina...

Veure’n més
Sello Aenor. Gestión de la Calidad, norma ISO 9001. Sello Aenor. Gestión Ambiental, norma ISO 14001. Sello Aenor. Gestión de Documentos, norma ISO 30301. Esquema Nacional de Seguridad (ENS), con certificación de conformidad en Categoría Media, según el Real Decreto 311/2022.