“El públic coincideix que la meva obra els trasllada positivitat i alegria”
Diana Bustamante és pintora, gravadora i dissenyadora gràfica. Nascuda a Madrid però resident des de molt petita a Eivissa, ha estat l'encarregada de fer la postal de Nadal amb què l'APB ha felicitat les festes, a més del ja tradicional calendari
Eivissa
24/02/2023
Llicenciada en Belles Arts per la Universitat Complutense de Madrid (1994), ha realitzat nombroses exposicions individuals i col·lectives a nivell nacional i internacional i ha estat seleccionada en certàmens nacionals de gravat i pintura. Actualment continua la seva recerca a l'àrea del gravat i la pintura, conjuntant tècniques de tractament additiu, monotips, collage i dibuix.
La mar, sempre present a la teva obra. Què et transmet?
Per a mi el mar és una constant a les meves obres, potser forma part del meu imaginari d'una manera natural, ja que em vaig criar a Santa Eulària des Riu (Eivissa) a menys de 50 metres del mar i vaig passar gran part de la meva infantesa jugant entre les roques, buscant petxines i bussejant a la costa propera a ca meva. Quan necessitava concentrar-me o aclarir les meves idees buscava refugi davant seu, i em passava hores contemplant la costa i les onades des de la riba, així que no és estrany que m'acompanyi en gairebé totes les meves obres com a part de la meva vida i de la meva obra. En general diria que em transmet pau, tranquil·litat i alhora el poder de la natura.
A la mostra “Des de la mar”, reflexionaves sobre els colors. De quin color és la Mediterrània? Com ho has representat a la il·lustració de la postal de Nadal de l'APB?
La mostra "Des de la mar" ha estat un punt d'inflexió important en la meva trajectòria, tant en el meu treball creatiu com en la meva projecció artística, ja que a partir d'aquest moment el color s'ha apoderat de les meves obres com mai abans. Hi represent la Mediterrània d'un blau intens quan pens en l'alta mar i més pastís si es tracta de zones costaneres. En general, em produeix l'impuls de plasmar un collage de reflexos multicolor: la llum del sol, les roques, la vegetació, el mar; idealitzant i revitalitzant la temàtica del paisatgisme. He d'admetre que vaig gaudir immensament de la creació d'aquesta sèrie, així com de la difusió posterior de la mostra (tot i que es va correspondre amb el període de pandèmia 2020, 2021 i principis de 2022), i que vaig poder mostrar a 10 sales d'exposicions gràcies al suport del comissari Antonio Torres Martorell, de l'Associació d'Amics de l'art Balear ArtambB i amb la col·laboració inestimable de la Fundació Baleària. Això va suposar poder exhibir-la i donar-me a conèixer fora d'Eivissa a totes les llotges de cultura concertades amb la Fundació al Llevant espanyol, a les illes d'Eivissa, Mallorca i Formentera, així com al Museu Man de Camelle a Galícia i a Madrid, gràcies a Malvin Gallery.
I no només el mar, també la interacció amb les persones, presents al calendari…
Ja fa uns quants anys que treball en dues temàtiques paral·leles, compaginant el paisatgisme amb les imatges del folklore popular eivissenc. M'ha interessat aquest tema com varen fer pintors locals d'altres èpoques al punt d'aportar la meva visió personal sobre el ball pagès com a element del patrimoni immaterial de l'illa. He pintat i he fet obra gràfica sobre aquest ball ancestral, representant des del grup o ballades a ballarins o balladors i fins a algun instrument musical associat al ball tradicional.
Balears, La Corunya, Madrid, Alacant, Ceuta, Cadis… La teva obra traspassa la Mediterrània. Com es percep mar endins?
La veritat és que el retorn que rep dels visitants que acudeixen a les meves exposicions és molt singular, gairebé tots coincideixen que la meva obra els trasllada positivitat i alegria.
Natural d'Eivissa, reconeixes la teva illa anys després?
Puc dir amb orgull que sóc natural d'Eivissa, encara que no he nascut a la meva illa, ja que els pares em varen portar des de Madrid als 6 anys. Així és que he conegut la seva evolució des de mitjans dels anys 70 fins ara i és cert que els anys han passat factura a Eivissa, per això a les meves obres hi ha un punt de nostàlgia inherent. Probablement perquè hi ha una mica de pèrdua al nostre territori que ja no tornarà mai.
Hi ha inspiració oriental a la teva obra?
Si, en efecte que n'hi ha, m'inspira molt la contenció i el traç a l'art oriental, en concret del "sumi-e", amb el qual he tingut fa uns anys una presa de contacte molt interessant i enriquidora, gràcies al mestre d'aquesta disciplina: Gabriel Torres Chalk. Treball sobretot el diàleg de les formes a l'espai pictòric, m'interessa l'espai positiu tant com el negatiu, crec que és una cosa característica a la meva obra.
És impossible enumerar tots els premis rebuts. Què suposen per a una artista? N'hi ha algun que et faria una il·lusió especial?
Els reconeixements sempre són un estímul i molt interessants a nivell profesional; encara que personalment satisfan i et fan créixer, per mi el més important és gaudir del camí i del procés creatiu. Per això crec que l’esforç per trobar el camí i tenir una evolució artística coherent és el millor dels premis.
