Fermín Aramburu: "Els pràctics portam les maniobres a les venes"
Fermín Aramburu Sainz ha estat, fins la semana passada, el pràctic del port de Maó. Un treball apassionant i amb un punt de vocació que ha exercit durant gairebé 21 anys.
Maó
02/03/2021
Com acaba un bilbaí a Maó?
A Bilbao les places de pràctic estaven molt competides i no veia moltes possibilitats. D'altra banda, jo havia navegat molts anys amb la companyia Iscomar i els ports de les Balears no m'eren aliens. Així que em vaig examinar a Madrid al juny de l'any 2000 i fins avui estic a Maó. Em sent molt satisfet de la feina feta.
Quina és la formació d'un pràctic?
Els pràctics som capitans de la marina mercant; a més hem realitzat uns exàmens i una oposició amb diferents temes tècnics i legals. Quan aproves, passes un període de prova d'uns 4 o 5 mesos aprenent les maniobres sota la supervisió d'un pràctic. Un cop aconseguit l'informe favorable, ja ets nomenat oficialment pràctic i forma part activa del cos. Però la formació no acaba mai: Cada cinc anys hem de passar un examen bastant dur per poder seguir exercint.
Quina és la missió d'un pràctic?
La nostra missió és pujar a bord dels vaixells per aconsellar el capità com maniobrar fins arribar a moll. És important ressaltar que els pràctics no assumim en cap moment el comandament de la nau, és el capità qui ho fa i es fia dels nostres consells. Al practicatge de sortida, més del mateix: Embarques i li dones consells sobre els rumbs, les velocitats, les possibles marees i corrents (encara que a la Mediterrània no n’hi ha). Quan hem fet la nostra feina, saludam la tripulació i desembarcam. Una altra missió menys coneguda és el practicatge interior, quan per necessitats operatives es trasllada un vaixell d'un moll a un altre.
En aquest sentit és molt important la confiança plena del capità.
Així és. L'empatia, aquesta paraula tan de moda actualment, és imprescindible perquè l'exercici tècnic de la matèria sigui el més positiu possible.
Ha de tenir moltes anècdotes al llarg de més de 20 anys.
Sí, però el que destacaria són els comentaris elogiosos de tots els creueristes cap al port de Maó. Tots, sense excepció, quedaven meravellats de l'estructura física d'aquest port que no té parangó.
La seva aportació va ser clau per atreure creuers a Maó.
Diria que ha estat més aviat una tasca d'equip, de l'Autoritat Portuària, dels consignataris, fins i tot de les administracions, i la nostra. En tot cas Maó té un handicap, i és que per la seva estructura, relativament estreta, no pot acollir creuers de més de 275 m d'eslora. I la realitat és que les navilieres cada vegada aposten més per vaixells grans, que són molt més rendibles.
Recorda la seva primera maniobra al port de Maó?
No, la veritat és que no. Hi havia vingut moltes vegades com a capità i tenia molta relació amb el pràctic, de manera que el coneixia molt bé. No sé si va ser un creuer o un ferri. El que sí record és la darrera, fa pocs dies, el Volcán de Tinamar de Trasmediterránea.
Ha viscut alguna situació complicada?
La preocupació perquè tot surti bé sempre hi és, però afortunadament ho hem pogut solucionar tot, malgrat les limitacions d'un port com aquest, amb vents molt forts.
La tasca ha anat canviant al llarg d'aquestes dècades?
És veritat que els vaixells s'han modernitzat tecnològicament, i ens hem hagut de posar al dia en aquest sentit. Però l'essència de la feina i de la maniobra és la mateixa. Ho portam a les venes.
La seva afició sempre ha estat conèixer Menorca a peu.
Per estar en forma em ve molt bé, i a més és molt alliçonador i polit. El Camí de Cavalls és una autèntica meravella, i altres camins interiors igualment interessants.
A què pensa dedicar-se a partir d'ara?
Em dedicaré a fer moltes muntanyes pel País Basc, i també senderisme per Menorca.
