Notícies APB | Ports de Balears

El 8è Concurs de Pintura i Fotografia de l’APB ja té guanyadors

28/11/2017

El popular concurs de Pintura i Fotografia de l’Autoritat Portuària de Balears (APB) ja coneix els seus guanyadors. Un concurs que organitza anualment l’organisme portuari en col·laboració amb el Cercle de Belles Arts de Palma de Mallorca i que compta amb una gran acceptació entre el públic. Aquesta edició ha comptat amb més d’un centenar d’obres presentades dividides en tres categories: aquarel·la, altres tècniques pictòriques i fotografia. De les obres presentades se n’ha fet una cuidada selecció que s’exposarà a partir del proper dilluns 4 de desembre al Centre d’Història i Cultura Militar de Palma. L’exposició romandrà en aquest espai fins el proper 6 de gener. A continuació, com ja es tradició, recorrerà les illes veïnes fent aturada a Maó, a la Sala d’Exposicions de Caixabank (del 19 al 30 de març) i a Eivissa, al far de ses Coves Blanques de Sant Antoni de Portmany (del 12 al 28 d’abril). Un concurs d’àmbit nacional Cal destacar que tres dels quatre premiats de la categoria d’Aquarel·la són de Granada: el primer premi, concedit a Pablo García Ávila per Astilleros de Palma, el tercer, a José Mª Sánchez per Faro d’en Pou i la Menció Honorífica a l’obra Bahía y la Seo de Manuel Jiménez. Per la seva banda, el guanyador d’Altres Tècniques Pictòriques, l’artista eivissenc Antonio Gázquez, s’ha fet amb el primer premi amb l’obra Tormenta a Dalt Vila, després de quedar segon a la IV edició d’aquest concurs. El gironí, Josep Plaja, repeteix com a guardonat d’aquest concurs, en aquesta ocasió amb el segon premi d’Altres Tècniques Pictòriques amb l’obra Casa Venècia. Port de Maó. Finalment, la Menció Honorífica del premi de Fotografia ha estat enguany per un asturià: Félix González. L’APB comprova amb l’abast nacional d’aquest concurs que l’objectiu marcat als seus inicis – plasmar a través de les arts plàstiques l'interès popular que desperten llocs tan comuns i singulars com són els ports d’interès general i fars de Balears - s’assoleix i creix en cada nova edició d’aquest certamen. Relació de premiats d’aquesta edició.

El port de Maó estrena llums de Nadal

24/11/2017

L’Autoritat Portuària de Balears (APB) ha previst enguany renovar l’enllumenat de Nadal del port de Maó. Una iniciativa que se suma a la recent adjudicació del manteniment de les zones enjardinades del port i que dotarà la zona portuària d’una imatge renovada aquest Nadal. En primer lloc, aquest canvi contempla una ampliació de la superfície a il·luminar. D’altra banda, l’arbre, que es traslladarà a la Plaça Rochina, s’ha renovat totalment per un de 12 metres d’alçada. També es col·locaran llums a les zones del moll de Llevant, el moll de Ponent i l’estació marítima de creuers garantint així la uniformitat de les zones il·luminades i oferint als maonesos un agradable passeig nadalenc a vorera de la mar. La inversió realitzada per aquesta adequació de l’il·luminat nadalenc de la zona portuària ha estat de 15.000€.

Adjudicat el contracte de manteniment de la jardineria del port de Maó

22/11/2017

L'Autoritat Portuària de Balears (APB) ha adjudicat a l'empresa Servia Servicios Integrales S.L.U, el servei de manteniment de la jardineria del port de Maó. L'àmbit d'actuació d'aquest contracte és de la totalitat del port, des de la fortalesa de la Mola fins al castell de Sant Felip. Aquests serveis de cura i manteniment de les zones enjardinades han començat el 23 de octubre i es prolongaran fins el 23 d'octubre de 2021. El pressupost d'adjudicació és de 360.000 euros i donarà feina directa a 5 persones i a 5 empreses auxiliars.

El turisme de creuers deixa a Balears 256 milions d'euros i manté gairebé 6.000 llocs de treball

14/11/2017

Els creuers aporten a l'economia Balear un impacte econòmic de 256 milions, fet que suposa un 1'04% del Valor Afegit Brut (VAB) i mantenen 5.733 lloc de treball directes i indirectes. Aquestes dades es s'extreuen de l'avanç de l'estudi de l'impacte econòmic dels creuers a les Illes Balears presentat aquest matí per l'Autoritat Portuària de Balears (APB). L'APB ha encarregat aquest estudi amb la col·laboració de la Universitat dels Illes Balears (UIB), Cambra de Comerç de Mallorca i l'Institut Balears d'Estudis Socials (IBES). Una anàlisi que comprèn el període 2005-2016 i es tanca amb la informació recollida fins a setembre de 2017 i que contempla als principals agents de l'activitat creuerística, és a dir, passatgers de creuers, tripulació, empreses navilieres i consignatàries, dades d'inversions i de l'activitat aeroportuària. Segons el president de l'APB, Joan Gual de Torrella, d'aquest treball es conclou l'efecte diversificador i redistributiu de la riquesa que genera aquest sector a la nostra comunitat, així com el caràcter prescriptor dels turistes de creuers cap la destinació turística, on el 95% dels enquestats recomanaria les Illes Balears als seus amics i familiars. Segons Gual, aquest treball aporta rigor per sobre de la "emoció" i posa de manifest que hi ha unes xifres "que, en el cas que no hi hagués creuers, no es generarien" i ha posat l'exemple que cada escala de genera més de mig milió d'euros en la destinació. Major despesa per passatger Segons l'estudi d'impacte econòmic, la despesa mitjana per creuerista i dia és de 72€ si ens referim al curcerista de trànsit, i de 155€ si ens centrem en el creuerista de base. Cal ressaltar que la despesa que efectua un turista de qualsevol altra modalitat turística a Balears va ser fixat en 112,90€ segons dades d'EGATUR el 2015. Per ports, el de Palma és el que genera un major impacte ja que és l'únic port base de Balears. Les dades recollides situen les xifres en aquest port en els 224 milions d'euros. El segueix Eivissa amb 25 milions, Maó amb 6,5 y finalmentel port d'Alcúdia amb 125 mi euros. L'impacte directe per passatger de trànsit és de 62,6 milions, mentre que el creuerista de base representa una despesa de 28,4 milions. No menys representativa és la despesa de la tripulació d'aquests vaixells, que aprofiten les aturades en destí per realitzar les seves compres. L'estudi estableix la despesa del personal laboral dels vaixells en 14 milions d'euros. Els sectors que més es beneficien d'aquesta activitat econòmica són l'allotjament en establiments turístics, per als creuers de base i les compres i la restauració per als creuers de trànsit. A la presentació han assistit - a més del president de l’ APB- Francesc Sastre, professor d'Economia aplicada de la UIB, Catalina Barceló, directora d'Estudis de la Cambra de Comerç de Mallorca i Gonzalo Adán, Director de l'Institut Balear d'Estudis Socials ( IBES). (Més informació a Arxius relacionats)

L’APB preserva les memòries dels faroners de les Illes Balears amb l’edició d’un llibre i un còmic

13/11/2017

. L’Autoritat Portuària de Balears (APB) ha presentat avui dematí al far de Portopí dues obres que ha editat recentment: Fars de sa Dragonera, dedicat als tres fars de l'illa i a perpetuar la memòria de les desenes de famílies que els habitaren, i el còmic A la llum del far. Testimoni dels darrers faroners balears, un tribut a un ofici condemnat a desaparèixer. Amb aquests llibres l’APB pretén recuperar i conservar les vivències dels habitants dels fars. De la mateixa manera, es vol desmitificar el fals estereotip que els faroners són persones solitàries i introvertides. Ambdues obres posen de manifest que els faroners són professionals que adoren les seves famílies i dominen una infinitat d'habilitats. El president de l’APB, Joan Gual de Torrella, ha explicat als assistents que la tecnologia actual d’aquests senyals marítims no requereix presència humana per a la seva tasca quotidiana i que l’ofici de faroner es troba en vies de desaparició. Gual ha afirmat que “la voluntat de l’Autoritat Portuària de Balears és, per una banda, mantenir l’interior i els equipaments d’aquests edificis, i, per un altre, recuperar el testimoni humà d’aquestes persones que tant han fet per la nostra seguretat”. A la presentació també hi ha assistit l’autor de Fars de sa Dragonera, Javier Pérez Arévalo, Rif Spahni, fotògraf de l’obra, Raimond Jaume, coordinador de A la llum del far. Testimoni dels darrers faroners balears i el seu il·lustrador Gonzalo Aeneas. Els dos llibres es poden veure on line a www.portsdebalears.com. Enllaços: Fars de sa Dragonera A la llum del far. Testimoni dels darrers faroners balears

El 95% dels creueristes recomanaria Balears com a destinació turística

11/11/2017

El 95% de los cruceristas recomendaría Baleares como destinación turística. Este dato, que alcanza en el puerto de Alcúdia su cota máxima (97,4%), se extrae de un estudio impulsado por la Autoridad Portuaria de Baleares (APB) para conocer el índice de satisfacción de los clientes y usuarios de los puertos que gestiona, así como la cuantificación del gasto del turismo de cruceros en 2016. Este estudio, realizado por el Instituto Balear de Estudios Sociales Avanzados, se ha llevado a cabo durante 2016 sobre un muestreo de 2.195 entrevistas presenciales. Otro indicador importante del nivel de satisfacción de los pasajeros que han pasado por los destinos de Palma, Alcúdia, Maó, Eivissa y la Savina en el pasado ejercicio lo encontramos en el índice de repetición: el 79,4% de los cruceristas encuestados repetiría Baleares como destino escogido para sus vacaciones. Gasto por turista Si nos centramos en el gasto medio turístico por pasajero en el destino, las cifras fijan en 72,4€ el gasto que lleva a cabo cada visitante en Baleares. Por destinos, Eivissa sería el que concentra un mayor índice de gasto (80,7€ al día). Le seguirían los 73,9€ al día de Maó, los 72,5€ de Palma y, finalmente, los 66,6€ por día de Alcúdia. Para los cruceros que hacen base en Palma el gasto medio por pasajero se sitúa en 154€. En este caso el alojamiento en establecimientos turísticos es el principal gasto que realizan estos pasajeros en una estancia previa o posterior al viaje en crucero (87,81€). Por sectores, las tiendas concentrarían el mayor índice de consumo de los turistas de las islas, seguidas del gasto que efectúan en los restaurantes y los tours guiados. Especial mención merecen estos últimos en la isla de Menorca, donde destacan especialmente por su interés patrimonial y arqueológico. El 33,8% de los encuestados realizó una excursión en Maó frente al 4,1% que lo hizo en Eivissa o el 9,9% que lo contrató en Palma. La excelente acogida de las excursiones en esta isla pone de manifiesto que Menorca se impone como destino de gran atractivo para los turistas de las navieras que apuestan por el puerto mahonés. Del mismo estudio se extrae que el 57,3% de los encuestados piense que el tiempo que pasan en tierra –poco más de 4 horas y media- no es suficiente para saciar sus expectativas. Otro dato reseñable que cabe destacar es el gasto que efectúa la tripulación de estos buques, esto es, los trabajadores y personal fijo de las compañías navieras, quienes aprovechan las paradas que realizan los cruceros para efectuar sus compras personales en destino. Un gasto que el estudio fija en 76,2€ por día.

Joan Gual de Torrella proposa al conseller de Medi Ambient actuar coordinadament amb l'Ajuntament per mantenir neta la badia de Palma

10/11/2017

El president de l'Autoritat Portuària de Balears (APB), Joan Gual de Torrella, ha escrit una carta al conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca del Govern de les Illes Balears, Vicenç Vidal, per proposar-li una actuació coordinada amb l'Ajuntament per mantenir neta la badia de Palma. Motivat per les recents queixes sobre la presència de residus al litoral de la capital palmesana, el president de l'APB proposa al conseller una acció que "tendria un major component preventiu, però estic convençut que els equips tècnics propis, i tal volta experts externs, poden oferir-nos una adequada anàlisi i també solucions al problema, que ja té una raonable repercussió social"-reconeix Gual. En la missiva, Gual recorda que l'APB ja porta a terme tasques de neteja de les aigües interiors del port amb la recollida anual de 185 metres cúbics a l'any de residus "generats tant per la mateixa activitat portuària, com per l'abocament de torrents, col·lectors i altres procedències de mar obert ". El president de l'APB conclou en la seva carta -la còpia ha estat també enviada al batle de Palma, Antoni Noguera- que "el gaudi de la ciutat a través d'aquesta primera línia lliure d'obstacles visuals que Palma presenta, no pot ser considerada de cap altra manera que com una prioritat per a qualsevol de les tres administracions ".

La bona coordinació entre l'administració pública i les empreses del sector, la clau de la bona temporada de creuers a Eivissa

03/11/2017

La temporada de creuers a Eivissa es tanca amb un balanç positiu en el qual es destaca la inexistència de col·lapses en els dies de major afluència de turistes i la bona coordinació que hi ha hagut entre el Consell d'Eivissa, la Autoritat Portuària de Balears i els agents implicats en el sector dels creuers. Aquestes són algunes de les principals conclusions a què s'ha arribat aquesta setmana després de la reunió de fi de temporada mantinguda a la seu del Consell amb tots els implicats, en la qual és de moment la millor temporada de creuers registrada al port d'Eivissa . Entre d'altres èxits s'ha destacat la conscienciació per evitar el soroll que ocasionen algunes festes de determinades creuers i el bon funcionament del repartiment dels mapes guia. A la reunió, hi han assistit tots aquells agents que estan directament o indirectament relacionats amb el sector de creuers a Eivissa, com el capità marítim, consignataris de vaixells, agències d'excursions, guies turístics, transportistes, comerciants o cossos de seguretat com la Policia Nacional o la Guàrdia Civil, entre d'altres. De cara a la temporada 2018 s'han marcat com a reptes pendents solucionar l'escassetat de taxis de la zona portuària, millorar la senyalització per a aquells passatgers que no han contractat cap excursió en terra, augmentar la disponibilitat dels guies turístics i millorar la comunicació amb les navilieres. Temporada rècord en escales i passatgers Les dades més significatives d'aquesta temporada fixen en 184 el nombre d'escales totals de creuers al port d'Eivissa, una xifra que supera les 137 que es van registrar el 2016 i que és la més elevada en la història d'aquest port. De la mateixa manera, es bat el rècord en passatgers amb 343.813 persones que han transitat pel port. El nombre màxim de creuers que ha acollit simultàniament el port en la passada temporada ha estat de 4 vaixells. Una situació que s'ha repetit en dues ocasions, el 6 de juliol i el 9 d'agost. Per a la temporada 2018 s'estima una lleu baixada en el nombre d'escales, una xifra que se situa en 175, la segona millor després d'enguany. Quant als passatgers, es preveu que la xifra màxima de passatgers ascendeixi a 310.000. Al port d'Eivissa es mantenen les bonificacions encaminades a promoure l'arribada de creuers en temporada baixa, a partir de les 12 del migdia i que tinguin repetició en algun dels ports de les Illes Balears. Bona dinàmica organitzativa Aquesta trobada entre l'administració pública i les empreses va tenir lloc per primera vegada el passat mes de maig per coordinar totes les activitats del sector i preparar la temporada. En aquesta ocasió la reunió ha consistit en fer balanç, analitzar les dades d'escales i passatgers recollits durant els mesos d'estiu i intercanviar informacions i punts de vista per preparar la temporada 2018.

L’APB assisteix a la fira nàutica Fort Lauderdale International Boat Show

31/10/2017

L’Autoritat Portuària de Balears (APB) participarà al certamen Fort Lauderdale International Boat Show per promocionar el sector nàutic i el Palma International Boat Show a Florida, on se celebra aquesta important fira entre l’1 i el 5 de novembre. L’objectiu de la presència a Fort Lauderdale és captar operacions per tal que les embarcacions que fan temporada d’hivern al Carib i d’estiu a la Mediterrània triïn els ports de les Illes Balears per dur a terme el manteniment i les reparacions dels vaixells. A més, a l’estand també es promocionarà la propera edició del Palma International Boat Show per convertir-la en la fira nàutica de referència de la Mediterrània. Es vol donar a conèixer el certamen de Palma entre possibles expositors i visitants professionals. L’stand de la fira serà compartit entrel’APB, l’Institut d’Innovació Empresarial (IDI), Balearic Yacht Destination (BYD) i la Cambra de Comerç de Mallorca. Aquest certamen nàutic de Florida és considerat una de les mostres comercials internacionals més importants del sector nàutic. Aquest anunci s’ha fet avui dematí en roda de premsa a la Cambra de Comerç de Mallorca. L’acte ha comptat amb la presència de tots els representants de les institucions implicades: el president de l'Autoritat Portuària de Balears, Joan Gual de Torrella el president de la Cambra de Comerç de Mallorca, José Luis Roses el gerent d'Astilleros de Mallorca, Diego Colón de Carvajal, en representació del grup d'empreses assistents a la fira agrupades en la iniciativa Balearic Yacht Destination i el director general de Política Industrial, Manel Porras. El conseller de Treball, Comerç i Indústria, Iago Negueruela ha destacat que la visita a Fort Lauderdale representa la primera acció de promoció exterior de la indústria nàutica que es duu a terme mitjançant una col·laboració publico privada entre el grup d’empreses nàutiques BYD, el Govern de les Illes Balears, l’APB i la Cambra de Comerç de Mallorca. S’ha de tenir en compte que Fort Lauderdale International Boat Show és el certamen nàutic més important d’Estats Units i representa la porta d’entrada per accedir al mercat americà de iots de gran eslora. Compta amb més de 1.200 embarcacions exposades i tres milions de metres quadrats d’exposició. Es calcula que 100.000 persones visiten cada any aquest esdeveniment nàutic.

L'APB posarà en marxa una prova pilot per a la comunicació elèctrica directa entre els bucs i el port

26/10/2017

L'Autoritat Portuària de Balears (APB) promourà en 2018 una prova pilot que permetrà la comunicació elèctrica directa entre el port de Palma i els vaixells que comptin amb aquest dispositiu integrat. Aquesta prova serà factible gràcies a la col·laboració de la naviliera Trasmediterránea, que adaptarà el seu buc Dimonios para aquest efecte, i a l’electrificació d'un moll del port palmesà per part de l'APB. Aquesta connexió elèctrica amb terra és coneguda com cold ironing. Un sistema que, entre altres avantatges, permet reduir les emissions tòxiques en l'aire de les zones portuàries, així com la contaminació acústica, afavorint l'ús de les energies renovables. L'APB treballa en aquest projecte des de 2012. La inversió de l'organisme portuari en aquest projecte serà d'1 milió d'euros, el 20% dels quals procediran del fons d'inversió europeu. Es preveu que l'inici d'aquests treballs tingui lloc el 2018. Aquesta ha estat una de les propostes que s'han donat a conèixer aquest matí a la reunió de seguiment del projecte europeu 'OPS Master Pla for Spanish Ports' que s'està mantenint durant tota la jornada d'avui a la seu de l'APB al port de Palma . A la trobada han assistit representants de la Universitat de Cadis i de la Universitat Politècnica de Madrid i de les autoritats portuàries de Tenerife, Las Palmas, Barcelona, Pasaia, entre d'altres.

L'APB ha recollit en l'últim any 185 m³ de residus al port de Palma

26/10/2017

L'Autoritat Portuària de Balears (APB) ha recollit en l'últim any 185 metres cúbics de residus a la zona I de les aigües del port de Palma, mentre que en el mateix període de 2016 va recollir 298 metres cúbics. Aquestes dades posen de manifest que els residus retirats de la mar entre juliol de 2016 i el mateix mes de 2017 han estat un 38% menys que els recollits en el mateix període de 2015 i 2016. En tots dos casos els materials més comuns extrets de la mar han estat plàstics i fustes (108 m³ de plàstics i 47 m³ de fustes en 2017 i 165 m³ de plàstics i 72 m³ de fustes en 2016). Quant als mesos de major volum de residus comptabilitzats, així com en 2016 el mes que va registrar una xifra més elevada va ser el mes d'agost (33,20 m³) el 2017 ha estat juny (31,30 m³). Les actuacions de neteja de la zona I del port de Palma contemplen, a més de la recollida diària de residus i materials sòlids i flotants, el tractament dels residus retirats i la seva classificació en envasos i plàstics, residus perillosos, paper i cartró, vidre, residus orgànics, fustes i voluminosos, hidrocarburs i altres. L'APB disposa d'un servei pel qual una embarcació amb un dispositiu de xarxes incorporat a la seva proa porta a terme les tasques de neteja, recollint de manera òptima els materials flotants. Realitza unes 130 sortides l'any (tots els dies laborables) i en cadascuna d'elles desenvolupa entre 8 i 10 hores de feina .A més, en cas d'emergència, l'embarcació realitza serveis extra de vigilància i assistència. Agents externs L'Autoritat Portuària de Balears (APB) té entre les seves prioritats el manteniment en bon estat de les aigües dels ports que gestiona. Actualment el Centre Balear de Biologia Aplicada (CBBA) és el responsable del seguiment i control de la qualitat de les aigües de els 5 ports d'interès general de les Illes Balears. Mitjançant aquesta iniciativa es dóna resposta al compliment de la Directiva 2000/60 / CE de la Unió Europea que obliga els estats membres a fer el seguiment de l'estat de les aigües en cada demarcació hidrogràfica. Estudis previs indiquen que la qualitat de les aigües dels ports que gestiona l'APB són òptims i compleixen les directives europees, com també determinen que la gran majoria dels agents contaminants provenen de la brutícia dels carrers de les ciutats, arrossegada per les pluges cap torrents generant el fang conegut com fang anòxic, que s'enfonsa i acaba dipositant-se en el fons dels ports. L'objectiu clau d'aquesta directiva és la protecció de les aigües superficials, en els estuaris, les costes i les aigües subterrànies a tot el territori de la Unió Europea per promoure un consum sostenible del recurs i garantir una millora dels ecosistemes aquàtics. Els ports espanyols, conjuntament amb la resta de ports de la UE, han vingut treballant des de principis de la dècada dels 90 en la introducció de les exigències ambientals en la gestió portuària. El resultat és la ROM 5.1 de Qualitat de les aigües litorals en Àrees Portuàries, una normativa que l'APB s'aplica i que posa en mans del CBBA. D'aquesta manera els ports poden contribuir a la sostenibilitat del transport reduint els impactes ambientals portuaris, portant a terme una millor tasca de prevenció, control i gestió dels riscos ambientals i, en definitiva, una més fàcil adaptació dels ports a les exigències de la legislació ambiental.

La Fiscalia arxiva la denúncia del GOB per les obres d'ampliació del Moll de Ponent al port de Palma

25/10/2017

La Fiscalia de les Illes Balears ha arxivat la denúncia del Grup Balear d'Ornitologia (GOB) a l'Autoritat Portuària de Balears (APB) referent a l'abocament d’enderrocs derivats de les obres del Moll de Ponent del port de Palma, en considerar que els fets denunciats no constitueixen cap infracció penal. La fiscal ha enunciat que no ha estat possible afirmar que a conseqüència de "la utilització d’ecoàrid en les obres d'ampliació de l'esplanada del Moll de Ponent del port de Palma s'hagin apreciat efectes negatius en la qualitat de les aigües". El GOB va denunciar el passat estiu l’abocament d’enderrocs derivats de les obres d'ampliació del Moll de Ponent del port de Palma per part de l'APB i va sol·licitar una investigació a la Fiscalia per un possible impacte ambiental. L'Advocacia de l'Estat va emetre un informe amb data de 27 de juliol en què posava de manifest la correcta tramitació de l'APB d'aquest projecte, que havia de regir-se per la legislació estatal. A més, sostenia que aquestes obres no s'havien de sotmetre a avaluació d'impacte ambiental, en no incloure’s aquest supòsit en la Llei d'Avaluació Ambiental. Per la seva banda, l'APB va sostenir que la tramitació ambiental seguida ha estat la correcta, que les analítiques demostren que l’ecoàrid no és un residu perillós i que no és possible afirmar que la utilització d'aquest material en les obres d'ampliació de l'esplanada del moll de Ponent del port de Palma s'hagin traduït en efectes negatius en la qualitat de l'aigua. Per tant, la Fiscalia conclou a donar la raó ala APB i procedir a l'arxiu de les diligències en considerar que els fets no són constitutius de cap infracció penal. Millora del servei Els atracadors dels molls de Ponent i Paraires del port de Palma comparteixen tràfic de creuers i ferris, cosa que ha posat de manifest que l'augment de tràfics requereix més superfície operativa de terra de la que actualment disposa, especialment quan es produeixen situacions de simultaneïtat entre creuers i ferris de línia regular. Amb l'objectiu de millorar l'operativitat i els nivells de serveis a creuers i ferris va sorgir la necessitat de projectar l'ampliació de l'esplanada del Moll de Ponent Nord del port de Palma. La solució proposada va suposar iniciar les obres al febrer de 2017 per generar una nova superfície d'esplanada de 36.232 m2, adjudicades a la UTE formada per FCC Construcción i Amer e Hijos per 21 milions d'euros i amb un termini d'execució de 34 mesos.