Circularitat industrial i simbiosi energètica: el model del port de Rotterdam
La transició neerlandesa converteix el port més gran d’Europa en un hub d’energia blava i economia circular
Palma
29/01/2026- Industrial
- Medio Ambiente
El port de Rotterdam s’ha consolidat com a referent europeu en sostenibilitat i gestió avançada de recursos, transformant el seu paper tradicional de node logístic en un ecosistema industrial circular. Aquest model, basat en la simbiosi energètica i industrial, demostra com la col·laboració entre empreses, autoritats i actors energètics pot convertir els residus d’una activitat en la matèria primera d’una altra, impulsant un nou paradigma d’economia blava aplicada a l’entorn portuari.
Al nucli d’aquesta estratègia hi ha el projecte Porthos, que impulsa la creació del primer corredor europeu d’hidrogen i captura de carboni (CCS). Mitjançant aquesta infraestructura compartida, el port gestiona el transport i l’emmagatzematge de CO₂, oferint a les empreses un nou model de servei anomenat «Carboni com a Servei» (CaaS). Aquesta solució col·lectiva redueix els costos d’implementació individual i accelera la descarbonització de tota la comunitat portuària.
Rotterdam també lidera projectes pilot de reciclatge químic i producció de combustibles sostenibles per a l’aviació (SAF). A través de processos de piròlisi avançada, els residus plàstics marins i els fluxos industrials no reciclables es converteixen en energies netes, mentre que el sistema tèrmic del port captura la calor residual de les plantes industrials i la transporta mitjançant una xarxa de canonades per escalfar llars i edificis urbans. D’aquesta manera, el port tanca literalment el cicle termodinàmic de l’energia en el seu entorn metropolità.
El veritable salt tecnològic rau en l’evolució del model de negoci portuari. L’Autoritat Portuària de Rotterdam no només gestiona logística, sinó que administra fluxos de materials i energia, transformant el recinte en una refineria circular on cap residu acaba a la mar. Aquest enfocament compleix els objectius més ambiciosos de l’economia blava europea i converteix el port en un catalitzador d’innovació industrial i sostenibilitat aplicada.
Per a la plataforma portuària espanyola, el cas neerlandès representa un full de ruta cap a la competitivitat sostenible. En un context en què Singapur lidera la gestió de dades i Rotterdam la circularitat energètica, els ports espanyols disposen d’una oportunitat estratègica per adaptar aquests models mitjançant fons d’innovació i cooperació publicoprivada.
