Notícies APB | Ports de Balears

Substituïda la llanterna del far de Tramuntana a l'illa de sa Dragonera

25/10/2021

L'Autoritat Portuària de Balears (APB) va finalitzar la setmana passada els treballs de substitució de la llanterna del far de Tramuntana, situat a l'illa de sa Dragonera. Realitzada per l'empresa Mediterrani Senyals Marítims, aquesta obra de millora ha tengut un cost de 73.000 euros. Prèvia a la col·locació de la nova llanterna, s'han realitzat diferents treballs de preparació del suport, com la reconstrucció del muret de suportació i la instal·lació de nous perns d'ancoratge de l'anell inferior de la llanterna. La nova llanterna és de tipus visitable, de 2 metres de diàmetre, 1,35 d'alt de zona acristalada i un sòcol inferior de 20 cm d'alçada. La part metàl·lica de l'antiga llanterna es trobava en males condicions, el que havia provocat la inclinació de tot el conjunt. Per aturar el procés i mantenir l'equip en la seva posició abans de la substitució, es va col·locar una sèrie de fixacions entre la llanterna i el suport d'obra civil de la torre. La col·locació de la llanterna s'ha realitzat des de l'aire, amb l'ajuda d'un helicòpter i de personal especialitzat. Segon far de sa Dragonera És el segon dels fars que es varen construir com a conseqüència de l'apagada del vell far de Na Pòpia. Es va inaugurar el 15 de novembre de 1910. Com que era un far que no requeria molt abast lluminós va utilitzar al començament un senzill llum Maris d'una metxa, i el far era mantingut per un sol torrer. L'òptica original va ser retirada el 1960 per donar pas a un sistema d'enllumenat automàtic per acetilè. El far va quedar sense la permanència constant del tècnic el 1961 i passaren a ser-ne responsables del manteniment els faroners de Llebeig. L'òptica retirada es va col·locar més tard (1965) al far de Portocolom on encara segueix prestant servei.

Transports i infraestructures

L'APB comença la reposició de palmeres amb risc estructural al port de Palma

20/10/2021

Aquesta setmana ha començat la reposició de les 20 palmeres del port de Palma amb risc estructural. L'Autoritat Portuària de Balears (APB) garanteix així, en la mesura del possible, la seva estabilitat. Es realitzaran diversos tipus d'operacions: l'arrencada d'exemplar de palmera existent i la posterior replantació amb la reparació del paviment, si cal. El projecte de millora ha estat adjudicat a l'empresa Parkinsonia per valor de 47.168 euros i es preveu una durada de sis mesos. Gràcies a un estudi del comportament de les palmeres de gestió del port de Palma s’han detectat els punts d'intervenció, que se centren en els jardins del moll de la Llotja, del moll de Ponent i el camí de l'Escullera. L'APB compta, en la seva zona de domini públic portuari del port de Palma amb una mica més de mig miler de palmàcies: 282 palmeres datileres, 58 palmeres canàries i 179 washingtònies, a les quals cal afegir els margallons i palmeres excelses, repartides en diverses zones verdes amb arbrat i altres plantes que formen part de l'ornamentació vegetal.

Port-ciutat Transports i infraestructures

L'APB inicia el tràmit d'alienació a particulars de les terrasses del Portixol al port de Palma

13/10/2021

El Consell d'Administració de l'Autoritat Portuària de Balears (APB) va aprovar el passat 29 de setembre en sessió ordinària la proposta d'alienació a particulars de 10 terrenys als titulars dels habitatges annexes a la zona del Portixol del port de Palma. Es dona la circumstància que moltes de les terrasses dels habitatges de la zona són patrimoni de l'APB, de manera que amb aquest acord s'estableixen les condicions de venda d'aquests espais als propietaris confrontants, ja que es tracta de zones que no tenen interès portuari. En cas que aquests veïns desitgin adquirir-les, han d'abonar a l'APB el valor de mercat calculat per una empresa de taxació independent, que ascendeix a 1.051 € el metre quadrat. En cas de no estar interessats en la seva adquisició, l'APB es reserva el dret a tramitar la cessió d'ús que implicarà el deure de l'usuari del pagament d'un import per ocupació d'un bé patrimonial de l'APB, o requerir la remoció del muret o tanca delimitador. L'import total de l'alienació és d'uns 452.526 euros, per al voltant de 376 metres quadrats més 115,1 metres quadrats de construccions que s'han taxat segons el seu estat i vida útil. El juny de 2021 es va notificar als afectats la proposta de venda acordada també pel Consell d'Administració. 10 d'ells ja han mostrat la seva intenció ferma de comprar, alguns amb un pla de pagaments fraccionats.

Port-ciutat

Els alumnes del X Màster de Gestió i Planificació Portuària trien Eivissa i Formentera per a la seva trobada anual

09/10/2021

Els ports d'Eivissa i Formentera han acollit avui divendres 8 d'octubre la trobada anual del X Màster de Gestió i Planificació Portuària i Intermodalitat de Ports de l'Estat. El delegat dels ports pitiüsos de l'APB, Ignacio Revilla, ha donat la benvinguda als participants i ha presentat els ports d'interès general d'Eivissa i la Savina. Ports que els mateixos alumnes han pogut conèixer in situ des de terra i des de la mar. Tot seguit, Alberto Camarero i José Manuel Montes han fet balanç de les activitats realitzades durant el curs, en una edició, la desena, marcada per les limitacions imposades per la pandèmia. Organizat per les universitats de Càdis, A Coruña, Oviedo, la Politècnica de Madrid i per Puertos del Estado, al llarg del curs els alumnes han aprofundit en els principis bàsics de planificació, organització i direcció empresarial en l'àmbit portuari, incidint en aspectes com el transport marítim i el paper que juguen els ports dins de la cadena logística.

Mediambient i RSC

Es redueix la presència de carbó en el port d’Alcúdia

22/09/2021

Després d'anys de disminució del seu tràfic al port d'Alcúdia, aquest 2021 ha desaparegut la presència de carbó entre les mercaderies embarcades i /o desembarcades al port. Es confirma així la tendència de descarbonització de la producció energètica de les Balears, avalada per la Llei de Canvi Climàtic de les Balears, que planteja que el 2050 tota l'energia que es produeixi a l'arxipèlag provingui de fonts netes. La descarbonització a Balears es combina amb el desenvolupament massiu de les tecnologies renovables i d'emmagatzematge per aprofitar al màxim la generació renovable i facilitar actuacions sobre el parc existent per introduir innovacions tecnològiques i modernitzar les instal·lacions més antigues. Les instal·lacions portuàries són exemple d'aquest procés, apostant per fonts no emissores com l'hidrogen a l'Estació Marítima n. 4 del port de Palma, que en un futur es convertirà en el primer edifici de l'Autoritat Portuària de Balears de consum energètic gairebé nul. Descens progressiu El descens en la importació de carbó mitjançant el port d'Alcúdia ha estat progressiu en els darrers anys. Si el 2018 el volum de mercaderies va superar el milió de tones, el 2019 va baixar fins a 718.378. A l'any següent, la xifra va caure fins a 95.170 tones. Pel que fa al nombre de bucs implicats en aquesta tasca, el 2018 varen ser 128 el 2019, 89 i el 2020, 11. La manca de demanda de carbó a Mallorca s'associa, principalment, a la progressiva reconversió de la central tèrmica d'Es Murterar, a Alcúdia. A finals de 2019 varen deixar de funcionar els grups 1 i 2 de carbó —els més antics— i els altres dos varen reduir el seu funcionament a 1.500 hores anuals. A l'agost de 2021 es va fer una passa més cap a la descarbonització, limitant les hores de funcionament a 500, el que equival a 20 dies a l'any. D'aquesta manera, en dos anys el carbó ha passat de generar el 50% de l'electricitat a menys del 5%.

Mediambient i RSC Tecnologia i innovació

Motocarros Trimak: 40 anys de vida al servei dels fars d'Eivissa i Formentera

16/09/2021

A principis dels anys 70 van arribar a les Pitiüses tres motocarros Trimak per al transport dels acumuladors de gas acetilè que s'utilitzava per alimentar els equips lluminosos dels fars de Tagomago, Conillera i l'acabat d'estrenar far de Barbaria. Encara que seguien funcionant raonablement bé, varen ser substituïts el 2013 per dos Piaggio nous, el que significa que varen tenir una vida útil de més de 40 anys. Dotats de motor LEW de dos temps, arrencada per pedal i caixa oberta, muntaven uns suports de fusta que se sostenien entre uns travessers cargolats a la caixa per allotjar quatre acumuladors de gas d'uns 50 kg cadascun i un banc també de fusta per donar suport sobre la caixa i poder transportar personal. Es tracta d'uns vehicles de gran fiabilitat, utilitzats sempre de dia, als quals mai se'ls varen haver de reemplaçar ni els pneumàtics ni la bateria. El major enemic de l'estructura era el salnitre marí, per la qual cosa era habitual l'oxidació i trencament dels tubs d'escapament, especialment en els vehicles que prestaven servei en els fars de Conillera i Tagomago. El 1996 els fars varen passar a ser alimentats per energia solar i des d'aquest moment es varen utilitzar només per al desplaçament dels tècnics i ocasionalment trasllat de bateries i materials per a manteniment. Tagomago i Conillera El motocarro de Tagomago, que a dia d'avui segueix a l'illa, es va utilitzar bàsicament per transportar els acumuladors des de l'embarcador fins al far per l'única carretera ja llavors asfaltada de 1.200 metres que hi ha a l'illa. Un cas similar passa a Conillera. En més de 40 anys de servei no es varen superar els 6.000 quilòmetres recorreguts ja que la longitud de la carretera és d'aproximadament un quilòmetre. Formentera Un altre dels vehicles va ser destinat al far de la Mola per al servei de l'acabat de construir far de Barbaria. Es va construir un garatge a la Mola per a emmagatzemar-lo, i els tècnics al càrrec per aquell temps, Antonio Ferrández i Jaume Ribas, varen comprovar que no era pràctic per al llarg recorregut i la pujada de la costa de la Mola a causa de la seva poca potència, per la qual cosa optaven per utilitzar els propis vehicles per al servei. Posteriorment va ser traslladat a port d'Eivissa i guardat en un magatzem on no es va utilitzar mai més. Potser per això, dels tres vehicles és el millor conservat actualment.

Transports i infraestructures

L'APB reforça la seguretat al recinte controlat del port d'Eivissa amb nous tancaments i portes d'accés

13/09/2021

Comencen les obres de substitució del tancament i portes d'accés del recinte controlat del port d'Eivissa, que tendrà una durada de dos mesos i un cost de 300.000 euros. L'obra ha estat adjudicada a l'empresa ISLASFALTO, i consisteix en la substitució de més de 800 m de tancament d'alta seguretat de 2,50 metres d'alçada i quatre portes (dues lliscants i dues giratòries). D'aquesta manera es reforça la seguretat d'usuaris i treballadors, amb elements indesmuntables i de difícil escalada, que en aquest moment presentaven desperfectes i vulnerabilitats ocasionades pel pas del temps. El desmuntatge i retirada es realitzarà de manera seqüencial, per tal de no interferir en l'operativa portuària.

Transports i infraestructures Port-ciutat

El port d'Eivissa redueix en un 50% el consum d'aigua subministrada

31/08/2021

El port d'Eivissa ha reduït, en el primer semestre del 2021, un 50% el consum d'aigua subministrada pel que fa al mateix període de 2020, cosa que ha suposat un estalvi de més de 26.000 metres cúbics de aigua. Són els primers resultats positius de la implantació del sistema XIM (Xarxa Intel·ligent de Mesura), que permet conèixer en temps real el consum i minimitzar les pèrdues generades per una eventual incidència a la xarxa. Aquest projecte s'emmarca en la línia d'optimització del rendiment de la xarxa d'aigua potable establerta per l'APB, que va començar el 2016 amb un projecte pilot al port de Palma. Amb la XIM s'aconsegueix quantificar d'una forma remota el consum d'aigua de concessions i instal·lacions nàutiques i el subministrament d'aigua a vaixells, entre d'altres. Una vegada al dia la xarxa recull els valors horaris dels 61 comptadors i, al mateix temps, classifica els diferents comptadors segons el seu ús (consum propi de l'APB, locals, nàutic, industrial, creuers i reg). La informació proporcionada és d'importància cabdal a l'hora de prendre decisions sobre el procediment d'actuació. Detecció de fuites La inversió actual té com a objectiu aconseguir una gestió eficient i disminuir les pèrdues d'aigua a la xarxa de proveïment en el port d'Eivissa. Tot això va acompanyat d'un manteniment constant de la xarxa, les avaries urgents de la qual s'esmenen en menys de dues hores, i les no urgents en el termini de dos dies laborables. A més, l'anàlisi constant de la xarxa permet detectar anomalies en les lectures dels comptadors i amb això els consums excessius. En nombroses ocasions, aquestes irregularitats són conseqüència de fuites i avaries a la xarxa de transport i distribució, que són identificades, localitzades i reparades, si s'escau, en el mínim temps possible.

Mediambient i RSC Tecnologia i innovació

L'APB destina 97.000 euros a la desinfecció de les estacions marítimes del port de Palma

11/08/2021

L'Autoritat Portuària de Balears (APB) destinarà 97.000 euros a la desinfecció de les sis estacions marítimes del port de Palma. Amb la reactivació del trànsit de passatgers, especialment el de creuers, i en el marc de les restriccions imposades per la situació sanitària provocada per la pandèmia, aquest contracte garantirà que les estacions marítimes del port de Palma es trobin en perfecte estat de neteja, complint així amb els estàndards de seguretat i salubritat dels seus visitants, empleats i usuaris del port en general. Les actuacions consistiran en 214 desinfeccions aèries en un termini de sis mesos mitjançant nebulització en fred en zones comunes, sobre superfícies susceptibles de ser tocades com bancs, baranes, poms, mostradors, lavabos i ascensors. Aquests treballs es planificaran d'acord a les programacions setmanals d'arribada i sortida de vaixells. Els treballs, que tindran un temps estimat de 90 a 150 minuts, no interferiran amb l'operativitat del port, i es realitzaran preferentment en horari nocturn i a través d'instal·lacions d'extracció per a la renovació de l'aire. Aquest contracte, que es troba en fase de licitació en procediment obert, té un pressupost inicial de 97.000 euros i es preveu una durada de sis mesos a comptar des de la signatura de l'inici del servei. El termini per a la recepció d'ofertes és fins al 17 d'agost de 2021. Els interessats podran presentar les seves sol·licituds a través del Portal de Licitació Electrònica de l'APB.

Transports i infraestructures

Recuperació del tràfic portuari: 6,5 milions de tones mogudes en el primer semestre de l'any a Balears

10/08/2021

Els cinc ports d'interès general de l'Estat a Balears varen moure 6,5 milions de tones en el primer semestre del l'any, la qual cosa ha suposat un increment del 10% respecte al mateix període del 2020. Lluny encara dels 8,4 milions del primer semestre de 2019 (pre-pandèmia), es comencen a notar ja símptomes de recuperació del tràfic portuari. Pel que fa al tipus de mercaderies per la seva forma de presentació, la mercaderia general (béns de consum) augmenta aquest semestre un 12% (de 5,2 milions de tones a 5,8 el 2021). En canvi, els granels líquids (bàsicament combustibles) experimenten un descens del -9% respecte a l primer semestre del 2020, i els granels sòlids (ciment, àrids, etc.) baixen un -5%, passant de 673.000 tones en el mateix període de 2020 a 515.000 el 2021. Per ports, la Savina i Alcúdia són els que apunten una major recuperació en els seus tràfics, amb un augment en el primer semestre del 34% i 32% respectivament en comparació amb el mateix període de 2020. Per la seva banda, Eivissa creix en un 10% i Palma i Maó un 7%. Tràfic de passatgers Finalment, el tràfic de passatgers experimenta un creixement del 43% en termes generals, passant d’1,1 milions en el primer semestre de 2020 a 1,6 milions 2021. Aquesta recuperació és especialment visible a la Savina (+109%), Alcúdia (+77%) i Eivissa (+72%), mentre que a Maó l'increment és una mica més tímid (+27%). Per contra, el port de Palma ha vist baixar el nombre de passatgers que passen per les seves terminals en un -29%, resultat d'un augment del 15% en línia regular i un descens del -98% en el nombre de passatgers de creuers. Podeu consultar totes les estadístiques aquí.

Desenvolupament socioeconòmic Transports i infraestructures

Un nou pantalà flotant al port de Maó facilitarà l’embarcament de persones i mercaderies per a petites embarcacions

04/08/2021

L’Autoritat Portuària de Balears (APB) ha instal·latun pantalà flotant a la zona de Cala Figuera del port de Maó per a ús públic i gratuït, per tal de facilitar l'aparcament a la zona portuària i l'embarcament tant de persones com de petites mercaderies i estris nàutics per a embarcacions particulars. D'aquesta manera el port de Maó compta amb una nova bossa d'aparcament amb capacitat per a 90 vehicles, també gratuïta. També s'ha reforçat la il·luminacióde l’entorn de la zona i de l’aparcament.

Transports i infraestructures

L'APB premia les bones pràctiques ambientals dels seus concessionaris del port d'Eivissa

02/08/2021

L'Autoritat Portuària de Balears (APB) incentiva entre els seus concessionaris la posada en marxa de projectes encaminats a la protecció de l'entorn i a lluitar contra el canvi climàtic a través de convenis per a l'adopció de bones pràctiques ambientals que bonifica el 15% de la taxa d'activitat que ha d'abonar el concessionari. Tres concessions del port d'Eivissa s'han adherit enguany al programa amb una inversió privada al voltant dels 100.000 € per a 2021 i 2022. La pionera, Tanit Eivissa Port, empresa que gestiona Varadero Ibiza, va subscriure el conveni de bones pràctiques amb l'APB el 2016, i aquest 2021 ha renovat fins al final del termini concessional seva proposta de millora ambiental. El seu compromís es concreta en la reducció en un 1% de les emissions de gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera i la disminució de la dependència energètica d'origen no renovable mitjançant la instal·lació de plaques fotovoltaiques a les seves instal·lacions perquè el consum elèctric de l'àrea de oficines provingui exclusivament de fonts renovables, tot això per un import de 3.647 euros. Ocibar, empresa que gestiona la instal·lació nàutica de Botafoc Ibiza, invertirà per la seva part un total de 37.200 euros destinats a reduir la petjada de carboni, afavorir l'economia circular a través d'un projecte de transformació de la matèria orgànica dels restaurants de la seva concessió en compost i a instal·lar un escull artificial a les seves aigües per a la plantació de posidònia, a través del projecte Nereidas per a la regeneració de la biodiversitat marina, que ha estat un dels projectes seleccionats en el programa PORTS 4.0 de Puertos del Estado. Finalment, Serveis Marítims Port Eivissa (SerMar), concessionària de Marina Ibiza, es compromet a participar i a promocionar campanyes de sensibilització ambiental entre els seus clients i associats, fomentant la disminució del consum d'aigua, generació de residus i electricitat. A més, gràcies a la instal·lació de plaques solars i de la utilització de vehicles elèctrics, es proposa reduir la petjada de carboni en un 1%. El total invertit per SerMar ascendirà a 66.976 euros. Cal destacar dins el conveni la posada en marxa d'un projecte innovador (CICERO) que també va ser seleccionat en el programa PUERTOS 4.0 i que persegueix la implantació d'un sistema de depuració natural en una de les dàrsenes d'aquesta concessió per millorar la qualitat de les aigües. A més, aquestes dues darreres concessions, a través del conveni amb l’APB, instal·laran papereres marines, disposaran de maquinària per a la neteja i control de la qualitat de l'aigua i organitzaran jornades de neteja de fons marí. Conveni de bones pràctiques El Consell d'Administració de l'APB va acordar el 28 de juliol passat aprovar els convenis de col·laboració amb Ocibar i SERMAR en matèria de bones pràctiques ambientals per regular l'accés a les bonificacions en la taxa d'activitat D'acord amb la llei, l'APB preveu que tots aquells titulars d'una concessió o autorització que realitzin cert tipus d'activitats portuàries —entre aquestes les nauticoesportives— puguin subscriure un conveni en matèria de bones pràctiques ambientals, gràcies al qual se'ls aplicarà una bonificació del 15% a la quota de la taxa d'activitat. Per la seva banda, el concessionari es compromet a invertir almenys el 50% de la bonificació obtinguda en accions de millora de l'entorn, a més d'acollir-se a un conjunt d'instruccions tècniques i operatives, basat en les guies de bones pràctiques ambientals aprovades per Puertos del Estado.

Mediambient i RSC