Notícies APB | Ports de Balears

La seu de l’APB a Palma estalviarà 123 kg de plàstic en tassons de cafè d'un sol ús a l'any

24/03/2021

30.000 tassons de cafè d'un sol ús i les seves respectives paletines. És el volum de residus que anualment generava l'Autoritat Portuària de Balears (APB) tan sols a la seu central de Palma i que des de mitjans d'octubre s'ha eliminat de totes les seves dependències. Així, només amb la supressió d'aquests elements, s'ha evitat la generació de 123 kg de residus plàstics a l'any. Cal destacar que l'APB es va avançar, l'octubre de 2020, als terminis de la Llei 8/2019, de 19 de febrer, de residus i sòls contaminats de les Illes Balears amb l'aprovació d'una instrucció interna, elaborada pel departament de Qualitat, Medi Ambient, Innovació i RSC, per a l'eliminació en les seves dependències del plàstic d'un sol ús, i en sintonia amb l'Estratègia Ambiental recentment aprovada per l'APB. Aquesta iniciativa perseguia un canvi de cultura d'empresa que passava per accions quotidianes com eliminar els tassons i les botelles de plàstic, i convidar els treballadors a comptar amb la seva pròpia tassa per prendre el cafè de les màquines expenedores. Triatge i reciclatge Actualment l'APB compta en les seves instal·lacions amb contenidors diferenciats per a la segregació dels residus d'oficina com ara paper, envasos i rebuig, així com contenidors per a cartutxos de tòner i piles, a més de la generació puntual de residus tòxics com ara restes de pintures de senyalització viària, massilles, etc. L'APB s'assegura que cada residu sigui tractat adequadament per gestors autoritzats. Els residus d'envasos lleugers, paper i resta es recullen i pesen cada dia, per portar una correcta monitorització de la generació dels mateixos, i posteriorment es dipositen separats per fraccions als contenidors municipals per assegurar que cada residu pugui ser tractat com correspon, facilitant-ne el reciclatge o valorització.

Mediambient i RSC

Surt de nou a concurs el servei de restauració dels fars de Formentor i d'Artrutx

22/03/2021

El Consell d'Administració de l'Autoritat Portuària de Balears (APB), en sessió ordinària del passat 18 de març, va acordar licitar els concursos públics de gestió de sengles establiments per a serveis turístics en el far de Formentor (Mallorca) i al far d'Artrutx (Menorca). En tots dos casos se seleccionarà l'oferta més avantatjosa i es realitzarà l'atorgament de la corresponent autorització per a l'explotació d'un servei de bar-cafeteria-restaurant. Ambdós fars porten anys oferint aquest servei al públic a través de diferents autoritzacions. La cafeteria del far de Formentor porta oberta des de 1995 i ha estat durant dècades punt obligat de visita per a residents i turistes. El restaurant del far d'Artrutx va obrir les seves portes el 2009. Reconeguts per estar ubicats en zones d'alt valor paisatgístic, aquests dos fars són els únics de les Balears que compten amb un servei d'aquestes característiques, tot i que l'APB està a punt d'atorgar l'explotació d'una nova cafeteria al far de la Mola de Formentera. Tres anys d'autorització En el cas del far de Formentor, s'atorgarà una autorització d'ocupació temporal de diverses dependències (estances a l'edifici del far, dependències annexes, garatge, local on se situava el transformador i magatzem sota del mirador) amb una superfície total de 636,5 m2, per a l'explotació d'una zona de domini públic portuari amb destinació a usos hostalers. La quantia anual de la taxa d'ocupació a millorar pel licitador ascendeix a 32.153,06 euros sense IVA. La durada màxima de l'autorització serà de tres anys a comptar des de l'atorgament de la mateixa. D'altra banda, en referència al far d'Artrutx, els plecs preveuen l'ocupació d'estances a l'edifici del far, casa de l'suplent, magatzem, dependències annexes, així com una superfície descoberta adjacent a el far per al seu ús com a terrassa. La quantia anual de la taxa d'ocupació a millorar pel licitador ascendeix a 11.280,39 euros sense IVA. La durada màxima de l'autorització serà de tres anys, a comptar de l'atorgament de la mateixa.

Desenvolupament socioeconòmic

L'APB millora la pavimentació de la vorera del camí de s'Escullera

16/03/2021

L'Autoritat Portuària de Balears (APB) millora la pavimentació de la vorera del costat de la mar de camí de s'Escullera del port de Palma. Ja s'han començat a enderrocar els elements constructius com voreres, ferms, fàbriques de formigó i altres que permetran una adequada execució de l'obra. Les obres, que van des de l'altura de la seu de l'APB fins a l'accés als molls Comercials, s'estan executant de manera que causin la menor interferència possible en l'ús del port. Per a més seguretat, s'ha tallat un dels carrils de circulació d'accés al passeig Marítim. Construcciones, Excavaciones i Asfaltos (COEXA) és l'empresa adjudicatària de l'obra, que té un cost de 341.676,85 € i una durada prevista de tres mesos. Aquesta intervenció crearà vuit llocs de treball directes.

Port-ciutat Transports i infraestructures

Els restaurants del port de Palma aposten per la sostenibilitat amb la segregació i monitorització dels seus residus de matèria orgànica

15/03/2021

12 restaurants ubicats al port de Palma participen en un projecte pilot de recollida de matèria orgànica impulsat per l'Autoritat Portuària de Balears (APB). La iniciativa neix el 2019 amb un grup de restaurants que s'hi adhereixen i des de llavors segreguen els seus residus de matèria orgànica en uns contenidors específics, monitoritzats en temps real, que fins al dia d'avui han recollit més de 19 tones de matèria orgànica. El punt clau està en la correcta segregació i la sensorització dels contenidors, que permet, tant als restauradors com a l'APB, conèixer en temps real el pes dels residus així com l'històric de generació. Així, per mitjà d'una aplicació informàtica, cada participant pot accedir a les seves dades en qualsevol moment. El servei municipal de recollida s'encarrega de la retirada dels residus diàriament i els lliura a la planta de valorització de TIRME, on aquest residu passa per un procés de compostatge i generació de compost que és lliurat a productors locals per fertilitzar els seus cultius. Enguany el projecte s'ha consolidat, i s'ha convidat als restauradors a tancar el cercle adquirint productes agrícoles de proveïdors locals. D'aquesta manera, a la iniciativa de minimitzar i valoritzar residus se li uneix el valor de donar suport als productes km 0 i, per tant, de reduir la petjada de carboni. Certificat emès per l'APB Els restauradors compten amb un full de càlcul on s'introdueixen els quilos necessaris de productes agrícoles conreats a Mallorca, i que els informa sobre si les quantitats adquirides són suficients per compensar els residus generats. En cas que sigui així, l'Autoritat Portuària de Balears emetrà un certificat a l'establiment que així ho confirmi.

Mediambient i RSC

L'APB treu a concurs la millora de l'eficiència energètica de l'enllumenat públic al port d'Alcúdia

11/03/2021

L'Autoritat Portuària de Balears (APB) ha licitat el contracte per a les actuacions de millora de l'eficiència energètica de l'enllumenat públic al port d'Alcúdia. Aquest projecte de millora, que es troba en fase de licitació en procediment obert, té un pressupost inicial de 1.081.635 euros i es preveu una durada de 5 mesos a comptar de la signatura de l'inici de les obres. El termini per a la recepció d'ofertes és fins al 25 de març de 2021. Els interessats podran presentar les seves sol·licituds a través del Portal de Licitació Electrònica de l'APB. Es preveu la substitució del tipus de làmpades utilitzades —un 12% de les quals estan, a més, en un estat deficient— per altres tecnologies més sostenibles com la tecnologia LED que tenen un millor respecte pel que fa a la contaminació lumínica. En total s'han inventariat 739 punts de llum amb 1.192 làmpades en la instal·lació exterior del port. Al port coexisteixen zones d'accés restringit amb espais oberts al públic com passejos de vianants, vials de doble carril, d'únic carril, carrils bicis, molls de càrrega i/o passatgers, aparcaments, etc. que, per raons d'ús i seguretat, requereixen de diferents nivells d'enllumenat. Amb aquesta intervenció es persegueix, a més, reduir els costos dels consums elèctrics fins un 50% gràcies a la substitució de les làmpades de descàrrega o fluorescents —menys eficients que desenvolupaments tecnològics actuals—, per LED, a més de la implantació d'equips de regulació i la utilització de sistemes de telegestió en quadres per adaptar la il·luminació a les condicions ambientals. Reducció de les emissions de CO2 Amb aquesta millora de l'eficiència energètica també es pretén contribuir a la reducció de les emissions de CO2 i altres gasos d'efecte hivernacle, donant compliment a les directrius europees i a les tendències actuals encaminades cap a la sostenibilitat. Aquest projecte d'eficiència energètica de l'enllumenat públic és comú a la resta de ports d'interès general de Balears. De fet, a Palma, Maó i la Savina ja s'han començat a executar les obres, mentre que a Eivissa les obres es licitaran en breu.

Mediambient i RSC Port-ciutat Transports i infraestructures

Comencen les obres de reposició de la balisa de punta de s'Esperó al port de Maó

09/03/2021

L'Autoritat Portuària de Balears (APB) està instal·lant una nova balisa a la punta de s'Esperó de Menorca. Les obres de reposició iniciades al febrer tindran una durada de tres mesos. Per a tal objecte, s'ha desmuntat la font lluminosa i la placa fotovoltaica, passant posteriorment a enderrocar l'antiga balisa construïda en formigó armat, que presentava fissures i esquerdes en l'estructura de suport a causa de la corrosió de l'armat, afavorida per la proximitat a la mar, i serà substituïda per una altra modular de fibra de vidre i polièster. L'alçada de la marca diürna de la nova balisa serà de 5 metres i l'altura focal de 6,2 metres aproximadament. La torre tendrà un diàmetre de 1,25 metres i estarà equipada amb airejadors per evitar l'acumulació de gasos i humitat. La intervenció, adjudicada a Mediterráneo Señales Marítimas SL, té un cost de 49.500 €. Difícil accés Abans d'iniciar els treballs de demolició es va instal·lar una balisa autoalimentada temporal d'alta lluminositat amb la finalitat de no alterar la seva funció d'ajuda a la navegació als vaixells. Donada la ubicació de la balisa i el seu difícil accés, tota la demolició s'ha realitzat mitjançant mitjans manuals, amb càrrega de residus en saques i l'ajuda d'un camió grua. La nova balisa, equipada amb llums LED, tindrà un cost de manteniment i consum energètic molt menor. La balisa de la punta de s'Esperó, situada al promontori de la Mola, a l'entrada del port de Maó, és el punt més oriental d'Espanya.

Port-ciutat Tecnologia i innovació

L'APB presentarà a la Comissió Europea projectes del Corredor Mediterrani per valor de 310 milions d'euros

08/03/2021

La recent inclusió del port de Palma al Corredor Mediterrani com a node de la Xarxa Transeuropea de Transport permetrà a l'Autoritat Portuària de Balears (APB) participar en el Grup de Treball de dit Corredor Mediterrani i proposar i fer seguiment de projectes, que han de contribuir de forma rellevant als objectius generals del Corredor. El president de l'APB, Francesc Antich, afirma que "el Corredor Mediterrani, a més d'enfortir la connexió amb el continent, tan rellevant per a nosaltres en matèria de mercaderies i passatgers, ens permetrà participar en les comissions que hauran de proposar el finançament per millorar infraestructures i serveis". Els projectes, que l'APB té previstos executar en tot cas en la planificació d'inversions del port de Palma fins a l'horitzó 2030, seran d'aquesta manera potencialment finançables per la UE. Amb les estimacions actuals, que s'aniran actualitzant periòdicament, ascendeixen a 310 milions d'euros, i es divideixen en tres grans grups, que són el desenvolupament i modernització de les infraestructures portuàries i les connexions interiors i accessos del port de Palma (275 milions d' euros) la implementació de projectes vinculats a energies netes i sostenibilitat ambiental (25 milions d'euros) i l'aplicació de noves tecnologies i innovació (10 milions d'euros). En el primer grup s'inclou el desenvolupament de molls i esplanades, vials interiors i accessos a la zona sud-oest del port. Pel que fa als projectes d'energia neta i sostenibilitat s'inclouen infraestructures i instal·lacions per a la connexió elèctrica dels bucs a terra (cold ironing), així com sistemes de millora d'eficiència energètica (il·luminació, promoció de vehicles elèctrics) i fins i tot la possible dessalació d'aigua amb energies renovables per a proveïment d'embarcacions i terminals. Finalment, els projectes persegueixen la transformació del port de Palma en un port digitalitzat i "intel·ligent", amb nova arquitectura i connexions amb operadors i altres ports, i un major desenvolupament de l'administració electrònica i de la ciberseguretat. Corredor Mediterrani El marc financer 2021-2027 del Reglament CEF (Mecanisme Connectar Europa), pel qual es financen les xarxes transeuropees de transport, energia i telecomunicacions, preveu entre els seus objectius i prioritats les actuacions sobre 9 corredors multimodals de transport (de mercaderies i persones), entre els quals es troba el Corredor Mediterrani. A més, per la seva connexió amb les línies d'alta velocitat europees i la seva interoperabilitat amb els principals ports espanyols, constitueix un dels eixos de transport més importants a nivell econòmic i comercial d'Europa.

Transports i infraestructures Desenvolupament socioeconòmic Tecnologia i innovació

Fermín Aramburu: "Els pràctics portam les maniobres a les venes"

02/03/2021

Com acaba un bilbaí a Maó? A Bilbao les places de pràctic estaven molt competides i no veia moltes possibilitats. D'altra banda, jo havia navegat molts anys amb la companyia Iscomar i els ports de les Balears no m'eren aliens. Així que em vaig examinar a Madrid al juny de l'any 2000 i fins avui estic a Maó. Em sent molt satisfet de la feina feta. Quina és la formació d'un pràctic? Els pràctics som capitans de la marina mercant a més hem realitzat uns exàmens i una oposició amb diferents temes tècnics i legals. Quan aproves, passes un període de prova d'uns 4 o 5 mesos aprenent les maniobres sota la supervisió d'un pràctic. Un cop aconseguit l'informe favorable, ja ets nomenat oficialment pràctic i forma part activa del cos. Però la formació no acaba mai: Cada cinc anys hem de passar un examen bastant dur per poder seguir exercint. Quina és la missió d'un pràctic? La nostra missió és pujar a bord dels vaixells per aconsellar el capità com maniobrar fins arribar a moll. És important ressaltar que els pràctics no assumim en cap moment el comandament de la nau, és el capità qui ho fa i es fia dels nostres consells. Al practicatge de sortida, més del mateix: Embarques i li dones consells sobre els rumbs, les velocitats, les possibles marees i corrents (encara que a la Mediterrània no n’hi ha). Quan hem fet la nostra feina, saludam la tripulació i desembarcam. Una altra missió menys coneguda és el practicatge interior, quan per necessitats operatives es trasllada un vaixell d'un moll a un altre. En aquest sentit és molt important la confiança plena del capità. Així és. L'empatia, aquesta paraula tan de moda actualment, és imprescindible perquè l'exercici tècnic de la matèria sigui el més positiu possible. Ha de tenir moltes anècdotes al llarg de més de 20 anys. Sí, però el que destacaria són els comentaris elogiosos de tots els creueristes cap al port de Maó. Tots, sense excepció, quedaven meravellats de l'estructura física d'aquest port que no té parangó. La seva aportació va ser clau per atreure creuers a Maó. Diria que ha estat més aviat una tasca d'equip, de l'Autoritat Portuària, dels consignataris, fins i tot de les administracions, i la nostra. En tot cas Maó té un handicap, i és que per la seva estructura, relativament estreta, no pot acollir creuers de més de 275 m d'eslora. I la realitat és que les navilieres cada vegada aposten més per vaixells grans, que són molt més rendibles. Recorda la seva primera maniobra al port de Maó? No, la veritat és que no. Hi havia vingut moltes vegades com a capità i tenia molta relació amb el pràctic, de manera que el coneixia molt bé. No sé si va ser un creuer o un ferri. El que sí record és la darrera, fa pocs dies, el Volcán de Tinamar de Trasmediterránea. Ha viscut alguna situació complicada? La preocupació perquè tot surti bé sempre hi és, però afortunadament ho hem pogut solucionar tot, malgrat les limitacions d'un port com aquest, amb vents molt forts. La tasca ha anat canviant al llarg d'aquestes dècades? És veritat que els vaixells s'han modernitzat tecnològicament, i ens hem hagut de posar al dia en aquest sentit. Però l'essència de la feina i de la maniobra és la mateixa. Ho portam a les venes. La seva afició sempre ha estat conèixer Menorca a peu. Per estar en forma em ve molt bé, i a més és molt alliçonador i polit. El Camí de Cavalls és una autèntica meravella, i altres camins interiors igualment interessants. A què pensa dedicar-se a partir d'ara? Em dedicaré a fer moltes muntanyes pel País Basc, i també senderisme per Menorca.

Transports i infraestructures

Les oficines de l'APB al port de la Savina es traslladaran a la dàrsena de Llevant

19/02/2021

L'Autoritat Portuària de Balears (APB) ha licitat el contracte d'obres de rehabilitació de la primera planta de l'Edifici A del port de la Savina, situat a la dàrsena de Llevant, concretament entre el moll comercial i la dàrsena pesquera. Després de la restauració, l'immoble acollirà les oficines de l'APB, que actualment s'ubiquen a l'edifici de la Casa de la Mar. També es traslladaran a les noves instal·lacions les dependències d'altres serveis d'atenció al públic que comparteixen actualment l'edifici de la Casa de la Mar, com són Capitania Marítima, l'Institut Social de la Marina, la Reserva Marina des Freus i el Consell de Formentera. Així, la primera planta del nou edifici acollirà les oficines, el centre de control i els vestidors de l'APB, despatxos per al Consell de Formentera, Capitania Marítima i la Reserva Marina, un consultori mèdic, així com un menjador, una biblioteca, una sala de reunions, dependències per a arxius, magatzems i lavabos. La planta baixa continuarà com fins ara destinada a usos comercials. També s'actuarà en els accessos al pati central interior de l'edifici millorant l'accessibilitat i la imatge institucional de les oficines i administracions portuàries. Modernització de les instal·lacions Amb aquest trasllat es pretén una sèrie de millores, com l'optimització de l'espai en les dependències administratives, millorar l'accessibilitat als usuaris i treballadors i la renovació i actualització de la imatge i de l'entorn de treball de les administracions públiques. La inversió pressupostada per l'APB és de 1.318.572 € i la durada és de 6 mesos a partir de l'inici de les obres. El termini per a la recepció d'ofertes és fins al 2 de març de 2021. Els interessats podran presentar les seves sol·licituds a través del Portal de Licitació Electrònica de l'APB.

11 fars de Mallorca comptaran amb un sistema de comptatge de visitants

09/02/2021

Fins a 11 fars de Mallorca i Dragonera comptaran amb un mètode de comptatge de captura de dades d'afluència de visitants. A partir d'aquestes captures, la solució proporcionarà dades d'ocupació, així com de la tendència d'ús de les instal·lacions. Ja s'han començat a instal·lar les càmeres i es preveu que en breu tota la xarxa estigui en funcionament. Aquest projecte s'emmarca en la iniciativa Smart Island Mallorca, promoguda pel Consell de Mallorca, que pretén captar dades d'afluència de visitants en punts d'interès turístic i cultural, i promogut per l'entitat pública empresarial Red.es Les dades d'ocupació s'extreuen de càmeres i sensors que tenen en compte les condicions ambientals externes i la seva utilització en exterior, i que s'instal·laran, en els fars de Mallorca, en diferents jaciments arqueològics i a la finca de Raixa. Així, per mitjà d'un programari d'anàlisi de vídeo es proporcionen dades de l'afluència dels visitants, permetent també la detecció d'intrusions a la zona. La càmera no proporciona imatges en temps real, ni seqüències de vídeo, complint d'aquesta manera amb la llei de protecció de dades. L'eina té importants funcionalitats. Així, els usuaris autoritzats podran monitoritzar en temps real el volum de visitants que estan visitant en aquest moment un far, així com descarregar informes i gràfiques.

L'APB rehabilitarà en breu el far Vell del port de Sóller

08/02/2021

El far Vell de Sóller, actualment en desús, serà rehabilitat en breu per l'Autoritat Portuària de Balears (APB). Els freqüents vents de la zona i una ubicació complicada fan que el far es trobi actualment en mal estat de conservació. A hores d'ara ja s'ha finalitzat la redacció del projecte de rehabilitació, pendent de rebre informes sectorials per posar-lo en marxa. A continuació sortiran a licitació les obres, que es preveuen que comencin a principis de 2022. Mentrestant, a causa del mal estat del far, s'ha realitzat una intervenció d'urgència estabilitzant l'estructura mitjançant un cable d'acer i puntals per evitar el despreniment de carreus. Ubicació problemàtica El far, el disseny del qual es va aprovar el 1862, va ser projectat per Emili Pou. S’inauguraria dos anys després, deixant patent de seguida que es tractava d'un far problemàtic a causa de les complicacions derivades de l'existència en els voltants d'un bufador, és a dir un gran buit a la roca comunicat amb la mar, a causa del qual, en presentar-se els grans temporals de NO, es forma una furiosa corrent d'aigua que s'eleva més de 30 metres per desplomar-després sobre el far. Ja el 1865 es va apreciar que com a conseqüència dels temporals i les grans onades, es produïen intenses tremolors a l'edifici. El torrer considerava en aquests dies molt perillosa l'estada a l'edifici i traslladava la seva família a una construcció pròxima. Es va projectar el 1928 una nova torre —conegut actualment com far de sa Creu— en un enclavament proper però una mica més elevat i allunyat del bufador, al mateix temps que es va construir un nou edifici d'habitatges ja definitiu. Va entrar en servei el 1944. Foto: Guillem F. Raja Mayol

El port de la Savina compta amb un nou edifici per a la confraria de pescadors de Formentera

02/02/2021

La Confraria de Pescadors de Formentera compta amb un nou edifici al port de la Savina sufragat per l'Autoritat Portuària de Balears (APB). Les obres varen finalitzar aquest mes de gener i ja s'ha rebut una petició formal per part de la Confraria de Pescadors per ocupar i equipar l'immoble. Cal destacar que la nova localització és més propera al moll pesquer i a la zona d'estesa i reparació de xarxes, de manera que la feina dels pescadors es veurà facilitada. A més, el projecte ha estat consensuat pel Consell de Formentera i l'APB. Amb un cost de 1.040.910 €, el nou edifici té forma triangular i consta de planta baixa i coberta transitable amb pèrgola. Es compon d'una zona privada (locals en planta baixa dedicats a la confraria de pescadors i locals tècnics) i una zona pública, que és la coberta accessible als vianants. A aquesta s'accedeix a través d'una rampa i constitueix un autèntic mirador obert a visitants i residents. L'edifici s'alça mirant cap a la mar, creant un objecte emblemàtic al port de la Savina amb dues funcions: crear un equipament altament funcional i proveir a la població d'un espai públic per a la interrelació humana. Zona de passeig Un dels objectius d'aquest projecte és donar continuïtat a tot el perímetre del port i que el nou edifici s'integri com a zona de passeig. D'aquesta manera aquesta fita urbana pretén convertir la zona terrestre del port en un espai connectat amb la trama urbana de la Savina.