L'APB recorda les terrasses del passeig Marítim de Palma que compleixin els horaris de tancament

L'APB recorda les terrasses del passeig Marítim de Palma que compleixin els horaris de tancament

20/05/2022

L'Autoritat Portuària de Balears (APB) ha remès als titulars de les autoritzacions d'ocupació amb terrasses al passeig Marítim de Palma una carta on se'ls recorda que estan obligats a complir els horaris autoritzats. Tal com consta en les condicions amb què s'atorguen els títols de cessió d'aquests espais, s'estableix que l'horari d'obertura i tancament és, de manera general, de 07.00 a 00.00 h els divendres, dissabtes i vespres de festiu de 07:00 a 00:30 i, de manera excepcional, de l'1 d'abril al 31 d'octubre s'ampliarà l'horari de tancament en mitja hora més. Tot això en virtut del compliment de l’Ordenança Municipal d’Ocupació de la Via Pública de l’Ajuntament de Palma. Pel que fa a les ocupacions de les terrasses, es recorda que s'ha de respectar la lliure circulació dels vianants i que s'han de desmuntar quan l'establiment romangui tancat. L'APB detecta que a la zona de l'Avinguda Gabriel Roca del port de Palma s'està generalitzant l'hàbit de mantenir obertes les terrasses fins a altes hores de la matinada. Aquest fet s'ha intensificat des que s’ha permès la possibilitat d'ampliar les ocupacions de les terrasses a un dels carrils de circulació de vehicles. A més, són nombroses les queixes rebudes per part de veïns en què denuncien la generació de renou a altes hores de la nit, amb el consegüent dany i perjudici del descans. Finalment, la comunicació recorda que l'incompliment d'aquestes condicions motivarà l'aixecament de la corresponent acta de denúncia a aquells establiments que l'infringeixin i l'extinció, si escau, del títol d'ocupació atorgat per l'APB, així com el trasllat a l'Ajuntament de Palma als efectes que pugui vetllar pel compliment de les seves ordenances municipals d’ocupació de via pública i renous.

Port-ciutat
L'empresa Poon Hill SL gestionarà els amarratges a la zona del varador d'en Reynés al port de Maó

L'empresa Poon Hill SL gestionarà els amarratges a la zona del varador d'en Reynés al port de Maó

19/05/2022

El Consell d'Administració de l'Autoritat Portuària de Balears (APB) ha acordat atorgar una autorització d'ocupació de domini públic per a la gestió de llocs d'amarratge a la zona del varador d'en Reynés al moll de Aixequi del port de Maó a l'empresa Poon Hill SL. Aquesta autorització temporal suposa la gestió d’una superfície total d‟11.019,30 metres quadrats de mirall d’aigua i 247 metres de línia d’atracament, on l’adjudicatari gestionarà 48 amarratges d’eslores compreses entre els vuit i els trenta metres. L'APB ha escollit la solució més avantatjosa per atorgar una autorització administrativa per a l'explotació d'aquesta superfície durant el període de dos anys, prorrogables per un màxim d'un any més. L'explotació consisteix en la gestió d'amarradors per a embarcacions recreatives, subministrament d'aigua i energia elèctrica a embarcacions, prestació a usuaris de servei de telefonia i transmissió de dades. Els plecs del concurs establien de sortida una taxa d’ocupació de 107.120 euros i una taxa d’activitat de 4% sobre el volum de negoci. L'oferta guanyadora ha proposat addicionalment una quantitat fixa anual de 130.000 euros en concepte de millora de les taxes d’ocupació i d’activitat que se suma a les quantitats anteriors.

Desenvolupament socioeconòmic Transports i infraestructures
Port Med Formentera gestionarà els amarratges i locals de la dàrsena de Ponent del port de la Savina

Port Med Formentera gestionarà els amarratges i locals de la dàrsena de Ponent del port de la Savina

19/05/2022

El Consell d’Administració de l’Autoritat Portuària de Balears (APB) va acordar ahir en sessió celebrada a Palma triar, com a solució més avantatjosa l’oferta presentada per l’empresa Port Med Formentera, S.L. per a la gestió de llocs d'amarratge i locals a la dàrsena interior de ponent al port de la Savina (Formentera). Considerada aquesta oferta com a solució més avantatjosa per part del Consell d'Administració, s'atorgarà una autorització administrativa d'un any, amb possibilitat de prorrogar-la any rere any fins a un termini màxim de tres anys. A les bases del concurs s’estableix la gestió duna superfície total de 13.408 metres quadrats, dels quals 9.183 metres quadrats corresponen a mirall d’aigua i la resta a superfície de terra. S'inclou també la gestió de tres edificacions destinades a activitats comercials, així com una estació de subministrament de combustibles per a embarcacions d'esbarjo. Els plecs del concurs establien de sortida una taxa d’ocupació de 507.786,90 euros i una taxa d’activitat de 4% sobre el volum de negoci. L'oferta guanyadora ha proposat addicionalment una quantitat fixa anual de 1.010.000 euros en concepte de millora de les taxes d'ocupació i activitat que se suma a les quantitats anteriors. Reordenació de l’espai El Consell d'Administració de l'APB va acordar, a la sessió passada del 23 de febrer, reubicar les operacions d'embarcament i desembarcament de passatgers de les barques d'excursions als voltants de l'estació marítima. Concretament en un espai que forma part actualment de la concessió atorgada al seu dia a l'empresa Marina de Formentera S.A. i que finalitza el proper 27 de maig. Així, doncs, no forma part de l'àmbit d'aquesta nova autorització aquesta zona del port, però en canvi inclourà l'espai de làmina d'aigua que quedarà lliure al moll Pantalà i al moll de Ribera amb el trasllat de les barques de les excursions marítimes. Aquest espai es proposa dedicar a la gestió d'amarradors de fins a sis metres d'eslora, que en temporada alta —ia petició del Consell Insular de Formentera— únicament es podran destinar a embarcacions de xàrter nàutic. Aquesta reordenació de l’espai és compatible amb els instruments de planificació vigents del port de la Savina i amb el nou Pla Especial (actualment en tramitació), així com amb l’actual ordenació del passeig marítim del port de recent construcció.

Desenvolupament socioeconòmic
L'empresa Poon Hill SL gestionarà els amarratges a la zona del varador d'en Reynés al port de Maó

L'empresa Poon Hill SL gestionarà els amarratges a la zona del varador d'en Reynés al port de Maó

19/05/2022

El Consell d'Administració de l'Autoritat Portuària de Balears (APB) ha acordat atorgar una autorització d'ocupació de domini públic per a la gestió de llocs d'amarratge a la zona del varador d'en Reynés al moll de Aixequi del port de Maó a l'empresa Poon Hill SL. Aquesta autorització temporal suposa la gestió d’una superfície total d‟11.019,30 metres quadrats de mirall d’aigua i 247 metres de línia d’atracament, on l’adjudicatari gestionarà 48 amarratges d’eslores compreses entre els vuit i els trenta metres. L'APB ha escollit la solució més avantatjosa per atorgar una autorització administrativa per a l'explotació d'aquesta superfície durant el període de dos anys, prorrogables per un màxim d'un any més. L'explotació consisteix en la gestió d'amarradors per a embarcacions recreatives, subministrament d'aigua i energia elèctrica a embarcacions, prestació a usuaris de servei de telefonia i transmissió de dades. Els plecs del concurs establien de sortida una taxa d’ocupació de 107.120 euros i una taxa d’activitat de 4% sobre el volum de negoci. L'oferta guanyadora ha proposat addicionalment una quantitat fixa anual de 130.000 euros en concepte de millora de les taxes d’ocupació i d’activitat que se suma a les quantitats anteriors.

Desenvolupament socioeconòmic
Aprovat els plecs del concurs per a la gestió dels amarratges del Botafoc al port d'Eivissa

Aprovat els plecs del concurs per a la gestió dels amarratges del Botafoc al port d'Eivissa

19/05/2022

El Consell d'Administració de l'Autoritat Portuària de les Balears (APB) va acordar a la reunió celebrada ahir a Palma aprovar els plecs de bases i clàusules que han de regir el concurs públic per a la gestió de llocs d'amarratge i locals comercials al Botafoc, al port d'Eivissa. L'objecte d'aquest concurs és l'elecció de la solució més avantatjosa per a l'atorgament d'una concessió administrativa per a la gestió i explotació d'una parcel·la de 97.706 metres quadrats, 43.279 metres quadrats dels quals corresponen a superfície de terra, sobre la qual s'aixequen 16 edificacions destinades a usos comercials i una zona destinada a varada i reparació d'embarcacions, i la resta a mirall d'aigua, en què es presta el servei d'amarratge a 432 embarcacions distribuïdes en cinc pantalans. El temps de durada de la concessió serà de 18 mesos prorrogables fins a un màxim de 9 mesos més. La quantia anual de la taxa d’ocupació serà de 2.432.378,32 euros i la taxa d’activitat s’estableix com el 4% del volum de negoci.

Desenvolupament socioeconòmic
El bon rendiment econòmic de l’APB permet aplicar unes bonificacions a mercaderies i passatge de més de 18 milions d’euros

El bon rendiment econòmic de l’APB permet aplicar unes bonificacions a mercaderies i passatge de més de 18 milions d’euros

09/05/2022

El president de l’Autoritat Portuària de Balears (APB), Francesc Antich, ha presentat avui en roda de premsa l’estat econòmic de l’entitat en relació a les xifres de la memòria de 2021, que registra uns ingressos de prop de 85 milions d’euros i unes despeses de 56 milions, el que representa un marge positiu de 28,8 milions d’euros per a l’organisme portuari que es reinvertiran per continuar millorant els serveis que es presten en els ports. Partint de la referència de 2019, un dels anys amb més activitat als ports històricament, veim que els ingressos varen ser de 89 milions i les despeses de 62 milions d’euros. Per contra, el 2020, en plena pandèmia, els ingressos davallaren a 66,7 milions i les despeses es mantingueren en un 54,8 milions. Tot plegat apunta a una recuperació, encara no assolida del tot, de l’activitat prepandèmia. Quant als saldos per línies de negoci, es constata la singularitat dels ports d’interès general de Balears dins del sistema portuari, on la nàutica representa el 69% dels ingressos (58,1 milions), seguida per un 12% de la mercaderia general (10,1 milions) i per un 7% dels passatgers (6,3 milions). A aquesta singularitat se li suma una gestió marcada per la limitació d’espai, obres, gestió i manteniment de les estacions marítimes, 12 entre els cinc ports. A més, els grans percentatges d’ingressos de la nàutica facilita a Balears fer fortes inversions però a la vegada bonificar el transport regular de manera rellevant, de manera que l’APB està anant al màxim permès per la llei en matèria de bonificacions de regulars i aplicant uns coeficients reductors que situen Balears al capdavant de l’Estat en aquest àmbit. Tot plegat sumen més de 18 milions d’euros que l’APB deixa de recaptar en concepte de taxes, als quals s’afegeixen, aquest 2022, bonificacions especials, com és el cas del port de Maó, on es bonifica un 40% addicional al buc, al passatge i a la mercaderia i, a més, des de l’1 d’abril al 30 de juny de 2022 es descompta el 80% de la quota tributària final a la taxa del buc, el que suposa 2,2 milions d’euros per a les línies amb la Península. Aposta pel territori Tota aquesta recaptació, ha afirmat Antich, “té una repercussió directa en l’economia i l’ocupació del territori”. De fet, segons un estudi elaborat el 2017, i que prest serà actualitzat, les navilieres i les empreses consignatàries suposaven la meitat de la facturació de les activitats marítimes i de l’ocupació. Segons el mateix estudi, “l’activitat de manteniment i reparació, la nàutica esportiva i el xàrter nàutic significaven el segon focus d’activitat i ocupació dels ports per sobre d’un 30%”. Per tant, de manera directa, indirecta i induïda, les activitats dels ports impliquen una aportació de 2.500 milions d’euros d'ingressos i més de 1.000 milions de valor afegit a l’economia balear i 17.000 llocs de treball. Per això, a més de complir amb l’interès general de garantir el transport marítim de mercaderies i la mobilitat dels passatgers, els ports d’interès general de Balears també són un focus d’economia important. Per altra banda, la particularitat dels ports balears és que pràcticament tot allò que es recapta es reinverteix en el ports d’interès general i fars que gestiona, en definitiva en el territori. El 2021 aquestes inversions se situaren en 27,9 milions d’euros, pràcticament el mateix que el 2020. El 2021 es varen moure 13,7 milions de tones als cinc ports, un 10,2% més que l’any anterior. I si ens fixam en el primer trimestre de 2022, es confirma una certa recuperació postpandèmia. Quant a passatgers, encara no s’han recuperat les xifres de 2019, però el 2021 ja ha suposat un 37,1% més que l’any anterior i una pujada generalitzada a tots els ports. Puja el negoci, disminueix el personal Antich ha assenyalat un fet contradictori que s’ha produït durant els darrer lustres. Mentre que en els darrers 15 anys el volum de negoci ha augmentat de 59,8 milions d’euros a 84,8 milions (un 42% més), el nombre de personal ha descendit un 12,5%. I, paral·lelament, aquests anys coincideixen amb un augment de la complexitat en la gestió, més necessitats en matèria de medi ambient i més control pressupostari, per la qual cosa, per fer front al gran volum de negoci, es necessita més capacitació, gent preparada i més organització. Així, continua el president de l’APB, “ens trobam en un moment d’especial dificultat, i es necessita urgentment una plantilla i estructura així com cal, adient als reptes a què s’enfronta”. Podeu veure la roda de premsa aquí

Mediambient i RSC Port-ciutat Tecnologia i innovació Transports i infraestructures Desenvolupament socioeconòmic
Entra en vigor la nova programació d'escales a la línia Eivissa – la Savina

Entra en vigor la nova programació d'escales a la línia Eivissa – la Savina

14/04/2022

El Consell d'Administració de l'Autoritat Portuària de Balears (APB) ha aprovat l'ordenança per la qual s'estableix l'ordenació i l'assignació d'atracaments als ports d'Eivissa i la Savina. És la primera vegada que es realitza una programació d'escales a la línia regular Eivissa - la Savina, aplicant els nous criteris de seguretat per a aquest trànsit a la zona de servei als dos ports. Aquesta nova programació implica que els bucs d'aquesta línia regular realitzaran les maniobres d'un en un a les Zones de Navegació Restringida definides properes als atracaments assignats a aquesta línia a cadascun dels ports. Amb aquesta nova mesura es millora la seguretat en el trànsit portuari i s'evitaran les esperes que s'esdevenien la temporada anterior. L'aplicació d'aquests nous criteris a la programació d'escales de la línia regular Eivissa - la Savina, la de més trànsit del país, ha estat possible gràcies a la col·laboració de les navilieres que operen en aquesta línia, Capitania Marítima d'Eivissa i Formentera, Corporació de Pràctics d’Eivissa i Salvament Marítim, i alineats amb el Govern balear i el Consell de Formentera, que des del mes de juliol de 2021 treballen conjuntament amb els tècnics de l’APB per implementar aquestes i altres mesures que millorin el servei i la seguretat d’aquesta línia regular estratègica per a les Illes Pitiüses. El passat 8 d'abril de 2022 va començar en fase de proves aquesta nova programació que a partir de l'entrada en vigor de la nova ordenança s'implementarà seguint una tramitació prèvia de compliment obligat en els terminis que determina aquesta ordenança.

Transports i infraestructures Desenvolupament socioeconòmic
L'APB adaptarà els lavabos de les estacions marítimes 2 i 5 del port de Palma per a persones ostomitzades

L'APB adaptarà els lavabos de les estacions marítimes 2 i 5 del port de Palma per a persones ostomitzades

28/03/2022

L’Autoritat Portuària de Balears (APB) renovarà l’equipament i infraestructures en els lavabos de les estacions marítimes 2 i 5 del port de Palma. A més, a la recerca de millorar l'accessibilitat i la qualitat de vida de les persones que presenten una ostomia, pretén adaptar dos lavabos per a ostomitzats a les instal·lacions del port. L'APB s'ha proposat que, de manera gradual, tots els recintes portuaris disposin de banys adaptats. Tot i que no existeix una normativa concreta sobre l'adaptació o els requisits necessaris d'aquestes instal·lacions, l'APB compta amb les recomanacions de l'Associació Balear de pacients de Crohn, colitis ulcerosa i ostomitzats (ABACCO). Es tracta d'un col·lectiu de prop de 4.000 persones a les Balears, de les 140.000 presents a Espanya i a les quals cada any se n'hi sumen unes 13.000. Yolanda Fernández, presidenta d'ABACCO, valora molt positivament la iniciativa, ja que comptar amb un bany adaptat “suposa una tranquil·litat i mitigació de l'angoixa de les persones ostomitzades, que podran buidar les bosses sense perill de fugues o accidents”. En molts casos, la manca d'aquestes infraestructures “impedeix als pacients fins i tot sortir de casa”. Aquestes necessitats es fan encara més vitals en un entorn de transport com el portuari, on les persones han de romandre cert temps abans o després d'un llarg viatge. L'associació fa anys que treballa colze a colze amb l'administració pública, proposant PNL, donant visibilitat a les patologies que desemboquen en una ostomia i signant convenis amb ajuntaments i altres administracions. Pel que fa als lavabos, l'associació proposa que s'ubiquin en llocs accessibles i es garanteixi la privadesa, que siguin lavabos amb rentamans inclosos per poder substituir amb higiene el dispositiu i que tinguin una taula o zona de suport perquè la persona ostomitzada prepari el material que necessita. A més, cal un sanitari situat a l'alçada de l'abdomen, un punt d'aigua amb dutxa higiènica per poder fer el rentat de la bossa i un mirall a una alçada i de dimensions adequades per poder canviar la bossa. Reforma integral Els lavabos a reformar presenten diferents problemes a causa del deteriorament per l'ús i l'absència d'accessoris essencials, com ara canviadors de nadons, entre d'altres. El pressupost de licitació és de 498.070 euros. Les obres tendran una durada de quatre mesos. El termini per a la recepció d'ofertes és fins a l'1 d'abril del 2022. Els interessats podran presentar les seves sol·licituds a través del Portal de Licitació Electrònica de l'APB.

Transports i infraestructures Mediambient i RSC
El moll de creuers del port de Maó comptarà amb un nou parc infantil

El moll de creuers del port de Maó comptarà amb un nou parc infantil

15/03/2022

L'Autoritat Portuària de Balears (APB) instal·larà un parc infantil al moll de creuers del port de Maó. L'àrea de jocs estarà delimitada per tanques i comptarà amb paviment de seguretat. Seguirà una temàtica marina, incloent-hi un vaixell Santa Maria, molls en forma de balena i peix, una torre fortalesa i quatre panells d'activitat. L'objectiu és fomentar la interacció port-ciutat per facilitar la realització d'activitats d'interès social en domini públic de manera compatible amb l’activitat portuària, tant per part dels veïns com dels usuaris del port. Barreres arquitectòniques La intervenció també inclou l'eliminació de barreres arquitectòniques de les voreres. Així, es remodelaran les voreres veïnes als edificis de l'APB de Maó de manera que s'elimini un escaló existent, que es prolonga longitudinalment al llarg de les voreres, al seu eix central, als carrers Moll de Ponent i Moll de Llevant. Aquesta actuació s'alinea amb la política d’RSC de l'APB, que inclou l'eliminació progressiva de les barreres arquitectòniques des de la perspectiva del respecte a les diferents capacitats de les persones així com de la seguretat dels usuaris de les seves infraestructures. El pressupost de licitació és de 383.785 euros. Les obres tindran una durada de 3 mesos. El termini per a la recepció d'ofertes és fins al 6 d'abril del 2022. Els interessats podran presentar les seves sol·licituds a través del Portal de Licitació Electrònica de l'APB.

Transports i infraestructures Mediambient i RSC
L'APB inicia l'adequació de l'enjardinament als molls de Ribera i del Botafoc

L'APB inicia l'adequació de l'enjardinament als molls de Ribera i del Botafoc

14/03/2022

L'Autoritat Portuària de les Balears (APB) reposarà 5.281 plantes als molls de Ribera i el Botafoc del port d'Eivissa. La manca d'aigua, els vents salins i les temperatures mitjanes de la zona portuària fan que les espècies vegetals hagin de ser resistents i adaptades al clima mediterrani ubicat a la vora del mar, per la qual cosa prevaldran plantes perennes de baix manteniment que aportin diferents textures i colors durant la major part de l’any. Alhora s'unificaran els criteris de jardineria de manteniment mitjà a la zona del moll de Ribera, així com l'elecció de plantes de temporada adequades que aportaran una imatge ornamental al llarg de cada estació de l'any, inclosos esdeveniments importants, com Nadal, i augmentant la incidència de flors en èpoques de més impacte turístic. Gràcies a aquesta intervenció es crearà una continuïtat particular en jardineria arran de les obres realitzades al moll de Ribera i s'adequaran zones desproveïdes d'elements vegetals. El pressupost és de 79.000 euros i donarà treball a vuit persones. S'estableix un termini màxim d'execució d'un any a partir de l'inici de la intervenció, que serà demà dimarts 15 de març. En el termini d'un mes s'hauran executat tots els treballs de plantació, mentre que els tres mesos següents es dedicaran a fer-ne un seguiment d'assentament. Durant la resta de l’any se subministraran plantes de temporada.

Transports i infraestructures
La modificació del Pla Especial del Port de Palma permetrà l'autosuficiència energètica de l'Estació Marítima núm. 4

La modificació del Pla Especial del Port de Palma permetrà l'autosuficiència energètica de l'Estació Marítima núm. 4

14/03/2022

La recent aprovació del tràmit de la modificació puntual del Pla Especial del Port de Palma per part de l’Ajuntament de Palma permetrà la reconversió de l’Estació Marítima núm. 4 (EM4) en un edifici intel·ligent i autosuficient energèticament, amb la col·locació d'una pila d'hidrogen verd i la instal·lació de plaques fotovoltaiques. L’acord aprovat per la Gerència d’Urbanisme de l’Ajuntament de Palma, que haurà de ser ratificat pel Ple, permet traslladar l’edificabilitat d’uns 3.000 metres cúbics, fruit de la demolició de dos edificis del Contramoll-Mollet a l’EM4, on l’Autoritat Portuària de Balears (APB) té previst ampliar els serveis oferts als passatgers de creuers i de línia regular, amb la millora de la zona de gestió de maletes i la del flux de desembarcament. A la coberta de l'edifici s'instal·laran plaques fotovoltaiques i adossat a aquest edifici s'ubicarà una pila d'hidrogen verd per generar electricitat. Es tracta d'un projecte pilot al port, relacionat amb la iniciativa Power to Green Hydrogen Mallorca, liderada pel Govern de les Illes Balears, amb la participació d'Acciona Energía i Enagás. A més, hi participen Cemex i l'Institut per a la Diversificació i Estalvi de l'Energia (IDAE). Descarbonització dels ports Amb aquestes actuacions l'APB preveu transformar de manera gradual totes les estacions marítimes que es troben als cinc ports d'interès general que gestiona i situar-se com a referent a nivell autonòmic i estatal quant a descarbonització. L'objectiu és que l'energia requerida per al funcionament de les estacions marítimes sigui coberta per energia procedent de fonts renovables. Cinc principis essencials treballen per garantir el rendiment final de l'edificació: aïllament tèrmic, fusteria d'altes prestacions, absència de ponts tèrmics, sistema de ventilació mecànica de doble circuit i estanqueïtat de l'aire. Les implicacions d'aquest nou mètode de construcció són enormes, perquè transformen molts dels procediments de disseny, construcció i gestió dels edificis cap a una major eficiència energètica dels mateixos. Actualment l'edifici ja compta amb les mesures d'estalvi energètic més modernes i normes d'accessibilitat universal. A més, té una climatització controlada per un sistema de gestió domotitzat que ajusta l'aportació d'aire condicionat a les necessitats de confort dels passatgers, depenent de l'ocupació de l'immoble i de l'estació de l'any. A més, el consum d’aigua calenta sanitària de l’edifici queda cobert en un 72% per plaques solars tèrmiques.

Mediambient i RSC Tecnologia i innovació Transports i infraestructures
Antònia Salas, la primera administrativa de la Junta del Port

Antònia Salas, la primera administrativa de la Junta del Port

07/03/2022

Al llarg de la història, moltes dones han lluitat per aconseguir un espai destacat en un món que semblava ser dominat pels homes. Molts avanços i costums han canviat al llarg dels anys gràcies al seu esforç que, d’una forma o una altra, ha marcat un abans i un després. Per a algunes d’elles la història ha reservat un lloc destacat per grans aportacions. Altres, han obert camí d’una forma més anònima, però igualment definitiva. És el cas d’Antònia Salas Gilet, la primera dona que ocupà un lloc d’administrativa a l’aleshores Junta del Port de Palma, la institució germen de l’Autoritat Portuària de Balears. Coincidint amb el Dia de la Dona, conversam sobre aquesta dona excepcional amb la seva filla, Gabriela Tous, també antiga treballadora del port de Palma, entre la documentació aportada per l'Arxiu de l'APB. Gabriela recorda l’ambient familiar que es respirava entre els treballadors, les festes amb la resta d’empleats d’Obres Públiques, la vida en el port... El 1965 es traslladaren a viure al moll Vell, una època que recorda meravellosa. Corria l’any 1940. Una jove Antònia treballa a l’empresa familiar, Casa Gilet, com a mestra de mecanografia. La seva feina ja era coneguda arreu: Els seus escrits destacaven per la pulcritud i neteja. I encara més: El 1933 havia assolit el màxim de pulsacions en el II Concurs de Mecanografia de Palma de Mallorca. Com era habitual en aquell temps, des de la Junta del Port demanaren una administrativa a Casa Gilet per donar suport a un projecte concret. Poc temps després, es va fer imprescindible i li proposaren quedar-hi de manera estable. Així, en un temps en què les úniques dones contractades a les administracions realitzaven tasques de neteja, el gener de 1945 n’Antònia es converteix en la primera funcionària de carrera de la Junta del Port i, probablement, una de les primeres d’Espanya, segons ella tenia entès. De fet, a la Junta del Port haurien de passar 20 anys més perquè s’incorporàs la segona dona com a administrativa. I respecte de sa mare? “Va ser valenta, avançada al seu temps, pionera en molts d’aspectes”, recorda Gabriela. La relació amb els companys homes va ser esplèndida, tant que Gabriela els recorda com una gran família, com els seus oncles: “Ma mare sempre es va sentir bé en aquest àmbit”. Eren temps difícils per a una dona treballadora, i molt més per a la conciliació: No es preveia baixa per embaràs, i les dones, uns dies després de parir, en haver obtingut l’alta, s’havien de reincorporar al seu lloc de treball. El 1980, l’any que es jubilava, va rebre un reconeixement per 40 anys de treball de dedicació a l’Administració pública. Però de ben segur que la major satisfacció de n’Antònia Salas va ser l’orgull que sentia i sent la seva família per ella. Una dona que va fer front als estereotipus i va rompre barreres fins aconseguir brillar en la seva professió. I, el més, important, obrir camí.

Història