Ports de balears

ir a administración electrónica
Ir a Canal Ético

L’APB impulsa la transformació integral del port de Palma amb un ambiciós projecte de reordenació

L’Autoritat Portuària de Balears (APB) publica els plecs per licitar el Pla Mestre d’Integració Port-Ciutat del port de Palma, un ambiciós projecte que canviarà la fisonomia i la funció del port, posicionant-lo com un motor clau per al desenvolupament econòmic, social i mediambiental de l’illa. La transformació, que es desenvoluparà sobre una superfície de 400.000 metres quadrats, neix amb una visió sòlida, compartida i àmpliament consensuada, fruit d’un intens procés de diàleg amb més de 60 grups d’interès econòmics, socials, institucionals i ciutadans.

 

La reordenació del port de Palma, que busca crear un nou model de port que s’integri de manera fluida amb la ciutat, promovent la sostenibilitat i millorant la qualitat de vida dels ciutadans, es basa en quatre línies estratègiques fonamentals. La primera d’elles, la diversificació del trànsit de mercaderies i passatgers, té com a objectiu optimitzar el trànsit portuari, assegurant la seva correcta sincronització amb la cadena logística. L’APB gestiona anualment prop de 18 milions de tones de mercaderies i al voltant de 7 milions de passatgers de línia regular al port de Palma, una activitat essencial per a l’abastiment i la connectivitat de les Illes Balears. Aquestes operacions es concentraran principalment al dic de l’Oest, el moll de Ponent i els molls Comercials.

 

La segona línia, enfocada en la concentració de la indústria nàutica, busca reforçar el paper del port com a referent en el sector, amb el dic de l’Oest com a centre neuràlgic de l’activitat industrial nàutica. Aquest sector agrupa unes 800 empreses, genera una facturació anual de 1.100 milions d’euros i dóna feina a prop de 5.000 persones, consolidant-se com un dels principals motors econòmics vinculats al port.

 

Al moll de Ponent es centralitzarà l’activitat creuerística. Amb més de 2 milions de passatgers i unes 500 escalades anuals, el port de Palma es prepara per oferir una experiència més fluida i agradable tant als turistes com als residents.

 

La integració port-ciutat és un altre dels pilars d’aquest projecte. Els molls Comercials, el moll Vell i el Contramuelle-Mollet seran transformats en espais accessibles per a tothom, promovent l’ús públic i ciutadà de l’entorn portuari. La zona comptarà amb àmplies àrees verdes, zones recreatives i espais per a activitats socials, culturals i educatives. En aquest sentit, destaca la reubicació del Centre de Formació Professional Dual Nàutic-Pesquer, que permetrà ampliar significativament el nombre de places i donar resposta a una demanda formativa que actualment multiplica per cinc l’oferta existent. A més, es reserva un segon edifici per a titulacions universitàries. El projecte inclou també la nova escola municipal de vela i piragüisme, la primera d’aquestes característiques a Palma, concebuda com a centre docent i de tecnificació esportiva i integrada amb un centre d’alt rendiment.

 

El projecte també posa un fort èmfasi en la innovació i el coneixement. Als molls Comercials i el moll Vell s'instal·laran infraestructures com la seu del Centre Oceanogràfic de Balears, la nova seu del SOCIB —ja en funcionament—, un edifici d’innovació nàutica anomenat Sand Box i un centre de transferència del coneixement.

 

Pel que fa al patrimoni, el projecte contempla la recuperació de l’històric passeig de la Riba, enderrocat el 1965, i el trasllat pedra a pedra del far de la Riba a la seva nova ubicació al final d’aquesta avinguda, com a part d’un esforç per preservar la memòria històrica del port i tornar a la ciutat una part significativa de la seva identitat.

 

Tot l’àmbit comptarà amb espais comunitaris d’oci a l’aire lliure, àmplies zones verdes i àrees obertes pensades per al gaudi ciutadà. La reordenació del port de Palma es basarà en criteris de sostenibilitat, mobilitat eficient, preservació de la làmina d’aigua i connexió amb altres espais urbans, avançant cap a un model de port verd i plenament integrat a la ciutat.

 

El procés de licitació del projecte s’inicia avui amb l’enviament dels plecs a la plataforma de contractació de l’Estat i al Butlletí Oficial de la Unió Europea (DOUE). D’aquest, es seleccionaran cinc candidats que elaboraran un avantprojecte tècnic i econòmic, amb la previsió de tenir l’avantprojecte definitiu abans de l’estiu del 2026.

 

La transformació ja ha començat

La transformació del port de Palma ja ha començat amb diverses actuacions que marquen l’inici d’aquesta reordenació: la remodelació del Passeig Marítim, la modernització de les instal·lacions del Club de Mar, la creació d’una nova zona industrial al dic de l’Oest i la renovació de les instal·lacions de l’Autoritat Portuària de Balears. També està en marxa la redacció del projecte del nou Museu Marítim de Mallorca i la reordenació del Portitxol.

 

Amb aquest projecte, el port de Palma es consolidarà com un model de port sostenible i innovador, contribuint al desenvolupament de la ciutat i de l’illa en el seu conjunt.

El port de la Savina, portada del calendari de l’APB per 2026

L’Autoritat Portuària de Balears dedica la postal de Nadal i el calendari de 2026 al port de la Savina amb il·lustracions de Vero Sobrinho i finalitza així amb el cicle de cinc anys de retre homenatge a cadascun dels cinc ports d’interès general que gestiona. El 2022, el calendari va ser dedicat al port de Palma amb il·lustracions de Georgina Gamundí; el 2023 a Eivissa, amb Diana Bustamante com a il·lustradora convidada; el torn del port de Maó va ser el 2024 amb Iván Triay; i el 2025 es va centrar en el port d’Alcúdia, amb il·lustracions de Margalida Vinyes. Cadascun dels artistes tenen una relació directa amb l'illa del port que dibuixen.

 

Mig andalusa, mig brasilera, però criada a Formentera, Vero Sobrinho dedica la portada del nou any 2026 al port de la Savina. Professora de dibuix, després de formar-se acadèmicament dins les arts gràfiques, és una de les promeses pitiüses que s’està obrint camí professionalment en el món de la il·lustració.

 

- Vero, explica’ns què ha significat per a tu aquest encàrrec.

 

- Ha estat una experiència molt divertida i, a l’hora, molt útil per crèixer com a artista. Sent jo una novell, ha estat l’oportunitat perfecta per evolucionar i aprendre! A més, m'ha donat molta il·lusió poder il·lustrar els bells paisatges de les Illes Balears, són una cosa que sempre he admirat!

 

-El calendari de 2026 està dedicat al port de la Savina. Com t'has inspirat per capturar l’essència d’aquests espai tan essencials pels habitants de Formentera?

 

-He estat passejant pel port de la Savina i m’he adonat que la part que em desperta més nostàlgia i interès és aquella per la qual tots els habitants locals, inevitablement, han passat repetides vegades i que, encara que passin els anys, mai perd el seu encant. Ho he volgut reflectir en el dibuix del port, amb la il·lustració de les palmeres altes, els incomptables vaixells de pesca, la llarga passarel·la que a l’estiu s’omple de botiguetes artesanals… És una imatge agradable i, crec, icònica del port. A la portada he triat aquell angle específic per remarcar la vista que qualsevol persona té quan s’acosta a l’embarcador: les escales, l’estació marítima al fons, un ferri salpant, un paisatge marí preciós acompanyat per un corb marí i un podenc clàssic esperant el seu amo. Petits detalls que els formenterers reconeixen a l’instant!

 

- Hi ha hagut algun port o far en concret que t'hagi resultat més complicat o emotiu a l'hora d'il·lustrar?

 

- Si parlem del dibuix més complicat, sens dubte és el de Maó, Menorca. He volgut incloure-hi molts detalls, seguint el mateix estil que he utilitzat a totes les il·lustracions, però això m’ha portat més temps del que esperava. A més, la ubicació del veler també em va resultar una mica difícil d’encaixar, però després de diverses proves en va sortir la versió definitiva.

 

-La teva obra té un estil molt característic. Com descriuries el teu llenguatge visual? Creus que hi ha alguna inspiració d'altres artistes formenterencs?

 

-Diria que és un estil amb un punt pictòric, intentant imitar l’efecte que s’aconsegueix amb pintures acríliques o amb gouache, tot i haver estat fet en digital. Vaig adaptar aquest estil amb molt de temps i paciència, de manera totalment autònoma i personal. Pel que fa a l’interès per dibuixar paisatges —una cosa que mai no havia estat el meu punt fort—, ha estat completament inspirat per Feliu Renom, un artista de paisatges que segurament ja coneixeu, icònic de Mallorca. Les seves il·lustracions d’escenaris naturals i urbans de les Balears, dibuixades amb detall i precisió i adornades amb taques d’aquarel·la, van ser clau per a mi fa uns anys. Conèixer la seva obra i, sobretot, haver tingut l’oportunitat de conèixer-lo en persona, visitar el seu estudi i veure el seu modus operandi va ser una autèntica font d’inspiració. Gràcies a això, he intentat invertir més temps en dibuix al natural, i això m’ha fet sentir molt més confiada i amb una bona base per poder dur a terme aquest projecte.

 

-Com va ser el procés de recerca prèvia? Vas visitar els ports en persona o et vas basar en fotografies i documentació?

 

-Els ports que tenia a prop (la Savina i Eivissa) els vaig visitar en persona per captar-ne l’essència. En el cas dels més llunyans, vaig fer una recerca d’imatges a la mateixa galeria que ofereix la pàgina web de Ports de Balears. També em van ser molt útils algunes fotografies d’amics que resideixen a Menorca i Mallorca.

 

- La fauna és un recurs molt habituals a les teves il·lustracions. Explica'ns com decideixes la seva presència.

 

-Pel que fa a les presències d’animals, és simplement una qüestió de lògica i de gust personal. Algunes imatges contenen aus marines, pràcticament obligatòries a zones marítimes; I hi ha una cabra que hi apareix per una bella casualitat: un pastor que viu a prop del far del Botafoc les deixava pasturar en una zona propera al far i va ser una inspiració!

 

- Coneixies abans d'aquesta feina els ports d'interès general de Balears i els fars que gestiona l'Autoritat Portuària de Balears?

 

-Hi han alguns que no m’esperava que fossin gestionats per Ports de Balears. Realment ha estat molt interessant descobrir-ho!

 

- Què esperes que el públic percebi en veure el calendari? Quin missatge o emoció vols transmetre amb les teves il·lustracions?

 

- Espero que puguin percebre l’admiració que em provoquen, la claredat, la brillantor i la serenor d’aquestes escenes. Voldria transmetre’ls el mateix sentiment que vaig experimentar mentre les dibuixava: estima. L’honesta estima que tinc per les nostres illes precioses i l’enorme gratitud que sento per haver tingut la sort de poder representar-les!

Els ports de Palma i València i la naviliera Baleària impulsen un corredor marítim verd amb emissions zero a partir del 2030

Els ports de Palma i València i la naviliera Baleària han signat avui un acord de col·laboració per desenvolupar el primer corredor verd marítim d’Espanya. La iniciativa, que promou la descarbonització del sector marítim-portuari, fixa l’any 2030 com a horitzó per operar amb zero emissions en aquesta ruta, mitjançant l’ús de biocombustibles als dos vaixells de Baleària que presten els serveis de transport de passatgers i mercaderies en aquesta línia. El president de Baleària, Adolfo Utor; la presidenta de l’Autoritat Portuària de València, Mar Chao, i el president de l’Autoritat Portuària de Balears, Javier Sanz, han signat l’acord avui en la presentació del projecte a València, en què han participat Joan Groizard, secretari d’Estat d’Energia del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, i Benito Núñez, secretari general de Transports Aeri i Marítim del Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible.

 

Baleària té com a objectiu descarbonitzar la ruta entre València i Palma el 2030. Per això, destinarà a aquesta línia dos dels seus vaixells dotats amb motors duals que consumiran únicament biogàs el 2030, aconseguint les zero emissions. A més, Baleària incorporarà bateries a bord per disposar d’electricitat renovable per a usos auxiliars durant la navegació i instal·larà sistemes de connexió OPS a bord.

 

El president de Baleària, Adolfo Utor, ha destacat que es tracta d’un projecte pioner per a la descarbonització del sector marítim espanyol: “És una aposta competitiva sostenible, que s’anticiparà dues dècades a l’objectiu de zero emissions per al 2050. La ruta València-Palma serà el primer corredor verd entre dos ports espanyols. Aquest acord públic-privat suposarà un avenç significatiu en la mobilitat dels passatgers i de les mercaderies essencials entre la Península i Balears".

 

Per la seva banda, les autoritats portuàries de València i Balears, dins dels seus plans de descarbonització, acceleraran la construcció d’infraestructures per a la càrrega de bateries al port i exploraran la disponibilitat i el desenvolupament de subministraments de combustibles baixos en carboni.

 

El president de l’Autoritat Portuària de Balears, Javier Sanz, ha subratllat que “protegir el nostre mar i les nostres ciutats és compatible amb el desenvolupament portuari; de fet, és condició per a un desenvolupament sostenible. Els ports de Balears tenen la responsabilitat i l’oportunitat de liderar la transició cap a activitats marítimes més netes i silencioses”.

 

D’altra banda, la presidenta de Valenciaport, Mar Chao, ha assenyalat que “aquest corredor verd reforça el lideratge de l’empresa que l’impulsa i contribueix a enfortir l’empenta de la comunitat portuària de Valenciaport en el procés de descarbonització que ens uneix”. A més, ha explicat que el projecte s’alinea amb la fulla de ruta fixada per l’Autoritat Portuària a través del Pla Net Zero Emissions: “Una suma d’inversions públiques i privades per desenvolupar accions en benefici d’altres fonts d’energia menys contaminants i amb una major capacitat d’aprofitament. Una clara demostració que junts arribem més lluny".

 

El corredor marítim verd de Baleària entre els ports de València i Palma exercirà un paper vital en la descarbonització del sector marítim-portuari i suposarà un avenç significatiu en la mobilitat sense emissions tant dels passatgers com de les mercaderies essencials entre la Península i Balears.

  • Fars de Balears
  • Bucs en port
  • Portal de Transparència
  • Qualitat de l'aire
  • Plataforma d´Innovació Portuària
  •  Impacte Econòmic i Social
  • Previsió meteorològica
  • Ajudes a la navegació
  • Fars de Balears
  • Bucs en port
  • Portal de Transparència
  • Qualitat de l'aire
  • Plataforma d´Innovació Portuària
  •  Impacte Econòmic i Social
  • Previsió meteorològica
  • Ajudes a la navegació

Documentació institucional

  • Memòria Anual

    Publicació en la qual s’informa de l’estat financer de l’APB, de les característiques tècniques dels ports d’interès general i del resum en general de l’activitat de la institució.

  • Tauler d'anuncis

    Enllaç a la Seu Electrònica de l’APB, on apareixen els taulers d’anuncis oficials d’Informació Pública, Recursos Humans, Domini Públic, Subhastes i altres anuncis.

  • Memòria de Sostenibilitat

    Detalls de les accions dutes a terme amb l’objectiu de la creació de valor de l’APB vers els seus grups d’interès, en compliment del seu compromís de transparència respecte a la seva gestió.

  • SAC / Queixes i suggeriments

    Pot contacra amb el Servei d'Atención al Client de l'APB a través de portsdebalears@portsdebalears.com, o bé mitjançant el canal de comunicació de queixes i suggeriments relacionades amb els seus ports i fars.

  • Estadístiques

    Evolució dels registres dels principals moviments de tràfic que es produeixen en els ports d’interès general de Palma, Alcúdia, Maó, Eivissa i la Savina.

  • Comptes Anuals

    Informació completa i detallada, a més de l’informe d’auditoria, dels darrers comptes aprovats pel Consell d’Administració de l’APB, amb l’informe favorable de la Intervenció General de l’Estat.

ir a la sede electrónica - fondos next generation
Fondo Formulario de Contacto

Contacte amb nosaltres

Accedeix a través d'aquest enllaç a les dades dels contacte més destacats dels nostre ports

background

Sobre nosaltres

Us trobau en la pàgina web de l'Autoritat Portuària de Balears. Un espai virtual en què posam al vostre abast tots els serveis dels ports d'interès general d'Alcúdia, Eivissa, Maó, Palma i la Savina...

Veure’n més
Sello Aenor. Gestión de la Calidad, norma ISO 9001. Sello Aenor. Gestión Ambiental, norma ISO 14001. Sello Aenor. Gestión de Documentos, norma ISO 30301. Esquema Nacional de Seguridad (ENS), con certificación de conformidad en Categoría Media, según el Real Decreto 311/2022.