ESTUDIS ENCARREGATS PER L’APB APORTEN INFORMACIÓ SOBRE LA MOBILITAT DELS PASSATGERS DEL CREUER SYMPHONY OF THE SEAS EN LA SEVA ESCALA REALITZADA AL PORT DE PALMA EL 23 DE JULIOL DE 2018

ESTUDIS ENCARREGATS PER L’APB APORTEN INFORMACIÓ SOBRE LA MOBILITAT DELS PASSATGERS DEL CREUER SYMPHONY OF THE SEAS EN LA SEVA ESCALA REALITZADA AL PORT DE PALMA EL 23 DE JULIOL DE 2018

Palma

05/03/2019

L'Autoritat Portuària de Balears (APB) va encarregar el 2018 a la Universitat de les Illes Balears (UIB) i a un equip tècnic de la pròpia institució, sengles estudis per conèixer fins a quin punt el desembarcament de creueristes és determinant i contribueix a l'augment de la sensació del grau de saturació que es percep al centre de Palma.

Concretament es tracta de l’"Anàlisi de la Mobilitat a Palma a partir de les dades proporcionades per la xarxa Smart-wifi", a càrrec de l'equip de la UIB integrat pels doctors Bartomeu Alorda Ladaria, Vicente Ramos Mir i Maurici Ruiz Pérez, i per una altra part de l’"Estudi de l’atracada a Palma del Symphony of the Seas", realitzat per mitjans propis de l'APB.

El primer estudi està basat en el registre de dades de geolocalització de dispositius mòbils detectats per la xarxa SmartWifi de Palma (què és una xarxa wifi gratuïta que abasta tant el port com la ciutat de Palma) i que han servit per monitoritzar la mobilitat dels creueristes del Symphony of the Seas. El segon estudi inclou, d'una banda, comptar el nombre de passatgers que varen desembarcar i que varen embarcar en el creuer i, d'altra, enquestar els passatgers per conèixer quines activitats varen realitzar a Mallorca i el mitjà de transport que varen escollir per traslladar-se al lloc de l'activitat. Ambdós estudis es varen realitzar durant la seva escala al port de Palma del dilluns 23 de juliol de 2018, durant les vuit hores que va durar l'escala: entre les vuit del matí i les quatre de tarda.

Dels 6.413 creueristes a bord del considerat en la data com el creuer amb més capacitat de passatgers del món varen desembarcar 5.271 passatgers, de manera que el 17,8% va decidir quedar-se a bord. De la resta, el 51% dels turistes (3.280) van decidir visitar Palma: 389 amb excursió i 2.891 pel seu compte. De la resta, un 18% va decidir dirigir-se a un altre destinació, mentre que el 13% va optar per contractar una excursió organitzada (sense incloure els tours per Palma). Aquestes dades s’extreuen de l'enquesta realitzada a 849 passatgers que havien decidit visitar l'illa de Mallorca pel seu compte, més les xifres proporcionades per la naviliera dels passatgers que havien reservat una excursió amb anterioritat a l'escala.

Tot i que el creuer va organitzar una multitud d'activitats a Mallorca per als seus clients, la major part dels creueristes que varen descendir a l'illa va preferir visitar-la per si sols. Així, segons els enquestats, el 71% d'aquests visitants que varen decidir anar pel seu compte es varen dirigir al centre de Palma, mentre que un 10% varen manifestar haver visitat altres destinacions. Altres punts d'interès varen ser la platja de Palma (5%), el castell de Bellver (4%), la platja de Palmanova (4%), el centre comercial Portopí (3%) i la realització d'un tour turístic en bus ( 3%).

Transport públic

Pel que fa al transport triat, els enquestats varen manifestar decantar-se en un 49% pels shuttle bus o llançadores disposades per connectar el vaixell amb el centre de la ciutat. El 44% va decidir el taxi com a mitjà de transport. En darrer lloc varen aparèixer altres opcions minoritàries com el bus de línia 1 de l'Empresa Municipal de Transports (EMT), anar caminant, realitzar l'anomenat taxi tour o fins i tot opcions molt més peculiars com pot ser contractar un bus propi.

Mentrestant, a l'estudi realitzat per la UIB per al mateix dilluns 23 de juliol es va voler parar atenció a la mobilitat dels passatgers del creuer Symphony of the Seas en la seva estada a la ciutat de Palma, ja que la seva posició amb caràcter anònim podia ser visualitzada a través de l'anàlisi de les dades de geoposició que ofereix la xarxa Smartwifi instal·lada al port i el centre de Palma, que comparteixen des del 2016 l'APB i l’Ajuntament a través de la Fundació Turisme Palma de Mallorca 365.

Per a això es va intentar identificar grups de dispositius que amb alta probabilitat pertanyien a passatgers del creuer. Es programaren algoritmes tenint en compte que el dispositiu mòbil del creuerista no s'hagués localitzat amb anterioritat a aquest dia, que la detecció coincidís amb les hores en què el vaixell era a port i que la localització dels dispositius coincidís en algun moment del dia a la ciutat i al port.

Geolocalització de creueristes

L'estudi extreu que un 90,4% de passatgers observats per la xarxa SmartWifi va visitar el centre de Palma mentre que el 73,8% va ser observat en algun moment al Passeig Marítim. Ara bé, de l'anàlisi de mobilitat s'obté que la proporció de dispositius considerats de passatgers del Symphony of the Seas observats en els punts d'interès turístic en relació al nombre total de dispositius observats en la mateixa zona és molt baixa.

Així, a la zona de la Catedral de Mallorca, tan sols el 2% dels dispositius captats per la xarxa SmartWifi de Palma són atribuïts per l'estudi a passatgers del Symphony of the Seas. De la mateixa manera, l'1% dels dispositius detectats al passeig Marítim s'atribueixen a aquests creueristes i coincideix a més la seva presència a les hores properes a l'embarcament, per la qual cosa es dedueix que la seva presència en aquesta zona coincideix a la tornada de la seva visita a la ciutat. Finalment, menys de l'1% dels dispositius varen ser detectats al carrer Jaume III i la plaça d'Espanya.

 

La mitjana de passatgers per hora observats a la Catedral és comparable a la mitjana de passatgers que circula pel passeig Marítim, tot i que les hores de màxima afluència són diferents. A les dotze del migdia es produeix la punta a la Catedral mentre que a la una de la tarda passa al passeig Marítim. Aquesta diferència pot ser deguda al procés de retorn al vaixell que realitza el passatger per arribar abans de l'hora d'embarcament.

El fet que al carrer Jaume III també presenti una punta a la una del migdia fa pensar als investigadors que podria ser degut a passatgers que decideixen no tornar al creuer a dinar i allargar la visita a la ciutat. Per contra, el màxim de passatgers a la plaça d'Espanya és a les onze del matí, per la qual cosa se suposa que és a causa de la política duta a terme per l'Ajuntament de Palma d'establir diferents punts d'aparcament d'autobusos procedents de creuers . Per tant, a aquella hora s'aprecia l'entrada més important a conseqüència de l'aplicació d'aquesta política, o bé dels desplaçaments en transport públic des del port a la zona centre de Palma.

Sensació de congestió

Tots dos documents es limiten a analitzar les dades objectives obtingudes i no a estudiar en profunditat la saturació de Palma, però aquesta informació permet tenir una idea molt més aproximada sobre quin percentatge real de cada creuer és destinat a Palma i a quines hores es produeix la màxima congestió.

La UIB conclou finalment que "aquest estudi es limita a mostrar una metodologia d'anàlisi proposada i els resultats obtinguts sobre el creuer estudiat i no analitza en profunditat la sensació de congestió que va viure Palma aquest mateix dia, sent una eina més per avançar en la gestió d'aquesta congestió".