L’APB finalitza les obres del passeig marítim del port d’Alcúdia

L’APB finalitza les obres del passeig marítim del port d’Alcúdia

 29/02/2024

L'Autoritat Portuària de Balears (APB) ha finalitzat en les darreres setmanes les obres del passeig marítim del port d'Alcúdia. Els treballs han consistit en la demolició d'una de les passarel·les per a vianants i de la pèrgola de fusta, situada sobre l'oficina de turisme, que formaven part d'aquest entorn. L’enderrocament d’aquestes construccions suposa recuperar una part de la platja al seu estat natural anterior a aquesta intervenció, sense trencar l'homogeneïtat de la resta d'ocupacions preexistents. Paral·lelament, s'ha duit a terme el manteniment de la segona pèrgola, ubicada al bell mig del passeig marítim, i de la segona passarel·la, que es troba al final d'aquest. També s'han efectuat tasques de restauració a l'entarimat de fusta que caracteritza el passeig. Les obres, adjudicades per concurs públic a l'empresa Amer e Hijos S.A. per 255.000 euros, es van iniciar el mes de novembre del 2023 i han tengut una durada de tres mesos.

Port-ciutat
L'APB atorga la concessió per a la gestió dels amarratges de grans eslores de la dàrsena de Llevant del port d'Eivissa a Igy Gestora Marinas Spain

L'APB atorga la concessió per a la gestió dels amarratges de grans eslores de la dàrsena de Llevant del port d'Eivissa a Igy Gestora Marinas Spain

 22/02/2024

El Consell d'Administració de l'Autoritat Portuària de Balears (APB) ha acordat a la sessió celebrada ahir a Palma atorgar la concessió per a la gestió dels amarratges per a embarcacions de gran eslora a la dàrsena de Llevant del port dEivissa a Igy Gestora Marinas Spain, S.L. i autoritzar l'explotació d'aquests amarratges, així com també de l'edifici de serveis ubicat a es Martell. En el mateix acord aprovat pel Consell d'Administració es delega al president l'aprovació del projecte constructiu que desenvolupi el projecte bàsic presentat per Igy Gestora Marinas Spain a aquest concurs públic, tenint en compte les consideracions introduïdes durant la tramitació de l'atorgament i recollides a les condicions acceptades pel concessionari. Edifici des Martell La nova concessió comprèn la gestió de 42.152 metres quadrats de superfície —38.852 m2 de làmina d'aigua i 2.745 m2 de terra— i de dues línies d'atracament, una de 240 metres al moll de Llevant i una altra de 115 metres al costat est del Contramoelle, conegut popularment com és Martell. També formarà part de la concessió la planta baixa de l'edifici des Martell, d'uns 600 metres quadrats, que podrà ser destinada a locals comercials per a aquelles activitats autoritzades per l'APB segons estableix la DEUP (ús mixt 2: comercial, nàutic esportiu i complementari – La coberta i les escales de l'edifici continuaran sent d'ús públic com fins ara, igual que la superfície del moll, on no es preveu la instal·lació de tancaments o mampares que impedeixin l'ús de vianants. El termini de concessió serà per a un màxim de vuit anys. La taxa d'ocupació inicial era de 408.019,20 euros anuals, i Igy Gestora Marinas Spain ha afegit una millora de 1.325.000 euros, a més del 4% de la taxa d'activitat.

Desenvolupament socioeconòmic
L’APB permetrà l’aparcament regulat en el port d’Eivissa durant tot l’hivern

L’APB permetrà l’aparcament regulat en el port d’Eivissa durant tot l’hivern

 13/02/2024

L’Autoritat Portuària de Balears (APB) ha acordat prolongar l’aparcament regulat en el passeig de la Marina i en l’avinguda de Santa Eulària fins al pròxim 22 de març. L'habilitació d'aquests dos espais està suposant una major comoditat per a la ciutadania i ofereix més alternatives per a poder aparcar a la ciutat durant els mesos d'hivern. La mesura d'aixecar la barrera del port és una petició de l'Ajuntament d'Eivissa amb l'objectiu de facilitar la mobilitat i l'estacionament en la zona i s'està duent a terme des del passat 1 de desembre. Una vegada comprovada la bonança de la mesura, s'ha acordat ampliar aquest període en tres setmanes. També s'estén fins al 22 de març el permís per a aparcar en l'av. Santa Eulària, al costat del moll de Ribera Ponent, i davant de l'Estació Marítima de Formentera i el Club Nàutic Eivissa. Cal recordar que l'estacionament en el passeig de la Marina es permet les 24 hores del dia, però des de les 08.00 a les 24.00 hores està limitada la durada a dues hores com a màxim per a facilitar la rotació de vehicles. En l'av. de Santa Eulària no hi ha horari límit d'estacionament.

Port-ciutat
Toni Ginard, nomenat nou director de l’Autoritat Portuària de Balears pel Consell d'Administració

Toni Ginard, nomenat nou director de l’Autoritat Portuària de Balears pel Consell d'Administració

 07/02/2024

El Consell d’Administració de l’Autoritat Portuària de Balears (APB) ha nomenat avui horabaixa, a proposta del president Javier Sanz, Toni Ginard López com a nou director de l’organisme públic que gestiona els ports d’interès general del arxipèlag balear. Nascut a Palma el 1974, Toni Ginard és enginyer de Camins, Canals i Ports per la Universitat Politècnica de Catalunya. Fins ara ha estat cap d'Àrea de Planificació i Infraestructures de l'APB, càrrec que ha exercit des de l'any 2021. Des del 2005 ha ocupat diferents llocs relacionats amb la planificació de projectes i el desenvolupament d’infraestructures a l'APB, on ha estat responsable de diverses unitats organitzatives. Durant la seva àmplia carrera professional a l'APB, Ginard ha liderat més de 500 projectes d'infraestructures portuàries, així com projectes de transformació i d'interacció port-ciutat. Fins ara, ha estat liderant la remodelació del passeig Marítim de Palma, que suposa una de les transformacions més grans de l'espai urbà dels ports espanyols, així com també de la capital balear. També són destacables els seus projectes de remodelació del passeig Marítim del port d'Eivissa, l'Estació Marítima del Botafoc també al port eivissenc, la remodelació de l'espai port-ciutat al port de la Savina i la transformació del front marítim i del port del Molinar, amb el qual va obtenir el premi "Ciudad y Territorio” Albert Serratosa 2021, que atorga el Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports d'Espanya i la menció especial personalitzada d'ARCA (Associació per la Revitalització de Centres Antics) el 2018. En l'actualitat, Ginard és també el vicedegà del Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de la Demarcació de Balears, institució a la qual ha estat lligat des de l'any 2014. A més de la seva àmplia experiència a l'enginyeria i a la planificació de ports, després de més de 23 anys de carrera professional ininterrompuda, també ha participat com a ponent a més de 20 congressos, és l'autor de diversos articles en revistes especialitzades d'enginyeria, així com coautor de dos llibres de temàtica portuària dedicats als enginyers mallorquins Pere Garau i Eusebi Estada. Toni Ginard substitueix en el càrrec Jorge Nasarre, que ha cessat com a director de l'APB després de gairebé tres anys al càrrec.

Mediambient i RSC Port-ciutat Tecnologia i innovació Transports i infraestructures Desenvolupament socioeconòmic
Els sensors de qualitat de l'aire utilitzats en els ports de l’APB, elegits els més precisos del mercat

Els sensors de qualitat de l'aire utilitzats en els ports de l’APB, elegits els més precisos del mercat

 22/01/2024

Els equips de mesurament de la qualitat de l'aire utilitzats en els cinc ports d'interès general que gestiona l'Autoritat Portuària de Balears (APB) han estat reconeguts com els més precisos del mercat en l’AIRLAB Microsensors Challenge 2023. Aquest certamen, organitzat per Airparif, té com a objectiu avaluar i comparar el rendiment de diferents sensors multicontaminants en condicions reals d'ús. En aquesta quarta edició, els equips de Kunak, instal·lats en els ports de Palma, Alcúdia, Maó, Eivissa i la Savina, han destacat especialment per la seva capacitat per a mesurar amb exactitud dos dels contaminants més rellevants per a la qualitat de l'aire: l'ozó (O3) i les partícules fines (PM₂). En total, l’APB té desplegades 25 estacions de mesurament en les instal·lacions portuàries dels cinc ports d'interès general que gestiona. Amb l'objectiu de millorar la qualitat de l'aire, el sistema de monitoratge i la plataforma ambiental intel·ligent permeten conèixer la contaminació de l'aire en temps real. Sota el principi que el que no es pot mesurar no es pot gestionar, l’APB porta des de 2016 millorant una plataforma digital que avui permet disposar de dades de qualitat de l'aire en temps real, d'alertes que permeten identificar els focus contaminants dels cinc ports d'interès general que gestiona i calcular les retrotrajectòries de qualsevol contaminant que és identificat pels sensors. Altres reconeixements L'Associació Mundial per a la Infraestructura del Transport Aquàtic (PIANC) ja va presentar com a cas d'èxit el projecte de monitoratge i millora de la qualitat de l'aire dels ports de l’APB en la tretzena edició del congrés internacional Med Days, duit a terme a l'octubre de 2023. Així mateix, aquest projecte va ser guardonat amb el premi internacional a la millor xarxa de monitoratge de la qualitat de l'aire en l'edició de 2022 d’Air Quality &amp Emissions Show (AQE), realitzat a Telford, Regne Unit. Aquesta fira és un dels esdeveniments més importants a nivell mundial en matèria de qualitat de l'aire i emissions industrials.

Mediambient i RSC
Finalitzen en temps rècord les obres de protecció de la fonamentació del dic del Botafoc al port d'Eivissa

Finalitzen en temps rècord les obres de protecció de la fonamentació del dic del Botafoc al port d'Eivissa

 17/01/2024

Avui s'ha signat l'acta de recepció de les obres de rehabilitació dels elements de protecció de la fonamentació del dic del Botafoc, al port d'Eivissa, amb una antelació de 16 mesos abans del previst. Durant avui dematí, l'APB ha procedit a la verificació de les obres i a la recepció posterior per l'inspector del Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible. Les obres, que es van iniciar el novembre del 2022 amb la construcció de blocs de formigó al port d'Alacant, que van continuar amb la col·locació al port d'Eivissa el maig del 2023, van finalitzar el novembre de l'any passat. Havien d'acabar el març del 2025, segons el termini previst per contracte. Amb això, es conclou una actuació de reforç del dic del Botafoc, amb un pressupost d'adjudicació final d'11,3 milions d'euros, i amb un avançament de final d'obra de 16 mesos sobre allò previst. Reforçament del dic Durant els darrers anys s'havien detectat alguns danys al mantell principal de la banqueta del dic del Botafoc, sent confirmats mitjançant les inspeccions submarines realitzades dins del programa d'inspeccions quinquennals de l'APB. L'objectiu del projecte era actuar a les tres seccions del dic (arrencada, tronc i morro), de manera que fos resistent davant del clima marítim existent actualment i que pot haver canviat des del moment de realització de l'estudi de clima marítim original. A la secció de l'arrencada, l'actuació ha consistit en la recol·locació de blocs de 6 tones situats a la coronació actual de la banqueta. Sobre aquesta base, s'ha realitzat un abocament d'esculleres de 1,5 tones, que ha donat continuïtat al talús del filtre format pels blocs anteriors. Finalment, sobre els materials anteriors s'ha executat un mantell bicapa en talús compost de blocs de 20 tones. A la secció del tronc i del morro s'han recol·locat les peces originals de 3 tones, sobre les quals s'ha col·locat un mantell principal que està compost per blocs de 20 tones. A causa de les característiques de la intervenció i el volum de les peces que s'han manejat, l'obra s'ha executat amb mitjans marítims, amb blocs fabricats al port d'Alacant i desplaçats amb vaixell fins al port d'Eivissa, cosa que ha evitat les afeccions al trànsit i les operatives portuàries terrestres. Dic del Botafoc El dic del Botafoc, amb una longitud de 515 metres i un calat màxim de 20 metres, compta amb banqueta submergida de blocs cúbics de formigó, format per 12 calaixos de formigó. L'alçada de l'esquena amb botaoles és de 7 metres sobre el nivell del mar. Està unit a la ciutat mitjançant un vial de 1200 m de longitud. Això ha augmentat la seguretat, perquè la descàrrega de productes petrolífers es pot dur a terme actualment a una distància més gran que abans de la construcció del dic. Aquest permet també l'atracament de grans creuers.

Transports i infraestructures
L’APB renova el paviment del parc infantil del Botafoc en el port d’Eivissa

L’APB renova el paviment del parc infantil del Botafoc en el port d’Eivissa

 09/01/2024

L'Autoritat Portuària de Balears (APB) ha finalitzat en les darreres setmanes els treballs de renovació del paviment del parc infantil del Botafoc, en el port d’Eivissa. El nou sòl de l'àrea infantil millora la seguretat dels usuaris, ja que combina la sorra, amb formigó remolinat i cautxú, aquest darrer sota els gronxadors. A més, en un extrem del parc s'ha instal·lat un circuit lúdic de cautxú, amb gespa artificial en el seu interior, com una atracció infantil més. A finals de l'any passat també es va dur a terme l'adequació, la millora del paviment, el repintat i la senyalització del carril bici del carrer d’Ibosim, en el dic del Botafoc. Aquests treballs formen part del pla de manteniment i millora de les instal·lacions portuàries i d'integració entre el port i la ciutat.

Port-ciutat Desenvolupament socioeconòmic
L'APB prorroga l'autorització a Puertos y Litorales Sostenibles per a l'explotació de la dàrsena de llevant del port de la Savina

L'APB prorroga l'autorització a Puertos y Litorales Sostenibles per a l'explotació de la dàrsena de llevant del port de la Savina

 21/12/2023

El Consell d’Administració de l’Autoritat Portuària de Balears (APB) ha acordat en la seva darrera reunió, celebrada a Palma, la darrera pròrroga del termini permesa en l’autorització docupació temporal per a l’explotació de la dàrsena de llevant per a embarcacions menors al port de la Savina. L'empresa Puertos y Litorales Sostenibles és la que ocupa i explota aquesta zona actualment, després de ser elegida la solució més avantatjosa el 2021 mitjançant concurs públic. El temps de durada daquesta darrera pròrroga és dun any i és la segona que permetia el plec de condicions de l’actual autorització. La superfície que s'explota Puertos y Litorales Sostenibles és de més de 12.500 metres quadrats, amb 400 metres de línia d'atracament. Inclou a més un edifici en planta baixa de 1.066 metres quadrats compost per locals i porxades, més 330 metres quadrats de terrasses descobertes. L'autorització d'ocupació permetrà l'amarratge de 91 embarcacions d'esbarjo, de 8 a 24 metres d'eslora.

Desenvolupament socioeconòmic
L’APB treu a concurs públic l'explotació comercial de la llotja de peix del Contramoll-Mollet del port de Palma

L’APB treu a concurs públic l'explotació comercial de la llotja de peix del Contramoll-Mollet del port de Palma

 21/12/2023

El Consell d'Administració de l'Autoritat Portuària de Balears (APB) ha acordat en la seva darrera reunió, celebrada ahir a Palma, aprovar els plecs de bases i clàusules d'explotació que han de regir el concurs públic per a l'atorgament d'una concessió per a explotar comercialment la llotja de peix, situada en el Contramoll-Mollet del port de Palma. Aquesta instal·lació té una superfície total de gairebé mil nou-cents metres quadrats de zona de domini públic portuari. El temps de durada de la concessió serà de cinc anys. Mentre que la quantia anual de la taxa d'ocupació serà, com a mínim, de 24.000 euros i la taxa mínima d'activitat serà de cinc mil euros anuals. La llotja de peix del Contramoll-Mollet del port de Palma torna a sortir a concurs públic després que el Consell d'Administració de l’APB decidís en la mateixa reunió celebrada ahir inadmetre la proposta presentada per OPMALLORCAMAR al no reunir les condicions exigides en el Plec de Bases.

Desenvolupament socioeconòmic
L’APB treu a concurs públic la gestió de dues instal·lacions per a l’amarrament d’embarcacions d’esbarjo en el port de Palma

L’APB treu a concurs públic la gestió de dues instal·lacions per a l’amarrament d’embarcacions d’esbarjo en el port de Palma

 21/12/2023

El Consell d’Administració de l’Autoritat Portuària de Balears (APB) ha acordat en la seva darrera reunió, celebrada ahir a Palma, aprovar les bases i clàusules d’explotació dels concursos públics per a la gestió i explotació de dues instal·lacions per a l’amarrament d’embarcacions d’esbarjo en el port de Palma. El termini màxim de durada d’ambdues concessions no podrà excedir els deu anys. La primera instal·lació se situa entre la terminal de Trànsit Local o moll de Golondrines i el pantalà del Mediterrani, actualment ocupada per Marina Port de Mallorca. Es tracta d'una superfície total de gairebé 72.000 metres quadrats entre zona de terra i mirall d'aigua. La taxa d'ocupació anual, a millorar, és de 950.000 euros. Mentre que la taxa d'activitat serà del 4% del volum de negoci desenvolupat pel concessionari. La segona concessió que surt a concurs és per a la gestió i explotació de llocs d'amarrament en el pantalà de la Quarantena. L'espai objecte d'aquesta licitació ascendeix a més de 18.000 metres quadrats de zona de domini públic portuari. La taxa d'ocupació anual, a millorar, és de 350.000 euros i la taxa d'activitat serà del 4% del volum de negoci desenvolupat pel concessionari.

Desenvolupament socioeconòmic
L’APB treu a concurs la zona d’hissada i avarada del Cós Nou al port de Maó

L’APB treu a concurs la zona d’hissada i avarada del Cós Nou al port de Maó

 21/12/2023

El Consell d’Administració de l’Autoritat Portuària de Balears (APB) ha acordat en la seva darrera reunió, celebrada ahir a Palma, aprovar els plecs de bases i clàusules d’explotació que han de regir el concurs públic per a l’atorgament d’una concessió per a gestionar i explotar la zona destinada a serveis d’hissada i avarada d’embarcacions, situada al Cós Nou del port de Maó. L'espai objecte de licitació és d'una superfície mínima d'aprofitament de vint-i-quatre mil metres quadrats de zona de domini públic portuari, amb la possibilitat d'ampliar-ho. El temps de durada de la concessió no podrà excedir els vint-i-cinc anys. La quantia anual de la taxa d'ocupació, susceptible a què es puguin oferir millores, és de 177.000 euros. La taxa d'activitat serà del dos per cent del volum de negoci dels serveis de prestació obligatòria pel concessionari. Els serveis de reparació i manteniment d'embarcacions a més del concessionari, els podrà prestar qualsevol empresa autoritzada per l’APB per a dur-los a terme. És a dir, el concessionari no tindrà un règim d'exclusivitat per a la prestació d'aquests serveis. Sí que ho tindrà, en canvi, per a les hissades, avarades i subministraments a embarcacions. L’APB disposa en el Cós Nou d'una grua motoritzada o travellift que s'utilitza per a moure embarcacions de fins a 150 tones.

Desenvolupament socioeconòmic
L'il·lustrador menorquí, Ivan Triay, dissenya la postal de Nadal i el calendari de 2024 de l'APB

L'il·lustrador menorquí, Ivan Triay, dissenya la postal de Nadal i el calendari de 2024 de l'APB

 12/12/2023

L'Ivan Triay coneix el secret de viure mediterràniament. De fet, una reconeguda marca de cervesa confià en ell per a promocionar una de les seves campanyes estiuenques. I és que l'estiu i la Mediterrània són presents sempre a l'obra d'aquest pintor, il·lustrador i dissenyador gràfic nascut a Menorca, on tot passa a la velocitat dels seus dibuixos. L'APB li ha encarregat la confecció del seu calendari de 2024 i la postal de Nadal, amb la condició que hi apareixin els cinc ports d'interès general i alguns fars, però donant especial protagonisme al port de Maó. -Per què sempre és estiu a la teva obra? Has assumit el canvi climàtic de forma irreversible? -No m´ho havia plantejat mai... però és veritat, sempre és estiu, ni m'haviaadonat. Suposo que associo l'estiu a les vacances a Menorca, visc a Barcelona des de fa més de 20 anys i, normalment, paso bona part de l´estiu a sa Roqueta carregant piles, i suposoque tambéés on mésm´inspiro per treballar... per això el que em surt és dibuixar gent amb mànigacurta i molt de mar... Lo del canvi climàtic, malauradament, ja ho tenim aquí i crec que ja no ens ho traurem de sobre. -El guitarrista mallorquí Joan Bibiloni va escriureUna Vida Llarga i Tranquil·la.Identifiques aquest títol amb l'objectiu existencial dels teus personatges? -Sense cap dubte, és la "vida amplota" que diem allà, és l'estiuque deiemabans, les vacances eternes... que no ens enganyem, es com es viu millor, crec que no només és l´objectiuvital dels meus personatges, tambého ésde tothom. -Menorca, Barcelona... són paisatges que tens ben interioritzats. Què t'ha suposat dibuixar Palma, Alcúdia, Eivissa i la Savina? -Tot un repte, la veritat. No he estat mai a cap d´aquests llocs i no els conec, i aixòa l'horade dibuixar ho complicauna mica, per sort em vau assessorar molt bé i amb ajuda d’imatges que he trobat crec que he aconseguit fer una bona feina. -Quina familiaritat tens amb el port de Maó? -Moltíssima, encara que sócde Ciutadella, he passatmolta part de la meva infànciaper Maó. La meva mare era infermera, i va treballar molts anys a l'hospital antic i una de les coses que recordo ésles vistes al port que hi havia des de aquell edifici. Més tard vaig acabar estudiant a Maó, cada dia anava i venia de Ciutadella. Em conec bastant la ciutat itambéel seu gran port. -I els fars? Que representen els fars per a un menorquí com tu? -Són la guia que ens porta a bon port, són seguretat, que estàs arribant a casa... sobretot per mi n'hi ha un que tambéem connecta amb la meva infància, sa Farola, és el far que hi ha a la sortida del port de Ciutadella, té una petita platja al costat i uns replans on hi hem passat mitjavida... no l´hedibuixat al calendari perquècrec que és el que més ha sortit a la meva obra, i tenia ganes de dibuixar-ne d'altres. -Com has plantejat l'encàrrec del calendari i la postal de Nadal de l'APB? En què t'hi has fixat de cada port? -Vaig plantejar-mefer alguna cosa diferent del que havia fet fins ara, vaig començar a experimentar amb un programa que es diu Procreate d’il.lustració digital i vaig veure que el resultat era bastant satisfactori. He plantejat tant els ports com els fars com a decorat, com a paisatgede fons, donant molta importànciaals personatges i les escenesque a l’hora, tambéinteractuen amb el fons. Com una espècie de cicle que es retroalimenta.

Port-ciutat