L'AUTORITAT PORTUÀRIA DE BALEARS ADJUDICA LES OBRES DE L'ESTACIÓ MARÍTIMA DEL BOTAFOC AL PORT D'EIVISSA

L'AUTORITAT PORTUÀRIA DE BALEARS ADJUDICA LES OBRES DE L'ESTACIÓ MARÍTIMA DEL BOTAFOC AL PORT D'EIVISSA

17/04/2019

L'Autoritat Portuària de Balears (APB) ha adjudicat les obres de l'estació marítima del Botafoc, al port d'Eivissa, a la Unió Temporal d'Empreses Comsa-MB, per un pressupost de 16.330.960,06 euros, IVA inclòs. Les obres començaran al maig i tenen un termini previst d'execució de 18 mesos. El nou edifici, que busca la tradició de l'arquitectura eivissenca usant línies rectes, el color blanc i la pedra de marès de tons vermellosos, comptarà amb tots els serveis per fer front a les necessitats dels passatgers, tenint com a prioritat el compliment de les mesures de seguretat i accessibilitat. Oferirà als seus usuaris àmplies zones de sales d'espera, embarcament i desembarcament per separat i totes les comoditats per garantir el confort que es busca per als passatgers, a més de permetre donar servei de forma simultània fins a sis vaixells. Pel que fa a les característiques de la nova estació marítima, aquesta se situa una entre els pantalans Nord i Sud del Botafoc i estarà separada uns 30 metres del mar. Tindrà uns 6.580 metres de superfície construïda entre les dues plantes i l’entra planta. La planta baixa albergarà els serveis de pre embarcament i els controls de seguretat, mentre que l’entra planta tindrà despatxos. La planta superior serà una coberta transitable que servirà per accedir a les passarel·les d'embarcament. Projecte consensuat El projecte final de la nova estació marítima neix a partir del projecte guanyador d'un concurs d'idees que va tenir com a jurat a l'Ajuntament d'Eivissa, l'Associació Patronal d'Empresaris d'Activitats Marítimes de Balears (APEAM), el Col·legi d'Arquitectes, el Col·legi d' enginyers de Camins, Canals i Ports de Balears i l'APB. Finalment, el projecte que va licitar l'APB va rebre el vistiplau de la Regidoria d'Urbanisme de l'Ajuntament d'Eivissa. Aquesta infraestructura completa l'objectiu marcat en el Pla Director d'Infraestructures del port d'Eivissa que estableix el trasllat als molls del Botafoc de les operacions portuàries més molestes per a la ciutat, com són el embarcaments i desembarcament de mercaderies i passatgers de línia regular i poder així descongestionar el moll de Llevant, avui convertit en el Passeig de la Marina.

L'AUTORITAT PORTUÀRIA DE BALEARS ADQUIREIX QUATRE NOUS VEHICLES HÍBRIDS

L'AUTORITAT PORTUÀRIA DE BALEARS ADQUIREIX QUATRE NOUS VEHICLES HÍBRIDS

15/04/2019

L'Autoritat Portuària de Balears (APB) ha adquirit quatre nous vehicles híbrids Toyota Pryus Plus Hybrid amb destinació a la policia portuària del port de Palma, que entraran en servei aquesta mateixa setmana. En dates pròximes, l'APB també preveu la compra d'altres cinc vehicles, en aquesta ocasió 100% elèctrics, per anar renovant el seu parc mòbil amb automòbils més eficients i respectuosos amb el medi ambient. Per tal motiu, s'han habilitat llocs de càrrega per a aquests automòbils a les instal·lacions portuàries. El pressupost d'adquisició dels vehicles ha estat de 138.454 euros i ha estat adjudicat a Multiauto Palma, S. L., mitjançant concurs públic.

L'AUTORITAT PORTUÀRIA DE BALEARS I L'INSTITUT ESPANYOL D’ OCEANOGRAFIA SIGNEN EL CONVENI QUE PERMETRÀ LA CONSTRUCCIÓ DE LA NOVA SEU DEL IEO AL PORT DE PALMA

L'AUTORITAT PORTUÀRIA DE BALEARS I L'INSTITUT ESPANYOL D’ OCEANOGRAFIA SIGNEN EL CONVENI QUE PERMETRÀ LA CONSTRUCCIÓ DE LA NOVA SEU DEL IEO AL PORT DE PALMA

29/03/2019

L'Autoritat Portuària de Balears (APB) i l'Institut Espanyol d'Oceanografia (IEO) han signat avui el conveni que permet l'ocupació de l'antic solar de l'economat de la Marina del port de Palma per a la construcció de la nova seu IEO-Centre Oceanogràfic de les Balears, així com les instal·lacions necessàries per al desenvolupament de la seva activitat i la seva posterior explotació i manteniment. Amb aquesta finalitat, s'estableixen les condicions mitjançant les quals l'IEO podrà ocupar una parcel·la de 1.868 metres quadrats de domini públic portuari, necessària per a l'execució de les obres de la nova seu, així com aquells espais de domini públic portuari que resultin afectats de manera definitiva per la instal·lació, durant el temps necessari per a la seva explotació i durant el període de vigència. El conveni té una vigència de 35 anys a partir d'avui, i per a la presentació del projecte de construcció per part de l'IEO s'estableix un termini màxim de nou mesos. Pel que fa al termini d'execució de les obres, aquest no podrà ser superior a tres anys des de la seva aprovació per part de l'APB. Nova seu El director de l'IEO, Eduardo Balguerías Guerra, ha recordat que hi ha un projecte bàsic arquitectònic per al futur edifici i pel qual rebran una ajuda de la Direcció General d'Innovació del Govern de les Illes Balears de tres milions d'euros procedents de Fons Europeus de Desenvolupament Regional (FEDER). Per al director de l'IEO-Centre Oceanogràfic de les Balears, Toni Quetglas, avui s'ha fet un pas important per a la construcció d'un nou espai per a l'organisme investigador, ja que la seva actual seu, situada també al port de Palma, als jardins dels molls de Paraires, s'ha quedat petit i sense possibilitat d'ampliació a causa de la protecció de l'edifici. En l'aspecte portuari, el president de l'APB, Joan Gual de Torrella, ha destacat la importància de la reconversió del Moll Vell del port de Palma en un centre d'activitat investigadora i apropar la seva divulgació a la ciutadania.

L'APB FINALITZA LES OBRES DE REMODELACIÓ DEL FAR DE LLEBEIG A SA DRAGONERA

L'APB FINALITZA LES OBRES DE REMODELACIÓ DEL FAR DE LLEBEIG A SA DRAGONERA

26/03/2019

L'Autoritat Portuària de Balears (APB) ha conclòs les obres de remodelació del far de Llebeig situat al sud-oest de l'illa de sa Dragonera, adequant la seva coberta, substituint la llanterna i restaurant tant la torre de l'edifici principal com el seu magatzem annex. El deficient estat de conservació de tot el conjunt ha fet necessària aquesta actuació per part de l'APB, les obres van ser adjudicades a l'empresa Obras y Pavimentaciones Man, S.A.U. i han suposat una inversió total de 513.164,19 euros (IVA inclòs). Aquestes obres han ocupat durant un període de 6 mesos a un total de 6 treballadors, amb puntes de fins a 10 operaris. La difícil accessibilitat del far ha fet necessari l'ús d'un helicòpter per traslladar tant la runa i altres residus com la llanterna i la cúpula, sent la tercera vegada que l'APB fa ús d'aquesta aeronau en un far de Balears. El far de Bleda Plana a Eivissa (2009) i el trasllat de noves bateries a aquesta mateixa illa de sa Dragonera van protagonitzar les anteriors intervencions de l'helicòpter. La nova llanterna, que és una reproducció de l'antiga, està construïda en acer inoxidable, per tal d'incrementar la seva resistència al salnitre i assegurar la seva durabilitat. De fet, l'antiga llanterna presentava un avançat estat d'oxidació en la seva estructura metàl·lica exterior i la seva base també ha hagut de ser reconstruïda. Pel que fa a la cúpula, de 1.100 quilos de pes, i l'estructura vidrada que la sustenta, aquesta última amb un pes d'una tona, van ser traslladades per separat a causa de les limitacions en la capacitat de càrrega de l'helicòpter. D'altra banda, l'antiga llanterna serà exhibida en l'exposició de senyals marítims del far de Portopí, un cop sigui restaurada. L'illa dels tres fars Cal recordar que l'illa de sa Dragonera compta amb dos fars en actiu, el de Llebeig al sud-oest i el de Tramuntana al nord-est, tots dos objecte d'anteriors intervencions per part de l'APB, com la retirada de bateries de les plaques solars i la neteja de males herbes dels seus entorns. La rehabilitació al far de Llebeig de la torre de l'edifici principal i el magatzem annex han estat també necessàries en trobar aquestes construccions en un estat de conservació molt deficient. El magatzem annex presentava les pitjors condicions, amb bona part de la seva coberta i parets interiors derruïdes. L'edifici, que fins a 1973 va ser utilitzat com a habitatge, també patia d'un adequat manteniment. El tercer far, ja en desús, és el de na Pòpia, que al seu dia va ser el far d'Espanya construït a major altura sobre el nivell del mar.

L'APB INICIA LES OBRES DE DEMOLICIÓ DE L'ANTIC ECONOMAT DE LA MARINA DEL PORT DE PALMA, ON S'UBICARÀ LA SEU DEL CENTRE OCEANOGRÀFIC DE BALEARS

L'APB INICIA LES OBRES DE DEMOLICIÓ DE L'ANTIC ECONOMAT DE LA MARINA DEL PORT DE PALMA, ON S'UBICARÀ LA SEU DEL CENTRE OCEANOGRÀFIC DE BALEARS

05/03/2019

L'Autoritat Portuària de Balears (APB) iniciarà aquest mes de març les obres de demolició de l'antic economat de la Marina del port de Palma, situada al Moll Vell, perquè el Centre Oceanogràfic de les Balears ( COB), pertanyent a l'Institut Espanyol d'Oceanografia (IEO), pugui construir la seva nova seu a aquest emplaçament. Les obres de demolició han estat adjudicades a l'empresa Construcciones y desmontes Ribera Navarra, S.A. per un import de 272.431,18 euros (IVA inclòs), tindran una durada aproximada de 4 mesos i donaran feina de manera directa a un total de 5 persones. Un cop enderrocats els 9 edificis que conformen aquest antic economat, l'APB cedirà l'espai al COB per construir la seva nova seu, en virtut del conveni per a la creació d'un pol marí d'innovació en ciència i tecnologia marina al Moll Vell de Palma. Cal recordar que aquest conveni va ser signat el passat mes de maig amb Vicepresidència del Govern i la Secretaria General de Ciència i Innovació del Ministeri d'Energia, Indústria i Competitivitat. Aquest acord té com a finalitat obrir el port de Palma a la ciència i als ciutadans, configurant un lloc de trobada i col·laboració entre diferents institucions i entitats públiques i privades. L'objectiu és, per tant, potenciar i desenvolupar activitats d'investigació, desenvolupament tecnològic i innovació en els sectors marí i marítim, posant èmfasi en àrees temàtiques d'interès estratègic per a les Illes Balears, com les ciències de la mar i la gestió adequada del medi marí i el litoral.

ESTUDIS ENCARREGATS PER L’APB APORTEN INFORMACIÓ SOBRE LA MOBILITAT DELS PASSATGERS DEL CREUER SYMPHONY OF THE SEAS EN LA SEVA ESCALA REALITZADA AL PORT DE PALMA EL 23 DE JULIOL DE 2018

ESTUDIS ENCARREGATS PER L’APB APORTEN INFORMACIÓ SOBRE LA MOBILITAT DELS PASSATGERS DEL CREUER SYMPHONY OF THE SEAS EN LA SEVA ESCALA REALITZADA AL PORT DE PALMA EL 23 DE JULIOL DE 2018

05/03/2019

L'Autoritat Portuària de Balears (APB) va encarregar el 2018 a la Universitat de les Illes Balears (UIB) i a un equip tècnic de la pròpia institució, sengles estudis per conèixer fins a quin punt el desembarcament de creueristes és determinant i contribueix a l'augment de la sensació del grau de saturació que es percep al centre de Palma. Concretament es tracta de l’"Anàlisi de la Mobilitat a Palma a partir de les dades proporcionades per la xarxa Smart-wifi", a càrrec de l'equip de la UIB integrat pels doctors Bartomeu Alorda Ladaria, Vicente Ramos Mir i Maurici Ruiz Pérez, i per una altra part de l’"Estudi de l’atracada a Palma del Symphony of the Seas", realitzat per mitjans propis de l'APB. El primer estudi està basat en el registre de dades de geolocalització de dispositius mòbils detectats per la xarxa SmartWifi de Palma (què és una xarxa wifi gratuïta que abasta tant el port com la ciutat de Palma) i que han servit per monitoritzar la mobilitat dels creueristes del Symphony of the Seas. El segon estudi inclou, d'una banda, comptar el nombre de passatgers que varen desembarcar i que varen embarcar en el creuer i, d'altra, enquestar els passatgers per conèixer quines activitats varen realitzar a Mallorca i el mitjà de transport que varen escollir per traslladar-se al lloc de l'activitat. Ambdós estudis es varen realitzar durant la seva escala al port de Palma del dilluns 23 de juliol de 2018, durant les vuit hores que va durar l'escala: entre les vuit del matí i les quatre de tarda. Dels 6.413 creueristes a bord del considerat en la data com el creuer amb més capacitat de passatgers del món varen desembarcar 5.271 passatgers, de manera que el 17,8% va decidir quedar-se a bord. De la resta, el 51% dels turistes (3.280) van decidir visitar Palma: 389 amb excursió i 2.891 pel seu compte. De la resta, un 18% va decidir dirigir-se a un altre destinació, mentre que el 13% va optar per contractar una excursió organitzada (sense incloure els tours per Palma). Aquestes dades s’extreuen de l'enquesta realitzada a 849 passatgers que havien decidit visitar l'illa de Mallorca pel seu compte, més les xifres proporcionades per la naviliera dels passatgers que havien reservat una excursió amb anterioritat a l'escala. Tot i que el creuer va organitzar una multitud d'activitats a Mallorca per als seus clients, la major part dels creueristes que varen descendir a l'illa va preferir visitar-la per si sols. Així, segons els enquestats, el 71% d'aquests visitants que varen decidir anar pel seu compte es varen dirigir al centre de Palma, mentre que un 10% varen manifestar haver visitat altres destinacions. Altres punts d'interès varen ser la platja de Palma (5%), el castell de Bellver (4%), la platja de Palmanova (4%), el centre comercial Portopí (3%) i la realització d'un tour turístic en bus ( 3%). Transport públic Pel que fa al transport triat, els enquestats varen manifestar decantar-se en un 49% pels shuttle bus o llançadores disposades per connectar el vaixell amb el centre de la ciutat. El 44% va decidir el taxi com a mitjà de transport. En darrer lloc varen aparèixer altres opcions minoritàries com el bus de línia 1 de l'Empresa Municipal de Transports (EMT), anar caminant, realitzar l'anomenat taxi tour o fins i tot opcions molt més peculiars com pot ser contractar un bus propi. Mentrestant, a l'estudi realitzat per la UIB per al mateix dilluns 23 de juliol es va voler parar atenció a la mobilitat dels passatgers del creuer Symphony of the Seas en la seva estada a la ciutat de Palma, ja que la seva posició amb caràcter anònim podia ser visualitzada a través de l'anàlisi de les dades de geoposició que ofereix la xarxa Smartwifi instal·lada al port i el centre de Palma, que comparteixen des del 2016 l'APB i l’Ajuntament a través de la Fundació Turisme Palma de Mallorca 365. Per a això es va intentar identificar grups de dispositius que amb alta probabilitat pertanyien a passatgers del creuer. Es programaren algoritmes tenint en compte que el dispositiu mòbil del creuerista no s'hagués localitzat amb anterioritat a aquest dia, que la detecció coincidís amb les hores en què el vaixell era a port i que la localització dels dispositius coincidís en algun moment del dia a la ciutat i al port. Geolocalització de creueristes L'estudi extreu que un 90,4% de passatgers observats per la xarxa SmartWifi va visitar el centre de Palma mentre que el 73,8% va ser observat en algun moment al Passeig Marítim. Ara bé, de l'anàlisi de mobilitat s'obté que la proporció de dispositius considerats de passatgers del Symphony of the Seas observats en els punts d'interès turístic en relació al nombre total de dispositius observats en la mateixa zona és molt baixa. Així, a la zona de la Catedral de Mallorca, tan sols el 2% dels dispositius captats per la xarxa SmartWifi de Palma són atribuïts per l'estudi a passatgers del Symphony of the Seas. De la mateixa manera, l'1% dels dispositius detectats al passeig Marítim s'atribueixen a aquests creueristes i coincideix a més la seva presència a les hores properes a l'embarcament, per la qual cosa es dedueix que la seva presència en aquesta zona coincideix a la tornada de la seva visita a la ciutat. Finalment, menys de l'1% dels dispositius varen ser detectats al carrer Jaume III i la plaça d'Espanya. La mitjana de passatgers per hora observats a la Catedral és comparable a la mitjana de passatgers que circula pel passeig Marítim, tot i que les hores de màxima afluència són diferents. A les dotze del migdia es produeix la punta a la Catedral mentre que a la una de la tarda passa al passeig Marítim. Aquesta diferència pot ser deguda al procés de retorn al vaixell que realitza el passatger per arribar abans de l'hora d'embarcament. El fet que al carrer Jaume III també presenti una punta a la una del migdia fa pensar als investigadors que podria ser degut a passatgers que decideixen no tornar al creuer a dinar i allargar la visita a la ciutat. Per contra, el màxim de passatgers a la plaça d'Espanya és a les onze del matí, per la qual cosa se suposa que és a causa de la política duta a terme per l'Ajuntament de Palma d'establir diferents punts d'aparcament d'autobusos procedents de creuers . Per tant, a aquella hora s'aprecia l'entrada més important a conseqüència de l'aplicació d'aquesta política, o bé dels desplaçaments en transport públic des del port a la zona centre de Palma. Sensació de congestió Tots dos documents es limiten a analitzar les dades objectives obtingudes i no a estudiar en profunditat la saturació de Palma, però aquesta informació permet tenir una idea molt més aproximada sobre quin percentatge real de cada creuer és destinat a Palma i a quines hores es produeix la màxima congestió. La UIB conclou finalment que "aquest estudi es limita a mostrar una metodologia d'anàlisi proposada i els resultats obtinguts sobre el creuer estudiat i no analitza en profunditat la sensació de congestió que va viure Palma aquest mateix dia, sent una eina més per avançar en la gestió d'aquesta congestió".

L'AUTORITAT PORTUÀRIA DE BALEARS INICIARÀ EL PROPER 18 DE MARÇ LES OBRES DE REMODELACIÓ DEL PORT DE EL MOLINAR

L'AUTORITAT PORTUÀRIA DE BALEARS INICIARÀ EL PROPER 18 DE MARÇ LES OBRES DE REMODELACIÓ DEL PORT DE EL MOLINAR

04/03/2019

L'Autoritat Portuària de Balears (APB) iniciarà les obres de remodelació del port de el Molinar el proper 18 de març, consistents en diferents actuacions per a la millora de l'operativitat marítima i l'entorn port-ciutat. Les obres han estat adjudicades a l'empresa ACSA, Obres i Infraestructures, SA, per 3.087.056,06 euros (IVA inclòs), tindran una durada aproximada de 9,5 mesos i donaran feina de manera directa a un total de 20 persones en la seva execució. Aquest matí, l'APB ha informat als socis i usuaris amb dret a amarratge del Club Marítim del Molinar de Llevant (CMML) de l'inici de les obres i que la seva concessió finalitza el 16 de març. Amb la finalitat d'evitar en la major mesura molèsties als titulars de les embarcacions amarrades, l'APB posarà a disposició del CMML, prèvia sol·licitud d'aquest, uns pantalans flotants, una superfície en terra i uns mòduls prefabricats a les instal·lacions del Portitxol perquè, durant el període que durin les obres, puguin traslladar-hi totes les embarcacions sota la seva gestió. També ha estat informat que a partir del proper 16 de març finalitza també la concessió de l'edifici de l'actual seu del CMML en la qual es realitza una activitat de restaurant. Si el CMML vol continuar amb aquesta activitat, durant el temps que sigui compatible amb l'execució de les obres, podrà sol·licitar-ho expressament. En cas contrari, el club no podrà seguir gestionant el restaurant. Continuïtat de la gestió En el mateix sentit, l'APB ha comunicat al CMML que, en cas d'estar interessat a continuar la gestió de les instal·lacions que ha vingut gestionant fins ara, podrà sol·licitar una competència de projectes, conformi estableix l'article 86 del Text Refós de la Llei de Ports de l'Estat i de la Marina Mercant. Amb aquesta actuació, l'APB vol garantir els objectius de compaginar l'activitat privada socioesportiva amb els interessos de tots els ciutadans, conservant les dimensions actuals i el caràcter social de les instal·lacions nàutiques. Sense que creixi el mirall d'aigua ocupat, es pretén garantir la pràctica de les activitats recreatives i esportives que tenen lloc en aquest port. També s'optimitzarà la superfície de terra, dedicant més espai a l'escola de vela, la qual permetrà fomentar aquest esport entre els més joves. La remodelació contempla actuacions de millora de les instal·lacions marítimes, així com la remodelació de l'actual edifici, el qual mantindrà les seves actuals característiques, i la re urbanització de la zona, donant continuïtat al passeig marítim.

L'APB CONTROLARÀ I GESTIONARÀ AMB DRONS EL DOMINI PÚBLIC PORTUARI

L'APB CONTROLARÀ I GESTIONARÀ AMB DRONS EL DOMINI PÚBLIC PORTUARI

26/02/2019

L'Autoritat Portuària de Balears (APB) ha iniciat un programa pilot de control i gestió del domini públic portuari amb la utilització de drons de darrera generació, amb l'assistència tècnica d'una empresa tecnològica especialitzada. Les proves han començat al port d'Alcúdia, però l'APB té previst implementar el servei en els altres ports d'interès general que gestiona, sempre que l'activitat estigui d'acord amb la legislació vigent per a cada un dels seus espais aeris. Les possibilitats d'aquest programa - la iniciativa correspon a la unitat organitzativa de Qualitat, Medi Ambient i Innovació de l’APB- són nombroses. Entre altres aplicacions, el vol amb drons permet tenir una lectura exacta i en temps real de l'ocupació del domini públic portuari, supervisar les activitats que es duen a terme en els recintes de cada port i realitzar controls mediambientals, entre moltes altres tasques de supervisió . Els drons permeten obtenir una visió de gran precisió de l'espai portuari diferent de la que podem aconseguir des de la superfície. Mentre ha durat la prova pilot, es porta a terme un vol programat al port un cop per setmana, dirigit per un pilot certificat que compta amb tots els permisos i autoritzacions corresponents. La programació d'aquest vol es realitza en funció de la qualitat i la quantitat de la informació que es vulgui obtenir, proporcionant un total de 750 fotos, que donaran lloc a una ortofoto, la qual combina les característiques de detall d'una fotografia amb les qualitats geomètriques d'un pla. L’ ortofoto, per tant, permet obtenir mesuraments molt exactes de les superfícies. Tota la informació obtinguda és analitzada, generant una matriu de càlcul que conjuga diferents paràmetres: ocupacions, patrons o detecció d'irregularitats, entre molts altres, permetent la ràpida gestió de qualsevol incidència detectada. Drone Service 360 ​​és l'empresa contractada per l'APB per proporcionar el servei d'assistència tècnica en aquest projecte, pioner i innovador, amb grans possibilitats de desenvolupament futur. L'empresa especialitzada facilita l'APB les dades i conclusions obtingudes en espais molt breus de temps, permetent d'aquesta manera a l'APB prendre les decisions que corresponguin de forma molt àgil. Adolfo Sastre, CEO / Enginyeria de Drone Service 360, considera que "la utilització de drons i l'anàlisi d'aquesta informació per a la gestió de ports suposa un salt al futur per part de l'Autoritat Portuària de Balears i la nostra empresa està feliç de formar part d'un projecte tan innovador ".

L’APB COL·LABORA AMB L’IMEDEA EN LA SEQÜENCIACIÓ MASSIVA D’ADN PER ANALITZAR LA BIODIVERSITAT EN LA BADIA DE PALMA I ELS SEUS AMBIENTS PORTUARIS

L’APB COL·LABORA AMB L’IMEDEA EN LA SEQÜENCIACIÓ MASSIVA D’ADN PER ANALITZAR LA BIODIVERSITAT EN LA BADIA DE PALMA I ELS SEUS AMBIENTS PORTUARIS

18/02/2019

Un equip d'investigadors de l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB) ha elaborat un estudi sobre la biodiversitat del fons marí del port i de la badia de Palma que ha permès identificar un total de 269 espècies de cucs marins. Aquesta gran diversitat d'espècies és, a parer dels investigadors, un indicador de la complexitat d'hàbitats de la badia i reflecteix el desconeixement de la diversitat que ens envolta, més elevada de l'esperada. El treball dels investigadors també ha identificat espècies que no havien estat anomenades fins ara a les illes Balears, algunes de les quals són considerades invasores. El treball és fruit de la col.laboració entre l'Autoritat Portuària de les Illes Balears (APB) i l’IMEDEA (CSIC-UIB), que fa un any varen signar un contracte de recerca per dur a terme una «Anàlisi de la biodiversitat del fons marí (bentònica) del port de Palma i d’altres zones de la badia de Palma». El projecte, liderat pels doctors Joan Pons, de l'IMEDEA (CSIC-UIB), i María Capa, del Departament de Biologia de la UIB i el NTNU 0University Museum de Noruega, sorgeix de la voluntat de respondre una pregunta: és l'ADN un instrument precís i rendible per identificar espècies i fer un seguiment de l'estat de conservació de les comunitats marines? Per respondre en aquesta pregunta, els doctors Capa i Pons han desenvolupat una nova metodologia d'anàlisi basada en l'ús de tècniques de seqüenciació massiva d'ADN, la qual els ha permès comparar la composició d'espècies de cucs marins i la seva abundància en tres àrees on hi ha un impacte humà diferent: el port de Palma, el Portitxol i la zona marina protegida de la badia de Palma. Pel president de l'APB, Joan Gual de Torrella, «el que és essencial d'aquesta col•laboració continuada entre el port i la comunitat científica és obtenir dades objectives a partir de les quals es puguin adoptar decisions encertades, i no fer-ho des de suposicions o prejudicis». L'estudi ha estat coordinat per la Unitat de Qualitat, Medi Ambient i Innovació de l'APB. Els cucs marins, excel.lent indicador de l'estat de conservació marina Els cucs o anèl.lids marins són un grup abundant i divers d'invertebrats (amb unes 17.000 espècies descrites en el món i al voltant de 500 de citades a les illes Balears) que habita majoritàriament en els fons marins. Constitueixen un model ideal per a aquesta recerca, ja que actuen com a representants de les comunitats marines i com a indicadors de pertorbació ambiental. Una embarcació de l'IMEDEA (CSIC-UIB), amb l'ajuda de bussos professionals, va recollir mostres durant l'estiu i l'hivern de 2017 al port de Palma, al Portitxol, així com a la reserva marina de la badia de Palma (cala Blava) i a l'illa de la Porrassa. En total, es varen recollir seixanta mostres de sediment i de raspats de superfícies dures (murs i estructures artificials), que s'han processat i estudiat de manera detallada tant morfològicament com genèticament. Les mostres recollides en els sediments dels ambients portuaris contenen una baixa diversitat d'espècies, algunes de les quals són indicadores de condicions ambientals degradades, com era esperable. No obstant això, algunes mostres preses en els murs més exposats dels ports, inclosos els molls on atraquen els vaixells i els creuers turístics al dic de l'Oest, reflecteixen un estat de conservació més bo del que s’esperaven, ja que contenen una gran diversitat d'espècies, algunes pròpies d'ambients no antropitzats. Espècies invasores A més, l'estudi ha permès detectar la presència d'espècies invasores, com Ficopomatus Enigmaticus, present en el catàleg d'espècies espanyoles invasores, o espècies del gènere hidroide, que no havien estat esmentades fins ara a les illes Balears. No se sap quan han pogut arribar a Mallorca, ja que no existeixen estudis previs i possiblement han estat introduïdes en les aigües de Mallorca adherides als cascos dels vaixells o en estat larvari en les aigües de llast. La seva presència es relaciona amb efectes negatius per al medi ambient, ja que poden arribar a formar denses colònies de tubs calcaris succints que desplacin les espècies natives, a més de provocar problemes d'obstrucció de canals i comportes en ports i altres sistemes costaners o créixer en els cascos dels vaixells. A les Balears, no se sap quina és la magnitud del problema, ja que els ambients portuaris no han estat estudiats en profunditat. Hores d’ara, hi ha dos estudiants que treballen en un projecte de Màster i Fi de Grau, respectivament, per tractar de resoldre algunes d'aquestes qüestions. Morfologia i genètica: dos mètodes complementaris Quant a la pregunta inicial, de caràcter metodològic, que va motivar la recerca, l'estudi ha permès comparar el mètode tradicional d'identificació visual d'espècies basat en la comparació de dades morfològiques, amb una metodologia en auge per a l'estudi de la composició d'espècies de comunitats mitjançant tècniques de seqüenciació massiva de l'ADN. L'objectiu ha estat conèixer quina de les dues tècniques resulta més precisa i eficient. Aquesta conclusió és especialment important per a projectes d’avaluació de la biodiversitat i comunitats marines sotmeses a impacte ambiental. Amb mètodes tradicionals, utilitzant únicament dades morfològiques, es va aconseguir reconèixer 203 espècies, mentre que les dades purament genètiques, a partir de la seqüenciació massiva d'ADN, varen aconseguir identificar 122 espècies, un 40 per cent menys. El solapament entre tots dos mètodes va ser del 50 per cent. Tots dos mètodes, per tant, aconsegueixen resultats complementaris i permeten, en combinació, incrementar el coneixement de la composició de les comunitats marines. Els mètodes genètics presenten un potencial més elevat de desenvolupament, però requereix encara de la generació d'una base de dades completa que permeti associar seqüències d'ADN a espècies nominals. En termes econòmics i de temps, un sistema i un altre no varen mostrar grans diferències. Una metodologia per al monitoratge d'ambients portuaris Segons el parer del cap de Qualitat, Medi Ambient i Innovació, Jorge Martín, «aquesta primera passa que hem fet al port de Palma ens permetrà plantejar-nos la possibilitat d'implantar el projecte a altres ports, tant als que gestionam nosaltres com proposar-ho als que depenen d'altri». De fet, els resultats d'aquest estudi són rellevants per a les autoritats portuàries, així com per a altres entitats interessades en l'avaluació de la qualitat del medi ambient marí, ja que validen una metodologia efectiva per estimar la biodiversitat i l'estat de conservació de les comunitats marines. Així mateix, s'han obtingut per primera vegada els codis de barres genètics per a 80 espècies, de manera que s’han incrementat les bases de dades públiques que permeten identificar espècies a partir de seqüències d'ADN, i s’han accelerat i abaratit les successives campanyes de monitoratge. Gràcies a això es podrà fer una més bona gestió i conservació de la biodiversitat, així com millorar la detecció d'espècies invasores.

LES ACTIVITATS VINCULADES ALS PORTS QUE GESTIONA L’APB GENERAREN EN 2015 UN IMPACTE ECONÒMIC TOTAL DE 1.413 MILIONS D'EUROS I VAN DONAR TREBALL A 25.720 PERSONES

LES ACTIVITATS VINCULADES ALS PORTS QUE GESTIONA L’APB GENERAREN EN 2015 UN IMPACTE ECONÒMIC TOTAL DE 1.413 MILIONS D'EUROS I VAN DONAR TREBALL A 25.720 PERSONES

14/02/2019

L'impacte econòmic total en 2015 dels ports d'interès general gestionats per l'Autoritat Portuària de Balears (APB) va ser de 1.413 milions d'euros, el que va suposar el 5,7% de l'activitat generada en Balears durant aquest exercici. Pel que fa a l'ocupació, els ports de Palma, Alcúdia, Maó, Eivissa i la Savina van donar de manera directa, indirecta i induïda 25.720 llocs de feina, el que va representar el 5,3% de l'ocupació total balear. Així es desprèn de l'Estudi sobre l'impacte econòmic de l'activitat dels ports que gestiona l'Autoritat Portuària de Balears, amb dades recollides entre 2015 i 2017 i que s'ha fet públic recentment. Els treballs han estat elaborats conjuntament pel departament de Planificació i Sostenibilitat de l'APB, el Servei d'Estudis de la Cambra de Comerç de Mallorca i per la Universitat de les Illes Balears. L'estudi d'impacte econòmic posa en relleu la gran transcendència de les activitats vinculades als 5 ports d'interès general que gestiona l'APB. Per això té en compte no tan sols les activitats de funcionament d'aquests ports, sinó també les inversions realitzades, públiques i privades, així com l'impacte econòmic derivat dels turistes nàutics i de l'activitat dels creuers, expressat en termes de Valor Afegit Brut (VAB) i en llocs de treball. El VAB reflecteix les rendes del treball i del capital generades per l'activitat econòmica de les empreses. Si analitzem per ports el VAB i l'ocupació, observem que el de Palma va generar el 71% de VAB i de l'ocupació total, amb un impacte econòmic total de 988.120.000 d'euros i 18.071 llocs de treball. El van seguir els ports d'Eivissa i la Savina, que van suposar en conjunt al voltant del 20% del total, amb 290 milions d'euros i 5.192 llocs de treball. Tanquen la llista dels ports de Maó (92 milions d'euros i 1.655 llocs de treball) i Alcúdia (38,80 milions d'euros i 676 llocs de treball). Finalment, cal assenyalar que la meitat de l'impacte econòmic total reflectit en l'estudi es genera de forma directa i equival a 704.400.000 d'euros. Quant a l'impacte indirecte, suposa el 32%, amb 449.800.000 d'euros. El 18% restant es produeix per efectes induïts, aconseguint un total de 253.500.000 d'euros. Estudi exhaustiu Per a l'obtenció dels ingressos generats per les empreses d’aquestes activitats que es desenvolupen en els ports s'han utilitzat diverses fonts d'informació com enquestes referents a producció o a través dels comptes anuals que les empreses dipositen en el registre mercantil, entre altres mitjans. A partir d'aquesta informació s'han pogut calcular els efectes directes, indirectes i induïts de fins a vuit grups d'activitat de funcionament diferents que són, empreses navilieres i consignatàries drassanes i altres empreses relacionades de reparació i manteniment instal·lacions nàutic-esportives activitats de restauració i oci empreses de xàrter nàutic resta d'activitats empresarials i l'activitat de l'APB, excloent la inversió. El conjunt d'activitats de funcionament realitzades en els ports que gestiona l'APB van facturar el 2015 de manera directa, indirecta i induïda, més de 2.481,4 milions d'euros. Les connexions marítimes que proporcionen els ports en el nostre arxipèlag resulten fonamentals per a l'activitat diària de les Balears, ja que constitueixen les principals portes d'entrada i sortida de mercaderies. En aquest sentit, les empreses navilieres i consignatàries són el grup d'activitat de funcionament de major grandària. En conjunt, el sector va generar uns ingressos per valor de 1.248,1 milions d'euros, la meitat del que facturen les activitats marítimes a les Balears. Mesurat en VAB, l'impacte total arriba als 485.700.000 d'euros en l'economia balear. Van donar feina a 7.608 persones, el que va suposar el 47% de la ocupació total del sector portuari. Les drassanes i les empreses relacionades de reparació i manteniment d'embarcacions formen el segon grup d'activitat a l'aportar el 20% dels ingressos de l'activitat portuària i ocupació. És el sector més nombrós el 2015, amb 213 empreses que van donar feina a més de 3.717 persones i va generar en l'economia balear un VAB de 189, 3 milions d'euros. Complementa a aquest sector el grup d'instal·lacions nàutica esportives que van generar en l'economia balear un VAB total de 100 milions d'euros i 1.806 llocs de treball. Inversions públiques i privades Al marge d'aquestes activitats de funcionament, l'estudi recull l'impacte generat pel trànsit de turistes nàutics, el generat pel trànsit i el turisme de creuers, així com l'impacte que suposa tant la inversió directa de l'APB com la de les empreses l'activitat de les quals està vinculada als ports de l'Estat a les Illes Balears. El 2015 es van invertir de forma privada i pública més de 24,5 milions d'euros, dels quals el 83% van ser de fons públics i el 17% restant privats. L'estudi analitza l'evolució d'aquestes inversions des de l'any 2005. El 2011 s'observa un pic amb una inversió superior als 80,1 milions d'euros. Les previsions són molt positives per als propers 5 anys. A partir de 2019 les inversions (tant de component públic com privat) superaran els 100 milions d'euros. Arribant dos pics: un en 2020, amb 126,2 milions, i un altre el 2022, amb una previsió de 128,2 milions d'euros, gràcies a l'aportació de 90,7 milions d'inversió pública. Per a més informació, accedeixi a l'Estudi de l'impacte econòmic de l'activitat dels ports que gestiona l'Autoritat Portuària de Balears. Dades 2015-2017.

L’ APB PROLONGARÀ  EL MOLL DE SES FIGUERASSES AL PORT DE MAÓ

L’ APB PROLONGARÀ EL MOLL DE SES FIGUERASSES AL PORT DE MAÓ

13/02/2019

L'Autoritat Portuària de Balears (APB) ha tret a concurs les obres per a la prolongació del moll de ses Figuerasses, al port de Maó. L'objectiu de la remodelació que ara es licita és connectar la passarel·la de l'Hospital i el Repòs del Rei. L'ampliació farà possible l'accés dels vianants des de l'Hospital i el Repòs del Rei i, al mateix temps, s'adequarà la zona per a usos recreatius per dotar-la d'un determinat nombre de llocs d'amarratge de petita eslora. El tipus de formigó triat per aquesta reforma, a més de resistent a l'ambient marí, serà de característiques estètiques similars a l'existent a la zona, amb la finalitat de mantenir la uniformitat en els elements visuals propis del port de Maó. Aquest moll serà folrat de pedra calcària amb aspecte de "paret seca" i l'acabat triat per al paviment serà la tarima de fusta de pi, convenientment tractada, per tal d'assegurar l'adequada durabilitat. Cal esmentar que aquesta remodelació es suma a les obres que ja s'estan executant en aquest moll per solucionar els problemes d'estabilitat, els quals havien causat una gran esquerda longitudinal al llarg de tot el moll, patologia que va obligar a l'APB a tancar l’accés, per raons de seguretat. La prolongació del moll de ses Figuerasses ve a millorar una infraestructura portuària situada a la riba sud enfront de l'Illa del Rei del port de Maó i s'estendrà fins a una longitud de 167 metres. La previsió per a la vida útil d'aquesta ampliació és de 50 anys i està dotada amb un pressupost estimat de 711.125,18 euros, IVA inclòs. Està previst que les obres puguin iniciar-se en maig d'enguany 2019, finalitzant 6 mesos més tard. El termini per a la presentació de propostes finalitza el dia 11 de març de 2019. Tota la informació està disponible al Portal de Licitació Electrònica de l'APB.

L'AUTORITAT PORTUÀRIA DE BALEARS INICIA LES OBRES DE REMODELACIÓ I MILLORA DE LA SEVA ANTIGA SEU

L'AUTORITAT PORTUÀRIA DE BALEARS INICIA LES OBRES DE REMODELACIÓ I MILLORA DE LA SEVA ANTIGA SEU

08/02/2019

L'Autoritat Portuària de Balears (APB), un cop licitades i adjudicades, iniciarà en breu les obres de remodelació i millora de la seva antiga seu. Es tracta de l'edifici situat en el Moll Vell, número 3 del port Palma. L'objectiu d'aquesta rehabilitació és remodelar en profunditat aquest emblemàtic edifici per destinar-lo a ús públic. Les obres han estat adjudicades a Acciona Construcción, SA, per 5.444.964,90 euros IVA inclòs. Duraran quinze mesos i es preveu que donaran feina de manera directa a fins a 70 persones. El projecte contempla la creació d'un restaurant a la planta superior, que permetrà contemplar les excepcionals vistes a la badia de Palma i de la catedral de Mallorca. A la segona planta es situarà una sala diàfana per a albergar exposicions de caràcter permanent i està prevista la construcció d'un auditori amb capacitat per a 200 persones. Quant als accessos, es practicarà una nova entrada a la façana sud, que és la més propera al mar, amb la finalitat de facilitar el trànsit dels visitants a aquest edifici. L'antiga seu es troba sense activitat des d'octubre de 2012, moment en què les oficines centrals de l'APB es van traslladar a l'actual edifici del Moll Vell, 5. L'edifici que ara es remodelarà, d'estil neoclàssic, està catalogat i va ser construït en 1940. En 1955 va ser ampliat. Disposa de més de 3.000 metres quadrats repartits en 3 plantes i se situa sobre una parcel·la de 1.566 metres quadrats. Es conserva la façana El projecte constructiu manté íntegra la seva façana. Per evitar que aquesta es pugui veure danyada durant les obres de demolició de l'interior d'immoble, s'instal·larà una estructura metàl·lica en el seu interior, la qual sostindrà tota la façana, que també serà rehabilitada. En canvi, la part superior de la façana que dóna al mar serà demolida, ja que es tracta d'un afegit posterior a la construcció que trenca amb la continuïtat estètica de l'edifici. Aquesta façana, sense interès arquitectònic, serà substituïda per una vidriera de grans dimensions, que desenvoluparà les funcions de mirador. El solar confrontant amb la façana sud, actualment utilitzat com a aparcament, veurà eliminat el seu tancament i es transformarà en una zona enjardinada i de descans amb un gran banc de fusta.