L’arquitectura social es consolida com el nou estàndard en la integració de les terminals de creuers amb l’entorn urbà
Les noves infraestructures de triple impacte transformen els espais portuaris en nodes ciutadans que prioritzen la sostenibilitat ambiental i el valor social fora de la temporada turística
17/06/2026- Puerto Ciudad
L’Autoritat Portuària de Balears (APB) escaneja iniciatives per al canvi de paradigma en la gestió de les seves infraestructures sota el concepte d’arquitectura social, una estratègia que busca replicar l’èxit de referents internacionals on les terminals de creuers actuen com a catalitzadores de regeneració urbana. L’exemple més radical a escala mundial es troba a Istanbul amb el projecte Galataport, que ha revolucionat la indústria en construir la primera terminal de passatgers totalment subterrània del món. Aquesta innovació tècnica ha permès alliberar 1,2 quilòmetres de costa que abans eren inaccessibles, retornant als ciutadans un passeig marítim històric i una plaça pública d’ús massiu, integrant centres culturals i comercials sense l’impacte visual de les operacions portuàries tradicionals.
Aquest nou enfocament arquitectònic es basa en la flexibilitat dels espais i la reversibilitat de l’ús del sòl portuari, seguint el camí de la Terminal de Kai Tak a Hong Kong, dissenyada per Foster + Partners. Aquesta infraestructura no només funciona com a node logístic, sinó que acull a la seva coberta un dels parcs públics més grans de la ciutat, amb 23.000 metres quadrats de jardins, zones d’exposició i àrees d’esdeveniments que es mantenen actives fins i tot quan no hi ha vaixells atracats. En la mateixa línia, la terminal d’Osanbashi a Yokohama (Japó) ha redefinit el concepte de moll en convertir-se en una topografia artificial de fusta transitable que funciona com un parc urbà ondulant, eliminant les barreres físiques i permetent una convivència orgànica entre el passatger de creuer i el resident que acudeix al port per a l’oci diari.
Des del punt de vista ambiental, l’arquitectura de triple impacte incorpora solucions regeneratives que busquen minimitzar la petjada de l’activitat a les ciutats. Projectes europeus com la Terminal Oceankaj a Copenhaguen (Dinamarca) destaquen per integrar sistemes avançats de gestió de residus i eficiència energètica que serveixen de model per a la xarxa de ports sostenibles. Aquestes instal·lacions no només estan preparades per a la connexió elèctrica dels vaixells (OPS), sinó que els seus dissenys bioclimàtics redueixen la necessitat de climatització artificial i utilitzen materials de construcció amb baixa petjada de carboni, demostrant que la infraestructura portuària pot ser una aliada en els objectius climàtics de les ciutats que les acullen.
La integració econòmica es reforça mitjançant la creació de nodes d’ús mixt que atrauen inversió i diversifiquen la riquesa local. En integrar museus (com l’Istanbul Modern a Galataport) o centres de transferència tecnològica, el port deixa de ser un “no-lloc” per convertir-se en un motor de l’economia del coneixement. Aquesta visió integral de la infraestructura, que ja s’observa en projectes de reposicionament al Carib i al Mediterrani, busca garantir la sostenibilitat a llarg termini del sector i reforçar la llicència social de l’activitat portuària, demostrant que la terminal del futur és aquella que el ciutadà percep com una extensió de la seva pròpia ciutat.
