Noves escales mecàniques i ascensors millora-ran la comoditat del moll del Botafoc

Noves escales mecàniques i ascensors millora-ran la comoditat del moll del Botafoc

14/06/2016

El moll comercial a l’abric del dic del Botafoc en el port d’Eivissa disposarà en breu de noves escales mecàniques i ascensors que milloraran l’accés dels passatgers als bucs. L’Autoritat Portuària de Balears (APB) està duent a terme aquestes obres a través de la UTE formada per Copcisa i Construccions Olives i, segons les previsions, estaran acabades a finals de juliol. Actualment el moll comercial disposa de tres zones d’accés i embarcament als bucs a través de passarel·les i tots els accessos estan equipats amb una escala mecànica i una escala convencional. Amb la instal·lació d’aquestes noves escales mecàniques i dels ascensors augmentaran i milloraran les condicions de confort i seguretat dels passatgers que accedeixen a les passarel·les fixes elevades. El pressupost de les obres és de 575.000 €.

Entra en funcionament el primer duc d’alba del moll del Botafoc

Entra en funcionament el primer duc d’alba del moll del Botafoc

14/06/2016

Ahir va entrar en funcionamienro el primer dels tres ducs d’alba que s’estan construint en el pantalà sud dels molls del Botafoc on es perllonga la primera línia d’atracament per als grans bucs. El primer gran creuer que ha utilitzat aquest duc d’alba va ser, ahir mateix, el Mein Schiff 3, que va poder atracar i amarrar en el moll comercial del port d’Eivissa amb normalitat i seguretat. Aquest creuer va coincidir en el port amb un altre gran buc, el Costa Favolosa. Les obres que realitza l’Autoritat Portuària de Balears (APB) a través de la UTE adjudicatària Copcisa-Olives són per millorar la capacitat per al tràfic de creuers i l’operativa dels atracaments en els molls comercials del port d’Eivissa, a l’abric del dic del Botafoc. En total, es construeixen tres ducs d’alba que permetran perllongar la longitud d’atracament fins a 328 i 375, en tots dos costats del pantalà. D’aquesta manera podran atracar al mateix temps dos bucs de fins a 335 i 290 metres d’eslora. La prolongació dels molls aconseguirà a més millorar l’operativa portuària, ja que actualment els grans creuers coincideixen en l’alineació del dic del Botafoc amb els petroliers que realitzen les descàrregues de combustible i els atracaments actuals tenen una capacitat limitada d’acollir creuers de grans eslores quan les condicions meteorològiques són adverses. El disseny estructural que utilitza la UTE constructora permet optimitzar les quantitats de formigó i acer que s’utilitzen. la qual cosa permès reduir el cost de l’obra i el termini d’execució. També des del punt de vista de la sostenibilitat ambiental, es tracta d’una solució molt adequada ja que que facilita la renovació de l’aigua del port.

Baptisme del creuer TUI Discovery al port de Palma

Baptisme del creuer TUI Discovery al port de Palma

10/06/2016

Thomson Cruises ha escollit Mallorca per al baptisme del seu nou creuer TUI Discovery que farà base al port de Palma tots els dissabtes fins al mes d’octubre. La intenció de la companyia és mantenir les escales l’any que ve un cop comenci la temporada alta de creuers. La cerimònia de baptisme nàutic va tenir lloc a l'interior del vaixell amb una gran festa a la qual van assistir més de 1.200 convidats, principalment agents turístics britànics. i on el plat fort va ser un concert de l’artista britànica guanyadora d’un Grammy, Jess Glynne, i l’amollada de focs artificials sobre la badia. Van intervenir en la cerimònia, entre d’altres, el CEO de Thomson Holidays, David Burling, la General Manager de TUI, Hellen Caron i el capità del TUI Discovery John Westgarth-Pratt. El TUI Discovery té una capacitat per a 1.800 passatgers i en les seves rutes inclouen els ports de Palma i d’Eivissa.

El Moll de Ponent de Maó ja és un bulevard

El Moll de Ponent de Maó ja és un bulevard

08/06/2016

Ja han finalitzat les obres de millora del port de Maó que han transformat el Moll de Ponent en un bulevard. Els vianants i els comerciants de la zona comprovaran que s’han ampliat les voreres i que poden caminar amb comoditat entre les terrasses del port i la calçada. Les obres de millora del port han estat possibles gràcies a la reordenació dels espais que ha dut a terme l’Autoritat Portuària de Balears (APB) que han consistit a traslladar el tràfic dels vaixells de línia regular al Cós Nou i reservar aquesta zona als creuers. Així s’ha pogut eliminar la rampa Ro-Ro del moll i aprofitar l’espai que abans es reservava a les maniobres dels camions. L’APB ha invertit en aquestes obres 330.000 €. S’han empedrat les voreres, s’ha incorporat nou mobiliari urbà i s’han plantat més palmeres distribuïdes al llarg del passeig. L’objectiu últim és ajudar a reactivar l’activitat econòmica de la zona on hi ha molts locals, sobretot, de restauració. Precisament l’APB ha aplicat una bonificació a les concessions pels mesos en què els locals no han pogut fer ús de les seves terrasses.

L'APB i el Govern inicien la col•laboració per a la promoció conjunta dels ports

L'APB i el Govern inicien la col•laboració per a la promoció conjunta dels ports

02/06/2016

L'Autoritat Portuària de Balears (APB) i el Govern de les Illes Balears han anunciat avui l'inici d'una línia de col·laboració conjunta entre les dues entitats per tal d'unificar criteris de gestió dels ports de l'arxipèlag , per millorar i reforçar els serveis que s'ofereixen i que redundin en el teixit comercial de la comunitat. El president de l'APB, Joan Gual de Torrella, i el conseller de Territori, Energia i Mobilitat del Govern de les Illes Balears, Marc Pons, han coincidit en apuntar que, des del respecte a l'autonomia de les dues institucions, el "més intel·ligent "és incrementar la coordinació entre ambdues per a un millor servei tant al resident com al turista. Pel president de l'APB, es tracta d'un sol usuari, que no distingeix que hi hagi dues administracions que ofereixin el mateix servei. "Una de les conseqüències d'aquest acord és tenir un sol criteri per a un sol usuari", al marge que l'apliquin dos organismes diferents. Per a Marc Pons, es comença un camí junts "des de la convicció de millorar els serveis que els diferents ports podem oferir als qui ens visiten". Segons el conseller, "fixar uns mateixos paràmetres de qualitat i decidir fer la promoció conjunta a l'exterior, són camins que ens uneixen, reforcen el nostre sector nàutic i per tant també el nostre teixit productiu de les Illes Balears". Acords concrets Entre els primers acords concretats hi ha el compromís de coordinar la promoció exterior dels ports com a destinació turística, estructurant una marca de qualitat de serveis nàutics homogenis en el conjunt d'instal·lacions portuàries de les illes. També la intenció de simplificar els tràmits administratius per a l'obtenció d'amarratges. En l'àmbit local, concretar la manera d'encaixar el paper comercial dels ports d'Eivissa amb Sant Antoni de Portmany, a l'illa d'Eivissa, i el de Maó amb el de Ciutadella, a Menorca, complementant-los tot i sent gestionats per diferents administracions. També, conjuntament amb les conselleries d'Educació i Treball, impulsar la formació professional per nodrir uns sectors necessitats de professionals locals qualificats. Així com també estudiar la petició formulada per Algèria de crear una línia marítima entre Barcelona, ​​Palma i l’Alger. L'APB és un organisme públic, agrupat entorn a Ports de l'Estat, que depèn del Ministeri de Foment, i que gestiona els ports d'interès general de Palma, Alcúdia, Maó, Eivissa i la Savina. Mentrestant, el Govern dels Illes Balears, a través de l'ens públic Ports IB, és el responsable de les competències i funcions executives dels ports gestionats de la comunitat autònoma.

Una visita als fars de Balears

Una visita als fars de Balears

26/05/2016

Autoritat Portuària de Balears (APB) gestiona els 34 fars en ús que es troben repartits entre les illes de Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera, Cabrera i Dragonera, molts dels quals són fotografiats des de la mar i des de terra deixant imatges impressionats que es comparteixen sobretot a les xarxes socials. Encara que la majoria dels fars estan tancats al públic perquè estan en actiu y són instruments de seguretat marítima, és possible apropar-s’hi i visitar-ne alguns, sobretot, els que contenen exposicions o petites cafeteries. A Mallorca, destaca la completa exposició de senyals marítims del far de Portopí (Palma) que es reparteix al llarg de cinc sales de l’edifici del far. L’horari de visites és dilluns, dimecres i divendres, a les 12.30 hores. És necessari concertar la visita prèviamente a través del correu fardeportopi@portsdebalears.com o telefonant al 971 402175. També, a inicitaiva de l’APB, a Menorca, en el far de Favàritx de Maó, es pot visitar una interessant exposició sobre el far, la seva construcció, ús i la vida marítima de l’època, igualment amb cita prèvia. En el far de Cavalleria, el més antic dels fars menorquins i segurament un dels més fotografiats de l’illa, s’ha obert un centre d’interpretació promogut per l’APB en col·laboració amb l’ajuntament des Mercadal que gestiona Talaia Cultural. Tambén hi ha exposicions en el far de Tramuntana, a sa Dragonera, una illa que va comprar el Consell de Mallorca l’any 1987 i que l’any 1995 va ser declarada parc natural pel Govern de les Illes Balears. En aquest far es pot visitar el centre d’interpretació i conèixer com vivien els faroners fins fa uns anys. A Eivissa destaca el far de Coves Blanques que va quedar fora de servei com a senyal marítim a mitjans del segle passat i que ara acull el Centre d’Interpretació de la Mar, gestionat per l’Ajuntament de Sant Antoni de Portmany. A diferència dels anteriors, els fars de Formentor (Mallorca) i Artrutx (Menorca) s’han convertit en cafeteries on aturar-se a descansar després d’haver visitat els voltants de la zona. Actualment l’APB du a terme obres de millora en deu fars de les illes i en algunes balises amb una inversió de 260.000 euros. Consulta a www.portsdebalears.com els fars que es poden visitar. La web de referència per conèixer tot sobre els nostres fars es www.farsdebalears.com.

#RetrataUnFaro, concurs de fotos dels fars de Balears a les xarxes socials

#RetrataUnFaro, concurs de fotos dels fars de Balears a les xarxes socials

24/05/2016

L’Autoritat Portuària de Balears (APB) ha posat en marxa el concurs de fotografia #RetrataUnFaro a través dels seus perfils de Fars de Balears a les xarxes socials Facebook, Instagram i Twitter. El concurs té com a objectiu retratar els 34 fars en actiu que gestiona l’APB a les illes de Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera i Cabrera i en els illots de les Illes Balears com la Dragonera, amb la finalitat de difondre el coneixement dels fars entre els usuaris de les xarxes.Amb les millors 34 fotos, l’APB dissenyarà un pòster que servirà de material de divulgació. Durant un mes, els participants podran enviar les fotografies que desitgin, sempre que no repeteixin més de tres vegades el mateix far. El concurs finalitza el 21 de juny i un jurat format per personal de l’APB decidirà, dia 28 de juny, les millors fotos. El premi per als guanyadors serà el llibre ‘Història dels fars de les Illes Balears’, escrit per Javier Pérez de Arévalo i editat per Lunwerg Editors / Editorial Planeta. I a més, el póster dels fars de Balears dissenyat amb les fotografies premiades que duran el nom de l’autor. Tota la informació dels fars de Balears es pot trobar a la web www.farsdebalears.com.

L’empresa Varadero Ibiza serà bonificada per bones pràctiques ambientals

L’empresa Varadero Ibiza serà bonificada per bones pràctiques ambientals

23/05/2016

El Consell d’Administració de l’Autoritat Portuària de Balears (APB) ha proposat bonificar l’empresa Tanit Eivissa Port responsable de la gestió del Varadero Ibiza per l’aplicació de bones pràctiques ambientals en les seves instal·lacions del port d’Eivissa on du a terme serveis de manteniment i reparació d’embarcacions. Precisament les bonificacions són un dels instruments amb què compta l’APB per promoure les bones pràctiques mediambientals entre les empreses que utilitzen les instal·lacions portuàries. Amb caràcter general, l’APB exigeix a les empreses licitadores presentar un projecte de gestió mediambiental i de gestió de seguretat que inclogui aspectes com la recollida selectiva de fems i residus sòlids, líquids i oliosos de les embarcacions, incloent el seu lliurament a un gestor autoritzat. Varadero Ibiza aplica un sistema integrat de gestió ambiental, qualitat i prevenció de riscos laborals pel qual ha obtingut les certificacions ISO 9001:2008, ISO 14001:2004 i OHSAS 18001:2007.

Marina Port de Mallorca amplia el termini de concessió

Marina Port de Mallorca amplia el termini de concessió

23/05/2016

El Consell d’Administració de l’Autoritat Portuària de Balears (APB) ha aprovat prorrogar el termini de la concessió a l’empresa IP3M que gestiona serveis portuaris a embarcacions d’esbarjo a Marina Port de Mallorca, situada en el Passeig Marítim de Palma. L’ampliació del termini és de 5,6 anys i està subjecta al fet que el concessionari executi les obres que formen part del compromís d’inversió que ascendeixen a 3,2 milions d’euros. Aquestes inversions es dediquen a la millora de les activitats portuàries. La taxa anual que ha d’abonar l’empresa concessionària és de 788.000 euros.

Marina Aucanada Group gestionarà els amarratges de l'antic polígon naval d'Alcúdia

Marina Aucanada Group gestionarà els amarratges de l'antic polígon naval d'Alcúdia

19/05/2016

El Consell d'Administració de l'Autoritat Portuària de Balears (APB) ha triat a l'empresa Marina Aucanada Group com a l’oferta més avantatjosa per a la gestió dels llocs d'amarratge a la dàrsena de l'antic polígon naval del port d'Alcúdia. Al concurs es varen presentar quatre empreses. La durada de la concessió és de 21 anys. La inversió que farà l’empresa és de 12 milions d’euros i la taxa anual oferida és de 906.592,63 euros. Amb aquests amarratges l'APB vol potenciar la relació entre el port i la ciutat i oferir nous serveis portuaris a la zona. L'empresa concessionària prestarà serveis d'amarratges per a embarcacions d'esbarjo, subministrament d'aigua, energia elèctrica, telefonia i transmissió de dades, a més d'un servei de custòdia i guarderia d'embarcacions en marina seca. Disposarà d'una estació de servei de combustible i podrà destinar dos edificis ja existents a locals i despatxos per a la prestació de serveis comercials. Marina Aucanada Group tendrà al seu càrrec una superfície de domini públic portuari de 42.021 metres quadrats, dels quals 30.139 corresponen a mirall d'aigua i 11.882 a superfície terrestre.

Les institucions de les Balears i la iniciativa privada treballaran en un pla estratègic per als creuers

Les institucions de les Balears i la iniciativa privada treballaran en un pla estratègic per als creuers

12/05/2016

Les institucions públiques de Balears i el sector privat han acordat treballar en un pla estratègic conjunt per desenvolupar el turisme de creuers d'una manera sostenible i en benefici de l'economia de les Illes. Així s'ha decidit en una reunió que ha tengut lloc avui dematí a la seu de la Cambra de Comerç de Mallorca, impulsada per l'Autoritat Portuària de Balears (APB) i l'Associació Internacional de Línies de Creuers (CLIA). A aquesta reunió hi han assistit unes 50 persones de diferents sectors relacionats amb el turisme de les illes, inclosos representants institucionals com el vicepresident i conseller de Turisme del Govern dels Illes Balears, Gabriel Barceló, el president del Consell insular d'Eivissa, Vicent Torres, la regidora de Turisme de l'ajuntament de Palma, Joana Adrover, el primer tinent d'alcaldia de l'ajuntament de Maó, Vicenç Tur o el regidor de Turisme d'Alcúdia, Joan Vallori. Les empreses privades estaven representades per navilieres com Pullmantur, Aida, Carnival o MSC Cruceros, operadors turístics de viatges com TUI, associacions hoteleres de la Platja de Palma i d'Alcúdia, l'Associació Provincial d'Empresaris d'Activitats Marítimes Balears APEAM, l'Associació de Restauració de Mallorca, associacions de taxistes, etc. Tots ells han pogut analitzar conjuntament durant gairebé cinc hores l'impacte social i econòmic dels creuers i han coincidit en la seva importància per al teixit social de les Balears. Per això han advocat per organitzar-se en grups de treball per seguir col·laborant i establir una estratègia conjunta amb un objectiu principal: enfortir el producte turístic que representa el turisme de creuers d'una manera sostenible. Suport conjunt El president de l'APB, Joan Gual de Torrella, ha destacat el fet que els creuers són un producte complementari de l'oferta turística de les Balears que beneficia el conjunt de l'economia de les illes. En la mateixa línia s'ha manifestat el vicepresident del Govern dels Illes Balears i conseller de Turisme, Gabriel Barceló, que ha donat suport al sector destacant la necessitat que sigui un producte turístic sostenible, "des de dos punts de vista" el mediambiental i per la necessitat que hi ha de regular el flux de passatgers de forma conjunta. Per la seva banda, el secretari general de CLIA Europa, Raphael von Heereman, ha destacat el nivell de satisfacció dels turistes que visiten les illes que es converteixen en prescriptors de la destinació i ha assenyalat la importància d'una reunió com la celebrada avui per oferir un futur sostenible per als creuers i el turisme a les Balears. El president de CLIA Espanya, Alfredo Serrano, ha assenyalat també que "regions com Balears són fonamentals per al desenvolupament de la indústria de creuers amb ports com el de Palma, un dels més importants d'Europa, i altres ports de l'arxipèlag que han crescut molt en els últims anys i que tenen un gran potencial de creixement". Des CLIA s'han ofert per seguir col·laborant amb autoritats, ports, agències de viatge i companyies navilieres "amb l'objectiu d'impulsar el desenvolupament sostenible de les Balears i de seguir potenciant la indústria creuers per assegurar que el sector segueixi aportant beneficis a l'economia de tot el territori ". Algunes xifres Els ports de les Balears que gestiona l'APB són els tercers de la Mediterrània en nombre de passatgers de creuers -amb gairebé dos milions- i són els segons en nombres d'escales registrades el 2015, amb gairebé 790, només per darrere del port italià de Civitavecchia. Quant a la repercussió econòmica i social, segons un estudi elaborat per la UIB i la CAEB a 2011, l'impacte dels creuers sobre l'economia de les Balears és de 290 milions d'euros en facturació, 146 milions d'aportació al PIB i 3.000 llocs de treball. Tot i així el turisme de creuers només representa el 3% del turisme que arriba anualment a les illes. El port de Palma s'està posicionant com a port base de la Mediterrània, Alcúdia per als creuers més petits i exclusius. També Maó com a port boutique de la Mediterrània encara capaç d'acollir vaixells de més de 200 metres. I el port d'Eivissa serà el que més creixi aquesta temporada i que tingui les estades més llargues ja que els creueristes fan nit a l'illa.

Atraca a Maó l’MSC Armonia, el creuer més gran fins a la data

Atraca a Maó l’MSC Armonia, el creuer més gran fins a la data

10/05/2016

Dia 9 de maig, devers les 6 de la matinada, l’MSC Armonia va atracar en el port de Maó procedente de Marsella. Es tracta del creuer més gran fins a la data a Menorca, un buc de 276 metres d’eslora que complet transporta quasi 2.000 passatgers. El comandant de l’MSC Armonia, Pietro Escarpato, va rebre una metopa commemorativa de la visita i al mateix temps va lliurar un record d’aquest dia al president de l’Autoritat Portuària de Balears (APB), Joan Gual de Torrella a Rosa Cardona de l’empresa Transcoma, consignatària del buc a Santiago Florit, conseller d'Ordenació del Consell de Menorca i a l’alcaldesa de Maó, Conxa Juanola. Totes les institucions han fet feina conjuntament per posicionar Maó com a port boutique de la Mediterrània i difondre internacionalment els valors naturals i culturals de Menorca. Però l’arribada d’un vaixell d’aquestes característiques ha estat possible, sobretot, gràcies a la millora de la zona portuària que ha duit a terme l’APB eliminant el tacó del moll de Creuers (abans moll de Passatgers) i amb el dragatge que es va fer l’any 2014. A més, per garantir la total seguretat del port i les maniobres del buc, s’han fet proves amb un simulador en el Centro de Seguridad Marítima Integral Jovellanos de Gijón amb la participació del capitá de l‘MSC Armonia. L’atracament va tenir així el vist i plau dels Pràctics del port de Maó i de la Capitania Marítima. Segons les previsions, l’MSC Armonia visitarà Menorca nou vegades més (la previsió inicial era d’11 però va haver d’anul.lar dues scales abans de la del 9 de maig per avís de forts vents), per tant només aquest vaixell durà a l’illa més de 18.000 persones al llarg de la temporada de creuers.