L'APB modernitzarà el carril bici del port de Palma

L'APB modernitzarà el carril bici del port de Palma

06/10/2020

L'Autoritat Portuària de Balears (APB) destinarà 200.000 euros anuals a millorar l'estat de carril bici que discorre pel port de Palma i que és utilitzat per milers de persones cada any per desplaçar-se o practicar esport. Gràcies a aquest contracte, el termini de presentació d'ofertes del qual va acabar la setmana passada, es mantindrà i repararà, si així fos necessari, el carril bici així com altres elements de seguretat, urbanisme, contenció o drenatge. D'aquesta manera s'assegura la correcció d'incidències que afectin la seguretat en el menor termini possible, així com un manteniment preventiu per garantir-ne els nivells de servei. L'APB va ser pionera, el 1984, en la construcció d'un carril bici a Palma, que per aquell temps era compartit per ciclistes i corredors. Té una longitud de 5.619 m i transcorre entre el Club de Mar i el Portitxol.

L'AUTORITAT PORTUÀRIA DE BALEARS DONARÀ CONTINUÏTAT ALS  VIANANTS DES DEL PASSEIG MARÍTIM FINS L'ESTACIÓ MARÍTIMA DEL PORT DE ALCÚDIA

L'AUTORITAT PORTUÀRIA DE BALEARS DONARÀ CONTINUÏTAT ALS VIANANTS DES DEL PASSEIG MARÍTIM FINS L'ESTACIÓ MARÍTIMA DEL PORT DE ALCÚDIA

02/10/2020

L'Autoritat Portuària de Balears (APB) reprendrà el proper dilluns 5 d'octubre les obres del passeig Marítim del port d'Alcúdia que preveuen donar continuïtat als vianants a la passejada fins a l'Estació Marítima. Les obres es van veure interrompudes al mes de març, de mutu acord amb l'Ajuntament d'Alcúdia, a causa de l'emergència sanitària provocada per la COVID-19 i l'inici de la temporada turística. Aquesta intervenció preveu la millora urbana dels trams adscrits al domini públic portuari dels carrers Teodor Canet i Gabriel Roca, amb la licitació d'unes obres pressupostades en 917.569 euros sense IVA. El projecte consisteix en la millora de la urbanització dels carrers Teodor Canet i Gabriel Roca del port d'Alcúdia amb l'eixamplament de voreres per al gaudi dels vianants, les millores en el mobiliari urbà, en la senyalització viària, la incorporació de zones enjardinades i un nou sistema de xarxa pluvial i lumínic que s'adapti a les necessitats actuals del nou passeig de vianants. Un altre punt a destacar és l'eliminació de carrils de trànsit rodat, convertint la via en sentit únic a el port comercial i la construcció d'una rotonda que permetrà dirigir la circulació de vehicles entre els molls Comercials i l'Estació Marítima. També es preveu aprofitar la banda mar del carrer per a l'aparcament de vehicles en cordó. La superfície total d'intervenció per a aquesta millora urbanística és de 4.800 metres quadrats i està previst que les obres s'executin en cinc mesos. Actuació conjunta amb l'Ajuntament Aquesta actuació de l'APB ha estat consensuada amb l'Ajuntament d'Alcúdia, que ja es va fer càrrec de la millora urbana del tram de la seva competència del carrer Teodor Canet. Reduir la velocitat del trànsit en aquesta zona, millorar el mobiliari urbà, disminuir el renou dels vehicles són les mesures que es duran a terme amb l'objectiu de potenciar l'oferta turística i potenciar el passeig de vianants durant tot l'any.

Solcant el cel del port de Palma

Solcant el cel del port de Palma

29/09/2020

A primera hora del matí, Sergio Cantón es dirigeix ​​al port de Palma per realitzar una tasca de conservació indispensable. És un dels responsables de cuidar, alimentar i entrenar els falcons i àguiles de Harris que solquen el cel del port i que espanten aus silvestres com gavines, coloms i cueretes. La importància d'aquest servei de control és extrema, ja que l'efecte corrosiu dels excrements de les aus deteriora les instal·lacions, sistemes electrònics i embarcacions del port. I no només això: també poden arribar a provocar i expandir malalties a través dels sistemes d'aire condicionat. La presència de falcons sobrevolant la zona atemoreix les gavines i no tornen, encara que en vénen de noves, de manera que el treball ha de ser constant. Més conegut en aeroports, on els falconers s'encarreguen que les aus no entorpeixin cap vol, fa més d'una dècada que aquest servei es va posar en marxa al port de Palma. Des de llavors, comenta Sergio Cantón, els resultats són evidents: "Abans teníem dormidors on s'agrupaven unes 3.000 o 4.000 espècies només al port de Palma. Gràcies a aquesta pràctica, la població està més controlada". Cada falconer compta amb un grup d'aus al seu càrrec, principalment falcons i àguiles Harris. S'encarreguen de pesar-les, alimentar-les i controlar les possibles variacions en la conducta. Un cop disposat tot l'equip, es realitzen dos tipus de rondes: vols dissuasius continus o bé enfocats en alguna zona conflictiva on s'identifica algun problema. La manera de procedir demostra la confiança entre ensinistrador i au. Des de la preparació del menjar fins al control de vol: "Cada ocell és un món", explica Cantón. "Algunes tenen dots innats, però en tot cas requereix molt entrenament". En molts casos, el mateix falconer ha vist néixer a les aus i les acompanya durant tota la seva vida: "La relació que s'estableix és molt especial. Quan són molt joves volen amb por, fins i tot una mica esburbades. A poc a poc veus el progrés en el seu ensinistrament, i és una cosa molt enriquidora". Des de l'alba fins a la posta de sol, l'equip d'especialistes de Natura Parc recorre el Moll de Ponent, els Molls Comercials i el Dic de l'Oest, on es controlen els vols de les aus. Però, com comenta el falconer, la responsabilitat de controlar la fauna silvestre és tasca de tots: "Una simple arqueta mal tancada és un focus d'aus, o llençar pa a les gavines des de les embarcacions". Una tasca desconeguda per gran part de la població que, en una època marcada per la tecnologia, ens mostra que les solucions més senzilles són les més sostenibles en el temps.

Francesc Antich Oliver pren possessió del càrrec de president de l’APB

Francesc Antich Oliver pren possessió del càrrec de president de l’APB

26/09/2020

En el dia d’avui ha sortit publicat al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) l’ordre del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana per la qual es nomena Francesc Antich Oliver com a nou president de l’Autoritat Portuària (APB), en substitució de Joan Gual de Torrella Guasp. D’acord al que estableix l’article 31.1 del Text Refós de la Llei de Ports de l’Estat i de la Marina Mercant (TRLPEMM), el president de l’Autoritat Portuària serà designat per l’òrgan competent de la Comunitat Autònoma. Una vegada comunicat al ministre de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, serà publicat en el corresponent Diari Oficial i en el Butlletí Oficial de l’Estat. Trajectòria professional Llicenciat en dret per la Universitat de les Illes Balears (UIB), va néixer a Caracas (Veneçuela) el 28 de novembre de 1958. Començà a exercir d'advocat el 1981. De 1986 a 1989 va ser advocat i gerent del Patronat Municipal de l’Habitatge de l’Ajuntament de Palma per passar, posteriorment, a ocupar el càrrec de gerent d’Urbanisme del consistori palmesà entre 1989 i 1991. Batle del seu poble, Algaida, de 1991 a 1997. Ha estat diputat del Parlament de les Illes Balears durant quatre legislatures i conseller del Consell Insular de Mallorca de 1992 a 1999. De 2004 a 2007 va ser diputat i president de la Comissió Mixta del Tribunal de Comptes del Congrés dels Diputats. President del Govern de les Illes Balears en dues legislatures (1999-2003 i 2007-2011). De 2011 a 2019 és senador d’Espanya designat pel Parlament de les Illes Balears i, el 2019, comissionat del Govern de les Illes Balears a Madrid. Actualment exercia el càrrec d’advocat del Patronat Municipal de l’Habitatge i de la Rehabilitació Integral de Barris de l’Ajuntament de Palma.

La millora de l'eficiència energètica de l'enllumenat del port de Maó, cofinançada en part per fons FEDER, permetrà estalviar més d'un 60% d'energia

La millora de l'eficiència energètica de l'enllumenat del port de Maó, cofinançada en part per fons FEDER, permetrà estalviar més d'un 60% d'energia

24/09/2020

L'Autoritat Portuària de Balears (APB) ha començat a executar les obres per a la millora de l'eficiència energètica de l'enllumenat públic del port de Maó en els més de 6 km de longitud i que permetrà, segons els càlculs, un estalvi energètic superior al 60%. La reforma implica la substitució de 261 equips antics per altres de nous amb tecnologia LED i la instal·lació de 395 nous punts de llum en llocs fins ara poc il·luminats, com el vial d'accés a la costa nord. La instal·lació es compon de lluminàries amb LED de nou disseny, i resistents a la humitat, a l'ambient salí, a la pols atmosfèrica i als efectes mecànics i elèctrics, juntament amb la introducció de sistemes de gestió amb cinc nivells d'il·luminació. Tot això dotarà el passeig d'un nou i millorat aspecte i, sobretot, d'unes instal·lacions eficients des del punt de vista energètic i des del manteniment preventiu de les mateixes. La intervenció compta amb un pressupost de 1.054.428 € i està previst que finalitzi el març de 2021. A més, l'actuació ha obtingut una subvenció de 236.804,57 €, concedida per l'Institut per a la Diversificació i Estalvi de l'Energia (IDAE). A més, part de les actuacions desenvolupades, en concret les corresponents al Moll de Llevant i Moll del Cós Nous, seran cofinançades amb Fons FEDER gràcies al Programa d'Ajuts de Renovació Energètica d'Edificis i Infraestructures de l'AGE, gestionat per l'Institut per a la Diversificació i Estalvi de l'Energia (IDAE). La finalitat d'aquest programa d'ajudes és incentivar i promoure la realització d'actuacions que redueixin les emissions de diòxid de carboni mitjançant l'execució de projectes d'estalvi i eficiència energètica i energies renovables als edificis o infraestructures existents de l'Administració General de l'Estat, afavorint el compliment dels objectius previstos al Programa Operatiu FEDER Pluriregional d'Espanya 2014-2020. Gràcies al suport de la Unió Europea, les actuacions als dos molls indicats, amb un cost elegible admès a la resolució és de 473.607,15 €, rebran un ajut de 236.804,57 €, amb els quals s'aconseguirà una reducció del voltant al 73% del consum energètic en aquestes zones, contribuint així a la reducció de la petjada de carboni del port de Maó.

Tecnologia i innovació Mediambient i RSC
El port de Palma destinarà 189.000 euros anuals a la detecció i reparació de fuites de la xarxa d'aigua potable

El port de Palma destinarà 189.000 euros anuals a la detecció i reparació de fuites de la xarxa d'aigua potable

22/09/2020

L'Autoritat Portuària de Balears (APB) destinarà, durant quatre anys, 189.000 euros anuals a la detecció i reparació de fuites al port de Palma. Aquest projecte s'emmarca en la línia d'optimització del rendiment de la xarxa d'aigua potable establerta per l'APB, que va començar el 2016 amb la implantació d'una Xarxa Intel·ligent de Mesura (RIM). Aquest sistema permet conèixer en temps real el consum i minimitzar les pèrdues generades per una eventual incidència al sistema de distribució. A més, aquesta iniciativa de port de Palma servirà d'experiència pilot per implantar idèntics mètodes de control en la resta de ports d'interès general de Balears. Amb la RIM s'aconsegueix quantificar d'una forma remota el consum d'aigua de concessions i instal·lacions nàutiques i el subministrament d'aigua a bucs, entre d'altres. Una vegada al dia la xarxa recull els valors horaris dels 238 comptadors i, al mateix temps, classifica els diferents comptadors segons el seu ús (consum propi de l'APB, locals, nàutic, industrial, creuers i reg). La informació proporcionada és d'importància cabdal a l'hora de prendre decisions sobre el procediment d'actuació. Així, el reg de jardins es realitza ja amb aigua regenerada, i s'estudia la possibilitat d'ampliar-ne la utilització a altres usos, quan la normativa així ho permeti, com és el cas de la neteja d'embarcacions. Detecció de fuites La inversió actual té com a objectiu aconseguir una gestió eficient i disminuir les pèrdues d'aigua en els 30.628 m de xarxa de proveïment en el port de Palma. D'altra banda, l'anàlisi constant de la xarxa permetrà detectar anomalies en les lectures dels comptadors i amb això els consums excessius. En nombroses ocasions, aquestes anomalies són conseqüència de fuites i avaries a la xarxa de transport i distribució, que seran identificades, localitzades i reparades, si s'escau, en el mínim temps possible.

Els 145 senyals marítims gestionats per l'APB són controlats per un sistema de telecontrol

Els 145 senyals marítims gestionats per l'APB són controlats per un sistema de telecontrol

16/09/2020

L'Autoritat Portuària de Balears (APB) té implantat un sistema de telecontrol en els diferents fars, balises i boies que permeten controlar remotament el funcionament d'aquests senyals, gestionar alarmes així com visualitzar l’estat dels components per asegurar-ne el correcte funcionament. El sistema implantat està format pel programari de centre de control NETCOM, de Mediterrani Senyals Marítims que corre a un servidor virtual de la xarxa informàtica de l'APB i al qual l'empresa de manteniment pot accedir per VPN, als 6 coordinadors de comunicacions instal·lats en els ports de l'APB i les 145 estacions remotes de monitorització dels fars i balises o boies de la Xarxa Litoral i les balises o boies d'abalisament dels ports. Aquest sistema permet el manteniment integral remot de sistema de telecontrol sense requerir la presència de personal en els emplaçaments. L'equip de monitoratge engloba 34 fars (17 a Mallorca, 7 a Menorca, 7 a Eivissa i 3 a Formentera) i 111 balises o boies (50 a Mallorca, 33 a Menorca, 17 a Eivissa i 11 a Formentera). Accés per la web A més, és accessible per a l'usuari a través de www.portsdebalears.com l'estat de tots els ajuts a la navegació de les Balears, així com dades tècniques de les mateixes.

Marc Pons, nou vicepresident del Consell d’Administració de l’APB

Marc Pons, nou vicepresident del Consell d’Administració de l’APB

10/09/2020

El Consell d’Administració de l’Autoritat Portuària de Balears (APB) ha acordat nomenar Marc Pons i Pons vicepresident d’aquest òrgan. Pons és conseller de Mobilitat i Habitatge del Govern de les Illes Balears i membre del Consell d’Administració de l’APB en representació del Govern Balear. Marc Pons ocuparà la vicepresidència de l’APB transitòriament fins al nomenament del nou president o presidenta. A la reunió celebrada avui horabaixa en el port de Palma, el Consell d’Administració ha acceptat prèviament la dimissió del fins ara vicepresident, Miquel Puigserver Lloberas, qui continuarà com a membre del Consell en representació de l’Associació Provincial d’Empreses d’Activitats Marítimes (APEAM). Els motius esgrimits per presentar aquesta renúncia són de salut, personals i pel bé de la institució de l’APB. L’objectiu del nomenament de Marc Pons és garantir el normal funcionament de l’organisme portuari fins que es decideixi la nova presidència de l’APB.

El port de Palma millora les prestacions mediambientals de les instal•lacions de xàrter nàutic

El port de Palma millora les prestacions mediambientals de les instal•lacions de xàrter nàutic

10/09/2020

El port de Palma incrementa en 16 els punts de càrrega de vehicles elèctrics i instal·la un nou sistema de succió d'aigües grises i negres per a les embarcacions dedicades al xàrter nàutic. Aquestes millores són conseqüència de la inversió de 1.786.274 euros de l'empresa La Lonja Marina Charter SL, després d'haver estat aprovada la pròrroga de la seva concessió. Les obres d'inversió de la Lonja Marina Charter, finalitzades recentment, inclouen a més una repavimentació dels pantalans, la millora i modernització de les instal·lacions de subministrament d'aigua potable, enllumenat, seguretat, xarxa de fibra òptica, wifi, pilons retràctils i la substitució de torretes de servei. Tot això s'emmarca en el compromís de l'Autoritat Portuària de Balears (APB) d'integrar les consideracions ambientals en els processos de planificació, ordenació, disseny i execució d'infraestructures. El Consell d'Administració de l'APB va acordar el febrer de 2019 concedir una pròrroga de quatre anys i mig a petició de l'empresa concessionària, de conformitat al que estableix el Text refós de la Llei de Ports de l'Estat i de la Marina Mercant (TRLPEMM). A conseqüència d'això, el termini concessional finalitza el pròxim 29 de setembre de 2023. Les instal·lacions que gestiona La Lonja Marina Charter al port de Palma consten de 2.240 metres quadrats de superfície en terra i 16.040 metres quadrats de mirall d'aigua, i inclouen dos pantalans, de 129 metres i 116 metres respectivament, amb destinació a la prestació d’amarratge a embarcacions de lloguer turístic.

Una nova vida per al passeig de Cales Fonts al port de Maó

Una nova vida per al passeig de Cales Fonts al port de Maó

08/09/2020

L'Autoritat Portuària de Balears (APB) ha finalitzat la restauració de la passarel·la de fusta que permetrà el passeig per la zona de Cales Fonts al port de Maó, mantenint la tipologia de moll en claraboia i un estil rústic adaptat al context. Al mateix temps, la plataforma s'ha ampliat en 2,5 m d'ample més. L'obra, duita a terme per Inmaproco, SL amb un pressupost de 128.314,45 €, proporciona un agradable passeig costaner als ciutadans, i soluciona, a la vegada, un problema estructural existent en l'anterior plataforma. En aquest sentit, a través d'una inspecció subaquàtica, es va comprovar que existien importants problemes de soscavació a les sabates de formigó situades als peus de les piles d'acer. A més, s'ha previst que al moll amarrin embarcacions esportives, tant a vela com a motor, de fins a 9 metres d'eslora màxima.

L'APB inicia el camí de transformació de les seves terminals perquè s'alimentin exclusivament d'energia renovable

L'APB inicia el camí de transformació de les seves terminals perquè s'alimentin exclusivament d'energia renovable

07/09/2020

L'Autoritat Portuària de Balears (APB) preveu transformar de manera gradual totes les terminals de passatgers que es troben en els cinc ports d'interès general que gestiona. Aquest procés s'ha iniciat amb el projecte de la futura terminal de passatgers per al trànsit amb Formentera del port d'Eivissa, el projecte de la qual s'està adaptant perquè es converteixi en un prototip d'edifici autosuficient energèticament. Les actuacions en aquest edifici començaran el 2024. En el mateix camí es troben les estacions marítimes d'Alcúdia, la Savina i la EM6 de Palma, en el projecte es treballa des del mes de juny perquè l'energia que consumeixin sigui renovable. Està previst un pressupost de 7 milions d'euros, i la previsió és començar la construcció a finals de 2022 i finalitzar el 2024. Els projectes inclouen la millora de la climatització dels edificis mitjançant l'aportació de sistemes més eficients de geotèrmia, l'aprofitament de cobertes per produir energia elèctrica mitjançant instal·lació de plaques fotovoltaiques i la instal·lació de sistemes de potabilització d'aigua. Als projectes esmentats cal afegir la nova terminal de l'Botafoc a Eivissa, que es troba en construcció i en la qual, gràcies a un projecte subvencionat a el 100% per la Unió Europea (UE), s'instal·laran unes bateries experimentals de lignina que permetran l'emmagatzematge de l'energia fotovoltaica generada amb els panells fotovoltaics que s'instal·laran a les pèrgoles previstes a la zona d'aparcament. Cap a la descarbonització Amb aquestes actuacions, l'APB vol situar-se com un referent a nivell autonòmic i estatal pel que fa a descarbonització, objectiu que no va en detriment d'un nivell òptim de confort tèrmic i una alta qualitat de l'aire interior a més d'estalvis energètics significatius. L'objectiu és que l'energia requerida per al funcionament de les terminals sigui coberta per energia procedent de fonts renovables. Cinc principis essencials treballen conjuntament per garantir el rendiment final de l'edificació: aïllament tèrmic, fusteria d'altes prestacions, absència de ponts tèrmics, sistema de ventilació mecànica de doble circuit i estanquitat de l'aire. Les implicacions d'aquest nou mètode de construcció són d'enorme calat, perquè transformen molts dels procediments de disseny, construcció i gestió dels edificis cap a una major eficiència energètica dels mateixos. L'APB desenvolupa les seves polítiques de sostenibilitat en línia amb el compliment dels objectius plantejats per la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica per a les Illes Balears i d'acord amb la Directiva 2010/31/UE, de el Parlament Europeu i de Consell.

Els ports de Balears varen atendre el 2019 a un 5,4% més de passatgers respecte a l'any anterior

Els ports de Balears varen atendre el 2019 a un 5,4% més de passatgers respecte a l'any anterior

03/09/2020

Les Memòries Anual i de Sostenibilitat 2019 de l'Autoritat Portuària de Balears (APB), recentment publicades i accessibles a través del seu web www.portsdebalears.com, constaten una nova tendència de creixement, tant del trànsit de mercaderies com de passatgers, així com en les inversions efectuades. En aquest context, la Memòria 2019 posa de manifest la consecució de l'objectiu per part de l'APB de mantenir l'autosuficiència econòmica al mateix temps que emprendre un ambiciós pla d'infraestructures portuàries i d'actuacions en la interfície port-ciutat. L'import d'aquestes inversions ha ascendit a 20.103.379,67 €. Pel que fa a tràfic portuari, 2019 va suposar un nou exercici consecutiu de màxims històrics, amb 16.523.691 Tm de mercaderies mogudes (un 2% més que el 2018) i 9.877.985 passatgers atesos entre creuers i línies regulars (un 5,4 % més que el 2018). Igualment destacable és el procés participatiu obert per a l'elaboració del nou Pla Estratègic que va concloure el 2019. El pla afecta els cinc ports (Palma, Alcúdia, Maó, Eivissa i la Savina) i senyals marítims que gestiona l'APB (34 fars i més de 25 balises de litoral), amb un horitzó inicialment estimat de cinc a deu anys, integrable en el sistema de planificació definit pel Marc Institucional i Estratègic del sistema Portuari Estatal. Implantació de tecnologies i sistemes d'informació Finalment, i gràcies a la implantació de tecnologies i sistemes d'informació l'APB continua en el seu afany de ser més transparent i útil als seus grups d'interès i la societat balear en el seu conjunt. En aquest sentit s'ha continuat avançant en l'oferta de catàleg de serveis electrònics, dades obertes i normalització de la gestió documental. La Memòria Anual recull dades específiques de tots els projectes abordats en 2019 i sobre l'evolució econòmica, social i ambiental dels ports d'interès general que gestiona l'APB, així com el funcionament de l'organització i els seus òrgans de govern, fins a les infraestructures executades o en obres, resum d'inversions, dades de la utilització del port, línies marítimes regulars i empreses i serveis portuaris, així com les estadístiques de trànsit. Consulta les memòries aquí.