A principis dels anys 70 van arribar a les Pitiüses tres motocarros Trimak per al transport dels acumuladors de gas acetilè que s'utilitzava per alimentar els equips lluminosos dels fars de Tagomago, Conillera i l'acabat d'estrenar far de Barbaria. Encara que seguien funcionant raonablement bé, varen ser substituïts el 2013 per dos Piaggio nous, el que significa que varen tenir una vida útil de més de 40 anys.

Dotats de motor LEW de dos temps, arrencada per pedal i caixa oberta, muntaven uns suports de fusta que se sostenien entre uns travessers cargolats a la caixa per allotjar quatre acumuladors de gas d'uns 50 kg cadascun i un banc també de fusta per donar suport sobre la caixa i poder transportar personal.

Es tracta d'uns vehicles de gran fiabilitat, utilitzats sempre de dia, als quals mai se'ls varen haver de reemplaçar ni els pneumàtics ni la bateria. El major enemic de l'estructura era el salnitre marí, per la qual cosa era habitual l'oxidació i trencament dels tubs d'escapament, especialment en els vehicles que prestaven servei en els fars de Conillera i Tagomago.

El 1996 els fars varen passar a ser alimentats per energia solar i des d'aquest moment es varen utilitzar només per al desplaçament dels tècnics i ocasionalment trasllat de bateries i materials per a manteniment.

Tagomago i Conillera

El motocarro de Tagomago, que a dia d'avui segueix a l'illa, es va utilitzar bàsicament per transportar els acumuladors des de l'embarcador fins al far per l'única carretera ja llavors asfaltada de 1.200 metres que hi ha a l'illa.

Un cas similar passa a Conillera. En més de 40 anys de servei no es varen superar els 6.000 quilòmetres recorreguts ja que la longitud de la carretera és d'aproximadament un quilòmetre.

Formentera

Un altre dels vehicles va ser destinat al far de la Mola per al servei de l'acabat de construir far de Barbaria. Es va construir un garatge a la Mola per a emmagatzemar-lo, i els tècnics al càrrec per aquell temps, Antonio Ferrández i Jaume Ribas, varen comprovar que no era pràctic per al llarg recorregut i la pujada de la costa de la Mola a causa de la seva poca potència, per la qual cosa optaven per utilitzar els propis vehicles per al servei. Posteriorment va ser traslladat a port d'Eivissa i guardat en un magatzem on no es va utilitzar mai més. Potser per això, dels tres vehicles és el millor conservat actualment.