Georgina Gamundí: “Dibuixar m’apropa a situacions, persones i llocs que rarament podria conèixer”
El 2022 serà un any d’aniversaris: el 150è de la creació de la Junta del Port de Palma i el 30è de l’Autoritat Portuària de Balears tal com la definim avui. I un any tan singular mereixia un calendari igualment especial.
Palma
20/12/2021
El 2022 serà un any d’aniversaris: el 150è de la creació de la Junta del Port i el 30è de l’Autoritat Portuària de Balears tal com la definim avui. I un any tan singular mereixia un calendari igualment especial. És el fruit de la creativitat de Georgina Gamundí, qui ha plasmat en imatges 12 llocs vinculats a la mar. També la postal de felicitació de Nadal de l’organisme és obra seva, i representa els estris lumínics dels fars de Balears.
Georgina Gamundí (Pollença 1989) és llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i formada a l’Escola d’Arts de Granada. Escultora, dibuixant i professora de dibuix, ha centrat el seu treball en l'estudi i l'observació de la figura humana. Es defineix com a “urban sketcher” o dibuixant de carrer, amb obres que es caracteritzen per un contrast de blanc i negre i un toc de color.
Coneixies el món portuari? T’ha sorprès en algun aspecte?
No, tot i tenir la mar tan a prop era un món bastant desconegut. Com sempre, dibuixar m’apropa a situacions, persones i llocs que rarament podria conèixer i això sempre és positiu. El fet d’esbossar el dibuix in situ per cercar punts de vista fa que pugui veure-hi els racons més inhòspits i més espectaculars alhora. Tot el tragí que tenen els molls, conèixer què es mou i què ocorre segons el moment del dia en un dic o altre ha estat interessant. Moure’m per les illes per dibuixar fars no coneguts era engrescador (a part de gaudir de moltes postes de sol).
El resultat són 12 il·lustracions dels ports i fars de les Balears. N’estàs satisfeta?
Quan està fet, una sempre troba coses a millorar. Però sí, crec que el resultat és coherent.
També és obra teva la postal de Nadal de l’APB, que has titulat “Guardians d’ultramar”.
És important permetre que el factor “casualitat” s’incorpori al teu treball. De fet, aquesta mateixa “casualitat” féu que em trobàs al moment just al far de Portopí per trobar-hi la persona que el neteja i que em permeté l’entrada a l’interior. L’exposició de llanternes fou tota una sorpresa! D’aquí justament ha sortit la il·lustració de la postal de Nadal.
Tens alguna rutina a l’hora de posar-te a la feina?
Fer l’esbós in situ i si la situació m’ho permet l’original i tot. M’agrada dibuixar en el lloc.
Quines són els teus referents artístics?
Referents en podria dir moltíssims. Però per aquest projecte no pensava en altre que amb els gravats de l’Arxiduc. Amb quin domini i perfecció de línia representa la vegetació, la costa, la Serra, la mar... tan nostrada.
Durant la quarantena vares començar un projecte de documentar aquest temps de confinament de manera gràfica. Com va sorgir la idea?
Realment no va sorgir… es va donar. Era una època que dibuixava molt a peu de carrer, quan anava a prendre alguna cosa, si anava a un concert, passejant… Quan ens confinaren tot això es va acabar i li va tocar el torn a l’entorn més íntim. Feia un dibuix diari i el penjava a les xarxes. Jo, que no som gaire de xarxes, crec que vaig enganxar bastant de gent. Després vaig presentar el Diari de la Quarantena, que no era altra cosa que el meu quadern de dibuix, al Certamen d’Art Jove i va ser una de les propostes guanyadores.
