L'APB compleix aquest 2022 150 anys d'existència
Múltiples i variades activitats marcaran un any de celebració i de projecció cap al futur.
Palma
21/12/2021
L'Autoritat Portuària de Balears (APB) celebrarà durant aquest 2022 el 150è aniversari de la fundació de l'organisme que va donar origen a l'APB, la Junta d'Obres del port de Palma, i el 30è aniversari de la Autoritat Portuària de Balears tal com la coneixem actualment.
Múltiples i variades activitats marcaran un any de celebració i de projecció cap al futur. Des de publicacions, exposicions fins a congressos i espectacles culturals, els cinc ports acolliran les accions programades que més endavant es presentaran a la ciutadania.
L'objectiu de sengles aniversaris és recordar i enfortir l'esperit de servei de l'autoritat portuària cap a la comunitat portuària i la societat en general. Una missió que, amb nomenclatures i competències diferents al llarg del temps, treballa per respondre amb més efectivitat als reptes que es presenten dia a dia en l'àmbit portuari, adequant i modernitzant les instal·lacions i els serveis portuaris per tal de millorar fluïdesa i comoditat el trànsit de mercaderies i passatgers.
Ports mil·lenaris
Els cinc ports que formen actualment l'Autoritat Portuària de Balears són, tots, ports mil·lenaris. Durant un gran període de la seva història s'han gestionat a través d'organismes locals diversos. No és fins al segle XIX que passen a dependre del Ministeri de Foment, inicialment de forma directa i després mitjançant òrgans propis.
El port de Palma va ser un dels primers que va tenir un organisme de gestió propi. L'any 1872 es va crear la Junta d'Obres del port de Palma que, amb successius canvis de denominació (Junta d'Obres i Serveis del port de Palma —1928—, Junta del port de Palma —1968— i Junta dels Ports de l'Estat de Balears —1990—), va existir fins al 1992.
Els ports d'Alcúdia, Maó, Eivissa i la Savina, en canvi, varen continuar amb el sistema de dependència directa del Ministeri fins al 1928, any en què es creen les agrupacions dependents de la Junta Central de Ports. Des de llavors i fins al 1988 varen ser gestionats pels Grups de Ports o Comissions Administratives, entitats que, amb el temps, es varen integrar als Grups de Ports de Balears.
Així, inicialment hi havia una Comissió Administrativa a Maó, una a Eivissa i un Grup de Ports format pels ports de Mallorca i Cabrera; però a partir del 1956, i amb un breu interval entre el 1962 i el 1963 en què es restableixen els serveis per illes a excepció de Palma, que disposa de la seva pròpia Junta, s'integren en un únic servei, el Grup de Ports de Balears. En qualsevol cas, aquests grups de ports no eren organismes autònoms, sinó simples serveis dependents d'un organisme autònom central amb seu a Madrid.
Per Reial decret de 1988, els ports d’Alcúdia, Maó, Eivissa i la Savina s’integren a la Junta del port de Palma, de manera que el Grup de Ports de Balears desapareix. La integració d’aquests ports produeix el canvi de nom de l’organisme, que passa a denominar-se Junta dels Ports de l’Estat a Balears, per Reial decret del 9 de març de 1990.
La Llei de Ports de l'Estat i de la Marina Mercant (novembre de 1992) per la qual avui es regeix el sistema portuari de titularitat estatal, suposa una transformació profunda en la legislació portuària. Els ports passen a ser ens públics que apliquen en la seva gestió el dret privat.
Com a denominació comuna a tots ells la Llei introdueix el terme internacional de Port Authority, Autoritat Portuària, vinculada al Ministeri de Foment a través de l'Organisme Públic Ports de l'Estat, encarregat de l'execució de la política portuària del govern i de la coordinació i el control de eficiència del sistema portuari format per 28 autoritats portuàries en què s'engloben els 44 ports d'interès general existents.
