Ports de balears

ir a administración electrónica
Ir a Canal Ético

L’APB organitza un concert benèfic amb la Coral de Son Dameto i una xocolatada solidària a favor de SOS Mamás

El Port Centre del port de Palma acull el dimarts, 23 de desembre, un concert benèfic a càrrec de la Coral de Son Dameto, un esdeveniment musical solidari que tendrà lloc a les 19 h i que anirà acompanyat d’una xocolatada solidària en suport de l’associació SOS Mamás. Aquesta activitat forma part de la programació Nadal al port de Palma, el programa nadalenc impulsat per l’Autoritat Portuària de les Balears (APB). 

 

L’assitència al concert és gratuïta, tot i que és necessari realitzar una inscripció prèvia a través de la pàgina web de l'APB. La xocolatada solidària es realitzarà durant i després del concert, convidant els assistents a col·laborar amb la causa a través de donacions i la compra de tiquets per al consum de la xocolata.

 

A més del concert i la xocolatada, l’APB continua la seva tasca solidària amb la recollida d’aliments a favor de SOS Mamás, una iniciativa que es mantindrà fins al final de les festes nadalenques. El punt de recollida està ubicat al Port Centre, on els ciutadans poden dipositar productes no peribles entre setmana de 9 a 16 h, i els dissabtes de 10 a 13 h i de 16 a 19 h. Els aliments recollits seran distribuïts per SOS Mamás entre les famílies que més ho necessiten durant aquestes dates nadalenques.

 

Nadal al port de Palma

El programa nadalenc Nadal al port de Palma inclou també una àmplia varietat d'activitats per a tota la família. A més del concert i la xocolatada solidària, les propostes es perllongaran fins al gener de 2026, incloent un ecotaller nadalenc i sessions de cinema infantil els dies 27 de desembre i 3 de gener. Els més valents podran participar en el primer capfico de l’any a la platja de Can Pere Antoni, el 1r de gener. El programa culminarà amb la Cavalcada dels Reis d’Orient el 5 de gener, una cita ineludible per a petits i grans.

 

El concert de demà, la xocolatada i les activitats solidàries són una nova manera de consolidar el port de Palma com a espai de trobada i solidaritat durant aquestes festes, afavorint la participació ciutadana i el suport a iniciatives que treballen per millorar la vida de les famílies més vulnerables de Mallorca.

 

Per a més informació sobre el programa complet d’activitats i per realitzar inscripcions prèvies, consulteu la pàgina web de l’APB

 

Exposició Un passeig pel Marítim

Fins al 7 de gener, els visitants del Port Centre també poden visitar l’exposició Un passeig pel Marítim, que ofereix un recorregut històric per l’evolució del passeig marítim de Palma, des dels seus orígens fins a la remodelació actual. Aquesta mostra permet descobrir com aquesta via es va convertir en una infraestructura clau per al creixement del port i la connexió amb altres molls, així com la transformació de la zona gràcies a la remodelació recent.

L’APB impulsa la transformació integral del port de Palma amb un ambiciós projecte de reordenació

L’Autoritat Portuària de Balears (APB) publica els plecs per licitar el Pla Mestre d’Integració Port-Ciutat del port de Palma, un ambiciós projecte que canviarà la fisonomia i la funció del port, posicionant-lo com un motor clau per al desenvolupament econòmic, social i mediambiental de l’illa. La transformació, que es desenvoluparà sobre una superfície de 400.000 metres quadrats, neix amb una visió sòlida, compartida i àmpliament consensuada, fruit d’un intens procés de diàleg amb més de 60 grups d’interès econòmics, socials, institucionals i ciutadans.

 

La reordenació del port de Palma, que busca crear un nou model de port que s’integri de manera fluida amb la ciutat, promovent la sostenibilitat i millorant la qualitat de vida dels ciutadans, es basa en quatre línies estratègiques fonamentals. La primera d’elles, la diversificació del trànsit de mercaderies i passatgers, té com a objectiu optimitzar el trànsit portuari, assegurant la seva correcta sincronització amb la cadena logística. L’APB gestiona anualment prop de 18 milions de tones de mercaderies i al voltant de 7 milions de passatgers de línia regular al port de Palma, una activitat essencial per a l’abastiment i la connectivitat de les Illes Balears. Aquestes operacions es concentraran principalment al dic de l’Oest, el moll de Ponent i els molls Comercials.

 

La segona línia, enfocada en la concentració de la indústria nàutica, busca reforçar el paper del port com a referent en el sector, amb el dic de l’Oest com a centre neuràlgic de l’activitat industrial nàutica. Aquest sector agrupa unes 800 empreses, genera una facturació anual de 1.100 milions d’euros i dóna feina a prop de 5.000 persones, consolidant-se com un dels principals motors econòmics vinculats al port.

 

Al moll de Ponent es centralitzarà l’activitat creuerística. Amb més de 2 milions de passatgers i unes 500 escalades anuals, el port de Palma es prepara per oferir una experiència més fluida i agradable tant als turistes com als residents.

 

La integració port-ciutat és un altre dels pilars d’aquest projecte. Els molls Comercials, el moll Vell i el Contramuelle-Mollet seran transformats en espais accessibles per a tothom, promovent l’ús públic i ciutadà de l’entorn portuari. La zona comptarà amb àmplies àrees verdes, zones recreatives i espais per a activitats socials, culturals i educatives. En aquest sentit, destaca la reubicació del Centre de Formació Professional Dual Nàutic-Pesquer, que permetrà ampliar significativament el nombre de places i donar resposta a una demanda formativa que actualment multiplica per cinc l’oferta existent. A més, es reserva un segon edifici per a titulacions universitàries. El projecte inclou també la nova escola municipal de vela i piragüisme, la primera d’aquestes característiques a Palma, concebuda com a centre docent i de tecnificació esportiva i integrada amb un centre d’alt rendiment.

 

El projecte també posa un fort èmfasi en la innovació i el coneixement. Als molls Comercials i el moll Vell s'instal·laran infraestructures com la seu del Centre Oceanogràfic de Balears, la nova seu del SOCIB —ja en funcionament—, un edifici d’innovació nàutica anomenat Sand Box i un centre de transferència del coneixement.

 

Pel que fa al patrimoni, el projecte contempla la recuperació de l’històric passeig de la Riba, enderrocat el 1965, i el trasllat pedra a pedra del far de la Riba a la seva nova ubicació al final d’aquesta avinguda, com a part d’un esforç per preservar la memòria històrica del port i tornar a la ciutat una part significativa de la seva identitat.

 

Tot l’àmbit comptarà amb espais comunitaris d’oci a l’aire lliure, àmplies zones verdes i àrees obertes pensades per al gaudi ciutadà. La reordenació del port de Palma es basarà en criteris de sostenibilitat, mobilitat eficient, preservació de la làmina d’aigua i connexió amb altres espais urbans, avançant cap a un model de port verd i plenament integrat a la ciutat.

 

El procés de licitació del projecte s’inicia avui amb l’enviament dels plecs a la plataforma de contractació de l’Estat i al Butlletí Oficial de la Unió Europea (DOUE). D’aquest, es seleccionaran cinc candidats que elaboraran un avantprojecte tècnic i econòmic, amb la previsió de tenir l’avantprojecte definitiu abans de l’estiu del 2026.

 

La transformació ja ha començat

La transformació del port de Palma ja ha començat amb diverses actuacions que marquen l’inici d’aquesta reordenació: la remodelació del Passeig Marítim, la modernització de les instal·lacions del Club de Mar, la creació d’una nova zona industrial al dic de l’Oest i la renovació de les instal·lacions de l’Autoritat Portuària de Balears. També està en marxa la redacció del projecte del nou Museu Marítim de Mallorca i la reordenació del Portitxol.

 

Amb aquest projecte, el port de Palma es consolidarà com un model de port sostenible i innovador, contribuint al desenvolupament de la ciutat i de l’illa en el seu conjunt.

El port de la Savina, portada del calendari de l’APB per 2026

L’Autoritat Portuària de Balears dedica la postal de Nadal i el calendari de 2026 al port de la Savina amb il·lustracions de Vero Sobrinho i finalitza així amb el cicle de cinc anys de retre homenatge a cadascun dels cinc ports d’interès general que gestiona. El 2022, el calendari va ser dedicat al port de Palma amb il·lustracions de Georgina Gamundí; el 2023 a Eivissa, amb Diana Bustamante com a il·lustradora convidada; el torn del port de Maó va ser el 2024 amb Iván Triay; i el 2025 es va centrar en el port d’Alcúdia, amb il·lustracions de Margalida Vinyes. Cadascun dels artistes tenen una relació directa amb l'illa del port que dibuixen.

 

Mig andalusa, mig brasilera, però criada a Formentera, Vero Sobrinho dedica la portada del nou any 2026 al port de la Savina. Professora de dibuix, després de formar-se acadèmicament dins les arts gràfiques, és una de les promeses pitiüses que s’està obrint camí professionalment en el món de la il·lustració.

 

- Vero, explica’ns què ha significat per a tu aquest encàrrec.

 

- Ha estat una experiència molt divertida i, a l’hora, molt útil per crèixer com a artista. Sent jo una novell, ha estat l’oportunitat perfecta per evolucionar i aprendre! A més, m'ha donat molta il·lusió poder il·lustrar els bells paisatges de les Illes Balears, són una cosa que sempre he admirat!

 

-El calendari de 2026 està dedicat al port de la Savina. Com t'has inspirat per capturar l’essència d’aquests espai tan essencials pels habitants de Formentera?

 

-He estat passejant pel port de la Savina i m’he adonat que la part que em desperta més nostàlgia i interès és aquella per la qual tots els habitants locals, inevitablement, han passat repetides vegades i que, encara que passin els anys, mai perd el seu encant. Ho he volgut reflectir en el dibuix del port, amb la il·lustració de les palmeres altes, els incomptables vaixells de pesca, la llarga passarel·la que a l’estiu s’omple de botiguetes artesanals… És una imatge agradable i, crec, icònica del port. A la portada he triat aquell angle específic per remarcar la vista que qualsevol persona té quan s’acosta a l’embarcador: les escales, l’estació marítima al fons, un ferri salpant, un paisatge marí preciós acompanyat per un corb marí i un podenc clàssic esperant el seu amo. Petits detalls que els formenterers reconeixen a l’instant!

 

- Hi ha hagut algun port o far en concret que t'hagi resultat més complicat o emotiu a l'hora d'il·lustrar?

 

- Si parlem del dibuix més complicat, sens dubte és el de Maó, Menorca. He volgut incloure-hi molts detalls, seguint el mateix estil que he utilitzat a totes les il·lustracions, però això m’ha portat més temps del que esperava. A més, la ubicació del veler també em va resultar una mica difícil d’encaixar, però després de diverses proves en va sortir la versió definitiva.

 

-La teva obra té un estil molt característic. Com descriuries el teu llenguatge visual? Creus que hi ha alguna inspiració d'altres artistes formenterencs?

 

-Diria que és un estil amb un punt pictòric, intentant imitar l’efecte que s’aconsegueix amb pintures acríliques o amb gouache, tot i haver estat fet en digital. Vaig adaptar aquest estil amb molt de temps i paciència, de manera totalment autònoma i personal. Pel que fa a l’interès per dibuixar paisatges —una cosa que mai no havia estat el meu punt fort—, ha estat completament inspirat per Feliu Renom, un artista de paisatges que segurament ja coneixeu, icònic de Mallorca. Les seves il·lustracions d’escenaris naturals i urbans de les Balears, dibuixades amb detall i precisió i adornades amb taques d’aquarel·la, van ser clau per a mi fa uns anys. Conèixer la seva obra i, sobretot, haver tingut l’oportunitat de conèixer-lo en persona, visitar el seu estudi i veure el seu modus operandi va ser una autèntica font d’inspiració. Gràcies a això, he intentat invertir més temps en dibuix al natural, i això m’ha fet sentir molt més confiada i amb una bona base per poder dur a terme aquest projecte.

 

-Com va ser el procés de recerca prèvia? Vas visitar els ports en persona o et vas basar en fotografies i documentació?

 

-Els ports que tenia a prop (la Savina i Eivissa) els vaig visitar en persona per captar-ne l’essència. En el cas dels més llunyans, vaig fer una recerca d’imatges a la mateixa galeria que ofereix la pàgina web de Ports de Balears. També em van ser molt útils algunes fotografies d’amics que resideixen a Menorca i Mallorca.

 

- La fauna és un recurs molt habituals a les teves il·lustracions. Explica'ns com decideixes la seva presència.

 

-Pel que fa a les presències d’animals, és simplement una qüestió de lògica i de gust personal. Algunes imatges contenen aus marines, pràcticament obligatòries a zones marítimes; I hi ha una cabra que hi apareix per una bella casualitat: un pastor que viu a prop del far del Botafoc les deixava pasturar en una zona propera al far i va ser una inspiració!

 

- Coneixies abans d'aquesta feina els ports d'interès general de Balears i els fars que gestiona l'Autoritat Portuària de Balears?

 

-Hi han alguns que no m’esperava que fossin gestionats per Ports de Balears. Realment ha estat molt interessant descobrir-ho!

 

- Què esperes que el públic percebi en veure el calendari? Quin missatge o emoció vols transmetre amb les teves il·lustracions?

 

- Espero que puguin percebre l’admiració que em provoquen, la claredat, la brillantor i la serenor d’aquestes escenes. Voldria transmetre’ls el mateix sentiment que vaig experimentar mentre les dibuixava: estima. L’honesta estima que tinc per les nostres illes precioses i l’enorme gratitud que sento per haver tingut la sort de poder representar-les!

  • Fars de Balears
  • Bucs en port
  • Portal de Transparència
  • Qualitat de l'aire
  • Plataforma d´Innovació Portuària
  •  Impacte Econòmic i Social
  • Previsió meteorològica
  • Ajudes a la navegació
  • Fars de Balears
  • Bucs en port
  • Portal de Transparència
  • Qualitat de l'aire
  • Plataforma d´Innovació Portuària
  •  Impacte Econòmic i Social
  • Previsió meteorològica
  • Ajudes a la navegació

Documentació institucional

  • Memòria Anual

    Publicació en la qual s’informa de l’estat financer de l’APB, de les característiques tècniques dels ports d’interès general i del resum en general de l’activitat de la institució.

  • Tauler d'anuncis

    Enllaç a la Seu Electrònica de l’APB, on apareixen els taulers d’anuncis oficials d’Informació Pública, Recursos Humans, Domini Públic, Subhastes i altres anuncis.

  • Memòria de Sostenibilitat

    Detalls de les accions dutes a terme amb l’objectiu de la creació de valor de l’APB vers els seus grups d’interès, en compliment del seu compromís de transparència respecte a la seva gestió.

  • SAC / Queixes i suggeriments

    Pot contacra amb el Servei d'Atención al Client de l'APB a través de portsdebalears@portsdebalears.com, o bé mitjançant el canal de comunicació de queixes i suggeriments relacionades amb els seus ports i fars.

  • Estadístiques

    Evolució dels registres dels principals moviments de tràfic que es produeixen en els ports d’interès general de Palma, Alcúdia, Maó, Eivissa i la Savina.

  • Comptes Anuals

    Informació completa i detallada, a més de l’informe d’auditoria, dels darrers comptes aprovats pel Consell d’Administració de l’APB, amb l’informe favorable de la Intervenció General de l’Estat.

ir a la sede electrónica - fondos next generation
Fondo Formulario de Contacto

Contacte amb nosaltres

Accedeix a través d'aquest enllaç a les dades dels contacte més destacats dels nostre ports

background

Sobre nosaltres

Us trobau en la pàgina web de l'Autoritat Portuària de Balears. Un espai virtual en què posam al vostre abast tots els serveis dels ports d'interès general d'Alcúdia, Eivissa, Maó, Palma i la Savina...

Veure’n més
Sello Aenor. Gestión de la Calidad, norma ISO 9001. Sello Aenor. Gestión Ambiental, norma ISO 14001. Sello Aenor. Gestión de Documentos, norma ISO 30301. Esquema Nacional de Seguridad (ENS), con certificación de conformidad en Categoría Media, según el Real Decreto 311/2022.